Piulada a dit calent
Exemple d'Ús: «Aquest l'únic que vol és tocar-nos la
polla.»
Ús correcte: «Aquest l'únic que vol és tocar-nos els
collons.»
Explicació: Eufemismes: tocar-nos els nassos / la pera / els
pebrots / allò que no sona / el botet / la
moral.
La llengua catalana no interessa a Espanya. Aquesta és la conclusió que podem treure de l'informe sobre l'ensenyament de la llengua catalana fora dels Països Catalans que ha presentat Àlex Susanna, director de l'Institut Ramon Llull, la institució encarregada de la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes.
A un observador extern, n'estic convençut, l'ha de sorprendre la comparació entre l'interès que desperta el català a les universitats espanyoles (no fa falta dir que no hi compt les prop de vint universitats de la Xarxa Lluís Vives, que agrupa les universitats de Catalunya, Catalunya nord, el País Valencià i les Illes Balears.
Quins són els països on hi ha més universitats on es pugui aprendre la llengua catalana? Encapçalen el rànking els Estats Units i Alemanya. Amèrica es caracteritza, des de la seua constitució fa poc més de dos-cents anys, per una curiositat extraordinària. Fa uns anys vaig fer una conferència a la Universitat d'Indiana, a Bloomington, vora Indianapolis, i, en un intercanvi d'opinions amb professors d'aquella universitat, m'explicaven que ja no els interessaven tant les llengües mitjanes (tipus català, basc, gal·lès), sinó que volien especialitzar-se en llengües més petites (per això tenien tant d'interès en l'occità –aranès a l'Aran-, el bretó, o fins i tot el ladí, el mòquen o el zimbre, totes llengües minoritàries de la zona dels Alps italians). Idò bé, als Estats Units hi ha vint-i-tres universitats on es pot aprendre català.
Deixant el cas d'Amèrica, sempre extraordinari en aquestes qüestions, passam a Europa. I resulta que Alemanya empata amb els Estats Units en nombre d'universitats que ensenyen la nostra llengua (exactament vint-i-tres, també). Molt a prop d'Alemanya, hi tenim França i el Regne Unit (en ambdós casos, la llengua catalana es pot aprendre a vint-i-una universitats, respectivament). I, last but not least, segueix Itàlia, amb denou. A l'Espanya de parla espanyola (i basca i gallega, per cert), en canvi, només es pot aprendre català a quatre (4!) universitats. No fa falta dir que tant el basc com el gallec són accessibles a bona part de les universitats dels Països Catalans. I l'espanyol ho és a totes, inclosa la de Perpinyà, a Catalunya nord.
Per cert, que el cònsul espanyol a Perpinyà ha provocat un incident diplomàtic perquè s'ha queixat del fet que Perpinyà es promocioni amb el lema “Perpinyà, la catalana”. El cònsul deu ser-hi nou, a l'antiga capital del Regne de Mallorca, o devia estar-hi en bàbia, perquè Perpinyà es promociona com “la catalana” des de la primera etapa de Joan Pau Alduy com a batle (i d'això deu fer més de vint anys!).
En definitiva: es més fàcil aprendre català a Messina, a Pàdua o a Nàpols, a Lió, a Bordeus o a Rennes, a Düsseldorf, a Baden-Baden o a Freiburg que no a Sevilla, a Oviedo o a Toledo. No em sorprèn. Forma part d'una cultura al·lèrgica a la pròpia pluralitat interna i durament supremacista. La majoria dels ciutadans de les zones de parla castellana del Regne d'Espanya no tenen la més mínima curiositat envers el català, el basc o el gallec perquè suposen que els catalans, els valencians, els ciutadans de les Balears, els bascos i els gallecs els han de parlar en la seua llengua. Fins i tot n'hi ha alguns de radicals que consideren que nosaltres hauríem de renunciar a la nostra, i passar-nos amb armes i bagatges a la seua comunitat lingüística.
Fa unes setmanes, en un hotel situat en una població extremenya, feia zàpping a les cadenes de televisió que tenien sintonitzades. S'hi podien veure dotzenes de canals. N'hi havia un fotimer! I, dins aquest fotimer, a banda de les alemanyes, les franceses, les italianes, etc, hi teníem totes les d'abast espanyol (només faltaria !), i la majoria de les autonòmiques. Les televisions d'Andalusia, de Madrid, de Galícia, o la segona del País Basc hi eren perfectament visibles. No hi vaig trobar, per descomptat, ni IB3 (potser no sabien ni que existeix), ni TV3, ni cap altre dels canals en llengua catalana. Evidentment, la primera d'Euskal Telebista, bilingüe euskera-espanyol, tampoc no hi era (la segona emet íntegrament en llengua castellana).
No hi ha juspositivisme o
positivisme jurídic: separació conceptual de moral i
dret.
No hi ha l'expressió ¡justa
la fusta! (per a manifestar l'acord amb una cosa dita, l'adhesió a una
opinió expressada).
Hi ha ladí, amb la referència genèrica de retoromànic, però
que no és el ladino, llenguatge dels
judeoespanyols sefardites expulsats d'Espanya el 1492.
No hi figura el lats
(unitat monetària de Letònia).
No hi ha latrofòbia:
por als metges.
En l'entrada legal, no
figura l'accepció de persona no fitxada per la policia: un membre legal
d'ETA.
No hi ha mal de sant
Llàtzer, com a sinònim de la lepra.
Hi ha let, que en el
tenis indica que el punt s'ha de repetir, i drive, colp de dreta, però no deuce (iguals, empat).
La libèl·ula rep noms diversos segons els llocs, i el DNV recull
parotet, cavallet de serp o espiadimonis, però n'hi ha molts més: jolibeu (Pedreguer), voltabaix, diablet
(Ondara), dianxo (Gata) o pixavins (Nules).
No hi ha Likud,
coalició de partits israelians.
En l'entrada línia, no figura línia roja: fig. que no es pot
travessar.
Hi ha corrector (líquid) i llapis correctiu, però no la forma viva
Tipp-Ex
(típex).
No hi ha literacitat: domini de la lectura i
escriptura en l'àmbit de la lingüística.
En l'entrada literatura, no figura la literatura de l'absurd (posterior a
1945, que presenta situacions contràries o a la raó o al sentit comú per a
mostrar-ne les limitacions).
No figura mal de pedra
com a sinònim popular de litiasi.
En l'entrada lladre no figuren pensa el lladre que tots roben, i qui roba a un lladre té deu anys de
perdó.
Hi ha l'expressió llàgrimes de cocodril, però també he sentit
a dir llàgrimes de
bacora.
Hi ha llar del jubilat però, en aquest sentit, sembla un calc del
castellà: millor, casal dels
jubilats.
En l'entrada llarg, hi ha més llarg que la Quaresma o que un dia
sense pa, però també hi ha més llarg que
un sant Pau.
En llaurar, no hi ha llaurar a parell (amb dos animals
junyits a l'aladre).
En l'entrada llavor, no hi ha la locució ¿Què és això?
Llavor de saberut (se li diu a u que pregunta
molt).
En l'entrada llebre, no hi ha d'on menys es pensa salta la llebre.
En l'entrada coniller (gos), no hi ha conillers o
perdiguers ("galgos o podencos").
No hi ha lleig com un Isop
(fabulista hel·lènic), ni més
lleig que pegar-li a un
pare.
No accepta llera com a
llit d'un riu, però sí glera, que abona Corominas.
En l'entrada llest, podria incloure's-hi més llest que la
gana.
En l'entrada llet no
figura l'accepciò de sort (perquè
per a una dona era i és una sort tindre llet per a criar el
nadó).
Hi ha caplletra (majúscula inicial), però no el sinònim lletra
capitular.
No hi ha lletraset (o letraset):
joc de transferibles.
No hi ha el refrany: de
llevant o de ponent, de la dona sigues parent.
No hi ha llicenciatari: titular de la
llicència.
No hi ha lligacues:
goma o passador per subjectar els cabells en una cua o adorn del
cap.
Hi ha estar lligat de
mans i peus, però el que em sona és de
peus i mans.
No hi ha calla, calla, que
pareixes un ninot de la falla.
En l'entrada nominar hi
ha l'exemple de proposar o seleccionar per a un premi; però també pot ser per a
una penalització (p.e. per a eliminar un candidat). I en nominació, se'l fa sinònim (acc.1) de
nomenament, que ja no es referix a un candidat o aspirant, sinó a una elecció
consumada.
No hi ha botellada o botellot, encara que podria optar-se per no
traduir-ho: la cultura del "botellón".
Admet, encertadament, cèlibe, fins i tot com a forma
preferent a celibatari.
No hi inclou com aigua de
maig (segons el DCVB, com l'aigua de maig).
Accepta pegatina com a
sinònim de adhesiu.
Accepta espadanya com a
frontispici elevat d'un temple amb buits de mig punt per a les campanes, però no
com a nom de planta (boga de fulla
ampla).
No hi inclou estar pel mig (p.e. l'economia sempre està pel mig).
Potser ès més genuí estar per
entremig.
Amb bon criteri, recull estela com a sinònim de solc, deixant
de l'aigua al pas d'una nau.
Accepta farragós com a
sinònim de pesat, enrevessat.
Accepta fer la vista
grossa, al costat de fer els ulls grossos.
Accepta ilerdense com a
sinònim de lleidatà, però també ilerdenc. Hi ha un Institut d'Estudis
Ilerdenses.
No hi ha feta la llei, feta
la trampa.
No hi trobe fer-se a la
idea.
Tampoc no, l'expressió passa que t'he vist ("si te he visto no
me acuerdo").
SINONÍMIA (per ordre de preferència):
Laberint /dèdal; llagrimal /
llagrimer; sami / lapó (de Lapònia);
llaüt / lagut; ènema / lavativa, clisteri; lletsó / llicsó; rovina / rubina (fang que deixa una
riuada); lluantó / llustrí,
platalló; lífting / estiratge; lisboeta / lisbonés; lloança / llagot; litrotípsia / litrotícia; nuc (de la corbata) / llaç; lladronici / lladrocini; llagosta / saltamartí (és la forma
viva); llambrenc / llambresc (àgil,
lleuger); fardatxo / lluert,
llangardaix; taca / llàntia,
medalla; llarguerut / llargarut; garbí / llebeig; llegó / lligó (per a birbar); llenguado / palaia; llentilla / llentia (planta, llavor i
lent de contacte). No hi ha vendre's per
un plat de llentilles; llenyater
/ destraler; rent / llevat; llevataps / tirabuixó; llacorella / llicorella, esquits (roca
pissarrenca); assagador / lligallo,
carrerada (camí ramader); embolcar /
embolcallar.