En els darrers dies alguns polítics aragonesos
han posat al centre de la polèmica la qüestió lingüística, amb una burda llei
que obvia els noms científics de les llengües que es parlen a Aragó. Davant
d'aquesta agressió a les llengües catalana i aragonesa, els sotasignats, membres
d'un grup de parlants i estudiants de la llengua aragonesa a Barcelona, volem
expressar la nostra gratitud al govern de la sevillana presidenta d'Aragó i de
la catalana consellera d'Educació i Cultura de la nostra comunitat d'origen.
Gràcies a la seva ineptitud política han aconseguit posar el nom de la nostra
llengua, una de les més amenaçades d'Europa, en diaris de tot el planeta, i ha
fet conèixer la nostra patètica situació i la violació continuada de la
Constitució del 1978, allà on diu que les llengües seran oficials als seus
territoris i gaudiran d'una especial protecció. Els parlants de l'aragonès
formem una petita comunitat lingüística repartida tant per Aragó com pels
territoris que han rebut emigrants aragonesos, com ara Madrid i Catalunya.
Aquesta unitat lingüística del nord d'Aragó fa possible que un parlant d'Echo i
un altre de Campo es puguin entendre, talment com un parlant de castellà de
Borja es pot entendre amb un de Buenos Aires. També hi hem d'afegir els joves
que, des de les zones de parla castellana, opten per recuperar la llengua del
país. Com a parlants de l'aragonès, esperem que les autoritats europees prenguin
les mesures necessàries per protegir la nostra realitat cultural i que les altes
institucions de l'Estat es posin en marxa per fer complir la Constitució i
atorguin una oficialitat que esperem des de fa ja més de tres
dècades.
6)
Quin ha de ser l'estatus legal del català i de
les altres llengües en una Catalunya independent? L'Estat propi ajudarà a
normalitzar el català? Quines repercussions a nivell lingüístic
pot tenir la independència del Principat respecte a la resta de
territoris dels Països Catalans?
Aquestes i altres qüestions les debatrem en el seminari organitzat
per la CAL Sabadell i Tallers per la Llengua, en el qual comptarem amb la
visió d'experts sociolingüistes i amb representants de les principals
entitats de foment de la llengua catalana.
Les llengües en el nou Estat
Dissabte 15 de juny, de 16h a 20h,
a la Biblioteca Vapor
Badia de Sabadell
Per assistir-hi, cal fer inscripció prèvia enviant un correu
a: sabadell@cal.cat
Preu de
la inscripció: 5 euros (es cobraran en el moment d'accedir a
l'acte).
Per a més
informació:
Acte organitzat per:
CAL Sabadell
Tallers per la Llengua
Amb la col·laboració de:
Òmnium Cultural Sabadell
Plataforma per la Llengua Vallès
Occidental
Sabadell per la Independència - Assemblea Nacional
Catalana
7)
Publicat en Nació Digiral.cat dimecres 22
de maig del 2013
Marcel A. Farinelli
A l'entrada de la ciutat vella de l'Alguer, tocant a la
Porta Terra, fa quasi vint anys que existeix un monument, un monòlit amb un
mosaic de figures estilitzades, i encapçalat per una escrita: “Unitat de la
Llengua”. Per molts anys, quan encara era un petit alguerès, no sabia què
significava, recordo només que m'agradava per què era colorat. Molts anys més
tard, durant la cerimònia final del XXXV Aplec Excursionista dels Països
Catalans, que aquell any és feia a l'Alguer, davant d'aquell monument se
trobaven les delegacions de los territoris de parla catalana, tot reunits com a
testimoniar l'existència d'una cultura comuna. Eren més de deu anys que havia
deixat la mia ciutat, i malgrat hagi passat mil voltes davant d'aquell monument,
me pareix que mai havia tornat a mira-ho bé. A partir d'aquell dia he tornat a
tenir en especial passió per aquella part de ciutat.
Si avui
Sardenya fos encara part de la monarquia espanyola, com ho era fins a
principis del segle XVIII, seria interessant veure quin tipus d'acrònim s'hauria
d'inventar per definir el català de l'Alguer. Perquè a l'Alguer se parla una
variant curiosa del català, un català que olora a segle XIX i que té importants
influencies de sard i d'italià. Però sempre és català, encare que moltes de les
persones que visiten la ciutat diguin de no haver-ho sentit parlar. O que molts
de los algueresos que no han tingut la ocasió de mantenir relacions amb altres
catalanoparlants, diguin lo contrari.
