InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 499 (dimecres 25/05/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig
- Pompeu Fabra i els
valencians
10) XXI Premis de la Crítica dels Escriptors
Valencians
1)
Pompeu Fabra i els valencians
Eugeni S. Reig
Pompeu Fabra, en un article publicat en la revista
Nostra Parla l'any 1918, adreçant-se als valencians, deia:
«Nosaltres, catalans, no desitjaríem altra cosa sinó que emprenguéssiu
una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu
gens d'acostar-vos al nostre català; que tractéssiu de descastellanitzar el
valencià i de redreçar-lo i d'enriquir-lo procurant acostar-lo al valencià dels
vostres grans escriptors medievals. Així, tot fent una obra purament
valencianista, us trobaríeu haver fet una obra catalanista, d'acostament al
nostre català: elevant la vostra llengua escrita per damunt els parlars
valencians actuals, recolzant-la en el valencià del segle xv, produiríeu un valencià que no seria
pas una llengua altra que la catalana nostra, sinó la modalitat valenciana de la
llengua catalana, al costat de la nostra modalitat catalana i de la modalitat
balear.
»Molts valencians i balears creuen encara que l'obra d'unificació del
català escrit suposaria la supeditació de llurs varietats dialectals al català
de Catalunya. No, no es pretén de supeditar cap varietat a una altra: es tracta
simplement que dins cadascuna de les tres grans regions de llengua catalana, es
realitzi una obra de depuració, de redreçament de la llengua. Cadascuna d'elles
té els seus clàssics dins la nostra gran literatura medieval: que cadascuna els
prengui per models per depurar i redreçar la seva varietat dialectal; i això sol
faria que, sense sortir-nos els uns i els altres del nostre català, ens
trobaríem escrivint modalitats no pas molt diferents d'una sola llengua
literària.
»Eliminats, dins cada varietat, els barbarismes de
lèxic i de sintaxi, reintroduïdes en la llengua escrita les paraules i les
construccions perdudes durant els segles de decadència literària, enriquida la
llengua escrita pels mots i girs que ens ofereixen els diferents parlars
actuals, bandejades les mil corrupteles que hi pul·lulen, evitades les grafies
consagradores de pronúncies merament dialectals; les diferències que encara
trobaríem entre el català de Catalunya i el català de València i el català de
les Illes, potser es reduirien a unes quantes divergències morfològiques, les
quals per llur nombre i per llur importància no justificarien pas de parlar com
encara alguns parlen d'una llengua valenciana i d'una llengua mallorquina
enfront d'una llengua catalana.»
Fins ací les paraules de Pompeu
Fabra.
Per a desgràcia nostra, molts valencians no han fet gens de cas de les
paraules del mestre Fabra i s'han limitat a copiar la llengua culta que s'ha
elaborat a Catalunya. Per això mateix, perquè copiar és molt fàcil i no costa
gens d'esforç i, en canvi, estudiar, investigar i treballar implica fer un
esforç molt gran, en RTVV sempre sentim que diuen endavant en lloc d'avant, feina, feiner i malfeiner
en lloc de faena, faener i malfaener, matalàs i
matalasser en lloc de matalaf i matalafer, ronyó en
lloc de renyó, rigut en lloc de rist, homes en lloc
d'hòmens, joves en lloc de jóvens, etc. És molt trist que
els valencians balafiem el nostre cabal lingüístic d'una manera tan lamentable,
que llancem per la borda el patrimoni lèxic que ens hem passat de pares a fills
durant segles i segles i que hem aconseguit fer arribar fins al segle xxi.
2)
Publicat en el diari Levante-EMV divendres
13 de maig del 2011
J. Leonardo Giménez
El patró lingüístic de les sèries en valencià que actualment
emet Canal 9, encara que peca d'una certa indefinició, és bastant acceptable
(oblidem ara l'empobriment fonètic, molt patent), entre altres coses, perquè és
creïble i assumible, en conjunt, per a la societat valenciana, sense massa
academicismes estranys a la parla real.
