// Albert Branchadell //

Catastrofisme lingüístic

Si el catastrofisme és la tendència a predir catàstrofes o esdeveniments funestos, podem dir que a Catalunya el catastrofisme lingüístic ha esdevingut un gènere literari, que va començar amb el “manifest” de la revista Els Marges de 1979 (“Un nació sense estat, un poble sense llengua”) i ha conegut fites com El futur de la llengua catalana

// Pau Vidal //

Les xarxes, paradís artificial (de la porugueria lingüística) 

Qui enyora els pares és perquè ja no els té. Qui manté viva l’herència lingüística rebuda, i fins la peixa amb noves aportacions, no necessita fer-ne cants d’enyor en públic, perquè li són paraules i expressions vives.

// Vicent Partal //

Els catalans no seríem res sense la llengua

Cada poble, cada nació, cada cultura del món té la seua manera de funcionar, els seus mecanismes de pervivència i cohesió.

// Ferran Sáez Mateu //

El català ja no és cosa de tots

Reconec que el tema de la llengua -i, de manera especial, dels arguments demagògics contra la normalització lingüística- m'ha portat molts cops a un estat d'ànim a mig camí...