Què era, la tele,
Exemple d'Ús: «M'he quedat superpillada.»
Ús correcte: «M'he quedat
supertrapada/superpenjada.»
Explicació: Pillar (‘emparar-se
violentament d'una cosa') és un verb multiús (a
Exemple d'Ús: «Si ton pare ho sap pillaràs.»
Ús correcte: «Si ton pare ho sap et tocarà el rebre.»
Exemple d'Ús: «Amb tanta birra avui la pillem segur.»
Ús correcte: «Amb tanta birra avui ens torrem/engatem/agafem una
bufa segur.»
Exemple d'Ús: «Quan no pilla d'aquí pilla d'allà,
l'espavilat.»
Ús correcte: «Quan no suca d'aquí suca d'allà,
l'espavilat.»
Exemple d'Ús: «Profe, d'això dels vectors no he pillat
res.»
Ús correcte: «Profe, d'això dels vectors no he ensumat / he pescat
res.»
Exemple d'Ús: «Aquest capde pugem a Calella, aviam si pillem.»
Ús correcte: «Aquest capde pugem a Calella, aviam si suquem / toquem calent.»
Exemple d'Ús: «Tu ets un d'aquests pillats
que es tiren dels ponts?»
Ús correcte: «Tu ets d'un aquests sonats
que es tiren dels ponts?»
Exemple d'Ús: «Ma germana va tan pillada
que s'ha descuidat de trucar-me.»
Ús correcte: «
va tan estressada/atrapada que s'ha descuidat de
trucar-me.»
Molt diferent d'anar, treballar o laborar de la manera descrita és “anar
a pams”, locució també molt genuïna i que tampoc ha tingut el favor del del
fonamentalisme lingüístic. L'expressió completa, almenys en terres valencianes,
és “anem a pams i no a vares”, com també arreplega el diccionari de l'Acadèmia
Valenciana de
I Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra (5 i 6 de novembre de 2015)
Ens plau convidar-vos oficialment a la I Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, titulada “Una mentalitat d'enginyer al servei d'una llengua i d'un país”. La jornada, que estem organitzant conjuntament amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, tindrà lloc el dia 5 de novembre, a les 18.30 hores, a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47. Barcelona), i l'endemà, dia 6 de novembre, a l'auditori de l'UPF-IDEC (Balmes, 132. Barcelona).
D'acord amb el compromís de l'actual rector, Jaume
Casals, en el seu programa electoral, la Universitat Pompeu Fabra ha posat en
marxa en el curs 2014-2015 la càtedra Pompeu Fabra, aprovada pel Consell de
Govern en data 8 d'octubre del 2014.
La càtedra Pompeu Fabra té com a objectiu fer més
explícit el compromís de la UPF amb la catalanitat i donar visibilitat a les
activitats sobre promoció de la llengua i la cultura catalanes que es
duen a terme a la Universitat, tant en l'àmbit de la recerca com en l'àmbit de
la docència. Alhora, la càtedra Pompeu Fabra també es proposa de participar en
empreses col·lectives que es materialitzen a través dels departaments
universitaris de català d'altres universitats i d'institucions que treballen en
l'àmbit de la llengua i la cultura catalanes, tot això en el context d'una
societat alhora local i global, i doncs, catalana i multilingüe.
Un altre dels àmbits en què la càtedra Pompeu Fabra es
proposa de treballar és el de l'extensió cultural. Així, és per aquest
motiu que cada any tindrà lloc una jornada anual, en el marc de les
Jornades de la Càtedra Pompeu Fabra, sobre la figura i l'obra de Pompeu Fabra i
sobre tot el que se n'ha derivat.
Us informem que per inscriure's a la Jornada cal omplir el formulari de la web.
Intersindical Valenciana, IAC i STEI han exigit la reobertura de RTVV i la reciprocitat de TV3 i IB3. A trés d'un comunicat els tres sindicats recorden que els resultats electorals als territoris de parla catalana han configurat unes majories de govern favorables a l'ús i la presència pública de la llengua pròpia. “Afortunadament, les polítiques lingüicides del PP són ja un mal record al País Valencià, les Illes Balears i també l'Aragó. Ens trobem, doncs, en una conjuntura política nova i més favorable, quant a promoció de la llengua, des de fa molts anys”, indiquen.
Això no obstant, els agents socials subratllen que aquesta conjuntura favorable no s'ha traduït en cap avanç significatiu en l'àmbit comunicatiu i es mostren especialment preocupats pel País Valencià on la RTVV continua tancada, clausurats els repetidors que permetien rebre les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i es continua sense cap acord per a veure la televisió de les Illes Balears, IB3. A les Illes no es reben tampoc les emissions de la CCMA, tot i que sí que hi continua emetent IB3. I a Catalunya tampoc no arriba IB3. “Ara mateix, l'oferta televisiva i radiofònica arracona la nostra llengua a una presència mínima, molt llunyana d'un mínim d'un 50%, o bé quasi inexistent, com és el cas del País Valencià”, manifesten.
Acord a tres bandes
Per aquest motiu les tres organitzacions, IV, IAC i STEI-i demanen de manera immediata que el govern valencià, recuperar amb urgència les emissions de la RTVV “la ràdio i la televisió valencianes, que el govern del PP va clausurar de manera vergonyosa”; reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris. “En aquest sentit, fem notar que els parlaments de Catalunya i del País Valencià ja han acordat la reciprocitat de les emissions en un conveni signat el 2013, acord que caldria generalitzar a totes les parts, per assegurar que totes les emissions arriben a tots els territoris”.
De la mateixa manera, els sindicats insten els governs perquè totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en la llengua pròpia. “L'oferta pública i privada de ràdios i televisions en castellà és massiva als nostres territoris i els mitjans públics han de complir la missió, establerta legalment i imprescindible socialment, de promoure la llengua pròpia, i de superar l'actual desequilibri radical.”
Així mateix, demanen una col·laboració entre els tres ens públics per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc., per a reduir els costs i maximitzar els resultats. Intersindical, IAC i STEI també exigeixen que s'incentive la creació d'una indústria audiovisual que afavoreixi aquestes emissions, com també la formació i l'ocupació dels professionals dels diversos sectors.
Llibertat de recepció
“Per tot això, urgim els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i especialment el govern de l'Estat espanyol a complir l'article 11.2 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que els compromet, com a part signant, “a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d'una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d'emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua”, indiquen en el comunicat.
En aquesta línia, exigeixen al govern de l'Estat espanyol que abandone la política de dificultar la recepció d'aquestes emissions que fins ara ha practicat. “Com a govern respectuós amb tots els seus ciutadans i les seues llengües, no sols hauria d'assegurar la lliure recepció de les emissions en català sinó també promoure una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua tinguen una presència social àmplia i normal, tal com ara ho fa només per al castellà.”