Observacions al llibre Paraules en xarxa

Eugeni S. Reig

Agarrar-se a una paret llisa

Definició del llibre Paraules en Xarxa: Ser una persona molt llesta

Definició adequada: Valdre’s de qualsevol recurs, per estany o inversemblant que siga, per tal de resoldre una situació problemàtica, conflictiva o perillosa o d’atényer un objectiu molt difícil d’aconseguir.

Aguaitar

Definicions del llibre Paraules en Xarxa: “Vigilar” i “Anar a un lloc, passar per un lloc”.

Caldria afegir: Mirar sense ser vist.

Ahucar

En lloc d’emprar la lletra hac per a indicar l’hiat, com feien els clàssics, considere que seria millor la grafia “aücar”, com “aüssar” i “aüixar”.

Alçador

Definició del llibre Paraules en Xarxa: Estanteria, prestatgeria

Definició correcta: Estant, prestatge

Ampar

Definició del llibre Paraules en Xarxa: Demanar prestat

Definició correcta: Prendre prestat

Anar de rodes a pilar

És “Anar de rodes a pilars”.

Anar més que copi (minúscula) i anar més que Meló (majúscula)

“Córrer més que Copi” i “córrer més que Meló”.

S’han de posar les dues en majúscula.

Fan referència al ciclista italià Fausto Coppi i al corredor José Morant, natural d’Elx, de malnom Meló o el Meló.

Anar pontifical

És “Anar de pontifical”.

Ser la bufa de la gamba (en l’entrada “bufa”)

Definició del llibre Paraules en Xarxa: Expressió per a referir-se a una situació poc seriosa o en la qual es perd el temps.

Definició més adequada: Expressió que s’usa per a expressar que alguna cosa que no funciona bé, que està desorganitzada, desordenada, que és un desgavell, que no ens mereix confiança, que és un desori, que no és possible prendre-se-la seriosament. Es pot dir d’una institució, d’una entitat, d’un organisme, d’un col·lectiu, d’una ideologia, d’una situació, d’un treball, d’una actitud o d’altres conceptes més o menys abstractes i també d’un objecte concret.

L’estudiós alcoià Josep Tormo Colomina en el seu treball Origen dels modismes antroponímics alcoians dins del llibre IV col·loqui d’onomàstica valenciana / XXI col·loqui de la Societat d’Onomàstica en l’entrada ser la bufa de la Gamba ens diu: “la bufa és un eufemisme alcoià per a la vulva [...]” i en l’entrada paréixer Ca la Gamba ens explica: “Ca la Gamba va ser una de les cases de xiques més famoses d’Alcoi, a primeries de segle (es referix al segle XX). Estava situada en el carrer de la Puríssima, prop del Portal de Riquer.

Equivalents: ser la figa la Maua, ser la figa mandanga

Equivalent en castellà: ser al coño de la Bernarda

Cagabandúrries

Definició del llibre Paraules en Xarxa: Home que no té molta força, ni caràcter, ni espenta.

En el meu llibre El valencià de sempre hi ha l’entrada Cagamandúrries

Definició del llibre El valencià de sempre: Persona de poc seny, de poc trellat, que actua de manera irresponsable, que no té gens de formalitat, que fa les coses de qualsevol manera, que és poc seriosa, que no complix els compromisos, que no mereix crèdit.

Tenim la dita popular:

En este món hi han hòmens, homenets, homenicos, homeniquecos, cagamandúrries i cadiretes de cagar.

Aquesta paraula l’usa l’escriptor Joan Francesc Mira, encara que ell la grafia cagabandúrries en lloc de cagamandúrries. ¿Per quin motiu ho fa així? Doncs perquè l’única grafia admesa en els diccionaris normatius de la nostra llengua per a l’instrument musical denominat bandúrria és amb una b inicial. La qüestió és que tots els valencianoparlants, quan pronunciem el nom del citat instrument, diem mandúrria, amb m. La paraula valenciana mandúrria deriva de la castellana bandúrria de la mateixa manera que el mot valencià moniato deriva del castellà boniato. Els valencians, al pronunciar els citats mots castellans, hem canviat la b inicial per una m, però a l’hora de fixar la grafia culta dels citats vocables s’ha seguit el criteri de ser fidel a la pronúncia popular en moniato però a l’origen etimològic en bandúrria. És una decisió incongruent. Considere que la paraula mandúrria, que és la que correspon a la nostra pronúncia popular, ha de ser, imprescindiblement, normativa i ha de substituir la forma bandúrria de la mateixa manera que, en diferents moments, s’ha substituït tàpara per tàpera, recó per racó, darrera per darrere o carbassa per carabassa. Rectificar és de savis.

El DOPV de l’AVL arreplega cagamandúrries i no cagabandúrries però en canvi recull bandúrria i no mandúrria. El DNV , en canvi, no seguíx el mateix criteri i recull cagabandúrries però no cagamandúrries i dóna la definició següent “Home covard, sense valor ni decisió. En canvi trobem bandúrria i també mandúrria que du la marca de col·loquial i remet a bandúrria. No sembla molt coherent.

Lo més calent està en l’aigüera (en l’entrada “calent”)

Aquesta expressió és molt usada en alguns indrets de Catalunya però els valencians no l’emprem ni l’entenem. Dubte que hi haja cap valencià que sàpia què és una aigüera si no ho ha deprés en un llibre. Els valencians no diem aigüera, diem pica o pila, segons llocs.

En canvi el llibre no arreplega l’expressió el gat està gitat en el foguer, molt usada en valencià per a expressar el mateix concepte.

Dàtil de barberia (en l’entrada “dàtil”)

Definició del llibre Paraules en Xarxa: Persona que passa tot el dia en un establiment sentint converses alienes i escodrinyant assumptes que no li haurien d’importar.

Diu: “Per cert, què deu tindre a vore un dàtil amb una barberia?”

És una deformació humorística de “dàtil de berberia” i caldria explicar-ho.

Esporrejar

Definició del llibre Paraules en Xarxa: Fer mal un colp o una ferida.

Definició del llibre El valencià de sempre: Fer mal a algú. Causar dolor físic per alguna causa traumàtica. Espatlar.

Foraca

Definició del llibre Paraules en Xarxa: En la ximenera, la foguera que fas dins.

Definició correcta: Llar de foc.

Fregitanga

Definició del llibre Paraules en Xarxa: Conjunt de coses fregides.

En valencià es diu “fregitori” i en castellà “fritanga”. Ni en valencià es diu “fregitanga” ni en castellà “fritorio”.

Gavarró

Fruit de la gavarrera (planta de l’espècie Rosa canina).

També hi ha l’equivalent “gavarrot”.

En la Cançó de Serafí de dimarts 16 de juliol de 1968, va escriure Joan Valls Jordà:

«Una notícia han donat

que et posa el cor en un crit

informant que en ple Madrid

cruelment s’han intoxicat

durant un nupcial convit

dues famílies contentes

menjant clòtxines pudentes

i gambes que s’han florit.

La núvia sofrí els assots

dels més dolents retorçons

fent-li, amb moltes precaucions,

un llavat de gavarrots.»

Els fruits, les fulles i l’arrel de la gavarrera són molt rics en tanins i, per tant, una decocció de qualsevol d’eixes parts de la planta és un remei adequat per a frenar la diarrea, siga per via oral o per via rectal.

A Alcoi, al líquid que s’introduïx en l’intestí gros, injectat a través de l’anus, com a remei per a determinades malalties, és a dir, l’ènema o lavativa, rep el nom de llavat.

Així, doncs, un llavat de gavarrots és un ènema d’una decocció de fruits de gavarrera.

Gotinyar

Definició del llibre Paraules en Xarxa: Ploure lleugerament.

Definició del llibre El valencià de sempre: Caure gotes, quan comença a ploure i encara no s’ha agarrat fort.

Llavoretes

Definició del llibre Paraules en Xarxa: Llavors d’anís.

Els granets que els valencians anomenem llavoretes no són les llavors de l’anís, són els fruits de l’anís.

Llimoner

Definició del llibre Paraules en Xarxa: Persona que ven llimonades i gasoses.

El llibre Paraules en Xarxa inclou “llimoner” (venedor de llimonades) però no “sifoner” (venedor de sifons).

Morral

Definició del llibre Paraules en Xarxa: Persona grossera.

Definició del llibre El valencià de sempre: Persona innoble, dolenta, que té males intencions i actua maliciosament.

L’origen d’aquest mot, en aquesta accepció, és el cognom de l’anarquista Mateo Morral, que el 31 de maig de 1906 va llançar una bomba camuflada en un pom de roses en passar pel carrer Major de Madrid la comitiva que duia al Palau Reial els reis d’Espanya Alfons XIII i Victòria Eugènia de Battenberg, que s’acabaven de casar. La bomba, en esclatar, va matar diverses persones, però els reis varen eixir il·lesos de l’atemptat. Morral, fill d’un fabricant de teixits de Sabadell, es suïcidà l’endemà després de matar el guàrdia que l’havia detingut.

No saber on pondre l’ou

Forma correcta: No saber on pondre

“Pondre l’ou” és un castellanisme manifest. Un animal que pon (un ocell, un rèptil, un peix, etc.), l’única cosa que pot pondre són ous.

Ser d’escola d’amén

És “ser escolà d’amén”. Falta un accent greu damunt la a.

Xurra

Definicions del llibre Paraules en Xarxa: “Febra que ix als llavis” i “Sort”.

Caldria afegir: “Làtex”. (Es diu a la Safor).

València, 5 de novembre del 2015