Quants capítols té?
Exemple d'Ús: «No m'enganxo als culebrons
perquè no s'acaben mai i al final sempre m'hi
perdo.»
Ús correcte: «No m'enganxo als serials
perquè no s'acaben mai
»
Explicació: En aquest cas, l'equivalent és anterior al xenisme: els primers serials
de la ràdio són molt més antics que la televisió. Ni culebrot ni colobrot tampoc no hi aporten cap
millora.
Mentre i
mentres
Si cerquem la paraula mentre en el Diccionari
Valencià, editat
conjuntament per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la
Generalitat Valenciana i Editorial Bromera
trobarem:
mentre conj.
1. Durant el temps en què. Mentre fas el dinar, arreplegaré la
casa. 2. Suposant que, posat cas que, si. Mentre això siga així,
pots comptar amb nosaltres.
El DVal, tot seguit, arreplega la locució mentre que, que
definix i exemplifica.
Després de l'entrada mentre, trobem l'entrada mentres, que
remet a la primera, és a dir, el DVal considera mentre com a forma
principal i la variant formal mentres com a forma secundària. En canvi el
diccionari del SALT3 ho fa exactament al revés. El Diccionari ortogràfic i de pronunciació
de l'AVL arreplega mentre i mentres, però cap de les dues paraules
remet a l'altra.
El Diccionari normatiu del valencià de l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua actua exactament com el DVal, és a dir, considera mentre
com a forma principal i la variant formal mentres com a forma secundària.
El Diccionari de la Llengua
Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans i el Gran Diccionari de la
Llengua Catalana d'Enciclopèdia Catalana únicament arrepleguen la forma
mentre.
Cal aclarir que la forma mentre, evolució
de la més antiga dementre, és la més fidel al seu origen etimològic, però
també s'ha de dir que, hui en dia, tots els valencians usem únicament i
exclusivament la variant formal mentres –variant molt antiga que ja
s'usava en el segle xv–, motiu pel
qual considere que aquesta forma, no només s'ha d'incorporar a la llengua culta,
sinó que s'ha d'usar de manera preferent. Jo, personalment, fa temps que vaig
decidir usar només aquesta forma en el meu valencià escrit, la mateixa que use i
he usat sempre en el meu valencià parlat. La mateixa decisió ha pres el gramàtic
Abelard Saragossà Alba, que usa sempre mentres en tots els seus escrits,
i així, en la seua Gramàtica valenciana raonada i popular. Els
fonaments (CEIC Alfons el Vell. Gandia, 2003) podem trobar 120
mentres i ni un sol mentre.
Les paraules compostes, com sabem, es formen per addició dels seus
components. Sembla prou clar que mentrestant és, simplement,
mentres + tant, de la mateixa manera que l'expressió castellana
mientras tanto és mientras + tanto. De fet, en
castellà, les paraules mientras i tanto s'escriuen separades. Però
també s'ha considerat la
possibilitat que mentrestant s'haja format a partir de mentre +
estant (DECat V,590b25).
La variant formal mentres és, simplement, la paraula clàssica
mentre amb l'afegitó d'una esse al darrere, una esse epitètica anomenada
pels lingüistes sufix adverbial. Hi han altres paraules com ara
abans, corrents, ensems o llavors, que també porten
afegit aquest sufix adverbial (DECat I,5b17 i III,774b55). No em sembla
just que s'eleven a l'altar de la correcció normativa determinats mots amb sufix
adverbial i, en canvi, es condemne a l'infern de la inacceptabilitat la paraula
mentres que, actualment, usem, sense excepció, tots els
valencianoparlants. Espere i confie que els diccionaris que ara no inclouen el
vocable metres, en properes edicions, ho
faran.
L'ús de
“mentre”
Fa poques setmanes llegia en un article la frase següent: “Mentre, a CDC, domina la idea d'exportar al Congrés i
al Senat la filosofia i la pràctica que ha inspirat Junts pel Sí”. Com deveu
haver deduït, l'ús de mentre
en aquesta oració és incorrecte perquè té el valor de mentrestant, per tant la frase correcta
seria: “Mentrestant, a CDC, domina la idea
d'exportar al Congrés i al Senat la filosofia i la pràctica que ha inspirat
Junts pel Sí”. No és el primer cop (ni serà l'últim) que apareix aquest error en
els mitjans de comunicació. Mentre és una conjunció temporal
(‘durant el temps en què') i, per tant, enllaça dues oracions que tenen una
relació de subordinació. Per exemple, en l'oració “Mentre esmorzes, prepararé la
motxilla”, en què mentre enllaça
l'oració subordinada “esmorzes” amb la principal “prepararé la motxilla”. Per
contra, mentrestant és un adverbi
temporal i no enllaça dues frases, sinó que funciona tot sol. També cal recordar
l'ús de la locució conjuntiva mentre
que, que té un valor adversatiu i que no funciona tota sola, sinó que uneix
dues accions contrastades: “El teu germà vesteix molt elegant, mentre que tu
sempre vas molt desmanegat”. De vegades
aquesta locució també es fa servir erròniament perquè s'utilitza per unir dues
oracions que expressen una simultaneïtat, com en l'exemple següent: “En Marc
llegia la novel·la, mentre que la Sara acabava de fer els deures”. En aquest
cas, la frase correcta seria: “En Marc llegia la novel·la i la Sara acabava de
fer els deures”. Pel que fa a altres conjuncions que s'usen incorrectament, cal recordar
que la conjunció doncs mai no té un
valor causal i són incorrectes oracions com ara “no han anat al parc doncs plovia” i “van trucar als bombers
doncs havien vist fum a l'escala”,
que es podrien corregir fent ús de la conjunció causal perquè (“no han anat al parc perquè
plovia”). També és incorrecte
fer servir tanmateix
com a conjunció continuativa i no s'ha de confondre amb
així mateix, que té valor inclusiu i equival a també, igualment, de la mateixa
manera. L'adverbi tanmateix
indica una
oposició i és equivalent a però, això no obstant i malgrat
que, com en la frase:
“Tanmateix ha vingut: ja us havia dit que no s'ho perdria”
. Sabíeu que... La forma mentres no és
correcta en cap cas i s'ha de substituir per mentre.
I, com passa sovint amb les formes pròpies de la llengua escrita -més elaborades i retòriques-, són un terreny adobat per als calcs del castellà, que encara es percep massa com un referent en els textos de caràcter argumentatiu.
Un d'aquests connectors és “Així les coses”. Com una plaga invasora, apareix sovint als inicis de frase o paràgraf seguit d'una coma. Ve a dir que el que direm té en compte el que ja hem dit. Fa explícit, doncs, un implícit habitual, i no és difícil abusar-ne: convertir-lo en una crossa. ¿Però és un calc del castellà? No hi ha dubte que en prové, però perquè puguem parlar de calc cal, a més, que estigui lexicalitzat: que no es limiti a dir el que diuen les paraules que l'integren.
“Estant així les coses” no és una forma lexicalitzada: és una frase possible del català. Per tant, provingui o no del castellà, no seria un calc. Però, si n'eliminem estant, el que queda deixa de ser transparent: ho entenem partint del castellà. Per tant, contra l'ésAdir -que l'admet-, jo considero “Així les coses” un calc.
Com l'evitem? Quan se n'abusa, la correcció més assenyada és eliminar-lo. En altres casos podem optar per “Arribats a aquest punt”, “Així doncs”, “En aquestes circumstàncies”, etc. En registre col·loquial també tenim “En aquestes”.
En tot cas, no és mai fàcil decidir si un connector textual que sona poc genuí l'hem d'admetre o rebutjar. Molts correctors canvien el connector “Després de tot” per “Al capdavall”. És un canvi raonable, i el poden seguir fent, però és bo que sàpiguen que des del juliol “Després de tot” és al DIEC2 i ja no es pot considerar, per tant, incorrecte.
Vila-real, 30 de novembre de 2015
Desembre
11 de desembre (divendres): Presentació del llibre
Les veus i la boira de Vicent Usó. A les 20.00 hores. Llibreria Ausiàs. C/ Ausiàs March, 82. Hi col·labora la Regidoria de Normalització Lingüística.15 de desembre (dimarts): Club de lectura amb l'obra
La gresca, d'Eduardo Blanco Amor. Amb la participació de José Riveiro. A les 20 hores a la seu de Socarrats. Hi col·labora la Regidoria de Normalització Lingüística.18 de desembre (divendres): Concert de Nadal. Amb la participació de la Banda Jove de la Unió Musical la Lira i les corals infantils del CEIP Botànic Calduch i de l'Escola de Música de la Unió Musical la Lira. Auditori Músic Rafael Beltran, 19.30 h. Entrada lliure. Hi col
·laboren les regidories de Cultura i de Normalització Lingüística.Gener 2016
9 de gener (dissabte): Marxa Cívica (organitzada amb Acció Cultural), amb la participació dels Miquelets del Regne de València i del grup de castellers la Muixeranga de Castelló (hora per determinar) Eixida des del local de
Socarrats. Finalitza a la Torre Motxa. Hi col
·labora l'Ajuntament de Vila-real.22 de gener (divendres): Taula redona al voltant del valencià a l'educació. Biblioteca del Coneixement ( hora per determinar). Acte emmarcat dins les activitats del Socarrat Major, guardó que enguany s'atorgarà a Vicent Pascual. Hi col
·labora l'Ajuntament de Vila-real.A.C. Socarrats
acsocarrats@gmail.com
www.twitter.com/Socarrats_Vila
www.socarratsvilareal.blogspot.com
Ajuntament de Sant Joan de Mollet, Associació Cultural de Sant Joan de
Mollet, Fleca i queviures Germans Vilert Isern
i Curbet Edicions
es complauen a convidar-vos a la presentació del
llibre
de David Pagès i Cassú
Referents.
Entrevistes a 40 personalitats dels Països
Catalans
(pròleg de Joaquim Ferrer)
L'acte tindrà lloc el proper divendres 11 de desembre, a les 19.30h,
al local social de Sant Joan de Mollet
Hi intervindran: Ramon Costa Palomeras, alcalde; Xavier Pagès i Coll, regidor; Enric Puig i
Jofra, jesuïta i secretari general de l'Escola Cristiana de Catalunya, i
David Pagès i Cassú, autor del llibre.