InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 499 (dimecres 25/05/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Pompeu Fabra i els valencians
 
2) J. Leonardo Giménez - Manar carabasses
 
3) Ferran Suay - Valencianisme dels partits espanyols
 
4) Demanen al TSJC que obligui la Generalitat a introduir el castellà a l'aula
 
5) Albert Pla Nualart - Una indulgència poc plenària
 
6) Albert Pla Nualart - La jihad de Bin Laden o el gihad de Ben Laden
 
7) Hervé Pi - Llengua i autoodi
 
8) Enric Ramiro Roca:  El Conte del dissabte
 
9) Cursos 100% subvencionats per a professionals lingüístics
 
10) XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians
 
 
 
1)

 

Article publicat en EL PUNT dilluns 9 de maig del 2011

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/407610-pompeu-fabra-i-els-valencians.html

 

Pompeu Fabra i els valencians 

Eugeni S. Reig

 

 

Pompeu Fabra, en un article publicat en la revista Nostra Parla l'any 1918, adreçant-se als valencians, deia:
«Nosaltres, catalans, no desitjaríem altra cosa sinó que emprenguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d'acostar-vos al nostre català; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i de redreçar-lo i d'enriquir-lo procurant acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors medievals. Així, tot fent una obra purament valencianista, us trobaríeu haver fet una obra catalanista, d'acostament al nostre català: elevant la vostra llengua escrita per damunt els parlars valencians actuals, recolzant-la en el valencià del segle xv, produiríeu un valencià que no seria pas una llengua altra que la catalana nostra, sinó la modalitat valenciana de la llengua catalana, al costat de la nostra modalitat catalana i de la modalitat balear.
»Molts valencians i balears creuen encara que l'obra d'unificació del català escrit suposaria la supeditació de llurs varietats dialectals al català de Catalunya. No, no es pretén de supeditar cap varietat a una altra: es tracta simplement que dins cadascuna de les tres grans regions de llengua catalana, es realitzi una obra de depuració, de redreçament de la llengua. Cadascuna d'elles té els seus clàssics dins la nostra gran literatura medieval: que cadascuna els prengui per models per depurar i redreçar la seva varietat dialectal; i això sol faria que, sense sortir-nos els uns i els altres del nostre català, ens trobaríem escrivint modalitats no pas molt diferents d'una sola llengua literària.
»Eliminats, dins cada varietat, els barbarismes de lèxic i de sintaxi, reintroduïdes en la llengua escrita les paraules i les construccions perdudes durant els segles de decadència literària, enriquida la llengua escrita pels mots i girs que ens ofereixen els diferents parlars actuals, bandejades les mil corrupteles que hi pul·lulen, evitades les grafies consagradores de pronúncies merament dialectals; les diferències que encara trobaríem entre el català de Catalunya i el català de València i el català de les Illes, potser es reduirien a unes quantes divergències morfològiques, les quals per llur nombre i per llur importància no justificarien pas de parlar com encara alguns parlen d'una llengua valenciana i d'una llengua mallorquina enfront d'una llengua catalana.»
Fins ací les paraules de Pompeu Fabra.
Per a desgràcia nostra, molts valencians no han fet gens de cas de les paraules del mestre Fabra i s'han limitat a copiar la llengua culta que s'ha elaborat a Catalunya. Per això mateix, perquè copiar és molt fàcil i no costa gens d'esforç i, en canvi, estudiar, investigar i treballar implica fer un esforç molt gran, en RTVV sempre sentim que diuen endavant en lloc d'avant, feina, feiner i malfeiner en lloc de faena, faener i malfaener, matalàs i matalasser en lloc de matalaf i matalafer, ronyó en lloc de renyó, rigut en lloc de rist, homes en lloc d'hòmens, joves en lloc de jóvens, etc. És molt trist que els valencians balafiem el nostre cabal lingüístic d'una manera tan lamentable, que llancem per la borda el patrimoni lèxic que ens hem passat de pares a fills durant segles i segles i que hem aconseguit fer arribar fins al segle xxi.

 

2)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 13 de maig del 2011
http://www.levante-emv.com/panorama/2011/05/13/manar-carabasses/806558.html
 
Manar carabasses
 
J. Leonardo Giménez
 
El patró lingüístic de les sèries en valencià que actualment emet Canal 9, encara que peca d'una certa indefinició, és bastant acceptable (oblidem ara l'empobriment fonètic, molt patent), entre altres coses, perquè és creïble i assumible, en conjunt, per a la societat valenciana, sense massa academicismes estranys a la parla real.

Però posats a fer les coses mitjanament bé, no entenc per què no les fan bé del tot i no es posen els mitjans per a impedir el muntó d'interferències castellanes que en tots els capítols, de totes les sèries, enterbolixen el que podria ser un estàndard valencià de qualitat en tots els sentits.

Tot això a pesar dels excel·lents professionals de la correcció lingüística que té RTVV. Entre moltes altres interferències innecessàries, en l'exitosa sèrie L'Alqueria Blanca, en dos capítols seguits, s'ha sentit que "Fina m'ha donat carabasses" i "Si Fina ha donat carabasses a Cento".

Mai de la vida les valencianes han donat "carabasses" quan han rebutjat un xicon (per a festejar o per a ballar). En donen una i en sobra. Així s'ha dit sempre i així ho constaten els diccionaris i infinitat de textos escrits, com ara el llibre Les nostres paraules del veí d'esta pàgina Eugeni S. Reig, que entre altres exemples de "carabassa", com a present simbòlic del rebuig d'una dona a un home, cita la coneguda "Ja ve Cento de ca la nóvia, ja ve Cento malhumorat. Ja ve Cento ballant la trompa, carabassa li han donat".

Més destrossa lingüística, encara, va representar, en la triomfadora sèrie mencionada, que el capellà don Cipriano diguera que "Ja he manat la carta" o "Mana'l a pastar fang", en comptes de "Ja he enviat la carta" o "Envia'l a pastar fang".

Calc relleig, d'última fornada i d'autèntica subordinació lingüística, al qual s'ha referit el precitat lexicògraf en un article publicat en este mateix diari i en altres, on criticava la permissivitat i deixadesa de Canal 9 davant les interferències, amb la precisió i la solidesa argumental que el caracteritzen.
 
3)
 
Publicat en EL PUNT dimarts 17 de maig del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/412346-valencianisme-dels-partits-espanyols.html
 
Valencianisme dels partits espanyols
 
Ferran Suay
 
A la vora de les eleccions tots els partits incorporen una certa dosi de valencianisme als seus manifestos publicitaris. En molts casos, deu ser que pensen que si hi ha algun vot a guanyar amb aquestes xorrades, cal no deixar-lo passar. I dic 'xorrades' perquè atenent a la pràctica quotidiana d'aquests mateixos partits, fora del període electoral, és evident que consideren sobrera qualsevol tendència al valencianisme.
 
El valencianisme del PP queda perfectament definit per l'actitud de dos dels seus alcaldes, en un acte públic del partit. A l'alcalde de Vila-real li falta temps per passar a parlar en espanyol, en el moment en què els seus coreligionaris l'escridassen per haver gosat d'encetar el seu discurs en valencià. Si l'hagueren pressionat una mica més, no tinc dubte que hauria acabat afegint un encantat “a vuestra órdenes, camaradas”. La següent oradora, l'alcaldessa de Torrent, ens proporciona l'essència autèntica del valencianisme del PP, quan declara públicament que considera un defecte ser valencianoparlant, i es disculpa -a la bestreta- per si de cas se li escapa alguna paraula en aquesta llengua tan indigna. Crec que no cal afegir res més per a definir el grau de valencianisme d'aquest partit. Podem considerar que la inquina amb què persegueix tota manifestació cultural valenciana és simplement una conseqüència d'aquesta manera seua d'entendre el valencianisme, com un esforç consistent per liquidar tot allò (música, espectacles, ensenyament...) que no siga estrictament en castellà.
 
Per la seua banda, el valencianisme del PSOE queda perfectament retratat amb el seu eslògan 'Altre camí és possible'. Algú potser es preguntarà què és això de “altre camí”. Molt fàcil, és la traducció de “otro camino” feta per un traductor que —tant si és automàtic com si és humà— té el mateix interés per la llengua dels valencians que els alcaldes del PP. Cap agrupació local del PSOE, en cap poblet de tot l'estat no hauria consentit mai un eslògan en espanyol que diguera “Un otro camino es possible”. I per què? Molt fàcil: perquè ho considerarien una mostra intolerable d'analfabetisme, i un senyal inequívoc d'incapacitat. En canvi, l'errada en valencià és —per a ells— una qüestió menor. Exactament això, un tema menor, som els valencians i el nostre país, per a ells.
 
