InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.500
membres]
Butlletí número 1225 (dilluns 07/12/2015) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al
final d'aquest butlletí
SUMARI
1) Pau Vidal - El catanyol es
cura. La dignitat és l'últim que es
perd.
2) El procés de renovació de l'AVL deixa fora de la
institució els professors Alemany i Pérez
Saldanya
4) Xavier Macià guanya l'Ausiàs March de poesia i
Lucia Pietrelli el Joanot Martorell de narrativa
10) Softcatalà presenta
la traducció al català del programa de retoc fotogràfic GIMP
2.8.16
1)
Publicat en el llibre El catanyol
es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial
Barcanova, Barcelona,
2012)
Pau Vidal
La dignitat és l'últim que es
perd
Exemple d'Ús: «L'important és mantenir el
tipus fins al final.»
Ús correcte: «L'important és no defallir
/ no afluixar fins al
final.»
2)
Comunicat de premsa de l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua
El procés de renovació de l'AVL deixa fora de la institució els
professors Alemany i Pérez Saldanya
El catedràtic de la Universitat d'Alacant, Rafael Alemany, i Manuel Pérez
Saldanya, catedràtic de la Universitat de València, hauran d'abandonar la
institució normativa abans del mes de juny del 2016,
després del sorteig celebrat hui per a renovar un terç dels membres de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
El sorteig ha fet que els dos acadèmics, considerats com a dos pesos
pesats dins de l'organigrama de la institució, hagen de deixar l'Acadèmia
quan finalitze el procediment iniciat hui en el transcurs
d'una sessió plenària. El mateix president, Ramon Ferrer, ha lamentat
profundament el resultat del procés d'insaculació.
Rafael Alemany forma part de l'AVL des de la seua constitució, i fins i
tot, com ha explicat ell mateix, va participar activament en la gestació de la
institució normativa. També està considerat com un dels
pares del Diccionari normatiu valencià, obra que ja ha rebut quasi
set milions de consultes en internet i que en breu serà editat en
paper.
Manuel Pérez Saldanya, que va ser president en funcions després de la
renúncia al càrrec d'Ascensió Figueres l'any 2011, és un dels gramàtics més
reconeguts dins de l'àmbit lingüístic. Membre
també de l'Institut d'Estudis Catalans, la seua contribució ha sigut
fonamental en l'elaboració de la
Gramàtica normativa valenciana.
La llista d'acadèmics que hauran d'abandonar la institució es completa
amb el dramaturg Joan Alfons Gil Alborts i el teòleg Miquel Navarro, que hui,
abans de produir-se el sorteig, han presentat
la seua renúncia al càrrec per motius personals i de treball, afavorint
així la continuïtat d'altres companys.
Tant estos últims com Alemany i Pérez Saldanya han rebut paraules
d'estima i d'agraïment per part de la resta de companys, alguns sensiblement
emocionats en un Ple que no ha deixat indiferent
a cap membre de la institució. Com s'ha dit en la sessió, ara s'inicia un
minuciós treball per a trobar els substituts més
qualificats.
La setmana passada la filòloga Maria Soledat González ja havia renunciat
per motius personals al seu càrrec d'acadèmica. A esta vacant s'unien també els
places deixades per Ascensió Figueres
per a dedicar-se a la vida política, i per l'erudit Pere Maria Orts,
desaparegut el passat mes de març.
No obstant això, els membres afectats continuaran pertanyent a la
institució mentre dure tot el procés de renovació, la qual cosa implica que
estos acadèmics formaran part de l'elecció dels successors
donant suport amb el seu aval a les candidatures dels futurs
acadèmics.
El període de presentació de candidatures s'iniciarà el pròxim 15 de
febrer i finalitzarà l'últim dia del mateix mes. Els possibles candidats hauran
de comptar amb un mínim de set avals i acreditar
la seua competència científica i acadèmica en el camp del
valencià.
La data per a la proclamació de les candidatures per part de la Junta de
Govern serà el dia 2 de març. Eixe mateix mes tindrà lloc el Ple d'elecció dels
set nous acadèmics, si bé el Reglament
preveu un període més llarg si no es cobrixen totes les
vacants.
