Infomigjorn

InfomMigjorn

#1.458 ABRIL DEL 2020

Segurament molts de vosaltres teniu una llibreria de capçalera que us fa recomanacions i que coneix els vostres gustos. Doncs bé, ara és el moment de fer costat als nostres llibreters. Us presentem la campanya llibreriesobertes.cat per ajudar-los a tornar a aixecar la persiana quan passi el confinament.

Si encara no us hi heu subscrit, ho podeu fer en aquest enllaç

Eloi Bellés

In memoriam Germà Colón i Domènech. L’home que estimava les paraules

Diumenge passat la Filologia Catalana s’endolà. Havia faltat als noranta-un anys Germà Colón i Domènech (Castelló de la Plana, 1928 – Barcelona, 2020). Figura indiscutible de la lingüística romànica, Colón forma part d’una generació de filòlegs que aconseguiren, en ple franquisme, de (re)situar els estudis de catalanística a primera línia acadèmica internacional.

Marina Altur

Una Franja cada vegada més castellana

Davant els posicionaments anticatalanistes del secessionisme lingüístic aragonès, un estudi del lingüista Esteve Valls demostra que la pèrdua dels trets dialectals de la Franja es deu a la progressiva castellanització dels seus parlants, que avancen cap a un perillós procés de substitució lingüística.

Moisés Pérez

Alacant sí que trau la llengua

Aquest dimecres es compleixen vint-i-cinc anys de la històrica manifestació «d'Alacant és important. Sense Alacant no hi ha país», que va mobilitzar 30.000 persones per la valencianitat de la segona ciutat del País Valencià. Dues dècades i mitja després d'aquell clam massiu, la dreta ha reactivat la batalla contra la llengua pròpia a la ciutat.

Rudolf Ortega

Etimologia d’una pandèmia

Encara que pugui semblar mentida, la filologia també aporta distracció, en temps d’acumulació de paper de vàter i de planificació d’activitats sota sostre. A continuació, un diccionari apressat dels termes més sovintejats aquests dies, per saber d’on venen i què volen dir.

Pau Vidal

Elogi (fúnebre) del bellparlant

El parlant de sucre és fàcil d’identificar: es refereix al català com 'la nostra estimada llengua' però pràcticament no la treu de casa. Com la marededeu, la té guardada en una vitrina

Leo Giménez

Anant anant, seguit seguit i aixina aixina

“Anant anant” és una locució molt nostrada, constituïda per la repetició de la forma del gerundi del verb “anar”. Esta expressió té el sentit d’‘a poc a poc’, ‘mitjanament bé’, “Ho farem sense pressa, anant anant”, però, sobretot té el significat de ‘caminar’, ‘anar caminant’, ‘anar a peu’, ‘anar a pata’, “De l’estació al camp de Mestalla anàrem anant anant, el tacanyet del tete no va voler que agarràrem ni taxi ni autobús”, “Com farem l’excursió, en bici o anant anant?”, “Anirem a berenar al barranc de la Manyana, a pateta, anant anant”.

Jordi Aragonès

Què vol dir ser català?

Agafem tots una bona butaca perquè avui parlarem de temes més aviat polèmics. Tots coneixem una frase atribuïda al President Jordi Pujol que diu: “És català aquell qui viu i treballa a Catalunya”. L’afirmació té més d’un pare. El socialista Rafael Campalans (1887-1933) també la va formular als anys 30 del segle passat.

Teresa Tort

Sarró

Tal faràs, tal trobaràs. Es cull el que se sembra. Cadascú és fill de les seues obres¹. Segons fan explícit algunes expressions populars de la nostra cultura, les conductes que fem tenen un retorn positiu o negatiu en funció de les nostres intencions i segons les accions que hem dut a la pràctica. És una creença que lliga amb la fe en un déu que atorga premis i càstigs.

Roger Costa

Què vol dir "acabar com el rosari de l'aurora"?

El rosari o saltiri de Maria és una pràctica devocional inventada al segle XII i divulgada pels cistercencs, que consisteix a resar cent cinquanta avemaries en record dels cent cinquanta salms. Als Països Catalans fou particularment popular, sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX, quan va esdevenir la devoció més característica de les famílies catòliques.

Roger Cassany i Albert Salamé

Teresa Casals: ‘En aquest país, hem badat amb la llengua’

Teresa Casals (Badalona, 1941) desborda passió i idees a cada comentari. De conversa trepidant i alegre, ha dedicat tota la vida a dues grans batalles: la llengua catalana i l’escola. ‘Són dos elements clau i definitoris de qualsevol país, i en aquest nostre, oprimit, encara més!’ Filòloga, mestra i activista

COSES QUE PODEM FER DURANT EL CONFINAMENT:

Taller de consciència corporal i estiraments per a traductors i intèrprets (virtual)

Deu accions que pots fer per la llengua mentre et quedes a casa

Pompeu Fabra i la Universitat. Exposició virtual al CRAI Biblioteca de Lletres

Fer esport a casa: classes en català

Pel·lícules i sèries en català

Revistes gratuïtes durant un mes:

INFOMIGJORN - Col·lectiu 7Ciències

D'acord amb la legislació sobre protecció de dades, us informem que rebeu aquest missatge a l'adreça que ens vau facilitar en subscriure-us i que vam incorporar al nostre arxiu. Teniu dret de sol·licitar l'accés a les vostres dades, modificar-les o cancel·lar-les escrivint a infomigjorn@migjorn.cat.

ISSN 2462-7003

Col·labora: