InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 496 (dijous 19/05/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
2) Selecció de
professorat de català a l'exterior 2011
5) L'AVL prepara noves publicacions
per a enguany
8) Presentació a Valencia del llibre
Amb cara i ulls de Víctor
Pàmies
9) Jornada oberta de
traducció dissabte 21 de maig a Barcelona
10) Demà en InfoMigjorn
Cap de Setmana
1)
Publicat en el diari digital laMalla.cat
dilluns 9 de maig del
2011
(Publicat al diari Avui l'1 de setembre del 1989)
El territori visiu ha esdevingut tan important com el territori real. La
majoria de la gent veu la vida a través de la finestra televisiva. Em
refereixo a la vida col·lectiva, la que hi ha més enllà de l'horitzó d'una
existència personal. Entendre la vida, doncs, aviat voldrà dir entendre la
televisió. No entendre el que diu, que això ja ho entén tothom, ni entendre com
ho diu, que això només interessa als professionals del mitjà, sinó entendre per
què ho diu.
Els que disposen de canals de televisió o en volen tenir
expliquen que els mou el propòsit de servir-nos, informar-nos, distreure'ns,
formar-nos. La veritat, però, és més prosaica.
La primera de les tres grans funcions d'una televisió és la
de captar audiències perquè puguin empassar-se la publicitat. L'important,
doncs, són els anuncis, no els programes. Els concursos o els telefilms o els
llargmetratges són l'esquer per fer-nos picar l'ham, que són els espots. Així la
televisió va conformant un estil de viure... i de gastar.
L'altra funció és la política, especialment notable a les
televisions continentals europees. S'assembla a l'anterior. Es tracta de captar
audiències per als espais informatius, a través dels quals es pot influir en les
opinions polítiques i, sobretot, en el vot electoral.
La tercera funció, que sovint ens recorda Josep Gifreu, és la
nacionalitzadora. Això de la televisió sense fronteres és una enganyifa. Avui
que el mercat tendeix a desaparèixer com a ingredient d'una identitat nacional,
l'espai televisiu n'ocupa el lloc, i ajuda a assentar la llengua nacional i la
consciència nacional. El mercat únic europeu serà, alhora, un espai televisiu
compartimentat en nacions.
És en aquest marc que el felipisme tira endavant el seu
projecte estratègic, que impedeix la nostra plenitud nacional com a catalans.
Una sola nació, Espanya, una sola llengua nacional, el castellà, una sola
consciència nacional, l'espanyolitat, i cinc grans cadenes, dues públiques i
tres privades, al servei d'aquest objectiu. Que hi hagi una mica de
desconnexions regionals i unes quantes televisions autonòmiques en el sentit més
restrictiu del terme no canvia gaire les coses.
A Catalunya, la llengua catalana és
hegemònica a la ràdio i ara també a la premsa diària que comprem al quiosc. Però
el català és sense remei una llengua minoritària en el consum televisiu a casa
nostra. El mal ve del felipisme. Efectivament, quan vaig publicar a
l'Avui aquest article que ara reedito a
laMalla, Felipe González va deixar lligada i ben lligada la
minorització de la nostra llengua a l'àmbit televisiu. Algunes coses han canviat
des del 1989: ara TVE no emet publicitat, l'oferta televisiva s'ha fragmentat
força, la teleporqueria triomfa a tot arreu, algunes cadenes mundials com la CNN
o Al-Jazeera capten grans audiències. Però, des del punt de vista idiomàtic, a
Catalunya continuem patint la televisió del felipisme.
2)
Selecció de professorat de
català a l'exterior 2011
A partir del 20 de maig
s'inicia el termini de presentació de sol·licituds per a la convocatòria de
selecció de professorat de català a les universitats de fora del domini
lingüístic de la llengua catalana per al curs 2011-2012 organitzada per
l'Institut Ramon Llull. Amb aquesta convocatòria s'inicia el procés de selecció
dels futurs professors de català a les universitats en què la plaça ha quedat
vacant, entre les quals s'inclouen universitats d'Alemanya, Croàcia, Cuba,
Estats Units, Finlàndia, França, Portugal i Regne Unit.