Finalment, els nous membres prendran possessió del càrrec el 15 de juny
del 2016 en el transcurs d'un Ple extraordinari, amb el qual s'obrirà una nova
etapa de la institució normativa. Posteriorment,
una vegada completada la renovació, es procedirà a l'elecció de l'òrgan
de direcció de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
València, 4 de desembre del
2015
3)
Publicat en el Setmanari L'EBRE Levante-EMV divendres 20
de novembre del
2015
Màrius Pont Fandos
Artur Quintana ha estat reconegut amb el premi honorífic "Lo
Grifonet", que anualment atorga Òmnium Cultural Terres de l'Ebre a persones que,
per la seua trajectòria cultural o científica, i per la importància de la seua
tasca intel·lectual, social i humana, han contribuït de manera notable i
continuada a la vida cultural, social o científica de les Terres de l'Ebre o de
les comarques que hi estan relacionades geogràficament i culturalment, com són
el Priorat, el Matarranya, el Baix Cinca, els Ports i el Maestrat. Només que hom
conega o es documente una mica sobre la trajectòria humana i professional
d'Artur Quintana arribarà fàcilment a la conclusió que ens trobem davant d'un
d'aquells casos en què la consideració és recíproca, i si el premi pretén
honorar la persona, no és menys cert que la persona honora el premi.
Va nàixer a Barcelona i ha passat la major
part de la seua vida a Alemanya, on ha sigut professor de la Universitat de
Heidelberg. Tanmateix, un dia ja llunyà va fer cap a la Codonyera, a la comarca
del Matarranya, arran de l'elaboració de la seua tesi doctoral sobre el parlar
característic d'aquella població, i s'hi va sentir tan atret que ja mai més ha
deixat de ser codonyerà i d'estar vitalment vinculat a la Franja de
Ponent.
És membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
Ha traduït de l'anglès i de l'occità, però sobretot de l'alemany. Ha publicat
nombrosos estudis. Mai ha deixat de ser investigador i divulgador de la llengua
catalana de la Franja i de l'aragonès. Ha participat en els reculls de
literatura popular catalana a l'Aragó i s'ha implicat en els moviments culturals
d'aquell territori. També és estudiós i difusor capdavanter de la literatura de
la Franja, i a hores d'ara resulta especialment emotiu recordar la seua relació
amb Jesús Moncada, mequinensà, i amb Desideri Lombarte, pena-rogenc. No és gens
arriscat afirmar que els treballs d'Artur Quintana han suposat una injecció a la
tan necessitada autoestima de la gent de la Franja i un impuls en el camí que
s'ha anat fent des d'associacions, llibreries, editorials, grups musicals o
actituds i accions personals, que mereixen tot el nostre respecte i tota la
nostra admiració.
Em prenc la llicència d'apuntar que, igual
com Artur Quintana es va enamorar del Matarranya i la passió per aquelles terres
s'ha intensificat i ha donat un fruit abundós, ens cal sortir de l'oblit en què
sovint tenim al territori cataloparlant de l'Aragó, conèixer-lo i
apassionar-nos-hi. No podem diluir la llarga trajectòria comuna dins de la
Corona Catalanoaragonesa (ai, sempre el problema de les denominacions!) ni
tampoc podem arraconar els segles, fins a èpoques ben recents, en què vam
compartir bisbats amb molts dels seus pobles. És ben cert que ja existixen
iniciatives i realitats de coordinació cultural més enllà de les divisions
administratives. Però no és suficient, i la gent de les Terres de l'Ebre, a la
cruïlla dels Països Catalans, tenim el deure (i el dret i el joiós repte) de
mirar al sud, però també de mirar a ponent, i de forma molt especial a les
comarques veïnes del Matarranya i del Baix Cinca. Cal anar més enllà dels Ports
de Tortosa-Beseit i de l'Ebre, la serralada i el riu que compartim. Ens cal
recórrer els seus paisatges naturals, passejar pels seus pobles, relacionar-nos
amb la seua gent, estar atents a les peculiaritats lingüístiques de la seua
forma de parlar, impregnar-nos de les seues històries, escoltar les seues
cançons, llegir els seus escriptors i escriptores... que són, en definitiva, els
nostres paisatges, els nostres pobles, la nostra gent, la nostra llengua, les
nostres històries, les nostres cançons, els nostres escriptors i
escriptores.
Segur que Artur Quintana se sentirà cofoi
que, amb ell, homenatgem tota aquella gent que al Matarranya (i també al Baix
Cinca, a la Llitera i a la Ribagorça) fan del dia a dia una manifestació i una
defensa de la seua identitat lingüística i cultural, sovint contra corrent en un
context advers. Perquè, com deia Bertolt Brecht, autor traduït per Quintana,
"quin temps aquest que vivim en què encara hem de defensar el que és
obvi!".
4)
Publicat en EL PUNT
AVUI dissabte 21 de novembre del 2015
Xavier Macià guanya l'Ausiàs March de
poesia i Lucia Pietrelli el Joanot Martorell de narrativa
El poeta presenta amb “Obre les mans” el seu
itinerari humà a través d'una profunda crisi personal, existencial i artística
“Cadenes” és una obra narrativa que viu als
llimbs, entre el realisme i el surrealisme, entre el gènere de la novel·la negra
i el de la novel·la psicològica
El professor i poeta Xavier Macià (Tremp, 1961) ha resultat el
guanyador del LIII Premi Ausiàs March de poesia amb l'obra “Obre les mans” que
es distribuirà a les llibreries el 25 de novembre. Jordi Cornudella, Jaume Pont,
Maria Josep Escrivà, i Marc Granell que formaven el jurat han triat l'original
de Macià entre els 50 que s'havien presentat. Amb “Obre les mans”, Macià impacta
per la seva sensibilitat i veritat. Poema rere poema, amb una veu propera i
humana, sedueix i atrau al lector poderosament. Tal com explica Sam Abrams al
pròleg: “La poesia ha estat l'instrument que ha fet possible la vertebració, la
formalització i la universalització del discurs de Macià”.
De la seua banda, Lucia Pietrelli
(Candelara, Itàlia, 1984) ha sigut la guanyadora del XXXVII Premi Joanot
Martorell de narrativa després que el jurat format per Ignasi Móra, Pilar
Beltrán, Miquel de Palol i Adolf Beltrán hagen destacat “Cadenes” per damunt de
les altres 18 obres presentades als en aquesta ocasió als Premis Ciutat de
Gandia. “Cadenes” es distribuirà a llibreries el proper 25 de novembre.
Amb el text guardonat, Pietrelli ha aconseguit fer una obra
narrativa que viu als llimbs, entre el realisme i el surrealisme, entre el
gènere de la novel·la negra i el de la novel·la psicològica. Una composició
polifònica que explora els límits tèrbols i fràgils entre veritat i mentida. La
sinopsi del llibre ens relata que Andrea, Joan i Sergi són amics. La seva manera
extrema d'estimar els porta a jugar-se la vida. En el triangle també hi entra
Miquel i, d'alguna manera, Albert.
La mort d'Andrea en circumstàncies sospitoses engendra una
espiral de dubtes en tots els personatges i fa que qualsevol gest o paraula
tingui tentacles. Tots cerquen la veritat, junts i per separat, però les cadenes
que els ancoren a la realitat diària els impedeixen descobrir allò que Andrea
servava a dins. Allò que no es pot arribar a tocar mai, però que, justament per
això, és pur i fonamental.
Pietrelli va estudiar literatura entre Pisa, Madrid i Barcelona
i fa tres anys que resideix a Mallorca. Ha publicat diversos poemaris.
Els premis han estat convocats i gestionats per l'IMAB
(Institut Municipal d'Arxius i Biblioteques), organisme autònom de l'Ajuntament
de Gandia.
5)
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 20 de
novembre del 2015
De tots és sabut que l´Església, per mitjà de la Constitució Sacrosanctum
Concilium, recomanava la introducció de les llengües vernacles a la litúrgia. I
això s´ha anat fent progressivament al llarg dels 50 anys que van de la clausura
del Vaticà II, el 1965, fins als nostres dies. S´ha fet així a totes les
Esglésies i a tots els països llevat del nostre, on la nostra llengua continua
absent dels nostres temples i dels Seminaris, i marginada per l´església
valenciana, amb algunes excepcions, i degut a la bona predisposició d´alguns
preveres. I això que passa al nostre País, no passa en cap altre país més del
món.
El 7 d´aquest mes, la comunitat catòlica xinesa
de la ciutat de València va fer la ruta del Sant Calze, des dels Jardins del
Real fins a la catedral, on a la capella del Sant Calze, celebraren una missa en
xinès, cosa que m´alegra. I per això felicite els cristians d´origens xinès que
viuen a València i el capellà que celebra la missa en xinès!
També fa uns mesos, el bisbe de
Còria-Càceres, Francisco Cerro, presentà la traducció del Nou Testament en fala,
la llengua que parlen 6000 extremenys , a la vall de Xàlima, al nord de Càceres.
Després de deu anys de treball, el bisbe Cerro beneïa el Nuevu Evangeliu, on per
primera vegada es va proclamar la Paraula de Déu en «mañegu», que és el nom que
rep la fala en San Martín de Trevejo. Per això el bisbe Francisco Cerro, en la
celebració de l´Eucaristia, deia: «Si els veïns de San Martín, Eljas i Valverde
s´adrecen als seus pares en fala, de manera familiar i afectuosa, ¿per què no
fer el mateix amb Déu?». I el bisbe Cerro acabava així: «L´Església vol que ens
acostem a Déu des de la nostra cultura, des dels nostres sentiments més
íntims».
En una entrevista recent al teòleg africà Cyprien Melibi,
aquest prevere camerunès deia: «Els bisbes africans són negres romanitzats. No
defenen la seua cultura i les seues arrels». I per això, comentant la visita que
va fer Benet XVI al Camerun, on es va proposar per part dels camerunesos la
conveniència que el papa Ratzinger diguera algunes frases en les llengües
natives (cosa que no va passar) Melibi deia: «Estem fora de lloc, si no som
capaços d´entendre que al poble li va bé que un papa diga algunes frases en
l´idioma del poble que visita».
El papa Francesc també ha defensat reiteradament la
importància de la inculturació de l´Església, i més concretament, en el missatge
que el papa ens adreçà amb motiu del diumenge de les Missions el passat 18
d´octubre, Francesc ens deia que s´han de «respectar tots els pobles a partir de
les seues pròpies arrels», per així «salvaguardar els valors de les respectives
cultures».
Sembla que això que recomana el papa Francesc val per a totes les
llengües, des del fala al xinès, passant pel nàmbia, el castellà, el japonès o
l´escocès, però no per al valencià, que encara hui, 50 anys després del Vaticà
II, continua marginat a l´església Valenciana.
6)
Publicat en LA VEU DEL PAÍS
VALENCIÀ dimarts 24 de novembre del 2015
Marina Albiol: ‘Denunciarem en el Parlament
Europeu la discriminació lingüística que patim'
Ahir, a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior, els
coordinadors van decidir, a proposta de la portaveu d'Esquerra Unida al
Parlament Europeu Marina Albiol, celebrar al gener un debat sobre discriminació
lingüística amb motiu dels diferents casos que s'han repetit en nombrosos
territoris d'Europa, inclòs el País Valencià, de discriminació per part
d'institucions públiques i inclús violència per part de les forces de seguretat de l'Estat per utilitzar el valencià, com
el cas del dolçainer d'Obrint Pas, Miquel Gironés.
En declaracions posteriors, Albiol va
afirmar que “denunciarem en el Parlament Europeu la discriminació lingüística
que patim molts parlants de valencià/català al nostre país, discriminació per part de les
administracions, de les forces de seguretat o de la justícia. Hem aconseguit des
d'EUPV que hi haja un debat a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i
Interior del Parlament Europeu perquè puga haver-hi una posició del Parlament al
respecte i comptarem amb la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística. Són molts
parlants, ciutadans i ciutadanes europees els qui estan exposats a aquesta
discriminació, a abusos per part de les institucions de l'Estat i entenem que
estem davant de vulneració de drets i, per tant, des del Parlament Europeu s'ha
d'abordar aquesta situació".
7)
Publicat en el blog Interés per la llengua dels
valencians dissabte 22 de novembre del
2015
Josep Daniel
Climent
8)
Publicat en la web de la revista SAÓ
dimarts 17 de novembre del 2015
9)
Publicat en LA VEU DEL PAÍS
VALENCIÀ diumenge 20 de novembre del 2015
Josep Enric Escribano
Si ens demaneu què sentim hui aquí, us puc dir que en nom de la Junta
Directiva d'El Tempir sentim una immensa alegria, alegria gran per aquest Premi
Micalet, però sobretot alegria descomunal perquè el sud entra a València, el sud
es fa present hui i ara a València. La concessió d'aquest guardó per part de la
Societat Coral El Micalet representa una cosa ben important per a nosaltres: que
sí que es pot esquerdar la línia Biar-Busot, sobretot entre totes les persones i
les entitats que al nord i al sud treballem per allò que tantes vegades s'ha
conegut com “fer país”.
