La paraula «gorro», ‘peça de vestir per a cobrir el cap, sense visera’, la usem profusament, però ha sofrit durant molt de temps els rigors i les inclemències de l’elitisme lingüístic, que l’ha ignorada i apartada del dit model culte per considerar-la un castellanisme (acabat en «o» àtona) no acceptable normativament, a pesar del seu ús generalitzat i que tenim vora set-cents vocables normatius amb eixa terminació, com ara «amo», «bovo», «gitano», «guapo», «mosso», estos amb el seu femení diferenciat, amb «a», com «gorro»/«gorra».
