 |
Gabriel Bibiloni
Els verbs acabats en «ejar» i els noms acabats en «eig»
Com se sap, un dels mecanismes principals per a la formació de mots nous és la derivació, consistent a afegir a una arrel un afix derivatiu. Per exemple, a l’arrel nominal fust, que apareix en el mot fusta, afegir-hi l’afix derivatiu –er i obtenir fuster.
Llegir
|
|
 |
Pau Vidal
El mot més català
«El judici al major Trapero i companyia ha reviscolat aquella frase mítica de l'endemà dels atemptats. Ara, si aquest fos un país normal, com l'hauria d’haver dita? Sense barbarismes hauria estat el mateix?»
Llegir
|
|
 |
Rudolf Ortega
Llenguado a la graella
TV3 ha posat en marxa un altre programa sobre la llengua catalana, de nom El llenguado, que s’emet els dimecres en horari de màxima audiència, aquell que els dijous fan el Polònia.
Llegir
|
|
 |
Albert Pla Nualart
¿Tornem en cinc minuts o d’aquí (a) cinc minuts?
Els manuals, opuscles i tuits per millorar el català i “curar-se del catanyol” solen condemnar la frase “Tornem en cinc minuts” quan vol dir “Tornem d’aquí (a) cinc minuts”.
Llegir
|
|
 |
Teresa Tort
Engatar-se
Realment és incommensurable, el poder de les paraules? De veritat ens transporten a escenaris desconeguts, ens fan sentir compassió o dolor, construeixen objectes d’una bellesa explícita? Sí, i tant. Constitueixen la matèria primària del pensament, que es reverbera -perpètuament, si convé- en la memòria.
Llegir
|
|
 |
Ot Bou Costa
Us vam avisar. La salut del català, quaranta anys després
No són els genets de l’Apocalipsi de la llengua catalana, com suggereixen tant els detractors que els titllen de pessimistes exagerats com els qui, lloant-los, fan veure que en reprodueixen una radicalitat visceral que ells, en realitat, no prediquen.
Llegir
|
|
 |
David Paloma
Cot, Paraula d’Andorra
És una paraula masculina de l’àmbit jurídic andorrà que es refereix a una ‘multa imposada per un consell andorrà per l’incompliment d’un deure’. Aquesta és la definició específica que en dona el diccionari normatiu de la llengua catalana, la mateixa definició que ja va aportar Joan Sans Urgell en l’estudi El vocabulari andorrà i el seu reconeixement normatiu.
Llegir
|
|
 |
Agustí Mas
Que no s’apague La veu
300 quilòmetres de llarg i 100, en el punt més ample. El País Valencià és un territori allargassat. Encara més, si ens fixem en les zones estrictament valencianoparlants, que tendeixen més cap a la costa. És una comunitat autònoma on la divisió per províncies espanyoles, amb tot el que això comporta, ha quallat molt més que a Catalunya.
Llegir
|
|
 |
Laura Gost
Pronoms febles
«M'agradaria molt ser tu», vaig dir, i em vaig adonar que ho deia de debò. «Per què?», vares demanar. I jo vaig arronsar l'apòstrof –que tenia la força de dues espatlles– i, amb una mescla de resignació i enveja mal dissimulades, vaig respondre't –a tu, sempre a tu, com correspon a la meva categoria gramatical– «perquè tu ets fort, i jo no puc ser-ho».
Llegir
|
|
 |
Manuel Lillo
Entrevista a Pau Vidal
El filòleg Pau Vidal i Gavilán (Gràcia, Barcelona, 1967) és l’assessor de continguts del programa ‘El llenguado’, que s’estrena aquest dimecres a la nit a TV3, tot just després de l’‘APM?’. Es tracta d’una producció de deu capítols que explicaran les peculiaritats de la llengua catalana i les seves principals curiositats a través d’un viatge arreu del domini lingüístic.
Llegir
|
|
|
