| |
| |
Com cada dimarts, arriba el butlletí de llengua. Bona setmana!
|
| |
Si encara no us hi heu subscrit, ho podeu fer en aquest enllaç.
|
|
|
| |
|
|
| |
| |
// Marina Massaguer Comes //
No-catalanoparlants a Catalunya: identitats socials, desigualtats i llengua catalana
|
| |
La majoria de la població de Catalunya declara que no té el català com a llengua habitual i gairebé dues de cada deu persones –un 18,8 %– declaren que no saben parlar-lo.
|
| |
|
|
|
|
| |
|
|
| |
| |
// Gabriel Bibiloni //
Què hem de fer amb els «mots erronis»?
|
| |
Abans dèiem coses com mediterrà (per mediterrani) o àrbit (per àrbitre). I, malgrat que majoritàriament es deia així, els codificadors van tenir l’encert d’esmenar aquestes errors i prescriure les formes correctes, ben formades i acordades amb l’etimologia.
|
| |
|
|
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
| |
// Rudolf Ortega //
Rebregar la llengua
|
| |
Poc s’ho pensaven ells mateixos, davant la prou decent campanya electoral que havia protagonitzat la seva candidata, que Ciutadans patiria una trompada tan fenomenal i que acabaria ratificant la pròpia tendència a l’extinció.
|
| |
|
|
|
|
| |
|
|
| |
| |
| |
// Jordi Badia //
“Que us bombin!”: què en sabem, d’aquesta expressió?
|
| |
Dissabte Xavier Trias, al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, va fer un discurs imprevist, sense llegir, molt desinhibit en alguns moments, com ara quan va dir: “Jo, amb els meus setanta-sis anys, deia: ‘Si no surto alcalde, que us bombin a tots!’ Em miren els meus i em diuen: ‘No ho diguis més.’ No ho dic més, però ho penso.”
|
| |
|
|
|
|
| |
|
|
|
| |
| |
|
|
// Maria Rodríguez Mariné //
L'apostrofació de la intel·ligència artificial
|
|
|
| |
Davant els grans problemes que planteja la IA (intel·ligència artificial), l’ortogràfic sembla irrellevant, però preguntar-se com apostrofem aquesta sigla té una virtut: ens fa més conscients dels límits de la normativa.
|
| |
|
|
|
|
| |
| |
| |
| |
// Leo Giménez //
No confongam mantra i mandra
|
| |
Una paraula que en els últims anys s’usa molt en els mitjans de comunicació i en altres registres és «mantra». En principi significa, en l’hinduisme i en el budisme, ‘fórmula sagrada, generalment en sànscrit, que es recita durant el culte per a invocar la divinitat o com a ajuda de la meditació’, ‘en algunes religions, com el budisme, síl·labes, paraules o frases sagrades que es reciten reiteradament amb poder espiritual’.
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
| |
| |
| |
// Teresa Tort //
Espellucar
|
| |
No saber llançar res es podria considerar un defecte. Guardar agendes laborals com a record durant dècades, conservar els papers usats d’embolicar regals per si de cas, col·leccionar les gometes dels enciams per a tancar bosses d’aliments a mig gastar, posar en un calaix les estampetes dels enterraments o construir muntanyes de revistes i diaris potser no caldria.
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
| |
|
|
| |
| |
// Xavier Rull //
La manera més catalana d'anomenar l'esprai de netejar vidres és...
|
| |
Si preguntem a algú com es diu en català l'ampolla que permet ruixar líquid polvoritzat (generalment amb sabó) sobre un vidre o un mirall, per a netejar-lo després tot passant un drap o un paper, segur que respondrà: "Netejavidres!".
|
| |
|
|
|
|
| |
|
|
| |
| |
| |
// Cercle Vallcorba //
Fa pagès!
|
| |
Aquesta vella expressió denota un menyspreu declarat per la llengua, un menyspreu que cada dia que passa creix i creix. Els qui parlem català l’hem sentida i tornada a sentir, tant, que ja és part de les floretes que dediquem nosaltres mateixos a aquest català que diem estimar tantíssim.
|
| |
|
|
|
|
| |
|
|
|
| |
| |
|
|
// Pere Solà Gimferrer //
Ser pare (en català)
|
|
|
| |
“Mira, tengo a Elsa”, sento que diu el petit amb una entonació alegra i musical. No m’ho diu a mi, li diu a una de les meves cunyades, que corre per casa. A ella, atenta, esvelta, afectuosa, no li havia sentit dir ni una paraula de català fins que els nens van aterrar a les nostres vides amb la contundència d’un meteorit que, en lloc de desintegrar-se en arribar a l’atmosfera, va xocar en nosaltres aixecant una polseguera de paternitat, de resiliència i (disculpeu-me l’ensucramenta) d’amor.
|
| |
|
|
Llegir |
|
| |
|
| |
| |
|
