El Departament de Cultura ha convocat la desena edició
dels Premis Llanterna Digital amb l'objecte de fomentar la producció
d'audiovisuals de metratge curt en català i occità que recullin reflexions sobre
la llengua des de qualsevol perspectiva. Els curtmetratges han d'estar rodats en
format digital i el termini d'admissió a concurs es tancarà el 31 de març de
l'any vinent.
En l'edició d'aquest any, s'estableixen quatre
categories, amb la novetat que hi haurà un premi específic per als centres
d'educació primària i un altre per als de
secundària:
- Centres d'educació primària: El centre és qui opta al
premi, a partir de la participació de l'alumne o del grup d'alumnes que,
representat per un professor, elabora el
curtmetratge.
- Centres d'educació secundària: El centre és qui opta
al premi, a partir de la participació de l'alumne o del grup d'alumnes que,
representat per un professor, elabora el
curtmetratge.
- Membres de la comunitat universitària: S'hi poden
presentar obres d'autoria individual o de grup, amb un màxim de quatre
realitzadors.
- Oberta: S'hi poden presentar obres d'autoria
individual o de grup, amb un màxim de quatre
realitzadors.
Escola Valenciana ha posat sobre la taula el document Accions 30x30 per a seguir avançant amb la normalització del valencià, dissenyat per commemorar els 30 anys de Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, i el qual aplega la necessitat d'introduir el requisit lingüístic a la Administració Pública.
Arran la iniciativa de la Comissió Interdepartamental per a l'Aplicació de l'Ús del Valencià d'incorporar de forma progressiva el valencià en les comunicacions internes del Govern valencià, Escola Valenciana ha considerat que «com a mesura inicial resulta encertada, tot i que caldria incidir més en la introducció d'una política que garantisca el dret de la ciutadania de ser atés en valencià, de no haver de canviar de llengua perquè el funcionariat públic desconega el valencià», ha afirmat el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, que ha remarcat que «altres comunitats amb llengua pròpia, com és el cas de Galícia, tenen el requisit lingüístic que nosaltres demanem.»
En aquesta línia, Moreno ha esmentat dos dels apartats de les propostes que recull les Accions 30x30: «El punt cinqué parla, en primer lloc, de valencianitzar la totalitat dels avisos, les publicacions i les activitats de les administracions públiques; en segon lloc, es tracta d'aplicar polítiques que asseguren l'atenció dels drets lingüístics de la ciutadania en l'àmbit de l'administració de justícia, de manera que l'ús oral i escrit del valencià en tots els actes judicials tinga plena normalitat.»
De forma semblant, el sisé fragment del document es centra en «la normalització total de l'ús del valencià entre els notaris i registradors, als quals es facilitarà models normativitzats d'escriptures i documents públics, alhora que es dotarà tots els àmbits de l'administració de serveis lingüístics», ha comentat el president de l'entitat cívica, i ha afegit que «cal oferir, amb finançament públic i en un horari adequat, el nombre suficient de cursos de valencià per a la totalitat de treballadors i treballadores de l'administració pública i de les empreses privades que atenguen serveis públics.»
Ena quest sentit, Escola Valenciana ha oferit a l'Administració el servei del programa Voluntariat pel Valencià, que enguany compleix deu anys, i ha aconseguit dotar de la competència oral i la fluïdesa necessària els aprenents de valencià que hi han participat. L'entitat cívica té un experiència demostrable en el camp de l'assessorament lingüístic i ha recordat que el Voluntariat es troba a l'abast de la ciutadania per a facilitar el contacte i el coneixement de la llengua.
D'altra banda, Escola Valenciana ha posat en relleu el dret dels ciutadans valencians a aprendre en igualtat de condicions les dues llengües cooficials del país, un dret que recull l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia i els articles 3 i 20.3 de la Constitució Espanyola i que, a poques setmanes de celebrar els 32 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, el tractat oficial que hauria d'haver desplegat aquest dret i posar-lo al servei de la ciutadania, a hores d'ara encara no s'aplica.
El secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades, ha mantingut hui una entrevista amb Pilar Monerri, responsable de l'Oficina de Promoció de l'Ús del Valencià de la Ciutat de la Justícia de València que s'encarrega de les funcions de traducció i assessorament en matèria lingüística en els òrgans judicials del territori valencià així com de la coordinació del cursos de valencià, que fins a 2009 s'impartien en diverses seus judicials.
Puchades s'ha compromés a recuperar els cursos de valencià dirigits als més de 4.000 funcionaris de l'Administració de Justícia que foren suprimits per l'anterior Consell i, a més, a iniciar el procés per a posar en marxa d'oficines de promoció i dinamització lingüística, almenys, a la Ciutat de la Justícia d'Elx, el Palau de Justícia d'Alacant i la Ciutat de la Justícia de Castelló de la Plana en col·laboració amb la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Conselleria d'Educació.
Pilar Monerri estudiarà les peticions existents per a l'elaboració d'un calendari ampli de cursos de valencià, tant a la Ciutat de la Justícia de València com a la resta de partits judicials, per a posar en marxa al més prompte possible la formació necessària allà on hi haja la demanda suficient.
Al mateix temps, Puchades s'ha compromés que el funcionariat de l'Administració de Justícia tinga accés a la formació en matèria lingüística que imparteix l'Institut Valencià d'Administració Pública (IVAP) en les mateixes condicions que la resta d'empleats de la Generalitat valenciana.
El secretari autonòmic de Justícia ha avançat que l'objectiu és que “la presència del valencià en el món judicial deixe de ser testimonial per a aconseguir que, a mitjà termini, les sentències dictades pels òrgans judicials amb seu al territori valencià es publiquen en les dues llengües oficials” i que la Conselleria de Justícia “tinga un paper més destacat en la dinamització, conscienciació i visibilització de la llengua pròpia en l'àmbit judicial”.