Tot és conflicte quan es parla de llengua en l’esfera pública, tant si és per discutir-ne l’estatus en nous marcs polítics, com si és per valorar la qüestió de la normativa en l’àmbit periodístic o literari. En canvi, poques vegades té entrada en el debat públic el que és més fascinant i atractiu de la llengua: els seus mil i un registres i com s’hi juga en el món més divers de la creació artística.
La macrocefàlia de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana és palmària. Una ciutat massa gran per a un rerepaís relativament petit. Catalunya es podria anomenar «País Barceloní» com diem «País Valencià»? Pel món és més efectiu i comprensible presentar-nos a un foraster amb un «I come from Barcelona» que no pas amb un «I come from Catalonia».
Aquest article té com a finalitat mostrar amb exem- ples reals i quotidians l’actitud d’una gran part de la societat catalana per mitjà dels seus usos lingüís- tics. Iniciarem aquestes línies amb una primera part que tractarà aquests usos dins l’àmbit escolar, mentre que la segona ho farà en relació als usos més gene- rals dins la Catalunya actual.
Ens hem tornat més fanàtics d’ençà que fem anar ‘sectari’ a tort i a dret? I més porucs des del dia que vam importar la locució ‘de manera segura’? Al contrari: dues mostres fefaents que és la realitat allò que determina el llenguatge
Hi va haver un moment en què els signes de puntuació semblaven adquirir una vida audaç, divertida, quan els afegíem en correus electrònics i missatges SMS per expressar l’estat d’ànim i així acolorir la lletra escrita. Escrivíem :( si estàvem tristos o :) si estàvem contents, fèiem :_( si ens queia una llagrimeta, o :-p si trèiem la llengua.
Des que Pedro Sánchez va declarar l’estat d’alarma i la lluita contra el coronavirus, molts som els que creiem que hi ha un sobreús de la metàfora bèl·lica. És que no hi ha cap altra manera de superar un repte o una adversitat que la guerra? Només podem abordar el conflicte des de més conflicte?
El verb “pegar”, en primera accepció, és ‘fer que algú reba colps d’una altra persona’, ‘fer alguna cosa objecte de colps’, ‘colpejar alguna cosa’, ‘barallar-se a colps’ i altres significats, en sentit físic, relacionats amb els colps.
«Fins fa menys d'un segle, com que la llengua del carrer era només la pròpia, el país catalanitzava sense problemes la gent que arribava de fora. Ara ja no. Per revertir la situació, el castellà, eventualment, hauria de tornar a convertir-se en una llengua que no serveixi per relacionar-se socialment».
Softcatalà ha presentat aquesta setmana quatre noves eines per als qui hagin de fer consultes lingüístiques en línia, que s’afegeixen als diccionaris, correctors i traductors que ja tenien. Es tracta del Conjugador de verbs, l’Hora en català, el Separador i comptador de síl·labes i el Nombres en lletres.
La Incorrecta: ‘Hi ha interès per la llengua: no som quatre matats lluitant pel català’
‘Cada vegada que dius “tinc que” moren quinze filòlegs.’ La frase havia de servir per a publicitar un petit projecte d’assessorament lingüístic, però es va fer viral. I la Incorrecta en va anar fent més, de frases enginyoses, i va obrir comptes a les xarxes socials i va començar a tenir milers i milers de seguidors.
D'acord amb la legislació sobre protecció de dades, us informem que rebeu aquest missatge a l'adreça que ens vau facilitar en subscriure-us i que vam incorporar al nostre arxiu. Teniu dret de sol·licitar l'accés a les vostres dades, modificar-les o cancel·lar-les escrivint a infomigjorn@migjorn.cat.