Hi ha coses que val més saber. O no?
Exemple d'Ús: «Em vaig enterar que se la
tirava.»
Ús correcte: «Em vaig assabentar que se
la tirava.»
Explicació: Com en el cas anterior, molts parlants han acabat adoptant enterar-se per incapacitat de recordar assabentar-se, que consideren culte. Per això, també es pot fer servir saber
quan la frase ho permeti: «Vaig saber que se la
tirava.»
Milmots és una plataforma interactiva que té per objectiu difondre, conèixer i compartir el lèxic català associat a diferents municipis i comarques i també ser un punt de trobada i un lloc d'aprenentatge. L'eina recull les paraules que introdueixen els usuaris i les localitza en un mapa.
Les consultes, la participació i la interactuació col·lectiva són les maneres que té Milmots d'apropar els mots i la seva localització als usuaris. D'aquesta manera, els parlants poden instroduir paraules que són propis de seu entorn geogràfic i a la vegada conèixer els mots de les altres comarques i pobles. Quan es va una cerca d'un mot, a més d'oferir la localització geogràfica, també inclou la seva definició al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, al de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i al Diccionari Alcover-Moll.
La petició de la Direcció General de Política Lingüística emmarca la negociació amb Netflix dins de "les accions d'impuls de l'oferta i el consum de cinema doblat i subtitulat en català en tots els formats d'exhibició". L'organisme de la Generalitat comenta que des d'aquest any dóna suport al doblatge i subtitulació més enllà de les sales de cinema i se centra en formats com el Blu-ray o els de les plataformes de vídeo a la carta.
Coincidint amb el llançament de Netflix a l'Estat espanyol, la Plataforma per la Llengua va enviar una carta al cap de comunicació de la companyia a Europa, l'Orient Mitjà i Àfrica, Joris Evers. En el text l'ONG en defensa del català posa de manifest que troba "injustificable" que la companyia no s'hagi adaptat des d'un primer moment a la realitat lingüística catalana de 10 milions de parlants.
En declaracions a elpais.cat Evers ha explicat que la posició de la companyia no ha canviat des d'abans de l'estiu, quan es va fer públic que Netflix no tancava la porta al català. "Acabem de llançar el nostre servei en castellà i volem centrar-nos a començar amb el peu dret", comenta Evers, que insisteix que "certament" Netflix "no descarta afegir llengües com el català en una nova fase", de la mateixa manera que es planteja la inclusió del basc i el gallec.
La Plataforma per la Llengua preveu reunir-se amb els responsables de la plataforma de vídeo a Europa amb les 25.000 signatures que espera recollir sota el braç. Segons l'entitat hi ha continguts que Netflix ofereix que ja estan doblats o subtitulats en català i que incorporar-los és només una qüestió de "voluntat".
Com a cas d'èxit en aquesta línia la Generalitat posa com a exemple l'acord que va establir l'any passat amb Canal + i la plataforma Yomvi de Movistar –similar a Netflix– i que s'ha renovat aquest 2015. Disposen de 280 pel·lícules i més de 30 temporades de sèries en versió original subtitulada al català.
Al juny passat es va celebrar una presentació de Netflix a Madrid. Citant aquest acte, algunes informacions de la xarxa van donar per fet que la plataforma de vídeo oferiria continguts en català des del dia del llançament. En aquell moment i fent referència a aquestes citacions, Evers va voler matisar que aquest plantejament era "imprecís".
“Les enciclopèdies en paper estan mortes, però tenen una nova vida en el món digital.” Aquesta és una de les principals conclusions a què van arribar els directius d'Enciclopèdia Catalana ja fa uns anys, amb la irrupció d'internet i les noves tecnologies digitals que van capgirar el món de l'edició. El 1997, el grup va fer una primera aposta pel món digital amb l'edició dels CD-ROM –CD... què?–, i posteriorment, el 2004, per la digitalització de les principals obres de consulta –la Gran enciclopèdia catalana i el Gran diccionari de la llengua–, que es van posar en línia, primer amb accés sota subscripció i després obertes, el 2008, gràcies a un acord amb el Departament de Cultura de la Generalitat.
Ara, coincidint amb el cinquantè aniversari de la creació d'Enciclopèdia Catalana, l'empresa fa un pas més enllà i posa a la xarxa el conjunt de les obres de referència i altres diccionaris accessibles a internet. “Va ser una decisió que vam prendre el 2008, el mateix any que vam deixar d'imprimir en paper l'enciclopèdia, i vam apostar per fer un esforç i posar en línia les grans obres per mantenir-les vives”, explica Albert Pèlach, director general del Grup Enciclopèdia Catalana.
L'esforç –assumeix– ha estat molt més gran del que es pensaven i s'han requerit més anys dels previstos. La inversió ha estat de tres milions d'euros. “Ha estat complicat trobar un model per classificar les dades de manera que siguin fàcilment trobables per un cercador.” Després d'estar uns anys utilitzant el de Google, han creat un cercador propi: “Es fan millores progressives, incorporant-hi nous continguts i millorant la cerca i la navegació.”
El nou portal no només dóna accés a la Gran enciclopèdia catalana, al Gran diccionari de la llengua i al conjugador català –en obert i amb actualitzacions permanents com fins ara–, sinó també a obres temàtiques del fons sobre àrees tan diverses com l'arquitectura, l'economia la història i la natura. Alguns dels títols incorporats són La biosfera, L'art gòtic a Catalunya, El modernisme i els Anuaris. En total, s'ha digitalitzat un 80% del fons editorial d'obres temàtiques, sense oblidar diversos diccionaris multilingües com ara l'anglès-català. Aquests continguts, però, són prèmium i cal subscriure-s'hi (10 euros mensuals) per tenir-hi accés, tot i que, per llançar el nou portal, es dóna la possibilitat de fer una subscripció gratuïta que permetrà als usuaris navegar durant 90 dies pel món del coneixement enciclopèdic.
“Quan vam fer l'aposta per internet, ja sabíem que hi havia Viquipèdia, però nosaltres podem aportar un coneixement molt més profund, elaborat per experts en cadascuna de les matèries”, assenyala Pèlach.
També és cert que, gràcies a internet, el client d'Enciclopèdia Catalana ha canviat i s'ha ampliat: “Aquesta és una de les dificultats de l'era digital, que no coneixem el nostre usuari, o només una mica, perquè fem operacions de màrqueting. Les mostres que tenim ens ensenyen que el perfil és molt diferent; el públic estudiantil i escolar el mantenim, i en tenim un d'adult que no és necessàriament el comprador tradicional d'Enciclopèdia Catalana que s'ha incorporat.” La conclusió, però, és clara: “El nostre públic s'ha rejovenit i s'ha ampliat.”
Semblava que l'era digital posaria fi al paper: doncs res més lluny de la realitat. El director d'Enciclopèdia Catalana assenyala que precisament va ser gràcies al negoci de les obres en paper que es va poder invertir en la digitalització del fons, i que les obres en paper encara tenen vida: “Ara sobretot fem el que anomenem grans obres com ara Joies del modernisme català. Són llibres molt ben il·lustrats i que estan fets pels millors especialistes, i també obres d'artista en edicions limitades, obres singulars amb un mercat reduït i exclusiu.”
Amb un registre mensual de 400.000 usuaris, el directiu preveu reconduir-ne uns milers cap al prèmium: “Necessitem uns 3.000 subscriptors per fer el portal sostenible, però naturalment aspirem a tenir-ne molts més.” Pel que fa a les institucions, les biblioteques, etc., la subscripció es fixarà en funció del nombre d'usuaris.
El Grup Enciclopèdia Catalana celebra 50 anys, un temps que ha dedicat a divulgar la cultura catalana i a mostrar que la cultura universal es pot fer en català. “La va crear Max Cahner tres anys després de fundar Edicions 62; van començar editant tres volums, després vuit i finalment quinze. Cahner en va ser el pare ideològic i Jordi Pujol, l'econòmic”, diu Pèlach. El 1980, quan es va completar la Gran enciclopèdia catalana, va ser tot un èxit: “Aspiraven a tenir 10.000 subscriptors i van arribar als 60.000; aleshores es va apostar per reinvertir el capital i es va crear la fundació, a la qual es va cedir el patrimoni i que actualment vetlla, a través d'un patronat, perquè es compleixin els objectius fundacionals.”
El 3 de desembre se celebrarà l'aniversari al Palau de la Música Catalana, amb l'espectacle Llum de paraula, una mixtura entre paraula i art.