 |
Rudolf Ortega
Sis-cents anys de bilingüisme?
En la foscor de la tardor de 1939 el règim franquista es va adonar que tenia un problema: se li va fer evident que una part de la població no entenia el castellà. Aleshores era un luxe deixar de banda el poder propagandístic dels púlpits per difondre la ideologia i la moral que imperarien durant quatre dècades i no es podien permetre que els feligresos no entenguessin la prèdica del mossèn.
Llegir
|
|
 |
Albert Badosa i Ernest Montserrat
Sense drets no hi ha llengües, i hem entrat en fase crítica
El fenomen de la mort de les llengües no és gens nou. De llengües n’han mort sempre, des dels primers testimonis conservats de l’edat antiga. Degut a relacions jeràrquiques de poder, han deixat de parlar-se llengües que antany havien estat molt importants, com el sumeri, que va ser substituït per l’accadi, alhora substituït més tard per l’arameu.
Llegir
|
|
 |
Jaume Corbera
El femení genèric o la invisibilització de les dones
Un sector del feminisme polític, que inclou tant homes com dones, considerant que el simple desdoblament del gènere en plural no és suficient per a allò que en diuen "visibilització de les dones" (ara no hi entraré, en aquesta qüestió anticientífica del desdoblament)...
Llegir
|
|
 |
Jordi Badia
S’ha de complir la normativa de la llengua?
Avui han emès un altre capítol de ‘El llenguado’, a TV3. Fa mesos, els responsables d’aquest programa em van demanar de dir-hi quatre mots. Encara no l’he vist, però és evident que no hi han pogut encabir tot allò que els vaig exposar. I, encara, allò que vaig exposar no era tot allò que hauria volgut dir. Si ho voleu llegir, ací ho teniu.
Llegir
|
|
 |
Ot Bou
De ‘Bola de Drac’ als influenciadors: com la llengua ha canviat de referents
Fa una setmana, va fer trenta anys de l’estrena a TV3 de ‘Bola de drac‘, la sèrie de dibuixos animats que va traçar el mapa referencial audiovisual de tota una generació.
Llegir
|
|
 |
Josep-Lluís Carod-Rovira
‘Hi ha que fer algo, vale?’
La degradació de la qualitat, idiosincràsia i genuïnitat dels idiomes és general arreu. Aquí, el procés claríssim de substitució del català per l’espanyol, al sud dels Pirineus, no es produeix tan sols en espais d’ús on el català és ja absent del tot o marginal, sinó envaint-ne, en aquells on encara s’utilitza, el lèxic, la morfologia, la sintaxi, els modismes, les frases fetes, els refranys i reemplaçant-los pels corresponents espanyols.
Llegir
|
|
 |
Leo Giménez
Fem empastres i empastrades, però no “xapusses”
En més d’un mitjà de comunicació hem pogut vore escrita la paraula “xapussa”, aixina o amb la grafia castellana, en textos en valencià. Això sí, entre cometes o en cursiva per a assenyalar que no és una paraula normativa ni pròpia del nostre idioma.
Llegir
|
|
 |
Pere Ortís
Des del meu racó
El gran activista valencià per la neteja i la propagació de la llengua catalana, que ell tan aviat anomena valenciana com catalana, acaba de publicar un altre llibre que podria ser la culminació de la seva extensa obra. Llevat que encara en tingui més en ment, perquè el doll de la seva producció ha vingut amb ímpetu i amb contingut tan ric que inclina a creure que encara en pugui tenir reserves.
Llegir
|
|
 |
El Nacional
El Parlament Europeu s'oblida del català (i la xarxa bull)
Un cop més, el català ha estat discriminat a les institucions europees. En un tuit fet aquest divendres en el marc del dia internacional de la llengua materna, el perfil del Parlament Europeu en espanyol ha preguntat als usuaris a Twitter en quin idioma diuen 'together', una de les paraules preferides de la Unió Europea.
Llegir
|
|
 |
Joan Burdeus
Entrevita a Mary Norris
Mary Norris té opinions molt fortes sobre les comes. Correctora de The New Yorker durant més de 20 anys, va ser l’“Ok-pager”, la persona que ha de donar l’ok definitiu abans que una pàgina de la revista vagi a impremta. .
Llegir
|
|
|
