David Palom

Joan Julià-Muné (1950-2020) a

Joan Julià-Muné era un expert en toponímia i antroponímia forana. Per això, quan impartia docència en el postgrau de correcció i assessorament lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona, feia reflexionar els alumnes sobre el tòpic que diu que hi ha “noms impronunciables”. 

Llegir

Pau Vidal

Bipolaritat (o una ITV permanent)

L’InformeCAT 2020 de la Plataforma per la Llengua és la mostra més clara de l’esquizofrènia lingüística en què vivim. No em refereixo al diguioiga o canvi continu d’una llengua a l’altra (això ho deixo per als ‘castrats d’amor’, com deia Roís de Corella), sinó a la preocupació per la nostra. El president de l’entitat, Òscar Escuder, ho va resumir en un titular igual d’ambivalent: ‘El català està en situació d’emergència però alhora té uns indicadors relativament estables’.

Llegir

Albert Pla Nualart

Un problema “no menor” que erosiona la genuïnitat

Un dels problemes de l’actual norma -ho hem dit sovint-és l’absència de marques que delimitin geogràficament la bondat de certs usos. Que una forma sigui genuïna en uns parlars no impedeix que en d’altres pugui ser un flagrant castellanisme. I no cal recórrer a un gironí que digui “Ja he llavat els calcetins” -el DIEC2 entra llavar i calcetí com a variants de rentar i mitjó sense dir res més-: hi ha un munt d’interferències que entren en els usos cultes per aquesta via.

Llegir

Rudolf Ortega

Apologia del punt i coma

Hi va haver un moment en què els signes de puntuació semblaven adquirir una vida audaç, divertida, quan els afegíem en correus electrònics i missatges SMS per expressar l’estat d’ànim i així acolorir la lletra escrita. Escrivíem :( si estàvem tristos o :) si estàvem contents, fèiem :_( si ens queia una llagrimeta, o :-p si trèiem la llengua. 

Llegir

Leo Giménez

Posem en quarantena l’ortografia

Fa ja tres mesos, aprofitant lingüísticament la borda quarantena sofrida pel coronavirus, una autoritat lingüística, per whasapp, proposava, de broma, que «Durant l'aïllament demanem l'abolició de les faltes». D'ortografia, gramaticals... En això, emulava una altra autoritat idiomàtica, del castellà, Gabriel García Márquez, que en el congrés internacional de la llengua castellana de Zacatecas (1997) va demanar «La jubilación de la ortografía» i "La simplificación de la gramática".

Llegir

La percepció sobre la unitat de la llengua a Catalunya

A Catalunya hi ha un elevat consens sobre la unitat de la llengua catalana. Així es desprèn de l’Enquesta sobre els usos lingüístics de la població de 2018, de caràcter oficial, impulsada per la Direcció General de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya en què el 70,6 % de la població afirma que està totalment o més aviat d’acord que la parla de les Illes Balears, de la Comunitat Valenciana, d’Andorra i de Catalunya són maneres diferents de parlar la mateixa llengua.

Llegir

Maria Cucurull

Ha canviat la manera de fer l’amor

Amb l’arribada de l’estiu, s’inaugura cada any l’època del flirteig. Aquell ‘instint de la seducció’ de què parla Sebastià Serrano creix de manera exponencial; perquè la calor, les tardes a les terrassetes xarrupant orxates i granissats i les passejades amb roba lleugera, inciten els cràpules i els que no ho són tant. Hi ha coses que no canvien, perquè ni tan sols el fantasma de la Covid-19 assegurarà que es mantingui sempre la distància de seguretat.  

Llegir

Xavier Graset

El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané"

Xavier Graset conversa amb Albert Jané, escriptor, traductor i activista lingüístic; i amb Jordi Manent, filòleg.

Veure vídeo

Preguntes Freqüents

El debat de la llengua a TV3, amb Josep Maria Virgili i Hugo Bassiner

La sèrie "Drama", emesa a TV3, ha aixecat un debat sobre l'ús de la llengua catalana a TV3. Com ha de ser el català a la ficció televisiva? En parlem amb Josep Maria Virgili, catedràtic d'institut de llengua catalana emèrit, i l'actor Hugo Bassiner.

Veure vídeo