InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 1021 (dilluns 23/06/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
InfoMigjorn se'n va de
vacances
Entre el 27 de juny i el 31
d'agost no es distribuirà el butlletí InfoMigjorn.
L'1 de setembre, si no hi ha cap
impediment, ens trobarem de nou.
Els subscriptors del butlletí
InfoMigjorn Cap de
Setmana continuareu rebent-lo
cada divendres, com fins ara.
Bon estiu a
tothom.
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
2) 300 dites que faran
història
4) S'obri el termini de participació de la XXVI edició
dels Premis Literaris Ciutat
d'Alzira
6) Màster d'ensenyament de català com a
primera i segona llengua
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
140).
482. Una llengua serà viva
mentre sigui necessària.
Fanny Tur i Riera
Política
balear
2)
3)
S'obri el termini de participació de
la XXVI edició dels Premis Literaris Ciutat
d'Alzira
La dotació global ascendeix a 65.500
euros
Els Premis Literaris Ciutat d'Alzira encaren
la seua XXVI edició amb l'obertura del termini de presentació d'originals. A
pesar de la crisi econòmica, el certamen continua com una cita ineludible de la
tardor literària en el nostre àmbit lingüístic, gràcies al ferm compromís dels
patrocinadors amb les 7 modalitats i una dotació global molt atractiva, que es
manté respecte a l'edició de 2013 i ascendeix a 65.500 euros.
El XXVI Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira està dotat amb
16.000 euros, la mateixa quantitat que guanyarà el guardonat amb el XIX Premi
Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil. La dotació del XX Premi Europeu de
Divulgació Científica Estudi General és de 12.000 euros; la del XVI Premi
d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, de 8.000 euros; la del IX Premi de
Teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca, de 6.000 euros; la del IX Premi de Poesia
Ibn Jafadja, de 5.000 euros; i la del XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent
Silvestre de 2.500 euros.
El termini de presentació d'originals estarà obert fins
el 12 de setembre per a totes les categories. El veredicte dels premis es farà
públic la nit del 14 de novembre, en el transcurs del tradicional sopar
literari, excepte el del Premi de Teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca –que
s'anunciarà el 31 d'octubre– i els del Premi Fundació Bancaixa de Narrativa
Juvenil i el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre –que es comunicaran el
7 de novembre. Amb tot, els set guardons es lliuraran oficialment durant el
sopar del 14 de novembre, on els guanyadors rebran, a més de l'import en
metàl·lic de cada premi, el trofeu dissenyat per Manuel Boix.
El prestigi dels Premis Literaris ve avalat per l'aposta
de les sis entitats patrocinadores –l'Ajuntament d'Alzira, la Universitat de
València, la Mancomunitat de la Ribera Alta, la Fundació Bancaixa, el Centre
Alzira-València de la UNED i Edicions Bromera– per aquests guardons. A pesar de
la complicada situació econòmica dels darrers anys, es mantenen totes les
modalitats dels premis amb l'objectiu de promoure la producció literària en la
nostra llengua. El certamen confirma així la seua bona salut, ja que cada any
reuneix un elevat nombre de participants i guanya rellevància social i cultural.
Gonçal López-Pampló, director literari
d'Edicions Bromera, ha afirmat que els Premis Ciutat d'Alzira «són ja una cita
imprescindible que cal mantenir i potenciar per a continuar donant veu a tots
els escriptors i escriptores que aposten per la literatura feta en la nostra
llengua. Una literatura de qualitat i cada vegada més prolífica, que any rere
any compta amb un planter d'autors més divers i reeixit».
Per la seua banda, el regidor de Cultura de
l'Ajuntament d'Alzira, Carlos Correal, ha destacat la importància de la present
edició: «Amb esta edició, arribem a la vint-i-sis, traspassem l'emblemàtica
xifra de de vint-i-cinc edicions, en el cas del premi de novella. I com que
donem una alta valoració a la literatura en general, i en particular a la de
creació en la nostra llengua, reafirmem el nostre compromís amb totes les
modalitats literàries dels PLCA i amb les activitats culturals que organitzem al
seu voltant».
Si vols més informació, pots posar-te en
contacte amb el Gabinet de Comunicació (a/ Marta Estrelles) a través dels
telèfons 962 459 705 i 661 936 247 o de l'a/e comunicacio@bromera.com o amb el Servei de
Promoció i Ús del Valencià, Regidoria de Cultura, Ajuntament d'Alzira, tel. 962
459 250 i a/e serval@alzira.es.
Publicat a NÚVOL dimecres 4 de juny del
2014
6)
Màster d'ensenyament de
català com a primera i segona llengua
Ja està oberta la preinscripció per al Màster d'ensenyament de
català com a primera i segona llengua (Universitat de Barcelona i
Universitat de Vic). Més informació: http://www.ub.edu/profcatala/
Màster d'ensenyament de català com a primera i
segona llengua és la continuació del màster propi de Formació de
Professorat de Català per a pesones adultes que es programà el curs 2013-2014.
Històricament, prové del títol propi de Postgrau de Formació de Professors de
Català per a Adults, que s'impartí des del curs 1999-2000 fins al 2006-2007, i
del Màster oficial del mateix nom, que es desenvolupà des del 2007-2008 fins al
2012-2013.
7)
Publicat en VilaWeb diumenge 15 de juny
del 2014
Vicent Partal
La manifestació d'ahir (dissabte 14 de juny del
2014) va sorprendre als mateixos organitzadors. Ningú no havia previst la
gentada que finalment va confluir al Passeig de Sant Joan i per això el
recorregut no va ser suficient ni de bon tros per a encabir-hi els participants.
Les dates no eren les més propícies, amb bona part de la comunitat educativa
embolicada en els exàmens finals. I tanmateix va ser un èxit esclatant. No només
pel nombre, també per l'actitud.
Ahir es va veure al carrer un país orgullós de la seua escola.
Malgrat les retallades i les evidents dificultats per les quals passa. Malgrat
la pressió espanyolista i el ministre Wert. Ahir al centre de Barcelona cent mil
persones explicaven que sabem com d'important és l'escola, molt especialment
l'escola pública, en un país com el nostre, que som conscients del gran paper
que ha jugat a l'hora de seguir sent un sol poble i que no volem que ens la
toquen ni ens la facen malbé.
L'escola és un dels espais on la voluntat col·lectiva d'un país
s'expressa millor. Perquè més enllà de l'administració, que hauria de mimar-la
sempre, l'escola no pot funcionar bé, sense els pares, sense la gent organitzada
en les AMPES, sense els voluntaris, sense els barris i pobles que l'acullen.
L'escola és un projecte col·lectiu i això és el que vam veure clarament
reflectit ahir a Barcelona i és el que es veurà també avui en la darreres de les
increibles trobades de l'Escola Valenciana.
I per això caminàvem junts els qui tenen fills en edat escolar
amb els qui els han tingut i en saben de la importància d'una bona formació. I
molts, molts, mestres, gent que es deixa més hores que no els paguen i més
entusiasme que no els demanen per l'estima que tenen a aquells amb els qui
treballen. Però també hi havia gent que no té relació directe amb els centres ni
la seua activitat, però que sap com l'escola és el motor d'un futur més digne,
barri a barri, poble a poble i ciutat a ciutat. I els qui sabem que la llengua
necessita de l'escola més que de cap altra cosa. I que l'escola és per a la
llengua la font que fa córrer l'aigua, que acaba inundant-ho tot.
Ara ens cal defensar-la més que mai, quan està més amenaçada
que no ho ha estat des de que va acabar el franquisme. I cal defensar-la a tot
arreu. Al País Valencià on generacions i generacions hem treballat per a que
esclatarà, al Principat on ara amenacen el que havia estat un consens de tots, a
la Franja on el català enguany ni tans figura al currículum i a les Illes, model
de mobilització i consciència, des de l'Assemblea de Docents fins a un Jaume
Sastre que ahir va rebre mostres constants de suport per part d'un poble
orgullós de la seua escola i de la gent que la defensa.
8)
Publicat en EL PUNT AVUI divendres 16 de
juny del 2014
Josep Lluís Doménech Zornoza
Quan ja s'avancen les noves perspectives de la implantació de
l'assignatura Cultura Valenciana en 5é d'Educació Primària, l'Acadèmia
Valenciana de la Llengua, amb la col·laboració de la Diputació de València, el
Museu d'Etnologia, la Universitat de València, l'Associació d'Estudis Fallers i
l'Associació de Cronistes Oficials del Regne de València, organitza, per al dia
1 de juliol, una Jornada sobre Llengua i Cultura Popular Valencianes, on es
parlarà principalment del llenguatge popular valencià, llenguatge molt valuós,
però al que no se li ha dedicat massa dedicació per part del món escolar, ni per
la mateixa societat valenciana, que no té en compte la gran riquesa de les
nostres festes, de les nostres tradicions, dels oficis tradicionals, de la
literatura popular.
La jornada a la que fem referència presenta una estructura on hi ha
conferències i ponències, estes últimes organitzades en taules redones que giren
al voltant dels diferents eixos centrals referits a la temàtica general que
estem tractant. Els participants en la jornada són especialistes, professors,
escriptors i acadèmics que han treballat o treballen des de diferents angles el
món de la Cultura Popular.
Té per objectiu facilitar la reflexió dels participants al voltant dels
diversos continguts presents en el que s'anomena com a Cultura Popular
Valenciana i com a destinataris públic generals, principalment professorat
d'Educació Primària i Secundària, filòlegs, estudiants universitaris, cronistes,
periodistes.
Relacionar llengua, literatura, cultura popular, pedagogia, ciències
socials i ciències naturals no és una tasca fàcil ni és una cosa que puga
acabar-se mitjançant l'organització d'una jornada. No és la pretensió dels
organitzadors, ni de lluny. Això sí, és un inici a un tractament des de l'òptica
acadèmica d'uns elements que tenen la seua importància, tot i tractar-se de
continguts als que se'ls anomena com a populars, i això en el sentit de ser
considerats com a patrimoni del poble, d'ús del poble, no sols del món rural,
però sí en gran part.
Com a complement de les conferències i ponències presents en la jornada,
s'ha programat una visita al museu d'Etnologia de la Diputació de València, on
estan presents molts aspectes relacionats amb la temàtica abordada. La gran
riquesa museística de les nostres terres ens oferta museus de la Festa, museus
d'Etnologia de temàtiques generals o específiques que ens expliquen les nostres
arrels i els nostres comportaments actuals, i ens fan reflexionar clarament en
el que sol dir-se d'on venim, on estem i cap a on volem anar. Una visita
participativa a eixos continents de saviesa resulta imprescindible en una vida
on el materialisme i l'utilitarisme en envaïx pertot arreu. Pas a
pas.
Publicat en VilaWeb dilluns 16 de juny del
2014
Vicent Partal
El mestre Jaume Sastre arriba avui als quaranta dies de vaga de fam. Cal
recordar que només demana que el president Bauzá negocie amb l'Assemblea de
Docents, i no posa cap més condició. Tanmateix, el silenci del cap de l'executiu
balear és tan significatiu com preocupant. La vaga de fam de Jaume Sastre aplega
cada dia més adhesions i simpatia, però també es fa més i més perillosa. Bauzá
no mou ni un dit, per vergonya de tots. Ni les veus que s'alcen dins el seu
partit no entendreixen aquest personatge que ja sabíem que era nefast com a
president, però que ara sabem que és més nefast encara, i reprovable, com a
persona.
Jaume Sastre fa un sacrifici personal molt arriscat. Crec que
és l'hora de demanar-li que l'ature. No ens podem permetre la seua mort. No ho
mereix Bauzá ni ho volem tots els qui li hem donat suport aquests llargs dies.
No ho faig mai, això, però avui puc dir sense por d'equivocar-me gaire que parle
en nom de la gran majoria de lectors per a demanar-li que ature la vaga i que es
recupere. Que el volem viu per a veure la derrota de Bauzá, que el volem viu per
a veure com governs decents s'instal·len a tots els Països Catalans i que el
volem viu perquè puga celebrar la independència de Catalunya com un pas
monumental per a la llibertat de tot el país.
Durant aquests quaranta dies, Sastre ha alimentat la llengua
de tots amb la seua fam. Ens ha retornat l'orgull de saber que és una i de tots,
més enllà del nostre territori. Dissabte, a la manifestació de Som Escola a
Barcelona, va ser aclamat. Ahir fou recordat a Elx amb una acció del Tempir i a
la trobada d'Escola Valenciana, la darrera d'aquesta temporada. Des de
Mequinensa a Perpinyà i des d'Eivissa a València tota la geografia del català ha
recuperat de colp la consciència de la unitat d'agressió que som, però sobretot
també de la unitat de voluntats que som.
Bauzá ho pagarà car, això. Sastre ha fet sortir a la llum la
imatge més repugnant de Bauzá i amb paciència i persistència ha aconseguit
posar-lo contra la paret. On és ara. Acorralat fins i tot des de dins del seu
partit, que no entén el perquè de tanta intransigència. Ja hi hem guanyat prou,
doncs. Jaume Sastre ja ha fet més que no es pot demanar a ningú. Crec, doncs,
que és l'hora de tornar a menjar, de recuperar les forces i de continuar
lluitant per tombar el malson.
Gràcies, Jaume. Gràcies en el nom de tots els accents de la
nostra llengua.
Publicat en VilaWeb dimarts 17 de juny del
2014
El TSJ valencià manté la vigència del projecte
lingüístic del centre, que comptava amb tres aules d'ensenyament en
català
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha
acordat la suspensió cautelar de la reconversió a espanyol a meitat de curs
d'una aula d'ensenyament en català al Col·legi Pare Català de València, segons
que ha informat Escola Valenciana. La decisió
suposa la recuperació del projecte lingüístic del centre, que comptava amb tres
unitats en català d'Infantil un cop la comunitat educativa va aconseguir
l'obertura d'una tercera línia per al curs vigent. La denúncia de quatre
famílies va propiciar una resolució de la conselleria d'Educació per la qual es
canviava a l'espanyol una de les unitats. Setanta famílies van presentar un
recurs reclamant la suspensió de l'ordre.
Arran de la decisió del jutge, el president
d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha declarat: 'És la cinquena vegada
consecutiva que Rafael Carbonell perd davant dels tribunals en accions
jurídiques empreses per l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana. És
la cinquena vegada que el Tribunal Superior de Justícia valencià dictamina que
aquest responsable polític actua de forma il·legal i pren decisions que vulneren
els drets lingüístics de les famílies que trien estudiar en valencià. Pel bé de
la societat valenciana i del funcionament normalitzat del nostre sistema
educatiu demanem que se cesse Rafael Carbonell.'
La Generalitat té un mes
per a executar el dictamen del tribunal i el pròxim curs el CEIP Pare Català
comptarà amb les tres línies educatives en valencià amb les quals va començar
aquest curs.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací