Acomiadem l’any amb aquest butlletí un xic pessimista. Després de la sentència del TSJC que fixa un 25% de les classes en castellà a Catalunya, hem pensat que és interessant recuperar un article del 2015 de la Carme Junyent. Us desitgem bones festes i una bona entrada d’any, esperem que l’any entrant els butlletins siguin més optimistes i que entre tots puguem revertir la situació de la llengua. Tornem al gener!
Si encara no us hi heu subscrit, ho podeu fer en aquest enllaç.
// Marta Rojals //
La pitjor campanya de màrqueting lingüístic és la realitat
La setmana passada parlàvem de jocs i avui voldria partir d’on ens vam quedar. Perquè cada vegada que entro en una botiga de joguets, això tan important que són els primers records de la canalla,...
Alumnes catalans que arriben a la universitat i diuen que no saben parlar català perquè no es parla al lloc d'on vénen. Alumnes d'aula d'acollida que demanen als seus professors per què els ensenyen català ...
Per què en menys d’un segle el català a la Catalunya Nord ha passat de ser la llengua del poble a córrer el perill d’extingir-se? Com el parla qui encara el fa servir i quines són les possibilitats que sobrevisqui?
Com expliques a algú d’ortografia trontolladissa que no val la pena que s’escarrassi a aprendre les combinacions de pronoms o la posició de les comes perquè no se’n sortirà mai?
Un dels arguments més sovintejats sobre l’ús de les llengües, especialment present en el magma desinformat de les xarxes i en discursos a dreta i esquerra, és que la gent parla el que vol, al marge de les condicions que l’entorn hi estableixi.
“Els Nadals”, el “cagatió” i deu paranys lingüístics més
S’acosta Nadal i arriben dubtes lingüístics que fa quatre dies no tenia ningú. La Grossa de Cap d’Any ens ha dut un anunci de gust dubtós i de fonètica feridora, però ha foragitat el gordo de la rifa, que ja convenia.
Tinc accés a 99 canals de televisió. Un total de 85 són en castellà (incloent-hi el 100% dels canals infantils i d’esports), vuit en anglès, dos en francès, un en gallec i un altre reparteix el temps entre l’èuscar i el castellà...
Cap llengua no podria sobreviure a una utilització social com l’actual del català. El retrocés en l’ús habitual de la llengua fins a un 32% dels habitants dels Països Catalans amenaça la seva supervivència i situa el català en una veritable emergència lingüística.
INFOLLENGUA
D'acord amb la legislació sobre protecció de dades, us informem que rebeu aquest missatge a l'adreça que ens vau facilitar en subscriure-us i que vam incorporar al nostre arxiu. Teniu dret de sol·licitar l'accés a les vostres dades, modificar-les o cancel·lar-les escrivint a infomigjorn@migjorn.cat. Si voleu deixar de rebre Infomigjorn, feu clic aquí
