#1.471 JULIOL DEL 2020
La darrera setmana ha estat marcada per la forta polèmica arran de l'emissió de la sèrie 'Drama' a TV3. Malgrat que s'han escrit força articles al voltant d'aquest tema, en aquest butlletí n'hem inclòs una petita selecció.
Esperem que tingueu una bona setmana!
Si encara no us hi heu subscrit, ho podeu fer en aquest enllaç
 |
Carme Junyent
Notes disperses
Em vaig comprometre a escriure l’article del GLiDi de juny i, com que no tenia idees, vaig demanar auxili als tuitaires. Descarto algunes propostes molt generals sobre el coneixement i el confinament perquè no crec que pugui aportar res de nou. També descarto les propostes sobre llengua catalana perquè no en soc experta. I no, no és falsa modèstia.
Llegir
|
|
 |
Elvira Riera
Albert Bastardas: vint anys de trajecte
A final de 2019 Albert Bastardas va publicar el llibre From language shift to language revitalization and sustainability. A complexity approach to linguistic ecology, que aplega, en anglès, diversos treballs seus editats entre els anys 1996 i 2016.
Llegir
|
|
 |
Pau Vidal
Les llengües no evolucionen
‘Les llengües evolucionen’ és un mantra compartit pel supremacisme i el menfotisme lingüístics. Te l’engalten els mandrosos per justificar interferències i els hegemonistes per defensar la submissió. Però, per ser més precisa, la sentència hauria de parlar del subjecte.
Llegir
|
|
 |
Xavier Vila
El que hauríem d’aprendre de ‘Drama’
Emetre Drama a TV3 ha estat un error. Les audiències que va aconseguir, més aviat discretes, sembla que ho corroboren. Aquí no entrarem a valorar quina part de l’error es pot deure al guió, a la feina dels actors, al moment i lloc en què s’ha programat o a qualsevol altra consideració de tipus estrictament televisiu.
Llegir
|
|
 |
Teresa Tort
De franc
Les coses que duren m’agraden molt. M’encanten les tradicions, els rituals que venen d’antic, els costums familiars, les col·leccions particulars, les relacions afectives que sumen anys, les paraules que es perden en l’horitzó dels segles. En un món efímer i fungible, la perseverança traça camins pels quals cavalquem, tanmateix, sempre amb destinació al futur.
Llegir
|
|
 |
Josep-Lluís Carod-Rovira
Llum i llengua a Torregrossa
A 18 km de Lleida, amb 2.300 habitants en 40,52 km², hi ha Torregrossa, un poble del Pla d’Urgell que, en alguns aspectes, garrigueja. La Carme ens hi convida a fer-hi la revetlla de Sant Joan a casa seva, amb els menuts de la família, d’un dels quals, el Jan, és padrina.
Llegir
|
|
 |
Maria Cucurull
Amics i amants
– Filosofia catalana? Ah! No, no, clar, Paleologia catalana… Que interessant!
– Sí…
Això és el que passava durant l’època universitària quan algú se’ns acostava per lligar en una discoteca. Era una manera també de descartar borinots. Perquè que un universitari no sàpiga que existeixen els estudis de Filologia catalana és trist però que pensi que algú es dedica a estudiar únicament els filòsofs catalans o la ‘prehistòria catalana’, quan encara no existia ni l’escriptura, és lamentable.
Llegir
|
|
 |
Jordi Camps
De l’“Ets un pendó” al ‘Drama’
Han passat molts anys, d’aquell mític “Sue Ellen, ets un pendó!”, en què el pare de J.R. –i no ell– insultava la seva jove en la sèrie Dallas Es va pronunciar en el primer episodi que van poder veure els espectadors de TV3 emès tot just una hora després que Joan Pera va saludar el públic per primera vegada aquell 10 de setembre de 1983.
Llegir
|
|
 |
David Paloma
Trasteria, Paraula d’Andorra
La quaranta-sisena i última paraula d’Andorra que recull la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana no surt al diccionari normatiu. Per això porta asterisc: es refereix a un sentit no documentat a la segona edició del diccionari. La paraula trasteria remet a entremaliadura.
Llegir
|
|
 |
Mauel Lillo
“La cultura catalana ha estat sempre pionera a l’hora de produir contingut digital”
Pedro Nilsson-Fernàndez (Sant Boi de Llobregat, 1981) és el president de l’Associació d’Humanitats Digitals Catalanes, “una entitat privada sense ànim de lucre que vol promoure la recerca digital en les humanitats dins dels estudis catalans i treballar per preservar i construir l’empremta digital catalana amb mètodes col·laboratius”, tal com expliquen al seu web.
Llegir
|
|
|