El termini de presentació
de sol·licituds és del 20 de maig al 3 de juny del 2011.
Àrea de Llengua i
Universitats
Institut Ramon
Llull
3)
Publicat en el diari
ARA divendres 6 de maig del
2011
Un lector lamenta la brevetat de la
sèrie sobre sigut i estat, i fa dues preguntes. Si sents un soroll
molt fort, has de dir què ha estat o què ha sigut? I si vas a Vic,
has de dir avui hi he estat o avui hi he sigut ? La
sèrie era curta per què era sobre sigut i estat com a formes del
verb ser. Però ara el lector m'obliga a trepitjar un vesper: l'ús de
ser i estar. Un ús que varia de nord a sud i en el qual la forta
pressió del castellà fa avançar estar en detriment de ser .
El que pregunta té sentit només si
assumim que el participi de ser és sigut , i el d' estar,
estat . Si acceptem estat per als dos verbs, estat sempre
serà correcte; i això (assegurar el cop) explica també el seu èxit en
l'estàndard. Però, com que són dues frases col·loquials, partiré de la primera
assumpció, i decidiré, per tant, sobre l'ús de ser i estar. Jo
sempre escriuria "Què ha sigut, això?" i, en canvi, tant admetria "Avui he sigut
a Vic" com "Avui he estat a Vic", amb un petit matís diferenciador.
En la frase del fort soroll fem el
típic ús de ser com a copulatiu; en la de Vic, en canvi, situem algú en
un espai. I així com una cosa tendeix a ser en un lloc, les persones hi estan o
hi són segons hi hagi o no idea durativa. En aquest cas, tenim un avui
puntual però un temps verbal, he estat, duratiu. Per tant, crec
que és lícit usar sigut o estat segons què vulguem subratllar.
"Avui estic a Vic", en canvi, em sembla indefensable, però només cal que hi
afegim "tot el dia" perquè sigui
acceptable.
5)
L'AVL prepara noves
publicacions per a enguany
Dins del pla elaborat per la Secció de Publicacions,
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua prepara la publicació d'una sèrie d'obres i
treballs, que a hores d'ara es troben en procés d'edició o en fase d'elaboració,
segons l'informe presentat pel seu president, Ricard Bellveser.
En fase d'elaboració hi ha diversos treballs com la
Gramàtica bàsica valenciana; La flexió verbal valenciana;
Lo Cartoixà, de Joan Roís de Corella i l'edició crítica de l'obra
valenciana completa de Teodor Llorente, entre altres publicacions incloses dins
del pla editorial de la institució normativa.
La Comissió, presidida per l'acadèmic Antoni Ferrando, de la
qual formen part Àngel Calpe, Artur Ahuir, Ricard Bellveser, Josep Lluís
Doménech i Alfons Vila, acadèmics de la institució, i el professor Rafael Roca
com a comissari extern, preveu la publicació d'una antologia poètica divulgadora
de Llorente, una unitat didàctica, un còmic, una auca i un documental de
televisió.
Amb motiu de la recent Fira del Llibre de València,
l'Acadèmia va presentar les tres últimes obres publicades de la col·lecció
«Recerca»: Enric Valor, estudi i compromís per la llengua, de Josep
Daniel Climent; La cançó en valencià, de Josep Vicent Frechina, i
El valor comunicatiu de la construcció “de+adjectiu qualificatiu”,
d'Abelard Saragossà.
Publicat en indirecte.cat dimarts 10 de maig del
2011
Joan
Lladonet
Abans d'analitzar la notícia, que pot ser
alguns ja coneixeu, vos faré cinc cèntims sobre el significat de la paraula
autoodi i per fer-ho utilitzaré el Diccionari de Sociolingüística de
Francesc Ruiz, Rosa Sanz i Jordi Solé, diccionari excel·lent i que recoman als
que no el tenguin o no el coneguin. Si no faig una bona síntesi, la
responsabilitat serà meva i no del diccionari.
L'autoodi és una
actitud de les persones que amaguen les seves característiques individuals,
perquè no s'adeqüen als estereotips socials. Em referiré a l'autoodi a la
llengua pròpia, característica bàsica en la formació de la personalitat de
qualsevol individu. Les persones que pateixen autoodi amaguen la seva llengua
que creuen menyspreada i usen la que està socialment prestigiada. D'aquí la
importància de prestigiar la llengua pròpia del nostre territori. Ja se
n'encarreguen els enemics de desprestigiar-la de moltes maneres.
Si
una persona té un sentiment d'inferioritat respecte a un grup o a una llengua,
intentarà amagar que pertany a aquest grup o que usa aquella llengua, la seva.
Aquest autoodi provoca nombrosos conflictes, ja que la persona que abandona un
grup o una llengua té un sentiment d'hostilitat contra les persones del seu grup
que continuen fidels a aquella llengua, i aquests, a més, poden sentir-se
antagonistes d'aquells que volen assimilar-se al grup i a la llengua dominants.
Això pot provocar que siguin considerats com a traïdors per les persones del seu
grup i que ells siguin intolerants contra tots el que no fan el mateix que han
fet ells, ja que creuen que és el millor que es podia fer. Així, la submissió
d'uns es converteix en insolència cap als altres. Textualment podem llegir “Els
valencians ‘fins' menyspreen els valencians
‘baixos'.”
Feta aquesta explicació, pas a contar-vos la notícia que ha motivat aquest
article. Es el primer dia de març d'enguany i a València, a l'interior d'un
edifici, crec que era “la ciutat de les arts i de les ciències” es fa la
presentació dels alcaldes del PP que es presenten a tot el País Valencià. En un
moment de la presentació, l'actual batlle de Vila-real i candidat a les properes
eleccions surt a fer la seva intervenció i comença dient: “Deixeu-me un poquet
que parle del meu poble, deixeu-me que parle un poquet de Vila-real.” Se sent
una veu del públic assistent que diu: “¡Habla en castellano! I aquí el
candidat sense dubtar-ho ni un segon, agafa els dos cables dels dos micros i
contesta amb veu més alta i que aparenta seguretat: “¡Hablo en castellano!
¡Como queráis! ¡Perfecto!” i sense més problemes fa la seva presentació en
castellà, presentació que segur que tots i eren devers 70 varen fer en castellà,
però hi havia d'haver alguna persona més que fos un exemple clar per a
il·lustrar l'explicació que he fet sobre l'autoodi lingüístic. És un exemple
totalment clarificador. Surt l'alcaldessa i candidata de Torrent i comença la
seva intervenció: “Buenas tardes a todos. En primer lugar pediros disculpas,
disculpas, por si en algun momento me paso al valenciano, pero es mi lengua
materna y tengo ese defecto. Si lo hago, me perdonáis...” Son dos exemples
d'autoodi y el segon elevat a l'enèsima potència, ja que mentre deia això, en
lloc de plorar, reia. Només li va faltar dir que tenia una greu malaltia, un
càncer o cosa
així.
És molt trist que haguem arribat a aquesta situació, és intolerant de totes
totes que la ideologia del PP hagi clavat el seu odi a les vísceres dels seus,
fent-los esser traïdors a la seva identitat i queda clar que l'autoodi és una
greu malaltia per a la llengua i per a la identitat d'un poble que parla una
llengua minoritzada i minoritària. És un vertader càncer per a la llengua i per
a la identitat d'aquest poble. És molt important saber com es pot combatre
aquest greu problema i a València, precisament, existeix el TELP (Taller d'Espai
Lingüístic Personal) i mitjançant els cursos que organitzen els seus creadors
s'aprèn a canviar les actituds dels que es passen al castellà davant els
desconeguts i en altres situacions. La seva màxima és “Una llengua no es perd
perquè els que no la saben no l'aprenen, sinó perquè els que la saben no
l'usen”. Si voleu veure el penós vídeo dels alcaldes transpirant autoodi per
tots els porus, aneu a
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 10 de maig del
2011
Carme Miquel
El que ara comentaré passà l´u de març en l´acte
de presentació dels candidats del PP valencià a les alcaldíes. S´ha comentat en
premsa, circula per youtube i ho han vist milers de persones de l´estat espanyol
i de fora. Només cal accedir a http://www.youtube.com/watch?v=fO9omI-60So&feature=share per comprovar el que és una mostra vergonyant d´autoodi,
d´incultura, de pobresa intel·lectual i de menyspreu a la nostra
llengua.
I jo no em resistisc a transcriure-ho. Ací va:
«Deixeu-me un poquet que parle del meu poble, deixeu-me que parle de
Vil·la-Real» diu el candidat.
Veu del públic: «¡Hable en castellano!». Tot
seguit, el candidat amb convicció: «Hablo en castellano. Como queráis.
Perfecto». Se senten aplaudiments. El candidat riu i apunta amb el dit índex al
públic en senyal de complicitat...
En un altre moment... Intervé la candidata de Torrent:
«Buenas tardes a todos. En primer lugar pediros disculpas por si en algún
momento me paso al valenciano pero es mi lengua materna y tengo ese defecto». I
continua tot seguit, amb énfasi: «Si lo hago me perdonáis, eh?».
Aplaudiments.
I jo sent vergonya, ràbia i tristor. Sent vergonya pel
ridícul espantós dels dos candidats, que no van saber adoptar una eixida airosa
diferent a la del canvi de llengua i s´hi van humiliar al màxim. Vergonya en
preguntar-me què pensaran dels valencians, les persones d´altres llocs que són
respectuoses amb totes les cultures. I sent vergonya i ràbia perquè ens governa
un partit que en els molts anys que ha estat en el poder no ha sigut capaç
d´infondre autoestima per la pròpia identitat. Ni ha sabut explicar als seus
adeptes que una llengua és cultura, és intel·ligència. Que és fàcil i digne
entendre i parlar valencià. Que sabent-lo hi ha més base per aprendre altres
llengües. I que és obligat respectar les llengües de cada lloc.
I més ràbia encara, perquè una candidata m´ha insultat.
Sí. Considerant que parlar la seua llengua materna, que és la meua, és un
«defecto», ens ha insultat a tots els qui la parlem. I a tots els avantpassats
que ens l´han transmesa. És l´automenyspreu elevat al màxim. Hauria de
disculpar-se davant de tots els valencianoparlants si tinguera dignitat.
I estic trista, sí. Molt trista. Perquè tot això està
passant en el meu país.
8)
Presentació a Valencia del llibre
Amb cara i ulls de Víctor Pàmies
El col·lectiu 1entretants, la Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a
l'Ensenyament en Valencià, ha organitzat una presentació a València de l'últim
llibre del lingüista Víctor Pàmies, Amb cara i ulls. Diccionari de
dites i refranys sobre l'ull, un llibre finançat a través del micromecenatge des del portal
Verkami.com.
El llibre és l'excusa per organitzar un acte desvirtualitzador entre
representants i promotors de ben diverses iniciatives que s'han desenvolupat a
través de la xarxa en els darrers anys. La voluntat és que aquest acte
presencial faciliti el coneixement directe de diversos actors de la
catosfera.
La cita és el pròxim dissabte, 21 de maig, a les 19.00h, a la Sala dels
Arcs de Ca Revolta (C. Santa Teresa, 10, València)
També hi intervindran Josep Daniel Climent, membre d'1entretants, per
parlar-nos sobre la fraseologia i les expressions populars en Enric Valor i
Francesc Gascó, membre també d'1entretants i blogaire veterà, per fer-nos un
tast de les rondalles i els modismes de Beneixama.
Francesc Mompó, escriptor i bloguer, parlarà de
la columna setmanal que tenia a L'informatiu: La Iseta: un exemple de
revolta a la xarxa; i Alícia Martí, bloguera i Antoni Torreño, membres
d'1entretants, ens mostraran un petit vídeo sobre un gran projecte educatiu que,
de manera col·laborativa, compila mostres de poesia oral improvisada de
diferents indrets de les terres de parla catalana.
L'acte també servirà perquè Víctor Pàmies expliqui com s'organitzen els
homenatges blogaires a la xarxa, quins recursos lingüístics i paremiològics
trobem actualment a Internet i quins resultats sobre el País Valencià va abocar
l'estudi del Top ten dels refranys catalans
Durant l'acte també comptarem amb els jocs i l'animació teatral d'Anna
Gascón i Lucía Arce i hi haurà preparat per a després de la trobada un sopar de
germanor a la Sala Gran de Ca Revolta, per poder debatre amb més tranquil·litat
tots els temes encetats durant l'acte de presentació.
Jornada oberta de traducció
dissabte 21 de maig a Barcelona
El dissabte 21 de maig hem convocat una Jornada oberta de traducció de programari lliure [1]. La
jornada té un doble objectiu:
- Reunir-nos la gent que col·laborem habitualment en aquestes projectes per
treballar plegats en la traducció de nous mòduls.
Si no heu traduït mai programari al català i voleu
iniciar-vos-hi, aquesta és una gran oportunitat d'adquirir uns
coneixements que us permetran participar-hi des del mateix dia.
La jornada té dues parts: una de xerrades d'introducció a la
traducció de programari i una segona on tots participarem amb la traducció de
mòduls dels projectes lliures GNOME (entorn d'escriptori) i Mozilla (Firefox i
altres eines).
On i quan: Dissabte 21 de maig
Lloc: Centre Cívic
Sagrada Família [2], Barcelona de 10.00 del matí fins les 20.00 (es prega
puntualitat)
Agenda: A la pàgina de la jornada
[1] trobareu l'agenda detallada i enllaços d'interès de l'esdeveniment.
Podeu assistir com a oients sense cap més requisit a les xerrades,
però si voleu participar en la traducció cal que cadascú porti el seu
propi PC portàtil per tal de poder traduir.
La jornada és gratuïta i oberta a tothom fins al límit d'aforament
de la sala (50 persones). Si us plau, confirmeu l'assistència apuntant-vos a la llista
d'assistents (http://jornades.softcatala.org).
Enllaços
· Pàgina web d'inscripció: http://jornades.softcatala.org/
· Ubicació al mapa del lloc de la jornada:
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per
la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb
Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure
i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta
associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - a
espentes i a bacs
2) Eugeni S. Reig -
Tanda
3) Blanca Serra - Lluís Marquet i
Ferigle. En el camí de Pompeu
Fabra
4) Màrius Serra - Andrologia?
5) Antoni Llull Martí - Els brindis i el
pa torrat
6) Pau Vidal - Avenir-se
7) Pere Ortís - La parla de l'Urgell
(Lletra Q)
8) Joan-Lluís Lluís - Conversa amb Harrison Ford Jayalalithaa
9) La Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra (de
1933) disponible en format
electrònic
10) La parla dels gitanos de
Tarragona quedarà recollida en un llibre
11) Ramon Sangles i Moles -
Hi ha un altre món a
escoltar
12) Joan Tudela - Comunicació presencial:
cames
Si voleu rebre el
butlletí InfoMigjorn Cap
de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic
que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de
25 euros.
Els nous subscriptors podreu llegir tots els butlletins
d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar aquest
missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn
siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací