|
|
Una setmana més us presentem una nova selecció d’articles de llengua. Hem canviat d’estació i sembla que es presenta una primavera força càlida, però compte, perquè com diu la dita: ‘la primavera la sang altera’. Esperem que passeu una bona setmana!
Si encara no us hi heu subscrit, ho podeu fer en aquest enllaç.
|
|
|
|
El primer, primer, que mai es va escriure en català – Jordi Galves
En els nostres dies de perplexitat i d’internet, hi ha qui diu per la tele que Catalunya no. Que ni és ni mai no hem estat res, que se’ns adoctrina no només perquè no vegem la realitat, a més a més, es veu que tenim la història malament, tota equivocada, falsificada, com una enorme truita somniada.
|
|
|
|
La increïble història de la preposició ‘per’ – Josep Lacreu
«El treball en xarxa entre entitats és fonamental per promoure la diversitat lingüística.» Així s’expressava recentment el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano...
|
|
El que diem i com ens sentim respecte al que diem. El cas del català a França – James Hawkey
Els estudiants de sociolingüística aprenen ràpid que la llengua té molta variació i que aquesta variació pot comportar una gran quantitat d’informació social.
|
|
|
Ne-mo’n –Teresa Tort
Cultivar el pensament dinàmic demana uns requisits. El soroll, la pressa, la brevetat o l’enuig són contraproduents per a desenvolupar idees complexes.
|
|
Per una cervesa catalana de veritat – Maria Rodríguez Mariné
D’acord que sempre busquem tres peus al gat, però, per una vegada que només etiquetem en català, fem-ho bé, senyors, que no costa tant!
|
|
|
"Recuperar el nom de Castelló és una qüestió de justícia històrica" – Violeta Tena
El Consell ratifica avui la denominació oficial monolingüe en català de Castelló de la Plana. Fins ara eren oficials tant el topònim castellà com el català. EL TEMPS parla sobre les raons històriques que justifiquen aquest canvi amb Vicent García Edo, professor d’història del dret de la Universitat Jaume I de Castelló.
|
|
|
|
Digue’m d’on vens i (no) et diré com parles – Diari de la llengua
Com que la realitat és complexa i costa d’entendre, tot sovint es tira de tòpics. Passa en molts camps, també en el de la llengua i també a l’hora d’explicar per què els immigrants tenen més o menys facilitat i interès per aprendre el català.
|
|
D’on prové l’expressió ser un cap de turc? – Roger Costa
A causa de les constants guerres i la pirateria a la Mediterrània, la imatge del sarraí malvat es va anar estenent dins l'imaginari col·lectiu dels catalans d'antany. Tant fou així que amb el temps el turc es va convertir en la imatge del mal per antonomàsia...
|
|
|
|
Escrúpols, Motacions – Màrius Serra
L'enigmàrius d'avui ("Dimensions del rei més auri, de cinc lletres") ens porta al fastuós món dels pesos i les mesures. Més enllà del sistema mètric decimal hi ha moltes romanalles en forma d'unitats de mesura locals.
|
|
|
|
El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística
El títol del llibre ja és indicador del contingut: El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística. És un intent d’explicar històricament les llengües conegudes que van ser parlades en aquest espai geogràfic.
|
|
|
|
Enllaços
Política Lingüística organitza la Matinal 'Llengua i joves a Catalunya'
Presentació del Manual d’estil ‘en línia’
La XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, “Tenim recursos per a fer humor en valencià?”
Crida d'articles - Treballs de Sociolingüística Catalana
|
|
|
|