Mentrestant, la meua filla, que està aprenent a llegir, i es fixa en tots els cartells que troba, em pregunta com és que estan tots escrits en espanyol. Fa de mal explicar —a una criatura de cinc anys— que els valencians som només ciutadans de segona categoria, i que no tenim tants drets com els nostres veïns hispanoparlants, els fills dels quals sí que poden practicar la lectura amb els escrits que troben pel carrer. He pensat que seria bo traslladar la pregunta de la meua filla als candidats del PPSOE (bé, ara que hi ha eleccions i s'hi presenten per separat, potser caldrà dir 'als candidats del PP i del PSOE').
 
Puc intuir què em respondrien: que he d'explicar a la meua filla que estem en Espanya. Potser tenen raó, i això ho aclariria tot, però és que la meua filla —ja ho he dit que només té cinc anys— encara no entén de qüestions militars. I encara més, segurament —amb la innocència pròpia de l'edat— no hi trobaria cap contradicció entre estar en Espanya i poder trobar cartells escrits en la seua llengua. Coses de xiquets!
 
 
4)
 
Publicat en EL PUNT dimarts 17 de maig del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/412402-demanen-al-tsjc-que-obligui-la-generalitat-a-introduir-el-castella-a-laula.html
 
Demanen al TSJC que obligui la Generalitat a introduir el castellà a l'aula
 
Les tres famílies a qui el Tribunal Suprem va donar la raó sobre la introducció del castellà com a llengua vehicular, recorren ara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
 
A través de Convivència Cívica Catalana demanen “l'execució forçosa” de la sentència del TS per part d'Ensenyament
 
L'entitat vol que es processi Irene Rigau i Artur Mas per desobediència a l'autoritat
 
Les tres famílies a les quals el Tribunal Suprem (TS) va donar la raó en una sentència que obliga la Generalitat a introduir el castellà com a llengua vehicular l'ensenyament, a més del català, han demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'execució “forçosa” d'aquesta resolució i que obligui la conselleria d'Ensenyament a adaptar aquesta normativa.
 
En roda de premsa, el president de l'entitat Convivència Cívica Catalana (CCC), Francisco Caja -que ha aglutinat les demandes-, ha explicat que el 23 d'abril va acabar el termini legal perquè la Generalitat adaptés la normativa a aquesta sentència, i que des de llavors només ha manifestat la seva voluntat de preservar la immersió lingüística a Catalunya.
 
“Ara esperarem que el TSJC estigui a l'alçada”, ha dit Caja, que espera que el tribunal català comuniqui a la Generalitat la fermesa de la sentència i que, en cas que els jutges catalans es declarin “en vaga de braços caiguts”, ha dit, vinguin “les forces de l'ordre públic a imposar ordre”.
 
Davant la passivitat que, segons opina, demostra la Generalitat, Caja ha demanat que es processi als responsables d'aquesta normativa -la consellera Irene Rigau i el president del govern, Artur Mas- per prevaricació i per desobediència a l'autoritat: “Si és necessari, que els portin tots a la presó”.
 
Caja ha avançat que, després de les eleccions unes 500 famílies enviaran una instància per carta a la consellera per reclamar el compliment de la sentència del TS, ja que, segons considera, la majoria dels pares rebutgen el model d'immersió lingüística.
 
 
5)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 11 de maig del 2011
http://www.ara.cat/ara_premium/debat/indulgencia-Poc-plenaria_0_478752156.html

Una indulgència poc plenària

Albert Pla Nualart

Fa un parell de setmanes Benet XVI va tornar a ignorar el català entre les 65 llengües de la benedicció pasqual. L'omissió, que es fa visible dues vegades l'any, enrabia tant alguns catòlics que no els fa efecte la indulgència plenària de l'urbi et orbi. O sigui que, si moren en pecat venial, els toca pagar el peatge del Purgatori. Ja n o ve d'un. Però, parlant d'afers més terrenals, a l'ARA va sortir urbi et orbe, un error clàssic que obvia que estem davant de dos datius de la tercera declinació, i que el missatge és "a la ciutat (Roma) i al món".

És difícil saber si el Papa es descuida el català de motu propio, com diuen alguns, o bé incitat per ànimes caritatives, però qui sap llatí té clar que ho fa motu proprio, és a dir, per pròpia iniciativa. Sigui com si gui, aquest és l'estatus quo entre Catalunya i el Vaticà. Dit en col·loquial, com està el pati; i en bon llatí, statu quo, que fa referència a l'estat d'un afer en un moment donat. I observeu que quo és monosil·làbic, no me'l llegiu com cua .

No sé si al final haurem de declarar algú persona non grata. Però, si filem prim, seria persona non grata, en llatí, o persona no grata, en català. Ara: tingueu en compte que si n'hi ha més d'una, en llatí són personae no gratae, que a mi, no sé per què, em fa venir picor. I això és a grosso modo -vull dir grosso modo - el que us volia dir: que si us aventureu a fer servir el llatí, o a trepitjar el Vaticà, val més que aneu amb peus de plom.

6)
 
Publicat en el diari ARA dijous 12 de maig del 2011
http://www.ara.cat/ara_premium/debat/jihad-Bin-Laden-gihad-Ben_0_479352107.html

La jihad de Bin Laden o el gihad de Ben Laden

Albert Pla Nualart

La grafia dels noms comuns i propis procedents de l'àrab és, ha sigut i serà un pou sense fons de debats erudits. Com diu un amic filòleg: "Amb això sempre ens hi guanyarem la vida". Valorant i tenint en compte l'erudició, els mitjans no hem de perdre de vista que la nostra principal missió és comunicar, fer-nos entendre i -quan informem- intentar que el protagonista sigui sempre què es diu i no pas com es diu.

L'ortografia, quan es fixa, ho ha de tenir en compte tot, però un cop fixada, passa a ser una convenció. I el que dóna força a una convenció és que s'accepti al màxim i no es toqui. No us escalfaré el cap defensant jihad o defensant bin. No en faré cap guerra santa. Reconec que jihad té més d'esforç que de guerra i que amb la g es fa un pas més en la catalanització del nom. També sé que bin és d'influència anglesa i que la RAE diu que el més correcte és Usama Ibn Ladin.

Però també tinc clar que l'erudició no té dret a fer-nos ballar el cap. Per canviar una convenció calen arguments de molt pes i el màxim consens. L'audiència d'un país mereix que -per respecte, per no desconcertar-la- els mitjans tendim a convergir en una forma. En la llengua de la informació, més important que tenir raó és fer-se entendre. I no hi ajuda gens que un personatge com Bin Laden se'ns presenti amb tants noms. A veure si al final és per això que va costar tant de trobar.

7)
 
http://blogs.elpunt.cat/hervepi/2011/05/11/llengua-i-autoodi/

Llengua i autoodi

Hervé Pi
 
8)
 
 
Enric Ramiro Roca
 
escriu
 
El Conte del dissabte
 
http://comunidades.levante-emv.com/23636/blog/
 
 
9)
 
Cursos 100% subvencionats per a professionals lingüístics
 
http://www.torsimany.com/cat/cursossubvencionats.html
 
 
 
10)
 
XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians
 

Amb data de 14 de maig l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua catalana) ha atorgat els XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians en les seues cinc categories: Assaig, Narrativa, Poesia, Teatre i Difusió de la literatura.

Reunit a València el jurat dels XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, constituït per Xavier Aliaga, Salvador Company, Albert Forment, Marisol González Felip i Francesc Mompó, ha decidit atorgar els següents premis:

- Assaig: En el curs del temps. Un itinerari a través de vuit-cents anys de literatura catalana (Moll) d'Enric Sòria.

- Narrativa (ex aequo): Les ratlles de la vida (3i4) de Raquel Ricart Leal; La penombra de la coloma (Sra. Llavi de Neu, llibres) d'Andreu Sevilla.

- Poesia: Abisme i ocell (Bromera) de Ramon Guillem.

- Teatre: La taula de canvis (la proporció) (3i4) de Francesc Adrià Cucarella.

A aquests premis cal afegir el Premi Difusió de la Literatura, atorgat per la Junta de l´AELC del País Valencià, i que enguany ha estat per al llibreter Vicent Beguer.

Els premis es lliuraran en un acte que tindrà lloc a València (hotel Astoria Palace. Pl. Rodrigo Botet, 5) el proper 27 de maig a les 21 h., i on es retrà homenatge a l'escriptor Josep Piera, amb parlaments de Sebastià Alzamora i Marc Granell.


Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Ateneu Barcelonès C/ Canuda, 6 - 5è. 08002 Barcelona. T. 933027828 - F. 934125873
 
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací