La nefasta influència del castellà en la llengua culta
(II)
El rebuig de la concordança del participi passat amb el pronom acusatiu
de tercera persona
Hi ha una cosa amb la qual estic completament en desacord amb alguns
escriptors valencians –afortunadament en són pocs– i és que no fan la
concordança del participi passat amb el pronom acusatiu de tercera persona. Tots
els valencians hem fet sempre eixa concordança i, actualment, la immensa majoria
de nosaltres continuem fent-la. Encara que en el cas del masculí plural l'hem
perduda per complet des de fa molt de temps, en el femení singular i en el
femení plural continuem fent-la. En canvi, alguns autors no la fan mai, amb la
qual cosa la llengua que escriuen resulta, al meu parer, postissa, estranya i, a
voltes, confusa.
El castellà no fa la concordança, però en eixa llengua no hi ha cap
problema. Si dic “lo he visto”, sé que em referisc 'a él'
i si dic “la he visto”
sé que és 'a ella'. En valencià, si dic “l'he vist”
quan em referisc a ell i “l'he vista”
quant parle d'ella, la cosa és claríssima. Però si dic “l'he vist”
en els dos casos, no puc saber de qui parle.
En la Gramàtica Normativa Valenciana de l'AVL (pàgina 180, punt
23.2.2.1.) diu: «El participi dels temps composts concorda en gènere i nombre
amb els pronoms acusatius de tercera persona lo, la, los, les: –Has vist la
meua germana? –No, encara no l'he vista.» La concordança també es dóna en
aquells casos en què el temps compost va seguit d'un infinitiu i el pronom
s'anteposa al conjunt verbal, amb independència que el pronom siga un complement
de l'infinitiu o no: No les he sentides entrar. No l'ha deguda conéixer. No
les hem pogudes comentar.»
La norma de l'AVL és claríssima. S'entén a la
primera.
La concordança del participi passat amb el pronom acusatiu de tercera
persona, per desgràcia, s'ha perdut per influència del castellà en una part
important de la nostra àrea idiomàtica –la major part de Catalunya– però es
conserva ben viva en terres valencianes i, també, a les Illes Balears a on, fins
i tot, fan la concordança amb el masculí plural. I també es conserva encara en
algunes parts de Catalunya. Actualment molts escriptors continuen fent la
concordança –com feia la llengua clàssica i com continuem fent valencians,
illencs i alguns catalans– però molts dels que no la fan en la llengua parlada
tampoc la fan en la llengua escrita i això, que a mi em sembla un error molt
gran i molt greu perquè despersonalitza la nostra llengua, es considera normatiu
i, per tant, s'admet com a correcte. Tan normatiu es considera dir i escriure
“aquestes novel·les ja les he llegides” com “aquestes novel·les ja les he
llegit”. I damunt, per a agreujar el problema més encara, els llibres d'estil
d'alguns mitjans de comunicació i els correctors d'algunes editorials ho
fomenten i, fins i tot, ho imposen. Jo comprenc perfectament –i em sembla molt
bé i estic totalment d'acord– que als minusvàlids els donem tota classe de
facilitats per a fer-los la vida més fàcil, més còmoda i més agradable, però el
que no puc comprendre –ni crec que ho entenga ningú– és que u s'automutile
voluntàriament per a convertir-se en minusvàlid i gaudir d'eixes facilitats.
Doncs eixa barbaritat tan gran és exactament la que fan els valencians que
renuncien a fer la concordança del participi passat amb el pronom acusatiu de
tercera persona en la llengua culta quan la immensa majoria de nosaltres la fem
en la llengua parlada. És mutilar la llengua d'una manera lamentable.
Maltractar-la i empobrir-la d'una manera absurda a canvi de no res. I acostar-la
una mica més al castellà.
Actualment, que tanta preocupació hi ha perquè les dones no siguen invisibles tant en la llengua parlada com en l'escrita i, per tal d'aconseguir-ho, usem fórmules moltes voltes absurdes que compliquen les coses d'una manera innecessària, em resulta desconcertant que es deixe de fer la concordança del participi passat amb el pronom acusatiu de tercera persona que dóna visibilitat a la dona d'una manera ben clara i natural. Si parlem d'unes dones i diem “les he vist” en lloc de “les he vistes” considere que, a més d'atemptar contra la integritat de la llengua, atemptem contra la dignitat de les dones. Les menyspreem i les subordinem als hòmens d'una manera innecessària.
. . .