Això com es menja?
Exemple d’Ús: «Quina empanada que portes!»
Ús correcte: «Quin cacau mental que portes!»
Explicació: Empanada i panada són dialectalismes admesos pel
IEC però no d’ús general. La variant adjectivada «Estàs empanat» també té
un equivalent ja existent d’allò més adequat: «Estàs (ben)
espès.»
La confusió de dir “metre” en comptes de “metro”, a banda del que diu Reig, la provoca, en part, el fet que hi ha paraules que en castellà acaben en “o” àtona i les seues equivalents en valencià fan la terminació en “e”, també inaccentuades, com “centro/centre”, “cuatro/quatre”, “filtro/filtre”, “nexo/nexe” i moltíssimes altres. També la prevenció, moltes vegades injustificada, en l’acabament en “o” àtona, origina l’esmentat erro, a pesar que en tenim alguns centenars, de mots acabats en eixa grafia, com “abadejo”, “amo”, “barco”, “carro”, “duo”, “ferro”, “fofo”, “ganso”, “ganxo”, “gitano”, “lloro”, “manso”, “misto”, “moro”, “mosso”, “piano”, “rotllo”, “saxo”, “suro”, “xaparro”, “xato” o “xorro”. En tot cas, recordem que molts acabaments en “o” àtona en castellà, com “complejo”, “contexto”, “incesto”, “texto”, “coro” i molts altres, en la nostra llengua acaben en consonant: “atent”, “complex”, “context”, “incest”, “text”, “cor”. A banda del cas del “metre/metro”, algun altre ben curiós hem pogut sentir. En un viatge en tren a València, em va tocar un company de compartiment, que, parlant de música i dels instruments, i segurament indigestat de normativa, deia “saxe” en comptes de “saxo”. Jo no vaig reprimir en cap moment la seua particular forma d’anomenar l’apòcope de “saxòfon/saxofón”. Sí que repetides vegades vaig pronunciar el nom acurtat d’eixe instrument, dient “saxo”, però deguí paréixer-li un indocumentat perquè ell continuà amb el seu “saxe”.
Acaben de sortir publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 6965, del 29 de setembre de 2015) prop de 250 nous termes catalans normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT durant el segon i el tercer quadrimestre de 2014 i el primer quadrimestre de 2015. Els nous termes pertanyen, entre d’altres, als àmbits de l’agricultura, l’alimentació, la botànica, el circ, l’economia, els esports, la indústria, la música i els transports.
Destaquen especialment, pel nombre de termes, els apartats dedicats a la música, amb més de vuitanta termes sobre estils musicals (acid-house, beatboxing, chill-out, country, cúmbia, disco, folk, funk, fusió, house, punk, rap, reggaeton, soul, tecno, etc.); el twirling (un esport practicat amb acompanyament musical consistent a executar una sèrie d'exercicis amb un o més bastons), amb una cinquantena de termes (brètzel, bucle, cascada, cua de peix, fujimi, hollie o vuit, entre d’altres), i el circ, amb una vintena de termes relacionats amb l’espectacle (figura, número, ritme, rutina, salutació, troupe, etc.) i amb l’espai escènic (carpa o vela, cúpula, antena central, rodada, torreta, violí, etc.).
A banda d’aquests tres grans blocs, també s’inclouen en aquesta resolució termes dels àmbits de l’agricultura i l’alimentació (agricultura biodinàmica, agricultura ecològica o agricultura biològica, agricultura integrada, aliment ecològic o aliment biològic, whisky de gra, whisky de mescla, etc.); la botànica i la zoologia (fònio, ipé, longan o ull de drac, orenga asiàtica, xia, ostra japonesa, etc.); l’economia (cartera rèplica, finançament col·lectiu, finançament col·lectiu amb recompensa o micromecenatge, finançament col·lectiu de donació o microdonació, etc.); la indústria (cervesificació, envàs actiu, envàs intel·ligent, susceptor de microones, gas coixí, gas d’operació, etc.); la sociologia (perspectiva de gènere, transversalització de gènere, mil·lennista, etc.), o els transports (dron o vehicle aeri no tripulat, proveïment de combustible, gavarra de proveïment, etc.).
Les fitxes completes de tots aquests nous termes són consultables al web del TERMCAT, a través de la Neoloteca i el Cercaterm.
El Consell Supervisor és l’òrgan que s’encarrega oficialment de la normalització de la terminologia en llengua catalana i està format per lingüistes i especialistes vinculats al TERMCAT i a l’Institut d’Estudis Catalans.
El TERMCAT és un consorci de la Direcció General de Política Lingüística adscrit al Departament de Cultura i format per la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que coordina i promou les actuacions terminològiques en llengua catalana.
Els sistemes de dictat automàtic com el que ara incorpora Google Drive processen el senyal de veu que emet l’ésser humà, en reconeixen la informació que conté i la introdueixen en un processador de text. El resultat és una funcionalitat que ens permet escriure parlant i, si cal, després corregir les errades del text.
El Drive inclou aquesta opció de reconeixement de veu al menú Eines del seu processador de textos. Quan l’activem, podem començar el dictat parlant davant de la icona del micròfon que apareix a l’esquerra de la pantalla. Si volem canviar de llengua, el sistema ho reconeix automàticament i ens permet passar d’una llengua a una altra de manera natural.
En el camp de la lingüística computacional, que utilitza la informàtica per estudiar i tractar el llenguatge humà, les tecnologies de la parla, i en concret el reconeixement automàtic de la veu, representen un dels àmbits més atractius d’investigació i desenvolupament, i cada vegada més tenen una aplicació pràctica a les necessitats de les organitzacions i de la societat en general.
El reconeixement de veu permet donar instruccions a un ordinador o navegar pel menú d’un dispositiu mòbil sense necessitat de fer servir el teclat. En aquest sentit, ha estat un gran avenç per aconseguir fer accessibles els mòbils i els ordinadors a les persones amb discapacitat visual o amb problemes de mobilitat.
El CINC portarà cinema infantil en català a 41 localitats aquesta tardor i hivern
Més de 532.000 espectadors han vist cinema en català en el
marc d’aquest programa impulsat per
El programa CINC, que fomenta el consum de cinema infantil
en català, portarà la seva programació a 41 localitats aquesta tardor i hivern.
Impulsat per
Col·laboren en el CINC els ajuntaments d’Agramunt, Balaguer, Begues,
Bellpuig, Castellar del Vallès, El Pont d’Armentera, Els Hostalets de Pierola,
Falset, Figueres, Juneda, Mataró, Mequinensa, Montblanc, Ripoll, Sant Cugat del
Vallès, Rubí, Solsona, Tamarit de Llitera, Tremp, Vielha e Mijaran, Vilassar de
Dalt, el Consell Comarcal del Solsonès, els Serveis Territorials d’Ensenyament a
Girona,
Per part de les sales d’exhibició, hi col·labora Cines Atrium de Sant
Andreu de