I sí, dic nord, ho heu escoltat bé. Els
valencians sempre ens hem considerat el sud geogràfic respecte al conjunt dels
“Països Valencians”. Bé, doncs arriba l'hora de dir-vos que nosaltres som el
“sud del sud” i vosaltres sou el nostre nord. Lemes del passat com “Alacant és
important” (que continua sent plenament vigent i vàlid), al qual afegiria per
raons òbvies “Elx és important” i, també, “Oriola és important”, han de quedar
subsumits per l'eslògan que hem vingut reivindicant aquests darrers anys amb
orgull: “som sud, som valencians”. O en altres paraules, tal com cantava Natxo
Gironés al vídeo, “Sense el sud (del sud) ni som ni serem”, si no tenim en
compte que quatre de les sis ciutats més poblades del PV es troben al
migjorn.
Aquest lema “som sud, som valencians” naix de la nostra campanya
“M'agrada el valencià”, que ha recorregut tot el territori que comprén des de
Benidorm a Torrevella i des de Biar fins a Alacant. El “M'agrada el valencià” ha
demostrat que es pot viure la valencianitat lingüística i cultural d'una altra
manera, sense complexos, sense amagar el que som, amb autoestima, amb voluntat
de construir i d'integrar, de ser inclusius, que passa per comprendre i entendre
l'altre, que passa per respectar els trets lingüístics de comarques com el Baix
Segura, però també els barris castellanòfons de les nostres grans ciutats. Sí,
el Baix Segura, comarca desnostrada per la seua particularitat identitària i
sobretot lingüística, a la qual cosa El Tempir sempre ha respost amb la reflexió
següent: “Quants “Baix Segura” tenim a les grans ciutats del nostre
país?”.
Des d'El Tempir aspirem a homogeneïtzar l'heterogeneïtat del sud
en una consciència única de valencianitat on el valencià siga llengua de cohesió
social i també patrimoni dels qui no la tenen com a llengua materna o
territorial. No ens cansarem de dir que “ser valencià” és la nostra estació de
destinació, no la d'origen, independentment dels orígens familiars, de l'equip
de futbol que seguisques o de la tradició cultural de la qual procedisques. Ser
valencià no exclou altres identitats. Les fa compatibles. A l'inrevés, se'n
nodreix
o és que la nostra societat no és una realitat plural, rica, diversa i
complexa?
I tot ho fem perquè el sud deixe de ser un element boirós,
inconcret, indefinit fins i tot a ulls de la resta dels valencians, els del
nord. Les xarxes socials ens permeten saber què fem cadascú ara, però no deixen
de reflectir una part de la nostra realitat. A vegades, molt esbiaixada. Per
això, us convidem a vindre al sud. Veniu. Conegueu-lo. Enamoreu-vos dels nostres
paisatges, de les nostres llegendes, de la nostra cuina, de la gent que viu cada
dia la seua valencianitat calladament i silenciosament, però amb orgull a
Novelda, Monòver, Crevillent, el Pinós, Guardamar
però també a Elx i a Alacant.
I a Oriola o Torrevella, perquè n'hi ha. És l'única manera d'enterrar tòpics i
tipisme folklòric, d'afonar l'aldeanisme a què ens volen recloure. Però això sí,
si hi veniu, exerciu la vostra valencianitat amb normalitat, sense amagar la
llengua. I no sigueu sociolingüistes de cap de setmana que certifiquen el mal
estat de salut de la llengua al migjorn, perquè de certificacions nosaltres
podem donar-ne a la resta del país. “Vosaltres siau benvinguts, parents e amics
de grans virtuts”, com es canta a la Festa o Misteri d'Elx.
El Tempir
naix a Elx, la tercera ciutat valenciana més important demogràficament i la
segona des del punt de vista industrial. Elx sempre ha estat un focus
d'irradiació de valencianitat cap al Vinalopó i cap al Segura. Elx, en paraules
de Joan Coromines, és la gran ciutat valenciana del sud. N'estem orgullosos de
ser. Però estarem més orgullosos si Alacant i Elx cooperen per reestructurar el
sud i són models de valencianitat per a totes les terres que banyen els nostres
dos rius. I al mateix temps, l'eix Elx-Alacant ha de servir de contrapés a la
ciutat de València en el gran tauler d'escacs valencià. El Tempir té com un dels
seus tres objectius fer que el sud ajude colze a colze a reconstruir aquest país
després d'aquesta etapa ignominiosa de quasi vint anys. Sí, reconstruir-lo, però
de tu a tu. De tu a tu, d'Elx amb Alacant. De tu a tu, de l'eix Elx-Alacant amb
València. No volem ser moneda de canvi de res ni políticament, ni econòmicament,
ni lingüísticament ni culturalment. Per tant, en aquest projecte no esteu sols,
malgrat el que reflecteixen els mitjans de comunicació que tenim i el que ens
volen vendre. Ai, quanta falta ens fan ja RTVV i TV3, les finestres de contacte
amb el valencià al Baix Segura! Ai, quanta falta ens fa posar fi a l'exempció
del valencià al Baix Segura si volem que el valencià siga llengua de cohesió
social, si volem igualtat lingüística, si volem universalitzar el coneixement
del valencià com a pas previ a l'ús social. Ai, quanta urgència nacional en
aquest “ara o mai” que vivim.
Per acabar, dues coses. La primera, agrair
a la Societat Coral El Micalet el Premi que ens ha concedit. Gràcies per mirar
el sud d'una altra manera amb aquest Premi, sense la condescendència a què estem
acostumats. La segona, volem compartir-lo amb totes les persones i col·lectius
de les nostres terres migjornenques que treballen amb una voluntat de
permanència i solidesa de futur per recuperar la dignitat d'aquestes terres i
continuar sent el que hem estat, som i serem: som sud i som valencians. El Premi
també és d'ells. Moltes gràcies.
Softcatalà presenta la traducció al català del programa de retoc
fotogràfic GIMP 2.8.16
Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 2.8.16 del GIMP, el
popular programa de codi lliure i multiplataforma de retoc fotogràfic i
composició artística professional desenvolupat per la comunitat gimp.org.
Característiques
El GIMP és ideal per a fotògrafs, dissenyadors de web i en general per a
qualsevol persona que vulgui editar o compondre imatges digitals, ja que el GIMP
permet treballar en tècniques avançades de disseny gràfic: canals, capes,
màscares, eines de selecció intel·ligents i eines per fer correccions de nivells
i corbes de color.
Entre d'altres, hi trobem aquestes funcionalitats:
- Joc complet d'eines de dibuix, incloent-hi Pinzell, Llapis, Aerògraf,
Clonador, etc.
- Eines de selecció simples, per forma o per color, i eines de selecció
avançada del primer pla.
- Disseny per capes i per canals.
- Imatges animades I Imatges vectorials SVG.
- Fractals.
- Eines per a crear imatges per a pàgines web.
- Joc complet de filtres i efectes.
- Compatible amb la majoria de formats d'imatge propietaris i lliures. Fins
i tot SVG, PDF i PS.
- Permet incorporar diversos connectors, filtres i extensions. Per exemple,
per al tractament d'imatges RAW.
Novetats versió 2.8.16
Aquests són les principals novetats de la versió 2.8.16:
- Compatibilitat amb grups de capes per fitxers OpenRaster
- Millor compatibilitat amb les capes per fitxers PSD
- Millores en l'estabilitat de l'aplicació
20è aniversari
El passat 21 de novembre el projecte GIMP va fer el seu 20è aniversari.
Durant aquests anys s'ha consolidat com una opció lliure de retoc fotogràfic per
a tot tipus d'usuaris i usat extensivament per usuaris particulars, en el món
educació i l'àmbit professional.
Baixada
Podeu baixar-vos el GIMP en català del rebost de
programes de Softcatalà on trobareu les diferents versions.
Crida a la participació
El projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuari del GIMP i
esteu interessat a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del
projecte del GIMP a Softcatalà i apuntar-vos a les llistes de correu, on
podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el
projecte.
Quant a Softcatalà
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la
normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb
Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure
i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta
associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací