Fa de mal empassar-se

Exemple d'Ús: «És que no el trago, tu.»

Ús correcte: «…no el puc pair, tu.»

Explicació: També es diu no el puc parir, que és una forma reforçada de l'original. Segons el grau de formalitat, també no el puc sofrir, no l'aguanto o el tinc entravessat. El DIEC

registra dragar (que sembla que ve de l'avidesa devoradora dels dracs) i l'expressió no poder dragar algú: tan honest és dir-vos-ho com assenyat no recomanar-vos-ho.

Tot el món (o quasi tot) que parla valencià coneix els diversos sentits de la paraula “rovell”. En té més d'un. En primer lloc, segons el nostre Diccionari normatiu valencià, vol dir ‘part central dels ous dels vertebrats ovípars, que conté l'embrió', ‘Massa esferoïdal groguenca o rogenca que hi ha a l'interior dels ous de les aus femelles i dels rèptils'. És a dir, en un ou, allò que no és la clara. Eixe rovell té un significat ben positiu, perquè siga fregit, caigut, bollit o passat per aigua, mira que els ous amb el rovell estan bons! Si les gallines i les altres aus femelles no en pongueren tants com en ponen, de segur que els ous amb els seus corresponents rovells valdrien i es pagarien tan cars com el caviar. I en sentit figurat el rovell de l'ou és ‘la part més important o millor d'alguna cosa'. Però l'altre principal sentit de “rovell” ja no és tan positiu, més prompte és ben negatiu, perquè fa referència a ‘òxid de ferro rogenc que es forma en la superfície del ferro per acció de l'aire humit', ‘capa que es forma en la superfície de diversos metalls per l'acció de l'aire humit, per corrosió'. Un ferro rovellat és un ferro oxidat, per tant inservible, per a tirar o donar al ferroveller o home del ferro vell. També, en sentit figurat, ser un rovellat té un sentit pejoratiu, perquè es diu del que és ‘molt prim, flac, raquític, envellit'. I la  ‘brutícia que es forma o deposita a la superfície d'una cosa corroint-la' és també rovell, com el rovell de les dents. D'altra banda, ‘”no deixar criar rovell” és ‘gastar alguna cosa molt de pressa'. Un hereu del meu poble va dilapidar tan prompte la fortuna heretada que no va deixar que els béns i els diners criaren rovell.

Tornant al significat positiu de “rovell”, tenim que, en sentit col·loquial, en alguns llocs a l'as d'oros de les cartes se li diu “rovellet”. I un gran campió, as d'asos de la pilota valenciana, va ser conegut com a Rovellet, encara que, en el seu cas, eixe sobrenom diminutiu li venia de son pare, també pilotari, el Rovell de Dénia. Però mai millor renom podia haver tingut, ja que va ser el millor pilotari de la seua època, i segurament de totes fins a l'aparició del gran Genovés. I “fer un ou de dos rovells” és ‘fer una cosa extraordinària, fabulosa, insòlita, excepcional'. Vaja, el que feien Rovellet i el Genovés (i Juliet i Eusebio).