|
|
Fa 100 anys va néixer la que molta gent ha definit com la gran cronista d’una època, com la memòria viva de la nostra història, però, com ens recorda Teresa Pàmies, “de memòria, cadascú té la seva”. Des d'InfoMigjorn hem volgut fer aquest petit gest d'homenatge per sumar-nos a les commemoracions de l'Any Teresa Pàmies. Us desitgem una bona setmana!
Si encara no us hi heu subscrit, ho podeu fer en aquest enllaç.
|
|
|
|
Anàlisi de la GEIEC (1): El pronom personal fort de tercera persona referit a entitats no humanes – David Casellas i Gispert
Aquesta qüestió, tot ¡ que és tractada tant en la GIEC com en la GEIEC conté alguns punts discutibles i contradictoris, a la qual cosa contribueix que els exemples citats per la GEIEC no tenen context ni referència i, per tant, fàcilment poden ésser mal interpretats, forçats o desvirtuats.
|
|
|
|
Monolingua i venceràs – Pau Vidal
«El llirilingüisme pren moltes formes. Una és la de creure's superior al monolingüe. Tràgica paràbola: jo sóc capaç d'expressar-me en dos, tres o quatre idiomes, però ets tu qui determines quin faré servir»
|
|
Com puc dir ‘mellizos’ en català? – David Ginebra
Aquest divendres, en el sopar previ al casament del dia següent, una noia de l’Ebre es queixava que al català li faltava una paraula: “per dir gemelos, dic bessons
|
|
|
No realitzem el préssec – Jordi Badia
Sovint confonem el llenguatge formal amb l’artificiositat, amb una expressió antinatural, de manera que fem servir mots, connectors i construccions allunyats gratuïtament de la parla habitual i espontània.
|
|
Alcaldable? Presidenciable? No, gràcies! – Jaume Corera Pou
Cada vegada que vénen les eleccions ens afartam de sentir i llegir pels mitjans de comunicació referències a l’alcaldable X o el presidenciable Y.
|
|
|
Vols dir que vols fer filologia? – Bel Zaballa
Segur que no vols fer el científic?, demanaven a la indecisa postadolescent sobre qui havien dipositat tantes esperances unes hores abans de lliurar la preinscripció de batxillerat.
|
|
|
|
Quines són les conseqüències de la no-oficialitat del català a la Unió Europea? - Joan Ferrer
La nostra llengua és una excepció en l'àmbit de la Unió Europea. Tot i que no hi ha cap altra llengua de les dimensions, vitalitat, pes econòmic i demogràfic,...
|
|
La Bressola. 40 anys d’immersió a la Catalunya Nord.
La història del model d'escola catalana a la Catalunya Nord, símbol de la recuperació de la llengua catalana, gairebé desapareguda a la zona, però també d'un model on nens i nenes de diferents edats comparteixen l'aula i es treballa a través de projectes i de forma cooperativa.
|
|
|
|
Per què del pastís de Pasqua en diem mona? – Àlvar Llobet
L’existència d'aquest dolç està documentada per primer cop el segle XV, tot i que molt historiadors asseguren que se'n menjaven des d'abans
|
|
|
|
Una festa en què et pregunten: “Estàs boig o pessigues vidres?”
Aquest article parteix d’un model participatiu d’anàlisi de la política lingüística que considera docents i estudiants com a actors de les polítiques lingüístiques educatives i, doncs, com a subjectes amb agència i capacitat de decidir sobre les tries pròpies i d’intervenir sobre les de la resta d’actors.
|
|
|
|
Enllaços
XVI Jornada de la SCATERM: «La Viquipèdia i la terminologia»
Jornada sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengües
Vols fer de lingüista al Parlament durant una setmana? Setmana del Parlament universitari
|
|
|
|
