InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.500
membres]
Butlletí número 1226 (dimarts 08/12/2015) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al
final d'aquest butlletí
SUMARI
1) Pau Vidal - El catanyol es
cura. Recursos informàtics.
2) David Paloma - La revolució dels
somriures
3) Magí Camps - Trepitjadors de
raïm
1)
Publicat en el llibre El catanyol
es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial
Barcanova, Barcelona,
2012)
El catanyol es cura
Pau
Vidal
Recursos
informàtics
Exemple d'Ús: «Si no ho pots descarregar de la web, fes un pantallasso i
avall.»
Ús correcte: «
fes una captura i
avall.»
Explicació: Se sobreentén que es tracta d'una captura de pantalla. Els augmentatius
castellans en –azo sempre han fet de mal traduir: va ser una pífia
solemne traduir el famós decret
conegut com el medicamentazo
per cop de medicament, seguint el model de puñetazo - cop de puny. Medecinada hauria estat molt més
congenial, i potser en aquest cas també
funcionaria: pantallada.
Publicat en el suplement de cultura del diari EL
PUNT AVUI diumenge 27 de setembre del
2015
La revolució dels somriures
David Paloma
En el món de les oracions simples, n'hi ha
que se centren en la manera d'expressar un fet i n'hi ha que expressen
simplement el fet. Els verbs utilitzats són clau per a aquestes classificacions:
el verb ser, per exemple, és dels
clàssics. Se'n diu copulatiu perquè posa en relació el subjecte amb el predicat.
Les eleccions d'avui són
plebiscitàries, per exemple. Aquesta oració és atributiva, diguin el que
diguin els unionistes. Jo sóc
independentista és també una oració atributiva (i afirmativa). Però tornem a
l'infinitiu ser.
En el llenguatge corrent es diu i s'escriu
ser pertot arreu; a les Balears i en
algunes terres gironines, tanmateix, la forma és esser. En registres elevats podem
escriure ésser, amb accent. El
gerundi és sent o essent (sense accent) en els registres
cultes. I el participi de ser és sigut a Catalunya, segut a València i set a Eivissa i també en algunes
comarques interiors del Principat. En canvi, a les Balears es diu estat. Totes són formes estàndard. Doncs
bé, el verb ser com a auxiliar el
trobem en la veu passiva (la
independència serà avalada per vots i per escons) i històricament també
l'hem trobat amb verbs de moviment (sóc
anat a la Meridiana) i amb un nombre reduït de verbs transitius (sóc vist el candidat que
prefereixo).
La gràcia d'un verb copulatiu com ser és que també pot funcionar com a
verb no copulatiu, amb un significat semblant a 'existir'. Fixem-nos en la cua
de les frases següents: Catalunya serà
cristiana... o no serà (Josep Torras i Bages); C. serà impura... o no serà (Lluís
Cabrera), C. serà logística... o no serà (Ramon
Tremosa), C. serà quilla... o no serà (Valero
Sanmartí). O canviant-hi el subjecte: Espanya serà federal... o no serà (Pere
Navarro).
Però el verb ser té més gràcies, sobretot quan es
conjuga. Dic la més coneguda: la primera persona del present d'indicatiu és só (avui fora d'ús), sóc o som (a les Balears es diu jo som). Per això els som-riures d'avui podrien fer un gran
pas, au, que ja toca, i convertir-se en som-lliures.
L'apunt
Els catalans fem avui un altre pas en la
revolució democràtica més feliç d'Europa. Fins ara conjugàvem el verb ser només en passat. Ara el podem
conjugar per decidir què volem ser.
3)
Article publicat en el diari LA VANGUARDIA dilluns 23 de
novembre del
2015
Trepitjadors de
raïm
Magí
Camps
Sergi Pàmies em demana que li aclareixi –i que de passada ho faci públic–
per què els seguidors de la CUP es fan dir cupaires i no cupistes o cupers. Com
que no li tinc un no, faig un intent d'explicació.
El primer que cal
veure és quina mena de paraula és cupaire. L'anàlisi revela que és un substantiu
format a partir d'un nom propi (CUP) més un sufix ( -aire). És a dir, segons la
Gramàtica del català contemporani, és un nom derivat d'un nom. En
aquest apartat, la morfologia és clara i ens diu que hi ha quatre sufixos ( -er,
-aire, -à, -ista) que serveixen per fer noms amb el sentit d'ofici. Així, de
fusta tenim fuster, de drap tenim drapaire, de cirurgia tenim cirurgià, i de
moda tenim modista.
Això vol dir que
tant cuper com cupaire serien vàlids com a noms d'ofici. Atès que tenim el nom
cup, “recipient generalment d'obra sobre el qual es trepitja el raïm i on el
most es transforma en vi” (DIEC), un cuper o cupaire seria el que es dedica a
trepitjar el raïm en un cup.
La llista de
sufixos, però, continua, i l'últim ( -ista) serveix per als seguidors o
partidaris d'una doctrina o opció. L'exemple és budista, derivat de Buda. En el
món polític i social trobem exemples paral·lels, com socialista, ecologista,
falangista i, fins i tot, mileurista, que no és seguidor de cap doctrina, sinó
que s'hi ha trobat.
Així doncs, sembla
que el sufix que li escauria a un de la CUP seria -ista, per tant: cupista. Ara
bé, és obligat fer servir -ista sempre que parlem d'un membre d'un partit
polític? Doncs no, perquè tenim altres casos, com liberals, democristians,
convergents o republicans, que passen dels istes. Tot i que també és cert que no
trobem seguidors de cap opció que facin servir el sufix -aire.
Al principi de
l'Aliança Popular, els seus membres eren els populars, com avui, però els diaris
ho escrivien en cursiva. El mot tenia uns altres significats i fer-lo servir
llavors amb sentit polític es feia estrany i semblava que podia confondre el
lector: un polític popular tant podia ser un polític amb carisma, com un polític
d'AP. Avui el context deixa clar el sentit en cada cas i la cursiva preventiva
fa més de trenta anys que va desaparèixer.
Què passarà amb
Ciutadans? Com en direm, dels seus membres: ciutadans?, un polític ciutadà? O
derivarem cap a ciutadanistes, com ja s'està fent amb podemistes (amb la variant
podemita)? El temps ho dirà.
El que és clar és
que els cupaires no es mouran ni un pèl de la seva opció, com han deixat ben
palès en altres matèries. Si la morfologia no els accepta, a les assemblees
hi instal·laran un cup per follar el raïm i fer honor al seu nom. I
llestos.
4)
Article publicat en el Levante-EMV dimarts 24 de
novembre del
2015
Jesús
Puig
En dels moments més delicats en navegació aèria és aquell en què l´avió
avança per la pista cada vegada a major velocitat fins que arriba un moment,
conegut com a punt de no retorn, en què el pilot està obligat a enlairar l´avió
davant la impossibilitat de frenar sense patir un accident. Doncs bé, legislar i
executar accions de govern per fer irreversible l´ús i ensenyament del valencià,
és el punt on cal arribar. Alguns ingenus pensàvem que hi havíem arribat en 1983
amb la llei d´Ús i Ensenyament del Valencià; però la manca de voluntat política,
l´autoodi i el desinterès social han impedit que la normalització lingüística
alcance el punt d´irreversibilitat.
L´aposta del Consell perquè el valencià siga la llengua d´ús
habitual, tant en les comunicacions internes de les conselleries com en les
externes amb institucions d´àmbit lingüístic propi, repararà la desconnexió
emocional que els governs del PP havien propiciat entre valencià i
administracions públiques. Però això és fàcil i no requereix posar els motors al
màxim. Les turbulències vindran si la normalització del valencià agafa altura i
avança a velocitat de creuer. El Consell té clar l´aeroport de destí; però, quan
sobrevinguen les dificultats, també tindrà clar que no ha de tornar a l´aeroport
de sortida? Que es corde ben fort el cinturó, doncs, i emule Hernán Cortés en la
conquesta de Mèxic: que creme les naus derogue la normativa poruga i dispose i
regule perquè el valencià alcance el punt de no retorn que faça impossible la
marxa enrere.
Diran que per avançar en la normalització del valencià cal el
suport ciutadà; però en paraules de Branchadell, «suport popular i acció
política s´alimenten mútuament». I no pose exemples perquè abunden. Així que la
normalització lingüística no hauria de ser cap repte insalvable per a un Consell
amb la marca Compromís; puix, si és ben cert que el poder valencià no es pot
defensar només amb la llengua, no és menys cert que eixe mateix poder no es pot
defensar igual sense la llengua.
Publicat en La Comarca.net dimecres 25 de
novembre del 2015
Un dels millors filòlegs especialistes sobre les llengües
minoritàries de l'Aragó és el professor i amic barceloní Artur Quintana. Membre
de l'Academia de l'Aragonés, membre honorari del Consello d'a Fabla Aragonesa,
president d'Iniciativa Cultural de la Franja i membre de la Secció Filològica de
l'Institut d'Estudis Catalans entre altres entitats de les que forma part.
Va arribar des de Barcelona a les nostres
terres cap al 1965 per fer la tesi doctoral sobre l'estat del català a la
Codonyera, just a la frontera de la llengua. Esta intensa experiència
investigadora el vinculà per sempre al Mesquí i a la Franja. Fins a tal punt que
comprà una casa a la Codonyera i, des de la seua jubilació el 2003, Quintana té
la residència al Baix Aragó que comparteix amb llargues estades hivernals a
Alemanya, a Espira, on va viure la major part de la seua activitat professional
com a professor universitari i bibliotecari. Quintana té un currículum molt
ampli i diversificat: traduccions, publicacions, investigacions, columnista,
editor, conferenciant, activisme cultural... Com a reconeixement a tota esta
extraordinària tasca intellectual que ha protagonitzat, este mes de novembre li
seran atorgats dos guardons ben merescuts. El primer el 24 a Barcelona rebrà el
Premi d'Actuació Cívica 2015 de la Fundació Lluís Carulla que es concedeix a les
persones que han fet una tasca important per promoure la llengua, la cultura i
els valors que configuren la societat catalana. El segon el Premi "Lo Grifonet"
és un guardó que atorga l'Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre i que li serà
lliurat el 28 de novembre a Arnes –Terra Alta– com a reconeixement per ser una
persona d'una gran trajectòria cultural i científica i per la importància i
exemplaritat de la seua tasca intellectual, social i humana. Enhorabona
Artur!
7)
Publicat en EL PUNT AVUI dimecres 25 de
novembre del
2015
Josep Antich Brocal
No acostume a participar de les picabaralles polítiques que
molt sovint es prodiguen a la premsa i al Facebook, però en aquest cas,
la indignació m'obliga a no callar. Tot va començar divendres passat, al
lliurament dels Porrots d'Honor que l'Ajuntament de Silla atorga cada any a
diverses persones i entitats que han destacat en el món de la cultura, l'esport
i el compromís social.
Vaig assistir com a nominat per l'activitat cultural, i després
de la meua intervenció corresponia la del premiat en la modalitat ”lletres
valencianes”, l'antropòleg Francesc Mira, qui va vindre acompanyat de
l'escriptora Núria Cadenes, encarregada de presentar l'escriptor. A la majoria
del públic ens va captivar la seua facilitat comunicativa i la particular manera
d'expressar-se. Ho va fer com ho fan els erudits, mostrant, mentre lloava el
guardonat, un ampli coneixement de la literatura clàssica, aportant també cites
d'escriptors valencians. La seua dissertació, tal vegada va superar la del propi
Francesc Mira, com manifestaren els forts aplaudiments que va rebre la
presentadora.
L'acte va finalitzar amb total normalitat. Després de les fotos
ens van obsequiar amb la tradicional picadeta de cortesia, durant la qual vaig
poder felicitar la Núria, comprovant que encara resulta més interessant en les
distàncies curtes. Tot va quedar en una agradable vesprada, satisfet pel meu
guardó, però sobretot, pel fet d'haver compartit espai amb una escriptora de
prestigi, una dona avantguardista que mostra orgullosa la seua ideologia, tan
respectable com qualsevol altra opció política.
És periodista, conferenciant, articulista i traductora. La seua
obra literària és ben reconeguda, i en ella demostra una gran admiració pel País
Valencià. Ací resideix i ací treballa en l'editorial Tres i Quatre, on ha
publicat monografies com: L'Ovidi, sobre el cantant alcoià Ovidi Montllor. Vine
al sud !, Guia lúdica del País Valencià, recomanant als catalans que viatgen i
s'interessen pel nostre territori i la nostra cultura autòctona. És autora de
les novel·les “El cel de les oques”, “El banquer”, i “AZ”, amb la qual va rebre
el Premi de Narrativa Ciutat d'Elx (2008), i el XX Premi de la Crítica dels
Escriptors Valencians de narrativa (2010). També cal destacar les Cartes de la
presó i Memòries de la presó, on recull les reflexions i la correspondència que
mantingué durant el seu empresonament de 1988 a 1992, fins que el Tribunal
Suprem la va absoldre de pertinença a banda armada.
Sí, sí... per si algú no ho sabia, Núria va complir 4 anys
tancada en diverses presons acusada de pertànyer a Terra Lliure i planejar un
atemptat, cosa que va negar infructuosament i no van poder demostrar. Mai li van
trobar armes ni explosius, però en aquella època post-dictatorial havia que
escarmentar qualsevol formació política que no acceptara les renúncies de “la
Transició”, i fou condemnada amb tres companys més a 6 anys de presó. Encara
recordem el ressò popular de la campanya que es va originar en favor seu,
demanant l'alliberament amb pintades per tot arreu i convertint-la en la primera
dona empresonada de la causa independentista.
Tot açò ho expose per la sorpresa que m'ha causat el titular de
Las Provincias del passat dia 22: “Una condenada por terrorismo
participa en los premios culturales de Silla”. I pregunte: no havia altra
manera d'encapçalar la noticia dels premis? No havia res a dir dels guardonats?
Sembla que no, ja que resulta més rentable el sensacionalisme, mantenint la
línia editorial que ha caracteritzat aquest diari adulador de les dretes i
portaveu de l'anticatalanisme més visceral, instigat per Maria Consuelo Reyna
allà pels anys 70.
La intenció és doble: es clava l'agulla a una intel·lectual pel
pecat mortal de ser catalana independentista (allò de terrorista va quedar
aclarit que no, pel TS en 1992), i per altra part es llença una pedrada a
l'actual govern municipal d'esquerres, fent-lo responsable d'haver convidat una
perillosa “terrorista”.
Davant l'allau d'atacs que el titular ha motivat en les xarxes
socials, considere que caldria ser més respectuosos amb la trajectòria personal
i professional d'aquesta dona, doncs si hagueren estat veritat les acusacions
que li van imputar fa 27 anys, ja va complir sobradament amb la justícia
redimint una pena molt més exagerada que la que compliran, si els condemnen,
tota la colla de lladres, estafadors, especuladors i corruptes, alguns d'ells
presumint de ser molt espanyols i molt valencians.
Aquests sí que han desprestigiat la nostra terra. Ells han
arruïnat el país. Ells són els autèntics terroristes. O no?
Publicat en LA VEU DEL
PAÍS VALENCIÀ dimecres 25 de novembre del 2015
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací