Comencem l'any amb un butlletí carregat d'articles polèmics. Encetem també un any que commemora el centenari del naixement de Joan Fuster i esperem omplir els nostres butlletins del 2022 amb articles que parlin del savi de Sueca.
Si encara no us hi heu subscrit, ho podeu fer en aquest enllaç.
// Antoni Ferrando //
Per la igualtat lingüística
Em fa la impressió que la politització del valencià és una cortina de fum per a amagar l’absència d’una política de defensa dels drets, dels interessos i de la personalitat pròpia dels valencians i valencianes
Algunes coses que encara hem d’aprendre de Joan Fuster
Joan Fuster va fer concret, ambiciós i contemporani el projecte dels Països Catalans, traient-lo del racó de l'enyor ineficaç on la desfeta política de segles i les mancances de la Renaixença l'havien deixat
Les solucions al retrocés del català no són fàcils. Ni evidents. Les accions a prendre hauran de ser multidisciplinàries ja que els fronts sobre els que caldrà actuar són diversos.
Viure una situació o no viure-la et canvia la percepció que en tens. Te la pot canviar radicalment. Qui postula què cal fer per a educar bé els fills sense tindre’n s’adona del seu atreviment quan en té.
La nostra escola ha de reflectir la nostra subordinació?
Cal plantar cara, perquè aquí no hi ha pau lingüística, sinó tranquil·litat comprada al preu de la submissió sistemàtica dels qui parlen català, perquè la pax hispànica no és pau, sinó imposició
L’empresa de telecomunicacions Parlem ha afegit una mica de carn d’olla a l’habitual esperit apocalíptic, cursi i mortuori que ataca la tribu cada Nadal amb un anunci en què diverses persones s’adrecen a l’espectador demanant-li un minut de silenci davant del perill de l’extinció del català.
El tuti és un “joc de cartes anàleg a la bescambrilla”, en què el jugador que aplega els quatre reis o els quatre cavalls fa el tuti. La paraula tuti surt al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans amb aquesta definició, però aviat caldrà afegir-n’hi una de nova: “Formar una paraula amb totes les lletres que planteja cada dia el joc Paraulògic”.
Any nou, propòsits nous. Això és així, per més tradicional i poc original que ens sembli, els éssers humans en general i els catalans en particular, necessitem tenir fe i esperança i, inevitablement, fem plans de futur, fem previsions.
Montserrat Raga va entrar a la carrera judicial l’any 2005 i actualment és magistrada del jutjat contenciós administratiu 5 de Barcelona i delegada del deganat en els disset jutjats del contenciós, que atenen plets contra les administracions a la demarcació.
INFOLLENGUA
D'acord amb la legislació sobre protecció de dades, us informem que rebeu aquest missatge a l'adreça que ens vau facilitar en subscriure-us i que vam incorporar al nostre arxiu. Teniu dret de sol·licitar l'accés a les vostres dades, modificar-les o cancel·lar-les escrivint a infomigjorn@migjorn.cat. Si voleu deixar de rebre Infomigjorn, feu clic aquí