Efectivament costa entendre
l'alguerès el primer cop que s'escolta. La majoria s'espera una
pronuncia a la mallorquina, o menorquina, però el català de l'Alguer sona a
sard, i un poc a italià. A mi també m'ha costat molt entendre el català
continental la primera volta que l'he sentit, el so m'era familiar, tenia la
sensació de que los meus interlocutors parlaven quelcom similar al meu alguerès,
però en un primer moment era difícil distingir bé les paraules. Amb els temps te
vas acostumant, i encare que no tindrà mai els colors del teu argot, és tracta
de la mateixa llengua.
Avui que des de més parts s'intenta
dividir la llengua, és important recordar com molt lluny d'aquí (però
no tant), una petita comunitat que amb pocs recursos i quasi cap ajuda
institucional, hagi volgut mostrar la seva preocupació per un idioma i el fet
que, malgrat distàncies i considerant totes les influències lingüístiques i
culturals, la sua funció és d'unir, no pas dividir. La sua funció és fer
comunicar no tancar, com molts proposant falses diferencies entre idiomes,
definicions estrambòtiques o grafies disfuncionals intenten fer en aqueix moment
històric. A Catalunya sobretot, però a voltes poden trobar adeptes a
l'Alguer.
Publicat a
Ferran Mascarell
Senyora consellera,
Us escric arran de
l'aprovació el 9 de maig passat de la llei d'ús, protecció i promoció de les
llengües pròpies d'Aragó, que ha causat una notable perplexitat i una forta
indignació entre la societat catalana. Per a una gran majoria de ciutadans és
incomprensible la vostra decisió d'evitar de nomenar el català pel seu nom i
atorgar un nom diferenciat a una llengua –la catalana– que és de tota la
comunitat que la parla i, segons l'article 3 de la Constitució espanyola, de
tots els aragonesos. La vostra decisió, a parer nostre, contravé els drets
lingüístics de les persones catalanoparlants i el principi d'unitat de la
llengua catalana, establerta i reconeguda científicament i
internacionalment.
No cal dir que continuem
considerant que els ciutadans de la Franja parlen la llengua que històricament
hi han parlat i que serveix, com ha servit sempre, per comunicar-se, per
expressar idees i emocions i per adquirir i transmetre coneixements.
Per aquestes raons de
caràcter social i lingüístic, continuem i continuarem apostant pel diàleg entre
tots els territoris i comunitats de parla catalana i promourem la cooperació per
generalitzar-ne el coneixement i l'ús, amb respecte a totes les variants.
Per tot plegat, personalment
tinc la més absoluta convicció que l'administració central de l'Estat, a
l'empara de l'article 3 de la Constitució espanyola, i totes les administracions
autonòmiques haurien d'actuar en defensa de la llengua catalana i dels
aragonesos de la Franja. Com també crec fermament que totes les institucions de
l'Estat haurien de ser respectuoses i fer complir els preceptes que es deriven
de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat
internacional signat per Espanya en el marc del Consell d'Europa 1992 i
ratificat l'any 2001.
Em sembla, consellera, que és
innegable que aragonesos i catalans comparteixen la llengua catalana i que només
actituds difícilment justificables i basades en el pur partidisme poden
negar-ho. Com a conseller de Cultura, em correspon el deure de defensar, doncs,
aquest patrimoni, que volem continuar compartint en benefici de tots els
ciutadans i dels drets lingüístics dels parlants del català.
Preservar la gran riquesa
patrimonial i cultural que la llengua catalana representa és un objectiu que ens
beneficia a tots: els ciutadans de la Franja, els ciutadans d'Aragó i els de
Catalunya. I no cal dir que estic segur que també beneficia Espanya i
Europa.
Amb profund respecte per les
competències de cadascun dels nostres governs i amb el desig de mantenir el
compromís en defensa del català de la Franja, estic a la vostra disposició per
parlar d'aquesta qüestió des d'ara i en qualsevol moment que vostè
consideri.
Ben atentament.
Ferran
Mascarell
Premis Literaris
«Ciutat de Sagunt» 2013
Bases
específiques
XVI Certamen
de Poesia «Jaume Bru i Vidal»
1. La temàtica, el
metre i la rima són de lliure elecció. L’extensió ha de ser la d’un llibre
normal de poesia.
2. L’Ajuntament de
Sagunt dota el premi amb 2.000 euros. Els 2/3 de la dotació es consideren guardó
pròpiament dit, i l’altre terç és en concepte dels drets d’autoria corresponents
a la publicació editorial de l’obra guanyadora, previ contracte.
XV Certamen de Narrativa «Ciutat de Sagunt»
1. Les obres
(novel·la o recull de contes) han de tindre una extensió mínima de 120 pàgines i
màxima de 160, cadascuna de les quals ha de ser de 2.100 caràcters, inclosos els
espais en blanc, escrites a una sola cara a doble espai amb un cos de lletra
12.
2. L’Ajuntament de
Sagunt dota el premi amb 4.000 euros. Els 2/3 de la dotació es consideren guardó
pròpiament dit, i l’altre terç és en concepte dels drets d’autoria corresponents
a la publicació editorial de l’obra guanyadora, previ contracte.
X Certamen de Teatre «Pepe Alba»
1. L’extensió de
l’obra ha de ser la normal d’un espectacle dramàtic complet, entés en un sentit
ampli; no s’hi admetran obres breus de teatre.
2. L’Ajuntament de
Sagunt dota el premi amb 2.000 euros. Els 2/3 de la dotació es consideren guardó
pròpiament dit, i l’altre terç és en concepte dels drets d’autoria corresponents
a la publicació editorial de l’obra guanyadora, previ contracte.
Bases
generals
1. Pot optar als premis qualsevol escriptora o escriptor, amb tots els
treballs que considere oportuns. Les obres participants en aquests premis han de
ser originals, inèdites i escrites en valencià, i no poden haver estat
guardonades en cap altre certamen. S’han d’abstindre de participar-hi les
persones guanyadores de premis en altres convocatòries anteriors dels «Ciutat de
Sagunt».
2. Els originals s’han de presentar escrits a
màquina o ordinador, per triplicat, amb lema o pseudònim. En un sobre a banda,
tancat i identificat amb el mateix lema o pseudònim, s’ha d’incloure la
documentació següent: a) Fotocòpia del DNI, domicili actual, telèfons i
adreça de correu electrònic; b) Declaració responsable de la persona
sol·licitant de trobar-se al corrent de les seues obligacions fiscals i
tributàries amb l’Ajuntament de Sagunt, amb altres administracions públiques i
amb la Seguretat Social; i c) Declaració responsable de la persona
sol·licitant en què expresse que opta al premi amb una obra original i
inèdita.
3. Les obres
aspirants als premis s’han de presentar en qualsevol registre de l’Ajuntament de
Sagunt, a l’atenció del Gabinet de Promoció del Valencià (c/ Autonomia, 2, 46500
Sagunt), directament o per correu certificat, fins al dia 19 de juliol de
2013.
4. El premi i la seua
dotació són indivisibles, i el veredicte del jurat inapel·lable. Cada vegada que
es publique el treball premiat ha de constar que l’obra ha estat guardonada en
els Premis Literaris «Ciutat de Sagunt» 2013.
5. Els premis
s’atorgaran en el transcurs d’un acte cultural convocat amb aquesta finalitat,
la data del qual s’anunciarà oportunament.
6. Els originals no
premiats podran ser recollits personalment en el termini de tres mesos des de la
publicació de la decisió del jurat. Una vegada esgotat aquest termini, es
destruiran els originals per tal de preservar els drets d’autoria.
7. Aquests premis
estan subjectes a la normativa fiscal vigent. Les persones que hi concórreguen
han de demostrar que estan al corrent de les seues obligacions fiscals i
tributàries amb les administracions i amb la Seguretat Social.
8. La participació en
aquest concurs implica l’acceptació de les bases que el regeixen. En cas de
dubte sobre la seua interpretació, el jurat acordarà allò que crega més just
d’acord amb l’organització.
Sagunt, 6 de maig de
2013
Publicat a TORNAVEU dijous 23 de maig del
2013
Publicat a TORNAVEU dimecres 22 de maig
del
2013
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací