Tal dia com avui de 1931, Macià va proclamar la República Catalana. 89 anys després, som a casa confinats davant d’una situació d’alerta sanitària. Aquesta setmana us presentem un butlletí un xic diferent. Hem recopil·lat tots els articles que es relacionen amb el nou coronavirus i a diferència del criteri que seguim normalment, en aquest butlletí repetim autors. També hi trobareu tres textos que ja han sortit en altres butlletins però no en podíem prescindir per fer aquest especial.
EL BUTLLETÍ
Si encara no us hi heu subscrit, ho podeu fer en aquest enllaç
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) dona dues possibilitats de denominació del virus animal actualment més conegut: «virus responsable de la Covid-19» o «virus Covid-19» (és a dir, «el [virus] Covid-19»).
Aparentment es podria pensar que el mot d’avui no toca perquè no té a veure amb el conflicte hispano-català. Però tenint en compte que la pretensió d’aquesta modesta columna és globalitzadora,...
*Confinar/confinament. Sense cap mena de dubte, els supervendes de la crisi. La pujada de la gràfica que deuen haver fet a Google en un mes deu ser rècord mundial. Fins ara els teníem més o menys presents per Carlo Levi (confinat al sud d’Itàlia pel feixisme mussolinià) i Espronceda (‘en todo el mar conocido / del uno al otro confín’). Ara ja semblem amics de tota la vida.
*D’entrada, una novetat (doble) estricta, que ens anirà molt bé per fer un exercici de primer de filòleg: desconfinar/desconfinament. No existeixen, no surten als diccionaris, ni tan sols al Termcat, però aquests dies les veurem a tort i a dret.
Encara que pugui semblar mentida, la filologia també aporta distracció, en temps d’acumulació de paper de vàter i de planificació d’activitats sota sostre.
L’altre dia corrien per Twitter alguns comentaris que feien esment de les respostes, en català, que alguns consellers que participaven en la roda de premsa diària per informar de la covid feien davant la demanda explícita de respondre en castellà.
Hi ha paraules que diem habitualment i que són molt productives, d’altres que només les coneixem d’oïda i que potser ni tan sols les hem escrites mai, n’hi ha que en canvi només les fem servir a l’escrit i que se’ns faria estrany de dir oralment.
No cal ni dir que enguany el concurs pel neologisme de l’any serà d’allò més previsible i accessori; difícilment trobarem cap altra matèria que faci ombra al gran tema del moment i que aporti paraules noves amb prou interès per prendre el lloc als termes que ara ens ocupen.
Vam començar anomenant incorrectament la malaltia. En dèiem coronavirus i resulta que aquest és el nom genèric, és a dir, engloba una mateixa família de virus. De fet, podem dir que el tenim amb un simple refredat.
La ràpida propagació del coronavirus ha provocat també la propagació d’una sèrie de paraules i expressions en l’actualitat informativa que no sempre resulten prou clares.
Fa uns dies ens va trucar un bioquímic per advertir-nos que parlàvem “del Covid-19” quan, de fet, Covid-19 hauria de ser femení perquè és el nom de la malaltia i no pas del virus.
En un canvi habitual en el procés de normalització d’un terme, l’ARA passarà de Covid-19 a covid-19. Igual que vam passar de SIDA a sida (i no a Sida), sembla que covid-19 és la forma més adequada.
Un lector em pregunta si en podem dir testos de les proves diagnòstiques que tanta falta ens fan aquests dies. Ell considera que “els testos” són només els vasos de terrissa i que dels altres, dels que venen del test anglès, n’hem de dir sempre tests.
INFOMIGJORN - Col·lectiu 7Ciències
Web: www.infomigjorn.com
ISSN 2462-7003
D'acord amb la legislació sobre protecció de dades, us informem que rebeu aquest missatge a l'adreça que ens vau facilitar en subscriure-us i que vam incorporar al nostre arxiu. Teniu dret de sol·licitar l'accés a les vostres dades, modificar-les o cancel·lar-les escrivint a infomigjorn@migjorn.cat.
