|
|
Avui fa dos anys que Catalunya va viure una jornada històrica. Vam votar i vam guanyar. En pensar en el primer d'octubre se’ns remouen molts sentiments, però cal que mantinguem el record ben viu per no oblidar tot el que va passar. Cal que perseverem, nosaltres continuarem fent país i continuarem treballant per la llengua!
Si encara no us hi heu subscrit, ho podeu fer en aquest enllaç.
|
|
|
|
El mot que no havia d’haver nascut mai – Pau Vidal
El naixement d’una estrella. Si aquest mot s’endú el Neologisme de l’Any, serà un èxit de la gent que l’ha encunyat o un fracàs de la societat que ho ha permès? Cinc cabòries sobre un mot que no havia d'haver nascut mai
|
|
|
|
Del caló a l’anglès - GELA
«Indubtablement el món canvia, i aquesta és la tendència. Una cosa no ha canviat, tanmateix, i és que l'argot en català continua sent subsidiari, dependent, una còpia de l'espanyol».
|
|
Quan el català sabia fabricar paraules – Jordi Badia
Ajuntar mots per crear-ne de nous és un recurs que s'ha fet servir molt durant segles · Un altre article de la secció de llengua 'Ras i curt'
|
|
|
El Voló o Le Boulou? – Joan-Lluís Lluís
«No sóc del ram renyaire, però trobo anormal que la Generalitat faci servir de manera mecànica formes foranes de topònims quan n’existeixen formes catalanes»
|
|
No és veritat que el català aguanti – Jordi Martí
Què és un “parlant habitual” de català a Catalunya (un país on la majoria de la gent s’expressa en castellà i on el català no és conegut per tothom, ni tothom qui el coneix el coneix prou bé)?
|
|
|
Quatre formes per reciclar-se amb el català – Griselda Oliver
L’aparició recent de la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalansha suposat per als alumnes, els usuaris i els professionals de la llengua un reciclatge dels coneixement de català.
|
|
|
|
No n'hi ha prou amb entendre's - Jordi Gálves
Quan viatges pots aprofitar per aprendre coses, si et dona la gana. Fa pocs anys acompanyí uns amics fins a Abòs, al Bearn, a buscar un tímid cadell, en Ca.
|
|
Gotets, Motacions – Màrius Serra
Rematar l'àpat amb un gotet d'algun destil·lat és un petit plaer etílic que practica força gent, i en molts establiments és una gentilesa de la casa.
|
|
|
|
Per què els catalans diem 'senyera' a la nostra bandera? – Roger Costa
La vexil·lologia (disciplina que estudia les banderes) considera actualment una senyera qualsevol estendard o guió que fa d'ensenya d'una corporació, tot i que a l'edat mitjana tenia el sentit d'emblema personal d'un cavaller.
|
|
|
|
Entrevista a Ester Franquesa - Rudolf Ortega
Al replà de Política Lingüística, al voltant s’apilen fullets i llueixen pòsters de foment del català, al qual coadjuva l’aparell apagafocs sota el rètol ambivalent d’“Extintor”. De seguida apareix Ester Franquesa (Badalona, 1961), que deu estar immergida en la difusió dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, de la qual no s’està de defensar-ne el rigor.
|
|
|
|
Enllaços
Cinquena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra: «Impacte de la mundialització sobre les llengües: el cas del català»
La IATE, una eina útil per a la traducció?
Jornada Ensenyament Secundari i Català
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