Però posats a fer les coses mitjanament bé, no entenc per
què no les fan bé del tot i no es posen els mitjans per a impedir el muntó
d'interferències castellanes que en tots els capítols, de totes les sèries,
enterbolixen el que podria ser un estàndard valencià de qualitat en tots els
sentits.
Tot això a pesar dels excel·lents professionals de la
correcció lingüística que té RTVV. Entre moltes altres interferències
innecessàries, en l'exitosa sèrie L'Alqueria Blanca, en dos capítols seguits,
s'ha sentit que "Fina m'ha donat carabasses" i "Si Fina ha donat carabasses a
Cento".
Mai de la vida les valencianes han donat "carabasses"
quan han rebutjat un xicon (per a festejar o per a ballar). En donen una i en
sobra. Així s'ha dit sempre i així ho constaten els diccionaris i infinitat de
textos escrits, com ara el llibre Les nostres paraules del veí d'esta
pàgina Eugeni S. Reig, que entre altres exemples de "carabassa", com a present
simbòlic del rebuig d'una dona a un home, cita la coneguda "Ja ve Cento de ca la
nóvia, ja ve Cento malhumorat. Ja ve Cento ballant la trompa, carabassa li han
donat".
Més destrossa lingüística, encara, va representar, en la
triomfadora sèrie mencionada, que el capellà don Cipriano diguera que "Ja he
manat la carta" o "Mana'l a pastar fang", en comptes de "Ja he enviat la carta"
o "Envia'l a pastar fang".
Calc relleig, d'última fornada i d'autèntica subordinació
lingüística, al qual s'ha referit el precitat lexicògraf en un article publicat
en este mateix diari i en altres, on criticava la permissivitat i deixadesa de
Canal 9 davant les interferències, amb la precisió i la solidesa argumental que
el caracteritzen.
3)
Publicat en EL PUNT dimarts 17 de maig del
2011
Ferran Suay
A la vora de les eleccions tots els partits
incorporen una certa dosi de valencianisme als seus manifestos publicitaris. En
molts casos, deu ser que pensen que si hi ha algun vot a guanyar amb aquestes
xorrades, cal no deixar-lo passar. I dic 'xorrades' perquè atenent a la pràctica
quotidiana d'aquests mateixos partits, fora del període electoral, és evident
que consideren sobrera qualsevol tendència al valencianisme.
El valencianisme del PP queda perfectament
definit per l'actitud de dos dels seus alcaldes, en un acte públic del partit. A
l'alcalde de Vila-real li falta temps per passar a parlar en espanyol, en el
moment en què els seus coreligionaris l'escridassen per haver gosat d'encetar el
seu discurs en valencià. Si l'hagueren pressionat una mica més, no tinc dubte
que hauria acabat afegint un encantat “a vuestra órdenes, camaradas”. La següent
oradora, l'alcaldessa de Torrent, ens proporciona l'essència autèntica del
valencianisme del PP, quan declara públicament que considera un defecte ser
valencianoparlant, i es disculpa -a la bestreta- per si de cas se li escapa
alguna paraula en aquesta llengua tan indigna. Crec que no cal afegir res més
per a definir el grau de valencianisme d'aquest partit. Podem considerar que la
inquina amb què persegueix tota manifestació cultural valenciana és simplement
una conseqüència d'aquesta manera seua d'entendre el valencianisme, com un
esforç consistent per liquidar tot allò (música, espectacles, ensenyament...)
que no siga estrictament en castellà.
Per la seua banda, el valencianisme del PSOE
queda perfectament retratat amb el seu eslògan 'Altre camí és possible'. Algú
potser es preguntarà què és això de “altre camí”. Molt fàcil, és la traducció de
“otro camino” feta per un traductor que tant si és automàtic com si és humà té
el mateix interés per la llengua dels valencians que els alcaldes del PP. Cap
agrupació local del PSOE, en cap poblet de tot l'estat no hauria consentit mai
un eslògan en espanyol que diguera “Un otro camino es possible”. I per
què? Molt fàcil: perquè ho considerarien una mostra intolerable d'analfabetisme,
i un senyal inequívoc d'incapacitat. En canvi, l'errada en valencià és per a
ells una qüestió menor. Exactament això, un tema menor, som els valencians i el
nostre país, per a ells.
Mentrestant, la meua filla, que està aprenent a
llegir, i es fixa en tots els cartells que troba, em pregunta com és que estan
tots escrits en espanyol. Fa de mal explicar a una criatura de cinc anys que
els valencians som només ciutadans de segona categoria, i que no tenim tants
drets com els nostres veïns hispanoparlants, els fills dels quals sí que poden
practicar la lectura amb els escrits que troben pel carrer. He pensat que seria
bo traslladar la pregunta de la meua filla als candidats del PPSOE (bé, ara que
hi ha eleccions i s'hi presenten per separat, potser caldrà dir 'als candidats
del PP i del PSOE').
Puc intuir què em respondrien: que he d'explicar
a la meua filla que estem en Espanya. Potser tenen raó, i això ho aclariria tot,
però és que la meua filla ja ho he dit que només té cinc anys encara no entén
de qüestions militars. I encara més, segurament amb la innocència pròpia de
l'edat no hi trobaria cap contradicció entre estar en Espanya i poder trobar
cartells escrits en la seua llengua. Coses de
xiquets!
Publicat en EL PUNT dimarts 17 de maig del 2011
Les tres famílies a qui el
Tribunal Suprem va donar la raó sobre la introducció del castellà com a llengua
vehicular, recorren ara al Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya
A través de Convivència
Cívica Catalana demanen “l'execució forçosa” de la sentència del TS per part
d'Ensenyament
L'entitat vol que es
processi Irene Rigau i Artur Mas per desobediència a
l'autoritat
Les tres famílies a les quals el Tribunal
Suprem (TS) va donar la raó en una sentència que obliga la Generalitat a
introduir el castellà com a llengua vehicular l'ensenyament, a més del català,
han demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'execució
“forçosa” d'aquesta resolució i que obligui la conselleria d'Ensenyament a
adaptar aquesta normativa.
En roda de premsa, el
president de l'entitat Convivència Cívica Catalana (CCC), Francisco Caja -que ha
aglutinat les demandes-, ha explicat que el 23 d'abril va acabar el termini
legal perquè la Generalitat adaptés la normativa a aquesta sentència, i que des
de llavors només ha manifestat la seva voluntat de preservar la immersió
lingüística a Catalunya.
“Ara esperarem que el TSJC
estigui a l'alçada”, ha dit Caja, que espera que el tribunal català comuniqui a
la Generalitat la fermesa de la sentència i que, en cas que els jutges catalans
es declarin “en vaga de braços caiguts”, ha dit, vinguin “les forces de l'ordre
públic a imposar ordre”.
Davant la passivitat que,
segons opina, demostra la Generalitat, Caja ha demanat que es processi als
responsables d'aquesta normativa -la consellera Irene Rigau i el president del
govern, Artur Mas- per prevaricació i per desobediència a l'autoritat: “Si és
necessari, que els portin tots a la presó”.
Caja ha avançat que,
després de les eleccions unes 500 famílies enviaran una instància per carta a la
consellera per reclamar el compliment de la sentència del TS, ja que, segons
considera, la majoria dels pares rebutgen el model d'immersió
lingüística.
Publicat en el diari ARA
dimecres 11 de maig del 2011
Fa un parell de setmanes Benet XVI va
tornar a ignorar el català entre les 65 llengües de la benedicció pasqual.
L'omissió, que es fa visible dues vegades l'any, enrabia tant alguns catòlics
que no els fa efecte la indulgència plenària de l'urbi et orbi. O sigui
que, si moren en pecat venial, els toca pagar el peatge del Purgatori. Ja n o ve
d'un. Però, parlant d'afers més terrenals, a l'ARA va sortir urbi et
orbe, un error clàssic que obvia que estem davant de dos datius de la
tercera declinació, i que el missatge és "a la ciutat (Roma) i al món".
És difícil saber si el Papa es
descuida el català de motu propio, com diuen alguns, o bé incitat per
ànimes caritatives, però qui sap llatí té clar que ho fa motu proprio, és
a dir, per pròpia iniciativa. Sigui com si gui, aquest és l'estatus quo
entre Catalunya i el Vaticà. Dit en col·loquial, com està el pati; i en
bon llatí, statu quo, que fa referència a l'estat d'un afer en un
moment donat. I observeu que quo és monosil·làbic, no me'l llegiu com
cua .
No sé si al final haurem de declarar
algú persona non grata. Però, si filem prim, seria persona non
grata, en llatí, o persona no grata, en català. Ara: tingueu en
compte que si n'hi ha més d'una, en llatí són personae no gratae, que a
mi, no sé per què, em fa venir picor. I això és a grosso modo -vull dir
grosso modo - el que us volia dir: que si us aventureu a fer servir el
llatí, o a trepitjar el Vaticà, val més que aneu amb peus de
plom.
Publicat en el diari ARA
dijous 12 de maig del 2011
La grafia dels noms comuns i propis procedents de l'àrab és, ha
sigut i serà un pou sense fons de debats erudits. Com diu un amic filòleg: "Amb
això sempre ens hi guanyarem la vida". Valorant i tenint en compte l'erudició,
els mitjans no hem de perdre de vista que la nostra principal missió és
comunicar, fer-nos entendre i -quan informem- intentar que el protagonista sigui
sempre què es diu i no pas com es diu.
L'ortografia, quan es fixa, ho ha de
tenir en compte tot, però un cop fixada, passa a ser una convenció. I el que
dóna força a una convenció és que s'accepti al màxim i no es toqui. No us
escalfaré el cap defensant jihad o defensant bin. No en faré cap
guerra santa. Reconec que jihad té més d'esforç que de guerra i que amb
la g es fa un pas més en la catalanització del nom. També sé que
bin és d'influència anglesa i que la RAE diu que el més correcte és Usama
Ibn Ladin.
Però també tinc clar que l'erudició no té dret a fer-nos ballar
el cap. Per canviar una convenció calen arguments de molt pes i el màxim
consens. L'audiència d'un país mereix que -per respecte, per no desconcertar-la-
els mitjans tendim a convergir en una forma. En la llengua de la informació, més
important que tenir raó és fer-se entendre. I no hi ajuda gens que un personatge
com Bin Laden se'ns presenti amb tants noms. A veure si al final és per això que
va costar tant de
trobar.
7)
8)
10)
XXI Premis de la Crítica dels
Escriptors Valencians
Amb data de 14 de maig l'AELC
(Associació d'Escriptors en Llengua catalana) ha atorgat els XXI Premis de la
Crítica dels Escriptors Valencians en les seues cinc categories: Assaig,
Narrativa, Poesia, Teatre i Difusió de la literatura.
Reunit a
València el jurat dels XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians,
constituït per Xavier Aliaga, Salvador Company, Albert Forment, Marisol González
Felip i Francesc Mompó, ha decidit atorgar els següents premis:
- Assaig:
En el curs del temps. Un itinerari a través de vuit-cents anys de literatura
catalana (Moll) d'Enric Sòria.
- Narrativa (ex aequo): Les
ratlles de la vida (3i4) de Raquel Ricart Leal; La penombra de la
coloma (Sra. Llavi de Neu, llibres) d'Andreu Sevilla.
-
Poesia: Abisme i ocell (Bromera) de Ramon Guillem.
-
Teatre: La taula de canvis (la proporció) (3i4) de Francesc Adrià
Cucarella.
A aquests premis cal afegir el Premi Difusió de la
Literatura, atorgat per la Junta de l´AELC del País Valencià, i que enguany ha
estat per al llibreter Vicent Beguer.
Els premis es
lliuraran en un acte que tindrà lloc a València (hotel Astoria Palace. Pl.
Rodrigo Botet, 5) el proper 27 de maig a les 21 h., i on es retrà
homenatge a l'escriptor Josep Piera, amb parlaments de Sebastià Alzamora i Marc
Granell.
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Ateneu
Barcelonès C/ Canuda, 6 - 5è. 08002 Barcelona. T. 933027828 - F.
934125873
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
-
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací