Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XXXVI)

 

¿Axampanyat, atxampanyat o aixampanyat?

 

Eugeni S. Reig

 

 

1. Introducció

En els Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VIII): Lèxic valencià genuí (III) que vaig distribuir a través d’InfoMigjorn Cap de Setmana dissabte 10 de maig del 2014 vaig escriure:

«En el DNV no he trobat cap paraula per a expressar el concepte 'beguda semblant al xampany'. Pense que la paraula atxampanyat podria ser adequada. Així podríem dir, per exemple, sidra atxampanyada, cosa que ara no podem fer. Considere que cal estudiar-ho.»

Posteriorment, Jaume Salvanyà va publicar en el núm. 89 de la revista Llengua Nacional (IV trimestre del 2014) l’article titulat Un ulls aixinats i un vi aixampanyat en el qual cita la proposta que jo vaig fer en els meus comentaris al DNV i expressa el seu desacord amb la grafia que propose.

Reproduïsc tot seguit l’article de Jaume Salvanyà.

 

2. Un ulls aixinats i un vi aixampanyat per Jaume Salvanyà

En un missatge enviat a la llista de correu InfoMigjorn, Eugeni S. Reig, en la seva sèrie «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VIII)», constatava que no trobava en aquest diccionari cap paraula per a expressar el concepte de ‘beguda semblant al xampany’, i proposava atxampanyat com una possible forma adequada: sidra atxampanyada, per exemple.

No es tracta d’un cas aïllat. Hi ha unes quantes paraules començades amb la lletra x que poden formar derivats que indiquen semblança amb el mot del qual deriven. Aquests derivats solen ser adjectius, i en els diccionaris trobem aquests dos (amb una variant gràfica en el DNV en el primer cas que no acabo d’entendre):

aixambergat. En forma de xamberg (DCVB, DIEC2 i GDLC; axambergat en el DNV).

aixaropat. De consistència de xarop (DCVB, DIEC2, GDLC, GD62 i DNV).

En el cas de aixaropat, malgrat que el DCVB el fa derivar de aixaropar i el GDLC de aixarop, és un mot al qual podríem arribar de manera natural a partir de xarop. Aquest mateix procés el trobem també en altres adjectius que no figuren en els diccionaris: aixalocat (un vent aixalocat), aixatat (1), aixarnegat, el mateix aixampanyat que esmenta Reig i, potser un dels més estesos, aixinat (2). En tots aquests derivats el prefix a- (3) indica que el mot nou comparteix alguna característica semàntica amb el primitiu: la forma, la manera de ser, etc.

Al costat d’aquests adjectius també es poden obtenir els verbs corresponents, amb un rerefons de semblança com en el cas dels adjectius i amb un significat pròxim al de ‘fer tornar’, ‘convertir’: aixambergar (bé podríem convertir l’exemple Un capell aixambergat del DIEC2 –s.v. aixambergat– en Algú va aixambergar el capell), aixaropar, aixalocar, aixatar, aixarnegar, aixampanyar i aixinar. Aquests verbs, però, no figuren en els diccionaris generals (4). En canvi, sí que hi trobem aquests altres dos (amb una altra variant gràfica desconcertant en el DNV):

aixamfranar. Matar els caires (d’una cosa) amb xamfrans (DCVB, DIEC2, GDLC i GD62; axamfranar en el DNV).

aixaragallar. L’aigua, formar xaragalls (DCVB, DIEC2, GDLC, GD62 i DNV).

Pel que fa a la manera d’escriure tots aquests mots, tenint en compte que tant els primitius com els derivats es poden pronunciar, segons els parlars —i també segons els parlants—, amb xeix fricativa (com caixa) o bé amb tx africada (com cotxe), l’ortografia no ha de ser amb tx, sinó amb ix. Així s’hi veuen representats tant els qui ho pronuncien d’una manera com d’una altra, tal com ja passa amb aixafar i aixecar.

En conclusió: amb els pocs casos que hem vist, segurament no podem parlar d’un procés de derivació gaire productiu (almenys partint dels mots que comencen amb x), però els derivats resultants semblen ben formats. Estic d’acord amb Reig que caldria entrar en els diccionaris la paraula que ell proposa (no amb la forma atxampanyat, sinó aixampanyat), i jo hi afegiria almenys aixinat per a designar aquelles faccions que recorden les d’un xinès, especialment per la forma dels ulls. És una paraula que, pel fet de no figurar en cap diccionari ni al Termcat ni a l’Optimot —sí que hi ha, en canvi, ametllat (uns ulls ametllats)—, pot arribar a fer dubtar de si és adequada o no. Jo trobo que sí.

 

NOTES:


(1) Fabra, a L’obra de depuració del català (1925), indicava que aixatat és un mot foraster, i que aplatat “ens permet d’eliminar aixatat”. Però també és cert que en el seu diccionari no hi incloïa el mot xato en el sentit de ‘camús’, que avui sí que trobem en el DIEC2 i en altres diccionaris. No sabem, per tant, si hauria mantingut la condemna en cas d’haver inclòs xato en el DGLC. En qualsevol cas, des del moment que es dóna per bo xato, em sembla que ja no té sentit condemnar aixatat, almenys per referir-se a un nas. El Diccionari descriptiu de la llengua catalana sí que recull aixatat i dóna un exemple del 1874.

(2) Tot i que la forma per a designar aquelles faccions que recorden les d’un xinès, especialment per la forma dels ulls, hauria de ser pròpiament aixinesat, perquè deriva de xinès, sembla que l’ús es decanta més aviat per aixinat. Al Google Llibres es documenten una dotzena de casos amb aixinat i axinat (sic) contra un sol cas d’axinesat (sic): Aquests minyons exòtics tenien els ulls aixinats (Gaziel, Obres completes, pàg. 447); El sol l’encega i els ulls se li fan més petits i axinats (Isabel Olesti, Desfici, pàg, 95); Si serà ros o serà bruna, si amb els ulls blaus o axinats (Joan Barril, Certes mentides, pàg. 38); Els ulls de la Sílvia eren molt negres i molt petits, un pèl axinats (Francesc Puigpelat, La màquina de les ànimes, pàg. 17); Té una cara d'un marró grogós i uns ulls axinesats i intimidatoris (Biel Mesquida, Vertígens, pàg. 64). També al cercador de Google apareixen més d’un centenar d’ocurrències amb axinat (sic) i només 10 amb axinesat (sic). Als diccionaris no hi trobem ni aixinat ni aixinesat; sí que apareix, en canvi, ametllat (uns ulls ametllats)..

(3) Malgrat que el DIEC2 indica només que el prefix a- “serveix per a formar verbs”, amb aquests exemples es veu que també pot formar adjectius.

(4) Sí que trobem aixatar al DCVB i aixaropar al DCVB i al Diccionari descriptiu de la llengua catalana.

 

3. Comentaris a l’article Un ulls aixinats i un vi aixampanyat

Jaume Salvanyà ens diu que no acaba d’entendre les grafies axambergat i axamfranar que trobem en el DNV.

El DNV ens diu que l’adjectiu axambergat es pronuncia [aʧambeɾɣát] i que la pronúncia del verb axamfranar és [aʧaɱfɾanáɾ]. En la nostra llengua, la lletra x, quan està escrita entre dues vocals –sempre que la de davant no siga una i–, es pronuncia [ks] o [gz] excepte quan apareix escrita a continuació d’un prefix, com és el cas, per exemple, de les paraules contraxapat, microxip, protoxinés, rexuplit o antixocs. En aquest cas, depenent dels parlars, la x es pronuncia com a prepalatal (o palatal) africada (o fricativa) sorda. És veu clarament que els redactors del DNV han considerat que darrere del prefix a- (provinent del llatí ad-) cal escriure, simplement, una x, que és la x inicial dels vocables dels quals provenen les paraules derivades que estudiem. És una solució adequada perquè permet al parlant mantindre en la paraula derivada la mateixa pronúncia de la x –africada o fricativa– que articula quan pronuncia la paraula original.

Les grafies començades per aix- que proposa Jaume Salvanyà són totalment inacceptables per a un valencianoparlant per tres raons:

1) En valencià, la x inicial de paraules com xampany, xamberg o xato, es pronuncia sempre com a prepalatal africada sorda, mai com a fricativa.

2) En valencià, la x del grup ix es pronuncia sempre com a prepalatal fricativa sorda, mai africada.

3) En la majoria dels parlars valencians –encara que no en tots–, la i del grup ix no és muda, és a dir, es pronuncia de manera ben clara. Per consegüent, per a la immensa majoria dels valencians, el grup ix no és un dígraf, és un grup de dues lletres que representa dos sons diferents.

Per tant, la immensa majoria de valencians, la grafia aixampanyat la lligiran [ajʃampaɲát] quan, el mot en qüestió, tots els valencians el pronunciem [aʧampaɲát]. Grafies com aixatat o aixinat no tenen cap sentit per a un valencià.

 

4. Conclusions

Els verbs –i els seus participis que s’empren com a adjectius– que es formen afegint a vocables que comencen per x el prefix a- (provinent del llatí ad-) és adequat i convenient escriure’ls començats per ax- com ho fa el DNV per dos motius:

1) Es seguix la norma general usada en l’addició d’altres prefixos.

2) Permet que el parlant continue pronunciant la x en la paraula derivada de la mateixa manera –africada o fricativa– que la pronuncia en la paraula original.

És veritat que grafies com axambergat o axamfranar poden resultar una mica desconcertants per al lector no avesat però, en realitat, són exactament igual de sorprenents que les grafies de les paraules contraxapat, microxip, protoxinés, rexuplit o antixocs que he escrit més amunt.

En el DIEC trobem les grafies aixambergat o aixamfranar, que són les mateixes grafies que Jaume Salvanyà considera adequades per a aquestes paraules i també per a les que ell proposa: aixalocat, aixatat, aixarnegat, aixampanyat i aixinat. Si, sense tindre gens en compte la pronúncia valenciana, aquestes grafies són les úniques que es fixen com a normatives, als valencians no ens queda altra eixida que emprar la grafia que jo vaig proposar, la començada per atx-, que és la que reflectix de manera ben clara la nostra manera de parlar. La grafia començada per ax- proposada per l’AVL té el gran avantatge de ser adequada per a tots els parlars de la nostra llengua. Ara falta veure si tothom està disposat a tindre la mateixa generositat.

Considere que caldria estudiar la conveniència d’admetre en la llengua normativa els verbs i els adjectius que proposa Jaume Salvanyà però, evidentment, amb la grafia adequada.

 

5. Bibliografia

Salvanyà Cristòbal, Jaume; 'Uns ulls aixinats i un vi aixampanyat', article publicat en la revista Llengua Nacional, núm. 89, IV trimestre del 2014, pàg. 18

 

6. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

 

Eugeni. S. Reig

València, 2 de gener del 2015

 

-------------------------------------------------------------------------------------------------