La setmana passada va ser la de la tornada a escola dels escolars i els mestres. En castellà hi diuen “la vuelta al cole”. En una d'estes columnetes ja vaig escriure sobre la pèssima versió d'eixa locució en valencià. En un article bloguer deia “La volta al col·le”. Pitjor, impossible. En la nostra llengua fer o pegar una volta a algun lloc és fer un rodeig, una rotació, recórrer un perímetre i tornar al punt de partida, Una “volta al col·le” seria rodejar l'escola caminant o corrent. En valencià, com tots sabem i diem, la represa del curs escolar és “la tornada a escola”, més genuí que “al col·le”. “Fer escola” fa referència a algú que ensenya, que dóna lliçó. També qui ha creat un corrent educatiu, cultural, polític, etc. Però la frase “Sempre plou quan no fan escola”, a banda del sentit figurat, “(no) fer escola”, es referix al fet que no hi ha classe o sí que n'hi ha. Per tant, ara que estem amb el curs escolar i acadèmic començat, podem dir que de dilluns a divendres fan escola. I una altra locució començada amb el verb “fer”, de tant de rendiment en les frases fetes, i també en les obligacions escolars no complides, és “fer fugina”, expressió molt nostrada que significa ‘deixar d'assistir allà on cal anar, especialment a escola o a complir un encàrrec'. En castellà diuen, entre altres locucions, “hacer novillos”. En una traducció vaig trobar fa uns pocs anys la frase “El seu fill fa jònecs de tant en tant”. El xiquet en questió no feia jònecs, com no foren de fang o de cartó, feia fugina. Són els perills de fer traduccions amb traductors automàtics i no revisar el resultat. Com és ben sabut un jónec i un “novillo”, en castellà, és el mateix animal, un bouet o una vaqueta jóvens, però les frases fetes, les locucions i les maneres de dir van per lliure i “fan fugina” o “hacen novillos”, però no s'han de barrejar les paraules en frases híbrides inadequades i calcs innecessaris. Com a sinònim de la nostra “fer fugina” tenim també “fer foja”.

I derivat del verb “fer” tenim una “feta”, substantiu que significa ‘acció assenyalada, recordable', per exemple “Una feta difícil d'oblidar”, o ‘acció reprovable, mala acció', com en la frase “No puc perdonar-li la feta que em va fer”. 

Però procurem no fer la feta de fer fugina ni de fer foja de manera injustificada. Hala, quantes efes cacofòniques m'han eixit al final!