Pau Vidal

No neva mai prou

L'intercanvi de material audiovisual entre À Punt, IB3 i TV3 va de primera per fer conèixer les varietats dialectals, però alhora ens cal un estàndard comú per al doblatge. Si no és la quadratura del cercle, poc se'n falta.

Llegir

Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan, Josep Ubalde, F. Xavier Vila

¿Els estudiants de secundària confien en ells mateixos... lingüísticament?

La recerca sobre l'adquisició de llengües ha evidenciat la importància d'un concepte poc estudiat fins ara, la confiança lingüística, que és clau per entendre la relació que els parlants establim amb les llengües. Però què és exactament la confiança lingüística?

Llegir

Rudolf Ortega

El malentès del sensesostre

Alguna cosa no rutlla quan petites suposades millores que ens haurien de fer la vida més fàcil tot d’una ens la compliquen. És el que ens ha passat amb els titulars que donaven la notícia de l’home que presumptament matava en sèrie persones sense llar, i que mostraven una estructura que no podia resultar còmoda a cap usuari competent de la llengua.

 

Llegir

Roser Carol

Llegir silencis

Suposo que tots vosaltres en teniu l’experiència: heu agafat un bebè en braços, li heu dit “I que n’és de bonic, el nen” amb veu melosa i us ha somrigut; li heu dit, enfadats, “caganer, que ets un caganer” amb un to alt i us ha fet el petarrell.

Llegir

Teresa Tort

Ambsense

Els arbres fruiters estan sotmesos a les modes. Les varietats de préssecs han anat canviant al llarg de les últimes dècades; les de taronges i les de mandarines, també. Però un arbre costa fer-se gran i, per això, els empelts permeten canviar la biografia d’un tronc: de productor de préssecs d’aigua a fabricant de nectarines. Hi ha arbres que transmuten.

Llegir

Miquel Gil

La immigració, el català i el xantatge espanyolista

Així, Gabriel Rufián ho fa tot en castellà i Juana Dolores Romero diu a El Núvol que no vol «un país de mentida on el català és la llengua oficial» i que cal deixar de lamentar-se «de la contaminació del castellà en la llengua catalana».

Llegir

Ivet Zwatrzko i Pou

El problema del català

Just quan he acabat de llegir l’entrevista que fa la Clàudia Rius a la Juana Dolores, qui sap si per les contradiccions que sentia o perquè les bones converses remouen el que tens ben endreçadet al cervell, ple de pols i encarcarat de tant temps sense remenar-ho, he hagut de preguntar a alguns dels meus amics un “francament, i tu, què en penses?”

Llegir

Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears

Notícies de llengua

 

Veure vídeo

Cristina Rosa

Entrevista a Maria del Mar Vanrell

Ha impartit classes de català en universitats de diversos continents. Maria del Mar Vanrell (Llucmajor, 1980), professora i doctora interna del departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (UIB)

Llegir

Antoni Sella, Agustí Alcoberro i Josep M. Solé i Sabaté

Qui va resumir el caràcter dels catalans com un equilibri entre el seny i la rauxa?

La idea estesa durant les primeres dècades del segle XX era que els catalans som gent pacífica, pactista, previsora i treballadora. Tot un cúmul de virtuts que no deixava de tenir una càrrega també negativa.

Llegir