InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1231 (dimecres 16/12/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Com les sardines.
 
2) Magí Camps - El terç oriental
 
3) Teresa Tort - Ascla
 
4) Xarxa CRUSCAT - Entrades recents
 
 
 
7) Joan Bustos guanya el 35é Premi Enric Valor amb Paraules de Júlia
 
 
 
 
1)
 
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

Com les sardines

 

Exemple d’Ús: «A aquestes altures ja estem més que escamats

Ús correcte: «…ja estem més que escarmentats

Explicació: El DIEC accepta escamnar, però és un verb de regust culte poc apte per a situacions informals. Quan escarmentar no rutlla («No t’escama, tant de silenci?»), aleshores usarem fer recelar / desconfiar / sospitar: «No et fa sospitar, tant de silenci?»

 
2)
 
Article publicat en el diari LA VANGUARDIA dilluns 30 de novembre del 2015
 

El terç oriental

 
Magí Camps
 
Aquí a la costa oriental de la península Ibèrica –la Costa Est, que dirien els nord-americans– a alguns no hi ha manera que ens desaparegui la cara de babaus de veure que, segons qui mana a la capital i a les comunitats autònomes, resulta que, a més del castellà, no parlem només una altra llengua –diguem-ne català–, sinó que n’arribem a parlar fins a quatre de diferents: català, valencià, balear i lapao. Si aquesta segona situació fos real (i no només política-ficció), la riquesa lingüística de la Pell de Brau seria envejada i estudiada a tot el món. Per desgràcia, aquesta pretesa varietat no és res més que un altre dels torpedes enviats des dels soterranis del poder que es dediquen a fragmentar i malmetre la llengua catalana.

Ara, però, hi ha hagut un canvi de tornes i sembla que els nous governs autonòmics no en qüestionen la unitat lingüística. Com seria lògic en qualsevol país civilitzat i culte, miraran de potenciar la intercomunicació entre els territoris catalanoparlants i, al País Valencià, es reobrirà Canal 9. Aquestes bones notícies no haurien de ser ni bones ni notícies, sinó una cosa normal en un país normal. Com l’homenatge de Xàtiva a Raimon.

Però com que no vivim en un país normal, les Corts Valencianes del PP van crear el 1999 la seva pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua per dirigir des de casa els camins del valencià i partir peres amb l’Institut d’Estudis Catalans. Per sort, a l’AVL hi ha més seny que rauxa i, des del seu naixement, el 2001, ha treballat amb criteris lingüístics, i no polítics. És per això que els capitostos valencians van tenir un cobriment quan van veure que la seva creació, l’AVL, no havia definit el valencià com una llengua diferent del català, sinó d’aquesta manera: “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”.

Potser sí que el valencià està malalt, però la feina de gent com Eugeni S. Reig és molt més valuosa del que pot semblar a primer cop d’ull. El lingüista d’Alcoi, factòtum del fòrum InfoMigjorn, acaba de publicar El valencià de sempre (Bromera). És una ampliació de Valencià en perill d’extinció i arreplega més de 2.300 entrades que es converteixen en una eina imprescindible per insuflar oxigen a aquesta llengua malmesa, altament contaminada per la convivència amb el castellà. Sort de doctors com Reig, que ens ajuden a recuperar les paraules i expressions que es van perdent pel camí i, així, enriquir la llengua de tots els catalanoparlants.

 
3)
 
 
 
Teresa Tort
 
4)
Xarxa CRUSCAT - Entrades recents
 
  • Quanta gent parla català a la Catalunya Nord?
  • La BBC (C. de Rosselló) » Els últims parlants
  • XII Congreso Internacional de Lingüística General
  • Manchester: selecció de professorat de català
  • Taula rodona “Immigració i escola a la nova República Catalana”
  • N. Sorolla: El plurilingüismo en Aragón. Del “derecho a producirse verbalmente en sus dialectos” al “LAPAO” (sessió inaugural del curs al Màster en Llengües Aplicadas – UdL) | Xarxes socials i llengües
  • J. Collet «Norbert Elias i la sociologia figuracional i processual» (Complèxica 7 – Seminaris per a la transdisciplinarietat)
  • CUSC-UB: Com publicar un article en una revista indexada
  • Debat: «Llenguatge no sexista: problema o solució?» |
  • Seminari «Els processos de substitució: tres aproximacions clàssiques», a càrrec de Nicola Vaiarello |
  • Análisis de la realidad sociolingüística del valenciano | Agulló Calatayud | Papers. Revista de Sociologia
  • III Jornada sobre els Parlars Valencians de Base Castellano-aragonesa i de Base Castellano-murciana.
  • Nova publicació: “Barcelona y Madrid. Procesos urbanos y dinámicas sociales”, coordinat per Cristina López Villanueva i Marta Domínguez |
  • Les Balears podrien recuperar els canals 3/24 i Super3/33 en dues setmanes
  • La Generalitat tindrà el valencià com a llengua de comunicació
  •  
    5)
     
     
     
    6)
     
    Publicat en HORA NOVA dimarts 1 de desembre del 2015
     
     
    7)
     
     
    Joan Bustos guanya el 35é Premi Enric Valor amb Paraules de Júlia

     

     

    Un motiu misteriós fa que la millor amiga de l’Helena, la carismàtica Júlia, es tanque en ella mateixa i desaparega de la seva vida i de tot arreu... Què ha passat? Res no és el que sembla.

     

    Dissabte 12 de desembre de 2015 s’ha lliurat el 35é Premi Enric Valor de narrativa juvenil. El premi, que convoquen l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent, està dotat amb 6.000 euros, la publicació de l’obra i un gravat del reconegut artista valencià Rafael Armengol.

     

    L’any passat va guanyar l’obra Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó, una obra sobre un jove amb TDAH, on encara l’acceptació de les diferències i els problemes actuals dels adolescents.

     

    S’han presentat 28 obres, de les quals el jurat també ha destacat L’estranya que habita els meus somnis, de Lourdes Boïgues, pel tractament de les relacions interpersonals i l’enigma dels somnis de la protagonista.

     

    Finalment, el jurat ha decidit, per la subtilesa a l’hora de tractar un tema tabú, pel tremp literari i la fluïdesa amb què transcorre la història, com també per la profunditat dels personatges, atorgar, per unanimitat, el guardó a l’obra titulada Paraules de Júlia.

     

    Un cop oberta la plica, l’autor és Joan Bustos.

     

    Paraules de Júlia, ens conta la història de l’Helena, crítica però insegura, emparada sota la figura d’una amiga plena de carisma, la Júlia. Tot es trunca quan a l’inici de l’estiu, malgrat la promesa que res no canviaria, la Júlia marxa als Estats Units, després d’una nit plena d’interrogants. El retorn s’acomplirà, però les dues amigues de l’ànima no es veuran mai més. Per això a l’Helena només li quedaran les paraules de la Júlia. I amb el que aquesta deia, intentar formular les preguntes adequades per acabar de comprendre.

     

    Joan Bustos (Mataró, 1965) és filòleg de formació i professor de Secundària. Viu a Barcelona. Ha publicat una dotzena de llibres de text i ha impartit cursos de formació del professorat en diverses Escoles d’Estiu. D’uns anys cap aquesta banda fa de crític de literatura infantil i juvenil. Ha publicat diversos contes i dues novel·les: Música amagada (Barcanova, 2011) i Pa sucat amb somnis (Animallibres, 2015), sempre dins l’àmbit per a nens i adolescents.

     

    L’autor ha declarat sentir-se honorat per rebre un premi amb el nom d’Enric Valor, “Seria més fàcil si el certamen tingués una denominació neutra, però dient-se així, això em fa sentir satisfet i m’encomana alhora pressió. No tinc paraules per expressar la gratitud que sento per rebre un premi amb aquest nom, per a un llibre de dones i concedit per dones”.

     

    L’acte, que ha començat a les 20:30 al Centre cultural de Picanya, és obert i gratuït per a tot el qui vullga anar. El periodista i professor Ezequiel Castellano, ha conduït l’acte. Hi ha hagut una actuació musical, en la qual la cantant Aitana Ferrer amb Enric Murillo al piano han interpretat una sèrie de cançons amb lletres de diferents poetes valencians. L’Alcalde de Picanya, Josep Almenar Navarro per tancar l’acte i subratllar el mèrit d’aquest viatge de 35 anys de premis Enric Valor digué que “Han estat temps difícils, ignorats per les diferents administracions, però hem resistit, i ací seguim. Ara toca que estes noves administracions, les que han estat renovades i les que puguen renovar-se en breu, també se sumen a l’aposta per la cultura i la llengua. Però atents, la cultura i la llengua com a element d’identitat com a poble sí, però també com a element integrador, de suma i de convivència”.

     

     

    Després, tots els assistents han gaudit d’un cocktail d’entrega del premi a la Sala d’Exposicions de Picanya, envoltats de l’obra pictòrica de la il·lustradora Esperança Martínez.

     

    En aquesta exposició, Esperança Martínez ens mostra algunes de les il·lustracions originals que ha realitzat per a la col·lecció que està il·lustrant Primeres Rondalles d’Enric Valor, de la que ja s’han publicat quatre llibres i se n’esperen quatre més per a la primavera. També podem vore un avançament dels nous títols que es publicaran la pròxima primavera.

     
     
    8)
     
    Publicat en EL PUNT AVUI divendres 4 de desembre del 2015
     

    Aposta pel requisit lingüístic t per a garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania, però considera que el ritme a implementar-lo ha d'adequar-se a la realitat que vivim

    Destaca que el volum de documentació en valencià “s'ha disparat” des de la posada en marxa del Gabinet de Normalització Lingüística

    El regidor de Govern Interior de l'Ajuntament de València subratlla la bona acollida per la ciutadania i els funcionaris del Gabinet de Normalització Lingüística, vint anys després de ser aprovat pel govern de Rita Barberá.

    Una de les primeres mesures de la seua regidoria ha sigut posar en marxa el Gabinet de Normalització Lingüística. Quines actuacions ha realitzat fins ara?
    Hem posat en funcionament el Gabinet de Normalització Lingüística (GNL) que estava previst des de l'any 1996, però que mai ningú no havia posat en marxa. Fins ara un sol tècnic lingüístic havia de fer la faena d'una administració que gestiona el dia a dia de 800.000 persones; era un desficaci. Ara hem creat el Gabinet, l'hem començat a dotar de personal, tota la informació que genera l'Ajuntament, així com les comunicacions comencen a ser ja en valencià... I ja preparem el conveni que en les pròximes setmanes signarem amb l'AVL per a treballar braç a braç.
     
    Durant anys els veïns de València no han vist reconeguts els seus drets lingüístics pel que fa a l'Ajuntament. Creu que era per “nul interés” com va dir o que hi havia una clara obstaculització a la normalització de la llengua en l'Administració?
    És evident que l'anterior corporació, en mans del Partit Popular, tenia un interés nul en la promoció del valencià. La prova n'és que va aprovar el Reglament l'any 1996, però fins que no hem entrat en l'Ajuntament un govern progressista i valencianista, que no s'ha posat en marxa la creació del GNL. Al PP només li interessa la llengua per a fer partidisme i crear enfrontament; nosaltres treballem per recuperar i dignificar un patrimoni que és de tots i totes, independentment de la llengua materna de cadascú.
     
    Des de la posada en marxa del Gabinet, han notat una major recepció d'escrits i documentació en valencià?
    Sí, evidentment. Hi ha ara molts funcionaris que estan fent un esforç per generar la documentació en valencià i requereixen el Gabinet per a corregir-los lingüísticament. El volum de documents en valencià s'ha disparat i, per tant, també les consultes lingüístiques. Hem de congratular-nos de l'actitud tan positiva de la immensa majoria de les persones que treballen al nostre Ajuntament i del seu esforç, tenint en compte que l'anterior corporació no va fer cap pla seriós de formació en l'ús del valencià. Tot i això, sabem que necessiten assessorament i anem a posar en marxa plans d'adaptació lingüística per a aquells i aquelles que tenen més dificultat.
     
    Hi ha hagut queixes per part del funcionariat en el sentit d'haver d'adaptar-se a la normativa aprovada fa 20 anys i mai aplicada?
    De moment no en tenim constància i de fet, en l'àmbit de la negociació col·lectiva (Mesa General de Negociació) cap secció sindical ha expressat cap dubte ni crítica sobre això. Això sí, ens han demanat que formem la gent perquè puguen usar amb normalitat el valencià i això farem.
     
    És partidari del requisit lingüístic en la funció pública?
    Qualsevol ciutadà o ciutadana té dret a usar tant el valencià com el castellà en la seua relació amb l'administració pública. Sembla evident, però fins ara gran part de valencianoparlants no tenien eixe dret. Cap persona pot ser discriminada per raó de llengua, però després de 24 anys de governs contraris a la normalització i a l'ús del valencià en l'Ajuntament de València, hem de ser conscients de les dificultats que tenen molts funcionaris i funcionàries, ja que mai no se'ls havia exigit usar la nostra llengua amb normalitat. Hem de ser intel·ligents i fer els canvis de manera tranquil·la i sobretot, dialogada amb les seccions sindicals. Per tant, el requisit lingüístic em sembla adequat per a garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania, però el ritme a implementar-lo ha d'adequar-se a la realitat que vivim.
     
    Està sent el valencià llengua preferent en el treball diari de l'Ajuntament?
    L'alcalde l'usa en totes les seues comunicacions, i els regidors i regidores també en fan un ús de manera normalitzada. Això provoca un efecte mimètic entre els treballadors i treballadores, amb la qual cosa, l'ús del valencià ha crescut exponencialment al nostre Ajuntament. També és cert que no tot el món té competència lingüística i, per tant, conviuen molts documents escrits en castellà amb els escrits en valencià. Com deia adés, hem de ser conscients de la realitat que tenim ara mateix en l'Ajuntament de València i fer els canvis de manera tranquil·la. A voltes, per voler córrer molt, pots caure. Millor anar a pas ferm.
     
    S'ha demanat l'informe sobre la situació del valencià a l'Ajuntament?
    Sí, s'ha demanat l'informe al GNL però atés el volum de treball actual i d'adaptació de textos i per la seua creació recent, encara no tenim els resultats. Però evidentment tindrem una anàlisi de com està l'ús del valencià a l'Ajuntament i, sobre la base d'això, podrem establir estratègies adequades per a incrementar-ne l'ús.
     
    Considera que el fet que l'alcalde, Joan Ribó, i pràcticament tots els regidors del govern municipal usen el valencià com a llengua principal en totes les seues intervencions, contribuirà a la normalització de la nostra llengua?
    El poder legitimador dels representants públics està sent demostrat en açò. L'altre dia comentàvem alguns membres de l'equip de govern que pareix que moltes persones han perdut la por o la vergonya de parlar valencià sent castellanoparlants a la ciutat. I jo anime a totes les persones a fer-ho sense complexos. Jo mateix sóc castellanoparlant de llengua materna. Tanmateix, vaig ser capaç d'aprendre valencià en l'escola i després vaig començar a parlar-lo amb naturalitat per acabar sent bilingüe. Per a mi és un orgull poder fer meues dos llengües, i a més, m'ha permés aprendre encara més idiomes com l'anglés i el francés. Cada volta se sent més el valencià al carrer del Cap i Casal i és un goig sentir tants xiquets i xiquetes parlar-lo des de l'escola: no vull dibuixar un panorama idíl·lic, perquè no ho és, però sí que cal reconéixer els avanços que en pocs mesos hem propiciat. L'alcalde, com a màxima autoritat de la ciutat, com que parla valencià el prestigia. El valencià és la nostra llengua pròpia (així ho diu, a més, el Reglament Municipal i l'Estatut d'Autonomia) i hem d'usar-lo amb normalitat. Per què quedar-nos amb una sola llengua si en podem tindre dos tan fàcilment.
     
    En quin tipus de campanyes s'ha pensat per fer visible el valencià en tots els racons de la ciutat: senyalització, fullets, publicitat...
    De moment, estem gastant prioritàriament el valencià en totes les campanyes de l'Ajuntament (comerç, Devesa-Albufera, nova senyalització viària, cultura festiva, benestar animal, informació tributària...). L'any que ve, amb ple funcionament del GNL i l'ajuda de la Generalitat, a través de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme amb el seu director general al capdavant, Rubén Trenzano, de segur que podrem fer moltes més accions que ajuden a normalitzar el valencià a la ciutat que li dóna el nom.
     
    Hi ha algun acte especial amb motiu del Dia dels Drets Lingüístics?
    Des de l'Ajuntament de València tenim preparada una declaració pública amb motiu d'este dia per a sensibilitzar la població valenciana sobre els drets lingüístics. Tenim ben clar que la diversitat és sempre positiva, i cal traure'ns del cap qualsevol prejudici entorn d'una llengua, el valencià, que durant tant de temps ha patit una repressió constant. Tenim l'orgull de tindre una llengua pròpia, que ens dóna una visió única del món, però que alhora és inclusiva amb la resta de realitats amb què convivim a la ciutat. Que el valencià ens unisca a tots i totes dins la diversitat.
     
     
    - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
     
    InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
    – Retalls de notícies de premsa.
    – Articles, publicats o inèdits.
    – Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
    – Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
    Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
     
     
    Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
     
    PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací