Exemple d’Ús: «L’objectiu és posar l’adversari boca amunt.»
Ús correcte: «L’objectiu és posar l’adversari de panxa enlaire.»
Explicació: Ídem per a cara amunt. I ídem per al
DIEC.
VII Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa
Organitza: Taula de filologia Valenciana1. Reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana, en la línia de la reciprocitat de la recepció aprovada pels parlaments de Catalunya i del País Valencià en un conveni signat el 2013, acord que caldria generalitzar a tota l'àrea catalanoparlant.
2. Recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes que el govern del PP va clausurar de manera vergonyosa.
3. Fer efectives que totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguen en català. L'oferta pública i privada de ràdios i televisions en la llengua estatal corresponent és massiva als nostres territoris i els mitjans públics han de complir la missió, establerta legalment i imprescindible socialment, de promoure la llengua pròpia, i de superar el desequilibri radical actual.
4. Establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc., cooperació que fomenta la nostra indústria audiovisual i permet reduir els costs i maximitzar els resultats, alhora que obri els ciutadans de cada territori a accents i perspectives diverses i enriquidores de la nostra llengua.
5. I, en darrer lloc, "però no menys important", exigeix al govern de l'Estat espanyol que, "com és la seua obligació", siga respectuós amb tots els seus ciutadans catalanoparlants i defense els seus drets, i per tant també la seua llengua, i, conseqüentment amb això, no sols assegure la lliure recepció de les emissions en català sinó també promoga una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua --que l'Estat hauria de considerar seua també en els fets-- tinguen una presència social àmplia i normal, tal com ara ho fa només per al castellà.
Així mateix, conviden totes les persones, entitats i
col·lectius que defensen la llengua catalana a signar aquest manifest, denunciar
aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.
Els primers
signants són Acció Cultural del País Valencià_ACPV, Agrupació Borrianenca de
Cultura, Associació d'Amics de la Bressola, Associació Cívica per la Llengua El
Tempir, Acció Cultural dels Països Catalans, Amics de Cerdanya, La Bressola,
escoles catalanes de la Catalunya Nord, Ca Revolta, Castelló per la Llengua,
Catalans sense fronteres, Centre Excursionista de l'Alguer, Comunitat Educativa
"Escola dels Encants", Escola Valenciana_FEV, Estira la llengua, Federació
d'Organitzacions de la Llengua Catalana_FOLC, Intersindical-CSC, Intersindical
Valenciana, Moviment Franjolí per la Llengua, Òmnium Cultural de l'Alguer,
Plataforma pel Dret a Decidir-País Valencià, Plataforma pel Dret de Decidir_PDD,
Plataforma per la Llengua de l'Alguer, Sectorial Veïns per la Independència ANC,
STEI-intersindical Illes Balears, STEPV-iv i USTEC-STEs (IAC).
Per
adherir-se a la campanya i per més informació:
http://exllengua.blogspot.com.es/
La valenciana gent que sentim la humiliació de l'estat
espanyol, que no podem suportar ni un minut més, com deia el malaguanyat i
prestigiós filòleg Joan Solà, no només en el model fiscal i d'inversió quasi
nul·la a l'eix mediterrani, sinó també en la indignitat que ens obliguen a
expressar-nos en castellà o espanyol a tots els parlaments de l'estat, europeus
o internacionals i a tots els mitjans de comunicació estatals que no ens permet
expressar-nos en la nostra llengua, diga-li català, valencià, balear,
rossellonès, alguerès... hem de restablir la fragmentació perseguida per a
destruir-nos la llengua i la cultura valenciana i catalana... Per això, al meu
parer, hem d'afegir-nos a una campanya impulsada per la xarxa per la llengua,
que defensa els nostres drets humans, lingüístics, socials, etc. com a
ciutadania del País Valencià que defensa tenir els mateixos drets que els
castellans o espanyols de matriu castellana.
No obstant, ens troben, la
valenciana o catalana gent, al País Valencià, sense cap mitjà de comunicació
públic en valencià o català. L'estat espanyol considera que la gent
catalanoparlants del País Valencià no tenim dret a tenir cap dret lingüístic,
social o nacional i hem de consentir, indignament, que ens censuren, es retallen
els mitjans en la nostra llengua, ens castren i amputen en la nostra
valencianitat catalana o la nostra catalanitat no només al País Valencià sinó a
tots el domini lingüístic dels països de parla catalana perquè lleis com les de
Wert busquen l'espanyolització dels xiquets catalanoparlants... i es tracta per
tots els mitjans de l'estat d'assimilar-nos, excloure'ns o exterminar-nos com a
catalanoparlants. I després el president del Govern espanyol, davant l'ONU, en
compte de defensar els nostres drets polítics, de ciutadania, culturals i
nacionals, ens menysprea, ens insulta i ens amenaça dient que 'abandonem tota
esperança' de poder exercir el nostre dret a construir el futur com a valenciana
o catalana gent i a ser acollits al si de la comunitat internacional.
Fet i fet, quan escoltes les lamentables declaracions del president del govern espanyol parlant de manera molt semblant a com ho feien els 'nacionalsocialistes' quan posaven escrit al frontispici dels camps de concentració perquè els jueus abandonaren tota esperança ens cau l'ànima a terra; un president del Govern espanyol que es manifesta contra la valenciana o catalana gent que defensa la seua llengua, cultura i espai polític per sobreviure i per a defensar-se d'un estat que ens agredeix i que no respecta la diversitat, el plurilingüisme i la plurinacionalitat realment existent a l'estat espanyol, des d'una concepció espanyolista molt estreta que nega els drets dels altres. El que em sembla que hem d'abandonar, davant aquestes declaracions de catalanofòbia i d'odi als catalans, és l'esperança que aquest estat espanyol supremacista i uniformitzador, cm denuncia el madrileny filòleg Juan Carlos Moreno Cabrera, abandone la seua manca de respecte per la democràcia, el respecte a la diversitat i a la pluralitat nacional des d'una concepció de nacionalisme estatal que només cerca anorrear la diversitat i no respecta ni reconeix el dret a la diferència lingüística, cultural i nacional diferent a l'espanyola de matriu castellana. Si un estat no respecte els drets dels catalanoparlants, no ens representa ni pot ser el nostre estat si ens tracta amb l'hostilitat habitual amb la que ens tracta suprimint els mitjans de comunicació en la nostra pròpia llengua, vulnerant el nostres drets humans i lingüístics com a catalana o valenciana gent.
El PSC va votar en el ple de la Paeria d'ahir en contra d'una moció que defensava l'ús preferent de la llengua catalana a la Paeria. La proposta l'havien presentat 13 entitats culturals de Lleida i havia aconseguit el suport de CiU, ERC, la Crida-CUP i el Comú, però una majoria formada pels socialistes, Ciutadans i el PP va tombar la moció.
El PSC va descartar l'abstenció, que hauria fet prosperar el text, i va votar el contrari del que havia fet en anteriors ocasions defensant el català i el seu ús preferent. Per tant, el govern es manté en el seu compromís amb Ciutadans de modificar un reglament d'usos lingüístics, tot i ser vigent, legal i ja adaptat al 2014. I s'apostarà pel bilingüisme si es tenen en compte les exigències d'Ángeles Ribes, portaveu de Ciutadans, que va dir que “el castellà és la llengua dèbil a la Paeria i que la documentació d'ofici haurà de ser en les dues llengües oficials. El PP fins i tot va dir que alguns grups pretenien apartar el castellà.
L'alcalde, Àngel Ros, no va intervenir en aquest debat i es va remetre a una carta enviada a alguns diaris en la qual diu que no poden votar una moció en què pressuposen que el govern de la Paeria pot obstaculitzar la normalització lingüística i que no pot ser preferent perquè els tribunals ho tomben.
Des de CiU es va criticar la incoherència del PSC, segons el seu portaveu Toni Postius, i va coincidir amb la resta de grups a l'atribuir el gir socialista als acords signats amb Ciutadans i que els obliguen a aquesta modificació del reglament d'usos lingüístics. Des de CiU i ERC també van criticar Ros per haver afirmat en la carta que havien instrumentalitzat les entitats, mentre que aquestes van lamentar que no prosperés el text i que es creés un conflicte per la llengua quan mai n'hi ha hagut. La Plataforma per la Llengua va iniciar ahir mateix una campanya al web Estimoelcatalà.cat per llançar tomàquets virtuals a l'alcalde, Àngel Ros.
El secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades, acompanyat de la directora general de Justícia, Àngels Garcia Vidal, i la directora general de Funció Pública, Eva Coscollà, ha mantingut una reunió amb el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, per coordinar l'elaboració d'un diagnòstic sobre el nivell de coneixements del valencià en el món judicial, que servirà de base per a planificar posteriorment les iniciatives dirigides a promoure l'ús del valencià a l'Administració de Justícia.
Puchades ha destacat que “una de les línies prioritàries de la Conselleria durant aquesta legislatura és la d'aprofundir en el foment de l'ús del valencià en l'Administració de Justícia en estreta col·laboració amb la Conselleria d'Educació, l'AVL, el Ministeri de Justícia i el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ)”. L'objectiu del departament de Justícia “és garantir l'ús del valencià i els drets lingüístics dels ciutadans de la Comunitat Valenciana en igualtat de condicions que el castellà i facilitar que ambdues llengües cooficials puguen usar-se amb plena normalitat en l'àmbit judicial”, ha afirmat Puchades.
Materials elaborats
El secretari autonòmic de Justícia ha explicat que el diagnòstic sobre l'estat de la llengua pròpia “permetrà fer una aproximació al grau de coneixements i a l'ús real del valencià per part dels col·lectius d'advocats, procuradors, graduats socials, registradors de la propietat, notaris, jutges, fiscals, lletrats de l'Administració de Justícia, àmbit universitari i serveis jurídics de la Generalitat Valenciana”.
Al mateix temps, Puchades ha indicat que la VI Enquesta a la Carrera Judicial del CGPJ destacava que solament el 12 per cent dels jutges i magistrats que treballen en territori valencià va declarar tindre alguna dificultat en el seu ús i amb l'objectiu de reduir aquest percentatge és posarà a la seua disposició diversos materials de treball entre els que hi ha el Vocabulari Jurídic editat per l'AVL que es farà a arribar a totes les seus judicials.
Finalment, Puchades ha remarcat que, segons la mateixa Llei Orgànica del Poder Judicial, totes les actuacions judicials realitzades i els documents presentats en l'idioma oficial d'una comunitat autònoma tindran, sense necessitat de traducció al castellà, plena validesa i eficàcia. A banda, respecte a les actuacions orals, el jutge o tribunal podrà habilitar com a intèrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua utilitzada, previ jurament o promesa d'aquella.
