Aquesta setmana us recomanem el darrer llibre d’Eugeni S. Reig Les nostres comparances, hi podreu accedir a través d'aquest enllaç
Si encara no us hi heu subscrit, ho podeu fer en aquest enllaç.
// Núria Juanico Llumà //
Ni mestretites ni màniga ampla: el risc de corregir el català dels altres
Les xarxes són implacables. No passen ni dos dies sense que s'encengui una nova polèmica sobre la llengua. Però la defensa del català va més enllà dels debats polítics: per terra, mar i Twitter -i fins i tot en samarretes i mascaretes- apareixen comentaris d'alguns usuaris que volen corregir lingüísticament els missatges d'altres tuitaires, els articles dels mitjans i els posts d'Instagram.
Una visió ecosistèmica per al català: subsidiarietat compensatòria
A part d'aconseguir el reconeixement pendent del català en els plans espanyol i europeu, quins podrien ser els principis que haurien de guiar l'organització lingüística d'una societat complexa com la catalana actual?
La correcció política està arribant a uns nivells, arran de l’anomenat “llenguatge no sexista” o “llenguatge inclusiu”, que fan que les dones hàgim d’aguantar estoiques que un home ens digui: “Jo de tu li hauria dit «Demà m’afaitaràs»!
A vegades et penses que coneixes el teu país, el lloc on has nascut i viscut gairebé tota la teva vida, però no: quan et penses que ha ho saps tot, t’endús sorpreses. La ignorància inicial acaba sent una bona excusa per a conèixer més.
Si les paraules s’encunyessen en monedes, hi hauria tàndems que passarien de mà en mà. En una cara trobaríem escrit amistat i en l’altra diria generositat. Com es pot entendre l’una sense l’altra? Seria divertit inventar aquestes associacions de conceptes.
La llengua viu un període d’autoexploració agitada. Filòlegs, acadèmics, lingüistes i periodistes han vestit la bata blanca per auscultar la llengua catalana, per saber com batega avui i en quines condicions ho farà futurament.
Vicent de Melchor (1958-2021) va néixer a Barcelona, però la circumstància el va portar a viure temporades llargues, o anys, a molts indrets: per relació familiar, a Almenara i Benicàssim, a Cala Morell (Ciutadella) i Maó, i al Masnou;
Maria Carme Junyent i Figueras (Masquefa, l’Anoia, 1955) és lingüista. Imparteix classes d’aquesta disciplina com a professora a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. La seva especialitat és l’estudi de les llengües amenaçades al món, i també l’antropologia lingüística i les llengües que es parlen a Catalunya provinents de la immigració.
INFOLLENGUA
D'acord amb la legislació sobre protecció de dades, us informem que rebeu aquest missatge a l'adreça que ens vau facilitar en subscriure-us i que vam incorporar al nostre arxiu. Teniu dret de sol·licitar l'accés a les vostres dades, modificar-les o cancel·lar-les escrivint a infomigjorn@migjorn.cat. Si voleu deixar de rebre Infomigjorn, feu clic aquí
