Patologies amb efectes secundaris
Exemple d’Ús: «M’ha sortit un bulto aquí, a sota del
clatell.»
Ús correcte: «M’ha sortit un bony aquí, a sota del
clatell.»
Explicació: Si el bony surt a conseqüència d’un cop, aleshores és una banya
(al front) o un nyanyo (al cap).
Exemple d’Ús: «Vols dir que no fa massa bulto, això, per
carregar-ho?»
Ús correcte: «Vols dir que no fa massa embalum, això…?»
Exemple d’Ús: «No et preparis res, només es tracta d’anar a fer
bulto.»
Ús correcte: «…només es tracta d’anar a fer
gruix/número.»
Exemple d’Ús: «Cinc a zero és un resultat massa abultat pel que va passar
sobre el terreny de joc.»
Ús correcte: «…és un resultat massa exagerat / escandalós pel que va
passar sobre el terreny de joc.»
La consellera d'Enseyament recorda que el Suprem no té competència per modificar el sistema ni li correspon fixar un percentatge
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha volgut recalcar que les sentències fetes públiques pel Tribunal Suprem (TS) que avalen la decisió del TSJC d'imposar, com a mesura cautelar, el 25% de les matèries en castellà, responen a dos casos particulars i per tant, no té impacte en tot el sistema educatiu català perquè 'no es pot extrapolar'. Rigau ha volgut recordar que el TS no té la competència per fixar aquest percentatge de matèries que s'han de cursar en una llengua ni per impulsar un canvi de model. Rigau també ha explicat que el Departament està preparant les al·legacions per al recurs de Wert i confia que la unitat de totes les organitzacions tindrà 'impacte' en la resolució.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha manifestat aquest divendres que les dues sentències fetes públiques pel Tribunal Suprem (TS) avalen el percentatge de 25% d'hores de classe en castellà que havia fixat el TSJC per a dos alumnes que van demanar un ús més alt de la utilització d'aquesta llengua. Per això, Rigau recalca que són procediments de 'casos particulars' i per tant, no tindrà impacte a tot el sistema educatiu català.
Per Rigau, una cosa és avalar el percentatge que al seu dia va fixar el TSJC, i una altra és 'impactar' a tot el sistema. Creu que 'no es pot extrapolar' el contingut de les dues sentències i recorda que el TS no té competència i 'no li correspon' intentar modificar el sistema a Catalunya i dir com s'ha de tractar la qüestió lingüística al sistema educatiu català. Dels dos casos particulars, un dels alumnes ja no està en el sistema educatiu obligatori ja que va acabar l'ESO a l'Institut Alba del Vallès de Sant Fost de Campsentelles, mentre que l'altre cas correspon a una nena que estudia a les Escolàpies Sant Josep de Calassanç de Sabadell.
Ensenyament ha criticat que les sentències s'hagin fet públiques abans de notificar-les a les parts afectades. Recorda que els dos casos que remet, són pares que van recórrer el 25% fixat pel TSJC per reclamar el 50%, i que el TS ha considerat 'adequat' el percentatge anterior. El recurs del Departament, que denunciava usurpació de funcions, tampoc no ha estat admès pel TS.
Preparant les al·legacions del recurs del ministeri
Rigau també ha explicat que s'estan preparant les al·legacions al recurs del ministeri que anul·laria el procés de preinscripció escolar i matriculació. Ha detallat que s'ha de puntualitzar legalment les discrepàncies i identificar les 'inexactituds profundes' per fer el document. Tot i això, Rigau s'ha mostrat confiada que la unitat 'total' de les organitzacions que han sortit a defensar el model, des de sindicats, associacions de pares fins a institucions, han de poder tenir 'el seu impacte' perquè 'és difícil que tota la gent del país ho vegi igual i pensar que estem equivocats'.
Ací tens el breu vídeo amb què iniciem la campanya: #gràciesprofes
També trobaràs altres testimonis a per a veure i compartir
a:
www.bromera.com/text/graciesprofes o al canal www.youtube.com/bromeradelletres.
La campanya continuarà amb més aportacions d’experiències i comentaris,
que anirem recollint des de l’etiqueta #gràciesprofes.
Edicions Bromera