La primera pela
Exemple d'Ús: «Que portes suelto,
tu?»
Ús correcte: «Que portes xavalla,
tu?»
Explicació: Passen les monedes però el suelto i la calderilla no ens els sabem treure de la
butxaca. Per què costa tant de fer arrelar xavalla, que al capdavall ve de
xavo (adaptació d'ochavo)? Els diccionaris també
proposen menuts o moneda fraccionària. I si ho provàvem
amb menudalla?
La llengua de ponent seca massa plantes i mates de la nostra rica vegetació idiomàtica. En bastants ocasions, en esta columneta, em referisc a les interferències en lèxic i en locucions procedents de la llengua ponental, que, sovint, desvirtuen i contaminen paraules i expressions ben nostrades. En una conferència sobre la música i cançó en valencià, fa uns quants mesos, un dels ponents, músic de prestigi, va utilitzar diverses vegades el verb “composar”, atribuint-li equivocadament el valor de “compondre”. Digué: “La música de (nom d'una cançó) la vaig ‘composar' en record de ”, “Al principi el grup el ‘composàvem' sis amics, alguns érem músics i altres sabíem tocar un poc”, i alguna frase més amb “composar”. Els seus rebesavis, besavis, avis i pare i mare (i els de vostés i els meus), de segur que no hagueren gastat eixa forma verbal per a expressar el que l'amic músic i conferenciant volia dir. Hagueren utilitzat el verb “compondre”, que té els significats de ‘formar o constituir un tot diversos elements reunits o combinats', com en “Un equip de futbol el componen onze jugadors”, “L'examen es compon de tres apartats diferents”; també ‘produir (una obra musical, intel·lectual, artística, etc); ‘arreglar-se, algú, el seu aspecte físic, adornar-se', com en “No et compongues tant, ja vas ben mudat”. Els compositors, els poetes, els pintors, els editors, els periodistes, els tractadistes, els cuiners, etc., componen àries, pasdobles, cançons, quadres, bodegons, llibres, diaris, tractats fonamentats (o no), bones salses (o regulars). I totes eixes composicions, i infinitat de moltes altres més, com diem, es componen i no es “composen”. El verb “compondre” té com a sinònims o equivalents, segons els casos, altres verbs com “constituir”, “formar”, “integrar”, “reunir”, “confeccionar”, “produir”, “crear” i altres, però no “composar”. Esta forma verbal té els significats, normativament, d''imposar arbitràriament una contribució o una multa'; ‘actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat'; ‘jutjar, sentenciar com a àrbitre', o ‘aplicar una composició'. És un verb d'ús poc habitual, pràcticament inexistent en la parla col·loquial o popular. La seua forma dóna lloc a l'equívoc mencionat, és normativament correcte, però, com deia, no en el sentit equivalent al castellà “componer”, que en la nostra llengua és “compondre”. En la parla espontània, o en una conferència, si no se n'està molt segur, millor no usar-lo, perquè, amb els significat normatius que té, en tenim altres, de paraules i expressions, com les citades més amunt, que no oferixen dubte ni donen lloc a errades. I si volem compondre alguna cosa, componem-la, sense que ningú ens compose.
Creuem o encreuem els braços
Fa pocs dies vaig llegir un article sobre comunicació no verbal en què aconsellaven que en una entrevista era important “no creuar els braços”, perquè aquesta postura indicava una actitud defensiva. Més enllà de l'anècdota postural, en faig esment per recordar que en català no creuem els braços, sinó que els encreuem. El verb creuar el fem servir quan fem referència a l'acció de travessar (una via, un camp, un riu, el mar, l'aire), passant d'un costat a l'altre: “El cambrer creuava la plaça per servir les taules” o bé “El nen va creuar el riu pel pont llevadís”. Sovint s'abusa d'aquest verb en detriment d'altres verbs, com ara travessar o passar: “El Tàmesi travessa Londres” o “Els contrabandistes van passar la frontera de matinada”.
En canvi, el verb encreuar significa ‘disposar (dues coses) formant creu l'una amb l'altra', per exemple, “encreuar les cames l'una sobre l'altra”, “encreuar els braços denota avorriment” o “fer els mots encreuats”. També es fa servir quan dues vies es troben en un punt del seu recorregut (“Les dues carreteres s'encreuen a l'entrada del poble”) i quan ‘un automòbil, un tren, un missatger, etc., es troben en un punt determinat del recorregut amb un altre que va en sentit contrari'. Per exemple, “es van encreuar els missatges de correu”. I finalment també té el sentit figurat d'encreuar dues races o espècies.
Una expressió que també és incorrecta amb el verb creuar és quan algú diu s'ha quedat “de braços creuats” davant d'un fet, és a dir, sense fer res. En català, la forma correcta és “amb els braços plegats” (“Quan el van acomiadar es va quedar amb els braços plegats, sense reaccionar”).
Finalment, també l'expressió “creuar-se en el camí” es considera poc genuïna. Tal com explica el portal Ésadir, és un calc de l'anglès (“to get in one's way”) i és aconsellable evitar-la i recórrer a altres construccions. Per exemple, en la frase “sempre et creues en el meu camí” la podríem corregir per “sempre et fiques pel mig”, o en l'exemple “El dia que aquell professor es va creuar en el meu camí, em va canviar la vida” es podria substituir per “El dia que vaig conèixer aquell professor, em va canviar la vida”.
Sabíeu que
El verb creuar només té el significat de travessar un carrer, un riu, una plaça, etc., en canvi encreuar vol dir disposar dues coses formant una creu.
TERMCAT, 30 anys
David Paloma
Dijous es farà la festa d'aniversari del centre de terminologia amb el desig de subratllar que la terminologia és present en tots els àmbits de la vida
Durant els vuit anys que Aina Moll va dirigir la Direcció General de Política Lingüística (1980-1988), l'Administració es va dotar d'instruments decisius per a la normalització de la llengua catalana. En són exemple la Junta Permanent de Català (1981), la campanya de foment de l'ús social de la llengua («El català, cosa de tots» va ser el missatge de la Norma a partir del mateix 1981), la generalització dels cursos de català per a adults, amb el famós curs multimèdia Digui, digui (1983), i la creació del Centre de Terminologia TERMCAT (1985). El 13 de maig de 1985 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans van signar el conveni corresponent. Més tard es va crear, també, la Xarxa Tècnica de Normalització Lingüística (1986) i el Consorci per a la Normalització Lingüística (1988).
Una entitat de promoció i coordinació de les actuacions terminològiques en llengua catalana, el Termcat, ha esdevingut imprescindible per a la normalització lingüística. Per promoure l'ús de la llengua en tots els àmbits, calia dotar-la d'un instrument que vetllés per la terminologia. Els primers anys del centre van caracteritzar-se per una activitat modesta, lligada sobretot a les actuacions de normalització lingüística d'alguns departaments de la Generalitat. Però ara ja fa molts anys que els seus valors són cada vegada més visibles: compromís amb la llengua, qualitat en el treball, servei a l'usuari, projecció internacional, integració en un context multilingüe i participació social. El Termcat ha sabut crear en trenta anys eines i recursos innovadors i de qualitat, en un diàleg creixent amb especialistes i usuaris.
Aquesta és, de fet, una de les seves fites: a banda dels terminòlegs, el centre es recolza en l'aportació d'experts de sectors ben diversos. Aquests participen en les anomenades sessions de normalització, que són reunions de treball en què la intervenció d'especialistes en àmbits concrets permet precisar els conceptes i, si escau, trobar alternatives catalanes amb el màxim de suport. En trenta anys se n'han fet un munt: des de la primera, que es va dedicar a l'agricultura biològica, fins a les més recents, sobre nanotecnologia, twirling i màrqueting digital.
Hi ha qui reclama debats previs més amplis, per evitar desconcerts. Cal pensar, amb tot, que el Termcat ha demostrat dos mèrits que superen amb escreix alguns desajustaments: el seguiment de l'actualitat terminològica (la moda smart, la revolució dels drons, els corralitos...) i la capacitat de reconsiderar alguns termes. És el cas d'ennobliment. Després de proposar aquesta forma per a l'anglès gentrification, es va detectar que també hi havia un punt de vista negatiu en la transformació socioeconòmica d'una àrea urbana degradada: el desplaçament dels grups socials més vulnerables. El Termcat ha rectificat i prefereix substituir ennobliment per l'adaptació catalana del manlleu: gentrificació.
El Termcat emmarca la seva activitat dins del procés de normalització de la llengua catalana i en un context global determinat per la societat del coneixement, la diversitat i el multilingüisme. És per això que els usuaris identifiquen el segell Termcat en arbres de camp, índexs, taules, fotografies, notes i, sobretot, en una presentació multilingüe dels termes. La neoloteca i el cercaterm s'han convertit en eines de consulta recurrent, també per al traductor.
Dades
Algunes dades dels últims anys revelen l'empenta del Termcat: més de 300 termes normalitzats cada any, una vintena llarga de publicacions, una mitjana de 2.000 consultes terminològiques ateses, 7.000 seguidors a Twitter, etc. En trenta anys, el centre de terminologia ha tingut cinc directors de prestigi: M. Teresa Cabré (1985-1988), actual presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans; Isidor Marí (1988-1997), expresident de la Secció Filològica; Ester Franquesa (1997-2002), actual directora general de Política Lingüística; Rosa Colomer (2002-2012), la presidenta que va ocupar el càrrec durant més anys i que va morir prematurament, i Jordi Bover, director des del 2013. Ell mateix es refereix als pròxims projectes: "En tenim un munt en dansa, però si n'hagués de destacar un parell em referiria al Diccionari de relacions internacionals i a l'actualització del Diccionari enciclopèdic de medicina".
La festa
El pròxim 23 de juliol serà la festa dels 30 anys del Termcat. Es farà al teatre de Sarrià a les 7 de la tarda. Hi ha previst un espectacle amb actuacions diverses, com la d'un divulgador científic i un pianista. També hi haurà alguna sorpresa tecnològica. Tot s'encamina a explicar que la terminologia és present en tots els àmbits de la vida: en la ciència i en l'art, en la tecnologia i en l'oci. Per donar resposta a aquesta presència, en català tenim una eina valuosíssima, de tradició i de rigor, al servei de tots i que enguany fa 30 anys: el Termcat. En podeu seguir els últims detalls a Twitter, amb l'etiqueta #TERMCAT30.