InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.400
membres]
Butlletí número 1140 (dijous 19/03/2015) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al
final d'aquest
butlletí
SUMARI
1) Pau Vidal - El catanyol es
cura. Més de criatures.
3) J. Leonardo Giménez - Antoixar-se i
amanéixer
4) Salvador Pardo - El DNV (XIV)
5) David Paloma -
Espavila't
6) Miquel Riera - Una
llengua perseguida, sí
7) Xarxa CRUSCAT - Entrades
recents
9) Isabel-Clara Simó -
Censura
12) Pep Cortés i el Celler La
Muntanya Premis Joan Valls 2015
13) Xerrada d'Ivan Carbonell a la
Pobla de Vallbona: Etnopoètica del Camp de Túria.
14) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre El catanyol
es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial
Barcanova, Barcelona,
2012)
El catanyol es cura
Pau Vidal
Més de criatures
Exemple d’Ús: «Si no li poso roba de colorins no està contenta.»
Ús correcte: «Si no li poso roba de coloraines…»
Explicació: No us confongueu amb colorit: ‘combinació de colors en
una pintura (i, per extensió, a la paret, les galtes, etc)’. Ni amb coloret: ‘color vermell emprat com
a
cosmètic’.
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari
ARA
dissabte 7 de març del
2015
(Publicat al diari Avui el 30 de juny del
2008)
No hem d’estar
sempre a la defensiva, des del catalanisme lingüístic; no hem de deixar que els
del Manifiesto ens marquin l’agenda, mentre dels nostres problemes de debò ni en
parlem.
La fragmentació
administrativa de la nostra àrea idiomàtica és un fet i és un problema. Andorra,
Catalunya, les Illes, el País Valencià, la Catalunya del Nord, la Franja
d’Aragó, l’Alguer i el Carxe: vuit situacions ben diferents, legalment, des de
l’òptica sociolingüística i pel que fa a la consciència de la unitat de la
llengua.
Vet aquí el que
hauria de ser un dels nostres lemes nacionals: contra la fragmentació,
vertebració. Tenim la sort que Internet, el gran espai virtual de la nostra
època, és extraterritorial, de manera que la nostra fragmentació administrativa
no l’afecta. La instauració, a més, del domini .cat ha representat un
reconeixement important de la llengua catalana a la xarxa. Tots els espais que
s’hi expressen en català –webs, diaris digitals, etcètera– formen el país català
a la xarxa.
El mal, però,
és que hauríem d’haver vertebrat un mercat cultural compartit i un espai complet
de comunicació compartit i no ho hem fet. Els llibres, el teatre, la cançó en
català haurien de tenir com a espai propi tot el nostre àmbit lingüístic. Però
sobretot hauríem de tenir una premsa, una ràdio i una televisió en la nostra
llengua adreçades a tota la gent que viu de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
El dilema de les llengües minoritzades com la nostra és o substitució o
normalització, en paraules d’Aracil. Hi podríem afegir que en el nostre cas el
dilema és també o fragmentació o vertebració.
També aquest
article meu del 2008 que ara reedito és del tot vigent.
3)
Article publicat en el Levante-EMV divendres 20 de
febrer del
2015
Antoixar-se i
amanéixer
J. Leonardo Giménez
Entre
les paraules admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el Diccionari normatiu valencià, que no
figuraven en anteriors diccionaris normatius o de referència, tenim els verbs
“antoixar-se” i “amanéixer”. Jo, i supose que molts de vostés, els he usat
sempre, per transmissió familiar, i continue gastant-los i transmetent-los, com
a mínim, a fill i filla, i néta; estan ben integrats en el nostre cabal
lingüístic, independentment del seu origen. “Antoixar-se” és ‘desitjar intensament i sobtadament alguna cosa poc raonable’, i també
‘fixar-se en algú una idea o suposició sense fonament sòlid’ i ‘pensar o creure
alguna cosa’. “Només fa lo que se li antoixa”, “No sé què se li ha antoixat al
meu nét que s’ha deixat els entrenaments de piragüisme”, li vaig sentir dir a
temps arrere a una parenta, que es queixava que el seu nét havia abandonat la
pràctica esportiva esmentada. “Se m’antoixa que Toni no tornarà amb tu en molt
de temps, després del bonegó que li has amollat”, vaig sentir a una dona
alcoiana que recriminava la seua filla”, amb un ús ben emprat de l’esmentat
verb. Amb eixe o semblant significat els diccionaris de referència registraven
“antullar”, però ara ja se’ns pot “antoixar” el que siga i escriure-ho així, a
més de gastar quan ho considerem, però sense estar obligats, el ”antullar” de
llibre i d’altres variants de la nostra llengua. Igual que podem usar “antoix” i
“antull” segons el registre o el nostre parer.
L’altre verb al qual feia referència al principi és “amanéixer”, també
inclòs en el Diccionari normatiu
valencià, però no en els mateixos sentits que el seu equivalent literal en
castellà “amanecer”. D’acord amb la parla general valenciana i l’ús més concret
que fem d’eixe verb, “amanéixer” és ‘aparéixer, fer-se visible’. Té també el
matís de ‘aparéixer algú un tant inesperadament, algú que es fa de pregar o que
ha tardat a aparéixer’, “Mira qui amaneix pel cantó”, “Per fi has aparegut, fa
una hora que estem esperant-te”. El diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua no dóna a “amanéixer” el sentit de ‘començar a ser de dia’, segurament
perquè amb eixe significat no és general en la nostra parla. No obstant, Ferrer
Pastor, en el Diccionari general, sí
que dóna eixe significat de ‘fer-se de dia’ a l’esmentat verb, al costat del de
‘aparéixer’. Quan comença a despuntar el sol, en valencià, més que “amanéixer”,
diem “rompre el dia”, “eixida de sol”, “a punta de dia”. També tenim “alba”,
“trenc d’alba”, i els sentits figurats “albor”, “apuntar”, i altres
semblants.
4)
El DNV (XIV)
Salvador
Pardo
No hi ha la locució destapar la
caixa dels trons.
Fa sinònims destí i
destinació.
No hi trobe estar al mig com el
dijous ( que ve de Júpiter, dies Jovo, que és el planeta central del sistema
solar).
No hi ha dimo o Dymo: cinta
adhesiva de retolar.
En l'entrada dimoni, no hi ha les locucions ¿què dimonis vols?, com dimonis? (que reforça una
negació), i de mil demonis (molt
terrible).
No hi trobe DIN A3, A4
(grandària d'un foli).
En dinar, no hi ha la loc. El
dinar reposat, el sopar passejat.
Tampoc no, dir o dir-se de tot, encara que sí dir-ne de tots
colors.
No hi trobe discutir sobre el
sexe dels àngels (activitat inútil).
Hi ha directriu com a norma
bàsica de la UE, però això és directiva, ja que directriu és una mera
instrucció o orientació (no normativa) de caràcter polïtic o econòmic. El DNV
les fa sinònimes.
Accepta discapacitat i
discapacitació com a sinònimes de minusvàlid i
minusvalidesa.
No hi ha punxadiscs com a
sinònim de discjòquei.
Accepta discórrer no només
com a activitat mental, sinó amb el valor de córrer, transitar: el Segura
discorre per Oriola.
No hi ha escopir al sol,
equivalent de tirar-se pedres a la teulada o disparar-se un tret al
peu.
Accepta dispondre com a
sinònim de disposar.
Accepta, erròniament,
disseccionar com a equivalent de dissecar.
No hi ha disseny assistit per
ordinador.
No hi ha dissincronia:
desfasament entre el desenvolupament intel·lectual i el psicomotor i afectiu
propi d'infants i d'adolescents amb altres capacitats
intel·lectuals.
No hi ha distingidor -a;
p.e. els distingidors de la b i la v.
No hi ha posar el dit en la
plaga, i fer el dit (fer
autoestop).
No hi ha divisiò de
poders.
No hi ha djembe (instrument
de percussió).
No hi ha dixieland (estil
del jazz).
No hi ha dodotis (mena de
bolquers).
No hi ha alleugeriment de
dol (castellà: "alivio de duelo").
En roín, hi ha la loc. més
roín que la carn de coll, però el que es diu més és que la carn de
gos.
No hi ha ni dona finestrera, ni
vinya prop de carretera.
No hi ha dona i madona (que
té el domini absolut), ni dona
objecte.
No hi trobe dos no rinyen
(es barallen) si un no
vol.
No hi ha dotacional (de
dotació, com a dotació) que és la classe de sòl destinada a dotacions, a serveis
públics.
En drap, no hi ha posar draps
calents, ni a tot drap (amb intensitat).
No hi ha dret de barra (que
es cobrava per transitar per ponts o camins).
En drive, falta com a colp de dreta (en la
boxa).
No hi ha drugstore, ni duralex, ni ecoparc.
No hi ha edumàtica:
aplicació de les eines informàtiques a l'educació.
No hi ha eidos (hel·lenisme): conjunt de principis
generals que donen coherència a un sistema de creences
(filosofia).
No hi ha eland (mamífer
africà).
No hi ha elevalunes(en els
cotxes).
Hi ha el gentilici elxà -ana
(il·licità-ana). E. Valor també diu elxer -a.
No hi ha (en)gatar-se com a
sinònim d'emborratxar-se.
SINONÍMIA (per ordre de preferència)
Llevataps / tirabuixó; donyet /
follet; assumpte / afer (no són ben
bé el mateix: en un ordre del dia hi ha assumptes de tràmit, no afers); travallengua / embarbussament; embós i embossament / embús i
embussament.
5)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL
PUNT AVUI divendres 6 de març del
2015
Espavila't
David
Paloma
Ja fa temps que filòlegs i no-filòlegs sabem quina mena de llengua
és el catanyol, però el primer que hi ha dedicat un llibre sencer, 193 pàgines,
i també el primer que ha inclòs el terme tant en el títol (Catanyol.es)
com en el subtítol (El catanyol es cura) és Pau Vidal, excel·lent
traductor i filòleg. El malaguanyat sociolingüista Francesc Vallverdú va parlar
el 2002 dels mitjans audiovisuals i la contaminació lingüística: per descomptat
el catanyol hi va treure el cap. I encara abans, el catanyol circulava amb
desimboltura en el català oral i en el català escrit. "Les denúncies que
apareixen periòdicament a la premsa sobre la suposada aparició d'un híbrid
anomenat catanyol tenen un caràcter hiperbòlic", deia Vallverdú.
Hipèrbolic o no, han passat els anys i el catanyol continua... per
dir-ho catanyolejant, "ben viu i colejant". És prou habitual sentir un català
tan barrejat d'espanyol que provoca, en paraules de Pau Vidal, un efecte o bé de
certa comicitat o bé d'una evident incapacitat del parlant d'expressar-se amb
correcció. No diré que és catanyol el català actual dels mitjans de comunicació:
per a això hi ha els bons investigadors que estudien la qualitat de la llengua i
que saben fer-hi tants matisos com demanen els programes, els contextos, els
registres i els mateixos periodistes. Però sí que diré que em sorprèn que un
programa radiofònic de gran audiència (a vegades més a i vegades menys que la de
Jordi Basté) comenci l'emissió amb un "Bon dia. Desperta, Catalunya!".
A
l'espot que va començar el 9 de febrer veiem David Selvas, actor, que diu "a mi
em desperta la Mònica". Xavier Barriga, flequer artesà, diu que "em desperta el
sentit crític". Quim Masferrer, el foraster, apunta que ell té molt mal
despertar, però que "em desperta el bon rotllo". I Anna Veiga, biòloga: "A mi em
desperta amb rigor, amb exigència; i em fa sentir bé". A mi també (tant com el
món de Jordi Basté), tot i que em faria sentir millor, molt millor, que
l'energia positiva, les ganes de saber, el bon humor i la curiositat
s'acompanyessin de l'ús pronominal adequat: "Desperta't, Catalunya!". I bon
dia.
6)
Publicat en El Punt Avui diumenge 8 de març del
2015
Una llengua perseguida,
sí
Miquel Riera
Diu el
president Rajoy que no és veritat que es persegueixi el català, però ho té mal
entès. Perquè potser sí que actualment no es multa ni es fica a la presó aquells
que usen habitualment el català com s'havia fet durant anys, però no es pot
negar de cap manera que la llengua catalana continua marginada en molts àmbits.
D'això podem no dir-ne persecució, però s'hi assembla molt. Entre altres coses
perquè la situació de debilitat del català s'ha mantingut així a causa de les
polítiques dels governs espanyols, tant li fa que hagin estat socialistes com
populars. Uns governs que, a més, de no haver fet absolutament res per promoure
l'ús del català –i de les altres llengües cooficials de l'Estat– en tots els
àmbits de la vida social i pública, més aviat s'han dedicat a posar bastons a
les rodes i a legislar-hi en contra, no fos cas que les polítiques
normalitzadores anessin més enllà del que seria tolerable per a les elits de
l'administració espanyola. Les que treballen, per exemple, de jutges o de
fiscals a Catalunya sense haver de saber –i ni tan sols entendre– el català. Una
anomalia antidemocràtica que vulnera dia a dia els drets dels catalans, uns
ciutadans, malgrat tot, majoritàriament bon minyons, entre altres coses perquè
els advocats catalans tampoc s'hi fan gaire, en això de la llengua i, d'altra
banda, per a la majoria de la gent, un jutjat imposa molt. Per això té molt
valor la negativa de l'expresident del Barça Joan Laporta, de negar-se a parlar
en castellà al jutge.
Hi ha
també tota la ignomínia de l'etiquetatge comercial, on el català té una
presència ben mínima. Al contrari del portuguès, llengua llunyana, que trobem
fins a la sopa! Una altra anomalia que se solucionaria amb una mínima voluntat
política per part espanyola. Madrid prefereix vulnerar els drets de deu milions
de catalanoparlants que no pas pressionar uns empresaris que, en altres llocs, i
amb llengües menys parlades que la nostra, no té problemes per incloure-les.
Deuen pensar, però, com la portaveu a l'Estat de la xarxa social per a
professionals Linkedin, Sara Harmon, que com que els catalans som bilingües, no
cal que la seva empresa implementi el català. Uns problemes, és clar, que tenen
una solució ben evident. Mireu, si no, cap a Eslovènia, per exemple.
Xarxa CRUSCAT - Entrades
recents
Article publicat en la web de Taula de Filologia
Valenciana dilluns 23 de febrer del 2015
Àngel
Calpe
Publicat en EL PUNT AVUI dimecres 4
de març del 2015
Estic escandalitzada, però no perquè Rita Barberà faci ús del seu profund
menyspreu per la nostra llengua, sinó perquè una diputada del PP valencià, Mayte
Parra, ha fet de crític literari i a sobre ha practicat la censura. Negant-se a
proclamar el 2015 any Ovidi Montllor, en el vintè aniversari de la seva mort,
aquesta senyora ha citat paraules de l'Ovidi: “Tinc senyera on blau no hi ha, /
dic ben alt que parle català / a la manera de València.” A hores d'ara el
fanatisme lingüístic encara cueja. Tant se val què diguin les universitats,
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Real Academia de la Lengua
Española. La indocumentada diputada ha fet seu un dels més roïns episodis de
persecució i anorreament de la llengua catalana. La seva.
¿Com és que la inculta diputada no rebutja allò de “para
ofrendar nuevas glorias a España”, o Machado dient dels espanyols que
“desprecian cuanto ignoran”, o Josep Maria de Sagarra dient: “Són
espanyols la manola, el rector i els magistrats / els nats en terra espanyola /
i els fills d'aquests desgraciats.”? No ha sentit a dir que la censura és
anticonstitucional?
La majoria absoluta ja les té, aquestes coses. Ara bé: podeu dir
Ovidi, ecs, ai, uf, però el poble continuarà cantant les seves cançons, i la
gent culta continuarà afirmant que català i valencià són la mateixa llengua. A
veure si ho entenen: una llengua és un paradigma, un model; els parlants parlen
sempre dialectes. Tant dialecte és el que parlen a Barcelona com a València; en
el primer cas, català oriental, en el segon, català occidental.
I encara una altra remarca: ¿sap la senyora diputada que
personatges com Joan Fuster o avui Joan Francesc Mira són productes valencians
que estan molt més amunt que tota (sencera) la producció literària i erudita de
tota la dreta valenciana? ¿Sap que ni vostè ni la senyora Barberà estan
defensant València sinó Espanya?
Visca Ovidi Montllor, que encara
destorba.
12)
Pep Cortés i el
Celler La Muntanya Premis Joan Valls 2015
L'actor alcoià Pep Cortés i el Celler La Muntanya de Muro
són els guardonats enguany amb el XXIè Premi Joan Valls i Jordà per l'Ús i
Promoció del Català que atorga l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà
d'Alcoi. Els premiats rebran els seus guardons –una escultura obra d'Antoni
Miró– en un acte públic que Amics de Joan Valls organitza per al dissabte 21 de
març, a les 20.00 h., al Casal Ovidi Montllor de la nostra ciutat, on també es
farà públic el XXXIIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi
a la poeta Imma López Pavia pel seu llibre Santuaris, publicat per l'Editorial
Denes. El jurat d'aquest trentadosè premi estava integrat per Manuel Bellver,
Núria Cadenes, Antoni Ferrer, Manel Rodríguez-Castelló i Empar Sàez. Hi havien
optat un total de 37 treballs d'arreu dels Països Catalans.
Pep Cortés (Alcoi, 1945), actor i director de teatre, és un
històric de l'escena del País Valencià. S'hi inicià a la seua ciutat en 1966 amb
una lectura de poemes de Joan Valls i l'espectacle Poemas y canciones de Bertolt Brecht
(1968). Instal·lat a València, intervé en l'obra Homenatge a Florentí Montfort, dels
germans Rodolf i Josep Lluís Sirera, en 1970. Funda amb Raül Torrent la
companyia Universal Còmics, a Castelló de la Plana, amb qui munta Qui vol un miraclet? de Dario Fo (1981).
En 1983 torna al seu poble, on dirigeix Ací no paga ni Déu, també de Dario Fo,
muntatge que impulsa la professionalització d'un grup d'actors i actrius
alcoians que s'apleguen al voltant del projecte de La Cassola. En aquesta etapa
a Alcoi dirigeix diversos muntatges amb el grup d'actors i actrius joves que amb
el temps constituiran la companyia La Dependent. En aquests anys es presenta com
a cap de llista d'Unitat del Poble Valencià a Alcoi. Arran del seu treball a La força del costum, de Thomas Bernhard,
dirigit per Jordi Mesalles, rep el Premi Especial de la Crítica de Barcelona.
D'entre els innombrables treballs que com a actor i director ha realitzat per al
teatre esmentem la seua actuació en l'obra Entre els porcs (1990) en companyia de
l'actriu alcoiana Neus Agulló sota la direcció de Carles Alfaro, i el seu paper
a L'hort dels cirerers (2000), de
Txèkhof, per al Teatre Lliure dirigit per Lluís Pasqual, amb l'actriu Anna
Lizaran. A més dels ja esmentats ha treballat per a directors com Dario Fo, Joan
Ollé, Ariel García Valdés, Calixte Beito, Rosa Novell, Pere Planella o Sergi
Belbel i de cineastes com Ken Loach, Bigas Luna o Mariano Barroso. La seua tasca
professional l'ha fet mereixedor de premis com els de la Generalitat Valenciana,
al millor actor i al millor director, de la Crítica Valenciana, de la Premsa, de
l'Associació d'Audiovisuals Valenciana o el Tirant lo Blanc. Així mateix ha
treballat per a TV3 i Canal 9 en sèries com Laberint d'ombres, El cor de la ciutat, Infidels, Herència de sang o Senyor
rector.
Íntimament relacionat amb el seu treball per a l'escena, la
trajectòria de Pep Cortés és un exemple de compromís lingüístic, cultural i
polític amb el nostre país. D'ençà que en 1968, per iniciativa pròpia, oferís
gratuïtament un curs de valencià per als alumnes de La Salle, la seua militància
a favor de la normalització del català l'ha fet mereixedor amb escreix del Premi
Joan Valls d'enguany en l'apartat individual.
Pel que fa a l'apartat de col·lectius, Amics de
Joan Valls ha optat en la present edició per reconèixer la tasca del Celler La
Muntanya, de Muro. Joan Cascant i Toni Boronat es van proposar fa uns
anys recuperar la important tradició vinatera de les nostres comarques, en una
iniciativa que depassa la simple activitat comercial. Perquè això implicava
treballar des de les connexions que el vi té, substancialment, amb la terra, la
seua llengua, el seu paisatge, els seus costums, les seues manifestacions
culturals, el seu urbanisme… Vins com el ja cèlebre Almoroig han aconseguit
obrir-se un espai en els mercats dels EUA o Japó etiquetant sempre en català amb
textos de poetes nostres, inclosos Joan Valls, Joan Jordà o Vicent Andrés
Estellés. Juntament amb l'etiquetatge, aquesta manera senzilla però encara
excepcional de promocionar i prestigiar la llengua, el Celler La Muntanya ha
dedicat part del seu esforç al mecenatge cultural amb la creació de l'associació
Elviart, que ha editat discos i llibres d'autors de les nostres comarques (El tast de la terra. Poesia entre Valls,
2010). Hi ha a més la seua tasca de difusió per a la recuperació i valoració del
cultiu de la vinya a través del seu projecte Microvinya, per al conreu
econòmicament sostenible i de qualitat, i que ha propiciat un parell de
congressos en col·laboració amb les universitats valencianes i d'especialistes
en la matèria i iniciatives pedagògiques en instituts de l'Alcoià i el Comtat.
Recentment la Casa Alonso de Muro ha cedit les seues instal·lacions per fer-hi
la seu del projecte Microvinya a través d'un conveni amb la Universitat
d'Alacant.
Alcoi, 15 de març del 2015
13)
Xerrada d'Ivan Carbonell a la Pobla de
Vallbona: Etnopoètica del Camp de Túria
El
Centre d'Estudis Locals de la Pobla de Vallbona organitza per segona vegada el
cicle de conferències "Ciències, art i societat". El denominador comú de totes
aquestes conferències és les repercussions en la vida quotidiana del passat,
l’esperit i les noves tecnologies.
En aquest marc, han programat la
xerrada d'Ivan
Carbonell Iglesias “Etnopoètica del Camp de Túria: els llocs màgics segons
Els papers
àrabs i Fantasmes al
palau”. Serà el proper divendres 20 de març a les 19h a la Casa
de la Cultura de la Pobla de Vallbona (c/ Colon). Serà presentat per Núria
Sendra, editora d'Edicions del Bullent.
La conferència presentarà els
diferents indrets del Camp de Túria que tenen un lligam amb la màgia, la
llegenda o la història i que apareixen a les obres d’Ivan Carbonell, Els papers
àrabs i Fantasmes al palau.
Tradicions esotèriques valencianes, obres guanyadores del Premi Enric
Valor de Picanya i del Premi Bernat Capó de difusió de la Cultura Popular,
editades totes dues per Edicions del Bullent.
Tota l'obra d'Ivan
Carbonell, ja es tracte de novel·la juvenil o no, té un component màgic o
misteriós però a Fantasmes al palau.
s'hi dedica plenament. En fa un recull i ens el presenta no exempt de
literatura, perquè com diu a la introducció "Les històries sense explicació
tenen un magnetisme que atrau sense que siga fàcil resistir-se’n."
Aquest
2n cicle va començar el 9 de gener i acabarà el 29 d'abril. Hi han passat o
passaran des d'arquitectes com José Luis Crespo, arqueòlegs o fotògrafs com
Jesús Tortajada, historiadors com Josep Jorge a escriptors com Juli alandes o el
propi Ivan Carbonell.
14)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig -
berenar-se
2) Eugeni S. Reig - bescuitet de llengüeta
3) Antoni Llull Martí - D’ignorar a
enyorar
4) Tobies Grimaltos - El
significat i l'ús
5) Albert Pla Nualart - ¿Podem parlar d’un liderat sense lideratge?
6) Rudolf Ortega - El
caixer dels jueus
7) Ferran Toutain - Foix
parla
8) Neus Nogué Serrano - "Correctors",
per Joaquim Mallafrè
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a
l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça
electrònica on voleu rebre’l.
Els nous
subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins
d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de
Setmana que s'han publicat fins
ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací