InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1228 (dijous 10/12/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Quants capítols té?
 
2) Eugeni S. Reig - Mentre i mentres
 
3) Núria Puyuelo - L'ús de “mentre”
 
4) David Paloma - Sèries i accents
 
 
6) Pau Vidal - Intervenció
 
7) Josep Vicent Bataller - Genocidi lingüístic?
 
8) Activitats de l'Associació Cultural Socarrats, desembre del 2015 i gener del 2016
 
9) Presentació a Sant Joan del Mollet del llibre Referents. Entrevistes a 40 personalitats dels Països Catalans, de David Pagès
 
10) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal

Quants capítols té?

 

Exemple d'Ús: «No m'enganxo als culebrons perquè no s'acaben mai i al final sempre m'hi perdo.»

Ús correcte: «No m'enganxo als serials perquè no s'acaben mai…»

Explicació: En aquest cas, l'equivalent és anterior al xenisme: els primers serials de la ràdio són molt més antics que la televisió. Ni culebrot ni colobrot tampoc no hi aporten cap millora.

 
 
2)

Mentre i mentres

Eugeni S. Reig

 

Si cerquem la paraula mentre en el Diccionari Valencià, editat conjuntament per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat Valenciana i Editorial Bromera trobarem:

mentre conj. 1. Durant el temps en què. Mentre fas el dinar, arreplegaré la casa. 2. Suposant que, posat cas que, si. Mentre això siga així, pots comptar amb nosaltres.

El DVal, tot seguit, arreplega la locució mentre que, que definix i exemplifica.               

Després de l'entrada mentre, trobem l'entrada mentres, que remet a la primera, és a dir, el DVal considera mentre com a forma principal i la variant formal mentres com a forma secundària. En canvi el diccionari del SALT3 ho fa exactament al revés. El Diccionari ortogràfic i de pronunciació de l'AVL arreplega mentre i mentres, però cap de les dues paraules remet a l'altra.

El Diccionari normatiu del valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua actua exactament com el DVal, és a dir, considera mentre com a forma principal i la variant formal mentres com a forma secundària.

El Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans i el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclopèdia Catalana únicament arrepleguen la forma mentre.

Cal aclarir que la forma mentre, evolució de la més antiga dementre, és la més fidel al seu origen etimològic, però també s'ha de dir que, hui en dia, tots els valencians usem únicament i exclusivament la variant formal mentres –variant molt antiga que ja s'usava en el segle xv–, motiu pel qual considere que aquesta forma, no només s'ha d'incorporar a la llengua culta, sinó que s'ha d'usar de manera preferent. Jo, personalment, fa temps que vaig decidir usar només aquesta forma en el meu valencià escrit, la mateixa que use i he usat sempre en el meu valencià parlat. La mateixa decisió ha pres el gramàtic Abelard Saragossà Alba, que usa sempre mentres en tots els seus escrits, i així, en la seua Gramàtica valenciana raonada i popular. Els fonaments (CEIC Alfons el Vell. Gandia, 2003) podem trobar 120 mentres i ni un sol mentre.

Les paraules compostes, com sabem, es formen per addició dels seus components. Sembla prou clar que mentrestant és, simplement, mentres + tant, de la mateixa manera que l'expressió castellana mientras tanto és mientras + tanto. De fet, en castellà, les paraules mientras i tanto s'escriuen separades. Però també s'ha considerat la possibilitat que mentrestant s'haja format a partir de mentre + estant (DECat V,590b25).

La variant formal mentres és, simplement, la paraula clàssica mentre amb l'afegitó d'una esse al darrere, una esse epitètica anomenada pels lingüistes sufix adverbial. Hi han altres paraules com ara abans, corrents, ensems o llavors, que també porten afegit aquest sufix adverbial (DECat I,5b17 i III,774b55). No em sembla just que s'eleven a l'altar de la correcció normativa determinats mots amb sufix adverbial i, en canvi, es condemne a l'infern de la inacceptabilitat la paraula mentres que, actualment, usem, sense excepció, tots els valencianoparlants. Espere i confie que els diccionaris que ara no inclouen el vocable metres, en properes edicions, ho faran.

 
3)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 15 de novembre del 2015
 
 

L'ús de “mentre”

 
Núria Puyuelo

Fa poques setmanes llegia en un article la frase següent: “Mentre, a CDC, domina la idea d'exportar al Congrés i al Senat la filosofia i la pràctica que ha inspirat Junts pel Sí”. Com deveu haver deduït, l'ús de mentre en aquesta oració és incorrecte perquè té el valor de mentrestant, per tant la frase correcta seria: “Mentrestant, a CDC, domina la idea d'exportar al Congrés i al Senat la filosofia i la pràctica que ha inspirat Junts pel Sí”. No és el primer cop (ni serà l'últim) que apareix aquest error en els mitjans de comunicació. Mentre és una conjunció temporal (‘durant el temps en què') i, per tant, enllaça dues oracions que tenen una relació de subordinació. Per exemple, en l'oració “Mentre esmorzes, prepararé la motxilla”, en què mentre enllaça l'oració subordinada “esmorzes” amb la principal “prepararé la motxilla”. Per contra, mentrestant és un adverbi temporal i no enllaça dues frases, sinó que funciona tot sol. També cal recordar l'ús de la locució conjuntiva mentre que, que té un valor adversatiu i que no funciona tota sola, sinó que uneix dues accions contrastades: “El teu germà vesteix molt elegant, mentre que tu sempre vas molt desmanegat”. De vegades aquesta locució també es fa servir erròniament perquè s'utilitza per unir dues oracions que expressen una simultaneïtat, com en l'exemple següent: “En Marc llegia la novel·la, mentre que la Sara acabava de fer els deures”. En aquest cas, la frase correcta seria: “En Marc llegia la novel·la i la Sara acabava de fer els deures”.

Pel que fa a altres conjuncions que s'usen incorrectament, cal recordar que la conjunció doncs mai no té un valor causal i són incorrectes oracions com ara “no han anat al parc doncs plovia” i “van trucar als bombers doncs havien vist fum a l'escala”, que es podrien corregir fent ús de la conjunció causal perquè (“no han anat al parc perquè plovia”).

També és incorrecte fer servir tanmateix com a conjunció continuativa i no s'ha de confondre amb així mateix, que té valor inclusiu i equival a també, igualment, de la mateixa manera. L'adverbi tanmateix indica una oposició i és equivalent a però, això no obstant i malgrat que, com en la frase: “Tanmateix ha vingut: ja us havia dit que no s'ho perdria” .

Sabíeu que...

La forma mentres no és correcta en cap cas i s'ha de substituir per mentre.

 

4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 11 d'octubre del 2015
 
Sèries i accents
 
David Paloma
 
Entre Poble Nou i Merlí han passat més de vint anys. En aquella sèrie gairebé tots els personatges eren de parla central, començant per la família protagonista. Gairebé tots? En va ser excepció el professor de la Júlia, mallorquí: l'interpretava Pep Tosar, nascut a Artà. És a dir, l'actor Tosar parlava mallorquí interpretant un personatge mallorquí. L'actor no amagava el seu propi accent; la caracterització de la sèrie el justificava.
 
De Poble Nou ençà, el nombre i l'èxit de les sèries de producció pròpia no ha parat de créixer: han augmentat les trames i també la casuística d'actors i personatges en relació amb la seva pròpia varietat lingüística. Un estudi sobre les sèries de televisió en català (el podeu llegir en línia: revista Llengua i Ús, número 56) demostra que és prou habitual que l'accent de l'actor es correspongui amb el del personatge. A Merlí, per exemple, hi ha uns quants actors que mantenen el seu accent real en boca del seu personatge fictici. Com el del Merlí Bergeron, de parla central (igual que la del magnífic Francesc Orella), però també el director de l'Institut, Toni, que és de parla occidental (l'actor és Pau Durà, valencià). Com s'anomena el fenomen? Variació autodiatòpica.
 
Els vint anys que han passat entre Poble Nou i Merlí també han servit per descobrir grans actors (i actrius) que canvien el seu propi accent per ajustar-se a la caracterització geogràfica del personatge que interpreten. Ho feien molts actors centrals de Gran Nord, que parlaven en nord-occidental (com la gran Mercè Arànega fent de Rita Coll), i ho fan sovint els actors no centrals que intervenen en sèries de parla central (com el mallorquí Miquel Sitjar fent de Gabriel Montsolís, penedesenc, a Nissaga de poder). Aquest altre fenomen s'anomena variació alterdiatòpica. A Merlí també passa: el professor de català es diu Eugeni Bosc i parla en central (en canvi, l'actor és Pere Ponce, de Tortosa). Quan hi ha desajustaments en la variació alterdiatòpica, la versemblança de la sèrie sovint se'n ressent.
 
Destacat
 
Les sèries de televisió són una plataforma de models de llengua: actors i personatges es veuen obligats, a vegades, a canviar el seu propi accent.
 
 
5)
 
Publicat en el diari ARA divendres 27 de novembre del 2015
http://www.ara.cat/suplements/llegim/Connectors-textuals-genuinitat-dubtosa_0_1475852463.html

Connectors textuals de genuïnitat dubtosa

Albert Pla Nualart
 
Els connectors textuals són paraules o grups de paraules que serveixen per cohesionar un text. Solen encapçalar frases i ens ajuden a entendre com s'interrelacionen. Ho són, per exemple, “D'entrada”, “D'altra banda”, “Per tant”, etc. Acostumen a aparèixer en llengua escrita, perquè l'escriptura aspira a ser complexa i no disposa dels suports extralingüístics amb què compta l'oralitat.

I, com passa sovint amb les formes pròpies de la llengua escrita -més elaborades i retòriques-, són un terreny adobat per als calcs del castellà, que encara es percep massa com un referent en els textos de caràcter argumentatiu.

Un d'aquests connectors és “Així les coses”. Com una plaga invasora, apareix sovint als inicis de frase o paràgraf seguit d'una coma. Ve a dir que el que direm té en compte el que ja hem dit. Fa explícit, doncs, un implícit habitual, i no és difícil abusar-ne: convertir-lo en una crossa. ¿Però és un calc del castellà? No hi ha dubte que en prové, però perquè puguem parlar de calc cal, a més, que estigui lexicalitzat: que no es limiti a dir el que diuen les paraules que l'integren.

“Estant així les coses” no és una forma lexicalitzada: és una frase possible del català. Per tant, provingui o no del castellà, no seria un calc. Però, si n'eliminem estant, el que queda deixa de ser transparent: ho entenem partint del castellà. Per tant, contra l'ésAdir -que l'admet-, jo considero “Així les coses” un calc.

Com l'evitem? Quan se n'abusa, la correcció més assenyada és eliminar-lo. En altres casos podem optar per “Arribats a aquest punt”, “Així doncs”, “En aquestes circumstàncies”, etc. En registre col·loquial també tenim “En aquestes”.

En tot cas, no és mai fàcil decidir si un connector textual que sona poc genuí l'hem d'admetre o rebutjar. Molts correctors canvien el connector “Després de tot” per “Al capdavall”. És un canvi raonable, i el poden seguir fent, però és bo que sàpiguen que des del juliol “Després de tot” és al DIEC2 i ja no es pot considerar, per tant, incorrecte.

 
6)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dimecres 25 de novembre del 2015
 

7)
 
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ dimecres 25 de novembre del 2015
 
 
Josep Vicent Bataller
 
 
8)
 
Activitats de l'Associació Cultural Socarrats, desembre del 2015 i gener del 2016

Vila-real, 30 de novembre de 2015

Desembre

11 de desembre (divendres): Presentació del llibre Les veus i la boira de Vicent Usó. A les 20.00 hores. Llibreria Ausiàs. C/ Ausiàs March, 82. Hi col·labora la Regidoria de Normalització Lingüística.

15 de desembre (dimarts): Club de lectura amb l'obra La gresca, d'Eduardo Blanco Amor. Amb la participació de José Riveiro. A les 20 hores a la seu de Socarrats. Hi col·labora la Regidoria de Normalització Lingüística.

18 de desembre (divendres): Concert de Nadal. Amb la participació de la Banda Jove de la Unió Musical la Lira i les corals infantils del CEIP Botànic Calduch i de l'Escola de Música de la Unió Musical la Lira. Auditori Músic Rafael Beltran, 19.30 h. Entrada lliure. Hi col·laboren les regidories de Cultura i de Normalització Lingüística.

Gener 2016

9 de gener (dissabte): Marxa Cívica (organitzada amb Acció Cultural), amb la participació dels Miquelets del Regne de València i del grup de castellers la Muixeranga de Castelló (hora per determinar) Eixida des del local de

Socarrats. Finalitza a la Torre Motxa. Hi col·labora l'Ajuntament de Vila-real.

22 de gener (divendres): Taula redona al voltant del valencià a l'educació. Biblioteca del Coneixement ( hora per determinar). Acte emmarcat dins les activitats del Socarrat Major, guardó que enguany s'atorgarà a Vicent Pascual. Hi col·labora l'Ajuntament de Vila-real.

A.C. Socarrats

acsocarrats@gmail.com

www.twitter.com/Socarrats_Vila

www.socarratsvilareal.blogspot.com

www.facebook.com/acsocarrats

9)
 
Presentació  a Sant Joan del Mollet del llibre Referents. Entrevistes a 40 personalitats dels Països Catalans, de David Pagès
 

Ajuntament de Sant Joan de Mollet, Associació Cultural de Sant Joan de Mollet, Fleca i queviures Germans Vilert Isern

i Curbet Edicions

 

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

 de David Pagès i Cassú

 

Referents.

Entrevistes a 40 personalitats dels Països Catalans 

(pròleg de Joaquim Ferrer)

 

L'acte tindrà lloc el proper divendres 11 de desembre, a les 19.30h,

al local social de Sant Joan de Mollet

 

Hi intervindran: Ramon Costa Palomeras, alcalde; Xavier Pagès i Coll, regidor; Enric Puig i Jofra, jesuïta i secretari general de l'Escola Cristiana de Catalunya, i David Pagès i Cassú, autor del llibre.

 
 
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - demanar la veu
 
2) Eugeni S. Reig - deprendre
 
3) Antoni Llull Martí - La investigació i altres pèdies
 
4) Joan Tudela - Eugeni S. Reig, l'amic de les paraules (X)
 
5) Albert Pla Nualart - La UGT en té cinc i la CGT disposa de dos
 
6) Salvador Pardo - El DNV (XXX)
 
7) Rudolf Ortega - Avui estem d'aniversari
 
8) Rudolf Ortega - Ara ens agrada Espanya
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací