InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1214 (dimarts 17/11/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Entre judokes
 
 
3) Enric Gomà - Correttore, traditore
 
4) Teresa Tort - Emprar
 
5) Alà Baylac Ferrer - El Senat i França porten un cop fatal a les llengües regionals
 
 
7) Sal·lus Herrero - Enllaçats per la nostra llengua
 
8) El PSC rebutja l'ús preferent del català a la Paeria
 
9) Presentació a Mataró del llibre 500 raons per parlar català
 
10) Justícia elaborarà un mapa de capacitació lingüística en l'Administració
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
Entre judokes

 

Exemple d’Ús: «L’objectiu és posar l’adversari boca amunt.»

Ús correcte: «L’objectiu és posar l’adversari de panxa enlaire.»

Explicació: Ídem per a cara amunt. I ídem per al DIEC.

 
 
2)
 
https://taulafilologiavalenciana.wordpress.com/jornades/vii-jornada-2015/

VII Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa

Organitza: Taula de filologia Valenciana

Programa
 
 
3)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dimecres 4 de novembre  del 2015
http://www.nuvol.com/opinio/correttore-traditore/

Correttore, traditore

Enric Gomà
 
4)
 
http://blocs.mesvilaweb.cat/ttort/?p=268574
 
 
Teresa Tort
 
 
5)
 
 Publicat en EL PUNT AVUI divendres 30 d'octubre del 2015
 
El Senat i França porten un cop fatal a les llengües regionals

Tribuna d'opinió sobre el refús del senat francès a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries

Dimarts 27 d'octubre de 2015 és un dia funest en la història de les llengües i del català a casa nostra: el Senat porta un cop fatal a les llengües regionals refusant (amb els vots de la dreta) de modificar la Constitució, el que hauria fet possible la ratificació per France de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries. Els sociolingüistes i experts en polítiques lingüístiques estan d'acord tots per a qualificar la situació de les llengües a França de desesperada. Thierry Kranzer en un recent llibre (Langues régionales au bord du gouffre ?, Éditions Yoran, 2015) fa un diagnòstic tan precís com edificant: “La survie des langues en 2014 relève du miracle. (...) Si le quinquennat en cours n'est pa l'occasion de la reconnaissance officielle (...) ce sera le coup fatal”. Les llengües regionals de França se troben a la llista de les llengües en perill de desaparició segons els experts de la UNESCO. Res que commogui uns senadors francesos enlluernats per un tancament identitari, una arrogància i un obscurantisme deplorable (escolteu sinó els debats de la sessió). França segueix el model d'Espanya i tira endavant la via d'una intolerància total de cara a les seues identitats regionals. L'exemple català mostra que és una veritable incitació a la ruptura i al rebuig definitiu d'institucions intransigents.
 
6)
 
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ divendres 30 d'octubre del 2015
http://www.laveupv.com/noticia/16668/per-que-josep-lluis-bausset-no-te-lalta-distincio-de-la-generalitat
 
Per què Josep Lluís Bausset no té l'Alta Distinció de la Generalitat?
 
7)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 30 d'octubre del 2015
http://www.levante-emv.com/opinion/2015/10/30/enllacats-per-nostra-llengua/1334829.html
 
Enllaçats per la nostra llengua
 
Sal·lus Herrero
 
La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua ha llençat una campanya per demanar la creació d'un Espai de Comunicació en Català i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió. Així ha fet públic un Manifest en el qual constata que les recents eleccions a Aragó, les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià "han configurat unes majories de govern favorables a l'ús i la presència pública de la llengua pròpia". Tot i això, hem de subratllar que, per ara, no hi ha hagut cap progrés visible en el camp dels mitjans de comunicació en català, on la situació, assegura, és "realment preocupant" perquè mostra que els Governs de l'espai catalanoparlant no es coordinen prou per defensar els drets lingüístics i de ciutadania dels territoris del nostre domini lingüístic que són oprimits i censurats als parlaments espanyols, francesos, italians o europeus i als mitjans de comunicació, estatals, privats i públics, que ens forcen a expressar-nos en les llengües de l'estat i no en la nostra llengua pròpia, la qual cosa no deixa de ser una vexació i humiliació perquè vulnera els drets humans de les persones catalanoparlants.

El Manifest denuncia la greu situació general dels mitjans en català, la no reobertura de RTVV i el greuge comparatiu que pateix la llengua pròpia respecte a les llengües estatals, com el castellà. Enllaçats per la Llengua recorda, pel que fa la "preocupant" situació dels mitjans de comunicació que al País Valencià, la ràdio i la televisió públiques valencianes continuen tancades i continua impedint-se la recepció de les emissions Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); a les Illes Balears tampoc no es reben aquestes emissions, i inversament, les d'IB3, la televisió de les Illes, no arriba a Catalunya, que, al seu torn, no rep les emissions d'IB3 ni, evidentment, les de la radiotelevisió pública valenciana.

Contràriament, subratlla, "la presència de mitjans públics i privats en castellà és aclaparadora" i l'Estat, per la seua banda, "no pren cap mesura per reequilibrar aquesta situació". De fet, "no sols no fomenta la presència normal del català en els mitjans sinó que la dificulta i fins i tot arriba a incomplir de manera flagrant la legislació internacional que ha subscrit": la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que, en l'article 11.2 compromet l'Estat espanyol "a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima".

Per tot això, Enllaçats per la Llengua insta els governs corresponents a:

1. Reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana, en la línia de la reciprocitat de la recepció aprovada pels parlaments de Catalunya i del País Valencià en un conveni signat el 2013, acord que caldria generalitzar a tota l'àrea catalanoparlant.

2. Recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes que el govern del PP va clausurar de manera vergonyosa.

3. Fer efectives que totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguen en català. L'oferta pública i privada de ràdios i televisions en la llengua estatal corresponent és massiva als nostres territoris i els mitjans públics han de complir la missió, establerta legalment i imprescindible socialment, de promoure la llengua pròpia, i de superar el desequilibri radical actual.

4. Establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc., cooperació que fomenta la nostra indústria audiovisual i permet reduir els costs i maximitzar els resultats, alhora que obri els ciutadans de cada territori a accents i perspectives diverses i enriquidores de la nostra llengua.

5. I, en darrer lloc, "però no menys important", exigeix al govern de l'Estat espanyol que, "com és la seua obligació", siga respectuós amb tots els seus ciutadans catalanoparlants i defense els seus drets, i per tant també la seua llengua, i, conseqüentment amb això, no sols assegure la lliure recepció de les emissions en català sinó també promoga una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua --que l'Estat hauria de considerar seua també en els fets-- tinguen una presència social àmplia i normal, tal com ara ho fa només per al castellà.

Així mateix, conviden totes les persones, entitats i col·lectius que defensen la llengua catalana a signar aquest manifest, denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.

Els primers signants són Acció Cultural del País Valencià_ACPV, Agrupació Borrianenca de Cultura, Associació d'Amics de la Bressola, Associació Cívica per la Llengua El Tempir, Acció Cultural dels Països Catalans, Amics de Cerdanya, La Bressola, escoles catalanes de la Catalunya Nord, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Catalans sense fronteres, Centre Excursionista de l'Alguer, Comunitat Educativa "Escola dels Encants", Escola Valenciana_FEV, Estira la llengua, Federació d'Organitzacions de la Llengua Catalana_FOLC, Intersindical-CSC, Intersindical Valenciana, Moviment Franjolí per la Llengua, Òmnium Cultural de l'Alguer, Plataforma pel Dret a Decidir-País Valencià, Plataforma pel Dret de Decidir_PDD, Plataforma per la Llengua de l'Alguer, Sectorial Veïns per la Independència ANC, STEI-intersindical Illes Balears, STEPV-iv i USTEC-STEs (IAC).

Per adherir-se a la campanya i per més informació: http://exllengua.blogspot.com.es/

La valenciana gent que sentim la humiliació de l'estat espanyol, que no podem suportar ni un minut més, com deia el malaguanyat i prestigiós filòleg Joan Solà, no només en el model fiscal i d'inversió quasi nul·la a l'eix mediterrani, sinó també en la indignitat que ens obliguen a expressar-nos en castellà o espanyol a tots els parlaments de l'estat, europeus o internacionals i a tots els mitjans de comunicació estatals que no ens permet expressar-nos en la nostra llengua, diga-li català, valencià, balear, rossellonès, alguerès... hem de restablir la fragmentació perseguida per a destruir-nos la llengua i la cultura valenciana i catalana... Per això, al meu parer, hem d'afegir-nos a una campanya impulsada per la xarxa per la llengua, que defensa els nostres drets humans, lingüístics, socials, etc. com a ciutadania del País Valencià que defensa tenir els mateixos drets que els castellans o espanyols de matriu castellana.

No obstant, ens troben, la valenciana o catalana gent, al País Valencià, sense cap mitjà de comunicació públic en valencià o català. L'estat espanyol considera que la gent catalanoparlants del País Valencià no tenim dret a tenir cap dret lingüístic, social o nacional i hem de consentir, indignament, que ens censuren, es retallen els mitjans en la nostra llengua, ens castren i amputen en la nostra valencianitat catalana o la nostra catalanitat no només al País Valencià sinó a tots el domini lingüístic dels països de parla catalana perquè lleis com les de Wert busquen l'espanyolització dels xiquets catalanoparlants... i es tracta per tots els mitjans de l'estat d'assimilar-nos, excloure'ns o exterminar-nos com a catalanoparlants. I després el president del Govern espanyol, davant l'ONU, en compte de defensar els nostres drets polítics, de ciutadania, culturals i nacionals, ens menysprea, ens insulta i ens amenaça dient que 'abandonem tota esperança' de poder exercir el nostre dret a construir el futur com a valenciana o catalana gent i a ser acollits al si de la comunitat internacional.

Fet i fet, quan escoltes les lamentables declaracions del president del govern espanyol parlant de manera molt semblant a com ho feien els 'nacionalsocialistes' quan posaven escrit al frontispici dels camps de concentració perquè els jueus abandonaren tota esperança ens cau l'ànima a terra; un president del Govern espanyol que es manifesta contra la valenciana o catalana gent que defensa la seua llengua, cultura i espai polític per sobreviure i per a defensar-se d'un estat que ens agredeix i que no respecta la diversitat, el plurilingüisme i la plurinacionalitat realment existent a l'estat espanyol, des d'una concepció espanyolista molt estreta que nega els drets dels altres. El que em sembla que hem d'abandonar, davant aquestes declaracions de catalanofòbia i d'odi als catalans, és l'esperança que aquest estat espanyol supremacista i uniformitzador, cm denuncia el madrileny filòleg Juan Carlos Moreno Cabrera, abandone la seua manca de respecte per la democràcia, el respecte a la diversitat i a la pluralitat nacional des d'una concepció de nacionalisme estatal que només cerca anorrear la diversitat i no respecta ni reconeix el dret a la diferència lingüística, cultural i nacional diferent a l'espanyola de matriu castellana. Si un estat no respecte els drets dels catalanoparlants, no ens representa ni pot ser el nostre estat si ens tracta amb l'hostilitat habitual amb la que ens tracta suprimint els mitjans de comunicació en la nostra pròpia llengua, vulnerant el nostres drets humans i lingüístics com a catalana o valenciana gent.

 

8)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dissabte 31 d'octubre del 2015
 
El PSC rebutja l'ús preferent del català a la Paeria

Els socialistes voten amb Ciutadans i el PP, que ja van anunciar que defensaran el bilingüisme, i en contra d'una moció presentada per tretze entitats

Neguen cap retrocés i diuen que els tribunals vetarien la prioritat

El PSC va votar en el ple de la Paeria d'ahir en contra d'una moció que defensava l'ús preferent de la llengua catalana a la Paeria. La proposta l'havien presentat 13 entitats culturals de Lleida i havia aconseguit el suport de CiU, ERC, la Crida-CUP i el Comú, però una majoria formada pels socialistes, Ciutadans i el PP va tombar la moció.

El PSC va descartar l'abstenció, que hauria fet prosperar el text, i va votar el contrari del que havia fet en anteriors ocasions defensant el català i el seu ús preferent. Per tant, el govern es manté en el seu compromís amb Ciutadans de modificar un reglament d'usos lingüístics, tot i ser vigent, legal i ja adaptat al 2014. I s'apostarà pel bilingüisme si es tenen en compte les exigències d'Ángeles Ribes, portaveu de Ciutadans, que va dir que “el castellà és la llengua dèbil a la Paeria i que la documentació d'ofici haurà de ser en les dues llengües oficials. El PP fins i tot va dir que alguns grups pretenien apartar el castellà.

L'alcalde, Àngel Ros, no va intervenir en aquest debat i es va remetre a una carta enviada a alguns diaris en la qual diu que no poden votar una moció en què pressuposen que el govern de la Paeria pot obstaculitzar la normalització lingüística i que no pot ser preferent perquè els tribunals ho tomben.

Des de CiU es va criticar la incoherència del PSC, segons el seu portaveu Toni Postius, i va coincidir amb la resta de grups a l'atribuir el gir socialista als acords signats amb Ciutadans i que els obliguen a aquesta modificació del reglament d'usos lingüístics. Des de CiU i ERC també van criticar Ros per haver afirmat en la carta que havien instrumentalitzat les entitats, mentre que aquestes van lamentar que no prosperés el text i que es creés un conflicte per la llengua quan mai n'hi ha hagut. La Plataforma per la Llengua va iniciar ahir mateix una campanya al web Estimoelcatalà.cat per llançar tomàquets virtuals a l'alcalde, Àngel Ros.

LA XIFRA

10
hores
va durar el ple ordinari del mes d'octubre de la Paeria, en la línia dels dos anteriors de 8 i 14 hores.

LA FRASE

El reglament d'usos lingüístics no genera cap problema, i crear ara un conflicte és injustificat
Xavier Quinquillà
Portaveu de la Plataforma Manifest per la Llengua
 
9)
Presentació a Mataró del llibre 500 raons per parlar català
 
La Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró i Curbet Edicions es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre de David Pagès i Cassú
 
500 raons per parlar català
 
L’acte tindrà lloc el proper dimecres 18 de novembre, a les 19.00 h, a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró (Plaça Occitània, s/n)
 
Hi intervindran:
Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, poeta i prologuista de l’obra
Roser Trilla, professora de català i col·laboradora d’Òmnium Mataró
David Pagès i Cassú, autor del llibre
 
Organitza: Biblioteques de Mataró - Ajuntament de Mataró i Curbet Edicions
 
Col·labora: Òmnium Mataró - Maresme i CNL del Maresme
 
10)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dissabte 31 d'octubre del 2015
 
Justícia elaborarà un mapa de capacitació lingüística en l'Administració

L'objectiu de la Conselleria “és garantir l'ús del valencià i els drets lingüístics dels ciutadans en igualtat de condicions que el castellà”

Una última enquesta reflectia que un 12% dels jutges i magistrats que treballen en territori valencià va declarar tindre alguna dificultat amb la llengua

La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques i la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport col·laboraran en l'elaboració d'un mapa de capacitació lingüística a l'Administració judicial de la Comunitat Valenciana que pose negre sobre blanc les competències lingüístiques dels funcionaris al servei de l'Administració de Justícia i el nivell d'ús del valencià en el sistema judicial en territori valencià.

El secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades, acompanyat de la directora general de Justícia, Àngels Garcia Vidal, i la directora general de Funció Pública, Eva Coscollà, ha mantingut una reunió amb el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, per coordinar l'elaboració d'un diagnòstic sobre el nivell de coneixements del valencià en el món judicial, que servirà de base per a planificar posteriorment les iniciatives dirigides a promoure l'ús del valencià a l'Administració de Justícia.

Puchades ha destacat que “una de les línies prioritàries de la Conselleria durant aquesta legislatura és la d'aprofundir en el foment de l'ús del valencià en l'Administració de Justícia en estreta col·laboració amb la Conselleria d'Educació, l'AVL, el Ministeri de Justícia i el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ)”. L'objectiu del departament de Justícia “és garantir l'ús del valencià i els drets lingüístics dels ciutadans de la Comunitat Valenciana en igualtat de condicions que el castellà i facilitar que ambdues llengües cooficials puguen usar-se amb plena normalitat en l'àmbit judicial”, ha afirmat Puchades.

Materials elaborats

El secretari autonòmic de Justícia ha explicat que el diagnòstic sobre l'estat de la llengua pròpia “permetrà fer una aproximació al grau de coneixements i a l'ús real del valencià per part dels col·lectius d'advocats, procuradors, graduats socials, registradors de la propietat, notaris, jutges, fiscals, lletrats de l'Administració de Justícia, àmbit universitari i serveis jurídics de la Generalitat Valenciana”.

Al mateix temps, Puchades ha indicat que la VI Enquesta a la Carrera Judicial del CGPJ destacava que solament el 12 per cent dels jutges i magistrats que treballen en territori valencià va declarar tindre alguna dificultat en el seu ús i amb l'objectiu de reduir aquest percentatge és posarà a la seua disposició diversos materials de treball entre els que hi ha el Vocabulari Jurídic editat per l'AVL que es farà a arribar a totes les seus judicials.

Finalment, Puchades ha remarcat que, segons la mateixa Llei Orgànica del Poder Judicial, totes les actuacions judicials realitzades i els documents presentats en l'idioma oficial d'una comunitat autònoma tindran, sense necessitat de traducció al castellà, plena validesa i eficàcia. A banda, respecte a les actuacions orals, el jutge o tribunal podrà habilitar com a intèrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua utilitzada, previ jurament o promesa d'aquella.

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací