Us presentem un nou butlletí d'InfoMigjorn, aquesta setmana el dediquem al rei Carnestoltes. Quan parlem del període que precedeix la Quaresma i en què són típiques les rues i les disfresses podem parlar de Carnaval o de Carnestoltes. 'Carnaval' prové de l'it. carnevale, procedent de l'antic carnelevare, compost de carne i levare 'llevar, treure', pel fet de celebrar-se al començ del dejuni i l'abstinència quaresmals. En canvi, 'Carnestoltes' ve del ll. carnes tollĭtas 'carns llevades' el darrer dia abans de la quaresma. Per tant, podeu escollir el mot que més us convenci, ara bé, mireu de no 'anar fets un carnestoltes' perquè sinó la gent considerarà que teniu mal gust i eviteu 'ser un carnestoltes' si voleu que us prenguin seriosament.

Si encara no us hi heu subscrit, ho podeu fer en aquest enllaç.

Llengua i judici - Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)

«No cal saber psicolingüística per entendre que la traducció consecutiva és impensable en un context judicial quan hi ha en joc la presó»

Benvolguts i benvolgudes mestres i mestres - Ferran Suay

Fa anys que observe que quan parleu en públic feu això de desdoblar les paraules en masculí i en femení. Sóc coneixedor de la intenció de visibilitzar les dones que subjau a tal pràctica, i no és la meua intenció -ara mateix- entrar a discutir les dos bases conceptuals que sóc capaç d’identificar-hi

No ens agrada que ens donin pressa – Maria Rodríguez Mariné

L'enginyer-filòleg era una persona humil que va unificar l’ortografia, depurar el lèxic i fixar la gramàtica gràcies, sobretot, al contacte amb la gent del carrer

Del canvi a l’alternança: una norma més genuïna - Albert Pla Nualart

Un dels ritus iniciàtics per aprendre català és el denominat canvi de preposicions. Fent-lo menys iniciàtic, la GIEC ara l’anomena alternança o, per ser més exactes, “alternança de preposicions àtones davant les subordinades d’infinitiu”.

Jugar amb la llengua – Anna Carreras

Amb el temps i una canya, escoltant i mimetitzant, canviant certes cartes tant del propi lèxic com de l’accent adquirit del néixer, tothom pot fer-se passar per oriünd d’alguna terra que, d’entrada, li és aliena.

Fussar i escarbar - Leo Giménez

Estant en casa d'un parent, sent que la filla, en la vintena llarga, diu a la seua xiqueta, de quatre anys, més o manco, marmolant-li: «Ja està bé, només fas que fussar en el plat sense menjar». 

El tortosí del Baix Ebre i l’estàndard - Teresa Tort

Un llibre és un objecte. L’inici de la relació que hi establim comença agafant-lo i sostenint-lo. Per això, les dimensions d’aquesta obra evidencien la dedicació que hi ha abocat el seu autor.

Bòlit, Motacions - Màrius Serra

La solució a l'enigmàrius d'avui ("Joc de cartes ideal per a sàdics i masoquistes, de set lletres") fa pensar en la variabilitat dels jocs de cartes. Cada terra fa sa guerra, la brisca i la bescambrilla són dos noms del mateix joc i no tothom que sap jugar a la botifarra coneix que també pot prendre el nom que avui és la solució de l'Enigmàrius.

Natxo Sorolla: “El català comença a estar amenaçat a la Franja”

Entrevistem el professor de la Universitat de València, que homenatja Pompeu Fabra i reclama una visió alhora unitària i diversa de la llengua catalana

Catalunya segle XXI. Capítol 31. La llengua catalana

La sèrie de vídeos Notícies de Llengua té l’objectiu de divulgar dades sociolingüístiques de les Illes Balears.

INFOMIGJORN - Col·lectiu 7Ciències
Web: www.infomigjorn.com

ISSN 2462-7003

D'acord amb la legislació sobre protecció de dades, us informem que rebeu aquest missatge a l'adreça que ens vau facilitar en subscriure-us i que vam incorporar al nostre arxiu. Teniu dret de sol·licitar l'accés a les vostres dades, modificar-les o cancel·lar-les escrivint a infomigjorn@migjorn.cat.

Si voleu deixar de rebre InfoMigjorn, feu clic aquí.