InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1212 (dijous 12/11/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. La primera pela
 
2) Magí Camps - Una lingüista aplicada
 
3) J. Leonardo Giménez - Compondre i composar
 
4) Neus Nogué Serrano - Cinc anys sense Joan Solà
 
5) Núria Puyuelo - Creuem o encreuem els braços
 
6) David Paloma - TERMCAT, 30 anys
 
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

La primera pela

 

Exemple d'Ús: «Que portes suelto, tu?»

Ús correcte: «Que portes xavalla, tu?»

Explicació: Passen les monedes però el suelto i la calderilla no ens els sabem treure de la butxaca. Per què costa tant de fer arrelar xavalla, que al capdavall ve de xavo (adaptació d'ochavo)? Els diccionaris també proposen menuts o moneda fraccionària. I si ho provàvem amb menudalla?

 
 
2)
 
Publicat en el diari La Vanguardia dilluns 2 de novembre del 2015
Article publicat en el Levante-EMV divendres 23 d'octubre del 2015
 
Compondre i composar
 
J. Leonardo Giménez
 

La llengua de ponent seca massa plantes i mates de la nostra rica vegetació idiomàtica. En bastants ocasions, en esta columneta, em referisc a les interferències en lèxic i en locucions procedents de la llengua ponental, que, sovint, desvirtuen i contaminen paraules i expressions ben nostrades. En una conferència sobre la música i cançó en valencià, fa uns quants mesos, un dels ponents, músic de prestigi, va utilitzar diverses vegades el verb “composar”, atribuint-li equivocadament el valor de “compondre”. Digué: “La música de (nom d'una cançó) la vaig ‘composar' en record de …”, “Al principi el grup el ‘composàvem' sis amics, alguns érem músics i altres sabíem tocar un poc”,  i alguna frase més amb “composar”. Els seus rebesavis, besavis, avis i pare i mare (i els de vostés i els meus), de segur que no hagueren gastat eixa forma verbal per a expressar el que l'amic músic i conferenciant volia dir. Hagueren utilitzat el verb “compondre”, que té els significats de ‘formar o constituir un tot diversos elements reunits o combinats', com en “Un equip de futbol el componen onze jugadors”, “L'examen es compon de tres apartats diferents”; també ‘produir (una obra musical, intel·lectual, artística, etc); ‘arreglar-se, algú, el seu aspecte físic, adornar-se', com en “No et compongues tant, ja vas ben mudat”. Els compositors, els poetes, els pintors, els editors, els periodistes, els tractadistes, els cuiners, etc., componen àries, pasdobles, cançons, quadres, bodegons, llibres, diaris, tractats fonamentats (o no), bones salses (o regulars). I totes eixes composicions, i infinitat de moltes altres més, com diem, es componen i no es “composen”. El verb “compondre” té com a sinònims o equivalents, segons els casos, altres verbs com “constituir”, “formar”, “integrar”, “reunir”, “confeccionar”, “produir”, “crear” i altres, però no “composar”. Esta forma verbal té els significats, normativament, d''imposar arbitràriament una contribució o una multa'; ‘actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat'; ‘jutjar, sentenciar com a àrbitre', o ‘aplicar una composició'. És un verb d'ús poc habitual, pràcticament inexistent en la parla col·loquial o popular. La seua forma dóna lloc a l'equívoc mencionat, és normativament correcte, però, com deia, no en el sentit equivalent al castellà “componer”, que en la nostra llengua és “compondre”. En la parla espontània, o en una conferència, si no se n'està molt segur, millor no usar-lo, perquè, amb els significat normatius que té, en tenim altres, de paraules i expressions, com les citades més amunt, que no oferixen dubte ni donen lloc a errades. I si volem compondre alguna cosa, componem-la, sense que ningú ens compose.

 

4)
 
 
 
Neus Nogué Serrano
 
 
5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 5 de juliol del 2015
 

Creuem o encreuem els braços

Núria Puyuelo

Fa pocs dies vaig llegir un article sobre comunicació no verbal en què aconsellaven que en una entrevista era important “no creuar els braços”, perquè aquesta postura indicava una actitud defensiva. Més enllà de l'anècdota postural, en faig esment per recordar que en català no creuem els braços, sinó que els encreuem. El verb creuar el fem servir quan fem referència a l'acció de travessar (una via, un camp, un riu, el mar, l'aire), passant d'un costat a l'altre: “El cambrer creuava la plaça per servir les taules” o bé “El nen va creuar el riu pel pont llevadís”. Sovint s'abusa d'aquest verb en detriment d'altres verbs, com ara travessar o passar: “El Tàmesi travessa Londres” o “Els contrabandistes van passar la frontera de matinada”.

En canvi, el verb encreuar significa ‘disposar (dues coses) formant creu l'una amb l'altra', per exemple, “encreuar les cames l'una sobre l'altra”, “encreuar els braços denota avorriment” o “fer els mots encreuats”. També es fa servir quan dues vies es troben en un punt del seu recorregut (“Les dues carreteres s'encreuen a l'entrada del poble”) i quan ‘un automòbil, un tren, un missatger, etc., es troben en un punt determinat del recorregut amb un altre que va en sentit contrari'. Per exemple, “es van encreuar els missatges de correu”. I finalment també té el sentit figurat d'encreuar dues races o espècies.

Una expressió que també és incorrecta amb el verb creuar és quan algú diu s'ha quedat “de braços creuats” davant d'un fet, és a dir, sense fer res. En català, la forma correcta és “amb els braços plegats” (“Quan el van acomiadar es va quedar amb els braços plegats, sense reaccionar”).

Finalment, també l'expressió “creuar-se en el camí” es considera poc genuïna. Tal com explica el portal Ésadir, és un calc de l'anglès (“to get in one's way”) i és aconsellable evitar-la i recórrer a altres construccions. Per exemple, en la frase “sempre et creues en el meu camí” la podríem corregir per “sempre et fiques pel mig”, o en l'exemple “El dia que aquell professor es va creuar en el meu camí, em va canviar la vida” es podria substituir per “El dia que vaig conèixer aquell professor, em va canviar la vida”.

Sabíeu que…

El verb creuar només té el significat de travessar un carrer, un riu, una plaça, etc., en canvi encreuar vol dir disposar dues coses formant una creu.

 

6)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 19 de juliol del 2015

TERMCAT, 30 anys

David Paloma

Dijous es farà la festa d'aniversari del centre de terminologia amb el desig de subratllar que la terminologia és present en tots els àmbits de la vida

Durant els vuit anys que Aina Moll va dirigir la Direcció General de Política Lingüística (1980-1988), l'Administració es va dotar d'instruments decisius per a la normalització de la llengua catalana. En són exemple la Junta Permanent de Català (1981), la campanya de foment de l'ús social de la llengua («El català, cosa de tots» va ser el missatge de la Norma a partir del mateix 1981), la generalització dels cursos de català per a adults, amb el famós curs multimèdia Digui, digui (1983), i la creació del Centre de Terminologia TERMCAT (1985). El 13 de maig de 1985 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans van signar el conveni corresponent. Més tard es va crear, també, la Xarxa Tècnica de Normalització Lingüística (1986) i el Consorci per a la Normalització Lingüística (1988).

Una entitat de promoció i coordinació de les actuacions terminològiques en llengua catalana, el Termcat, ha esdevingut imprescindible per a la normalització lingüística. Per promoure l'ús de la llengua en tots els àmbits, calia dotar-la d'un instrument que vetllés per la terminologia. Els primers anys del centre van caracteritzar-se per una activitat modesta, lligada sobretot a les actuacions de normalització lingüística d'alguns departaments de la Generalitat. Però ara ja fa molts anys que els seus valors són cada vegada més visibles: compromís amb la llengua, qualitat en el treball, servei a l'usuari, projecció internacional, integració en un context multilingüe i participació social. El Termcat ha sabut crear en trenta anys eines i recursos innovadors i de qualitat, en un diàleg creixent amb especialistes i usuaris.

Aquesta és, de fet, una de les seves fites: a banda dels terminòlegs, el centre es recolza en l'aportació d'experts de sectors ben diversos. Aquests participen en les anomenades sessions de normalització, que són reunions de treball en què la intervenció d'especialistes en àmbits concrets permet precisar els conceptes i, si escau, trobar alternatives catalanes amb el màxim de suport. En trenta anys se n'han fet un munt: des de la primera, que es va dedicar a l'agricultura biològica, fins a les més recents, sobre nanotecnologia, twirling i màrqueting digital.

Hi ha qui reclama debats previs més amplis, per evitar desconcerts. Cal pensar, amb tot, que el Termcat ha demostrat dos mèrits que superen amb escreix alguns desajustaments: el seguiment de l'actualitat terminològica (la moda smart, la revolució dels drons, els corralitos...) i la capacitat de reconsiderar alguns termes. És el cas d'ennobliment. Després de proposar aquesta forma per a l'anglès gentrification, es va detectar que també hi havia un punt de vista negatiu en la transformació socioeconòmica d'una àrea urbana degradada: el desplaçament dels grups socials més vulnerables. El Termcat ha rectificat i prefereix substituir ennobliment per l'adaptació catalana del manlleu: gentrificació.

El Termcat emmarca la seva activitat dins del procés de normalització de la llengua catalana i en un context global determinat per la societat del coneixement, la diversitat i el multilingüisme. És per això que els usuaris identifiquen el segell Termcat en arbres de camp, índexs, taules, fotografies, notes… i, sobretot, en una presentació multilingüe dels termes. La neoloteca i el cercaterm s'han convertit en eines de consulta recurrent, també per al traductor.

Dades

Algunes dades dels últims anys revelen l'empenta del Termcat: més de 300 termes normalitzats cada any, una vintena llarga de publicacions, una mitjana de 2.000 consultes terminològiques ateses, 7.000 seguidors a Twitter, etc. En trenta anys, el centre de terminologia ha tingut cinc directors de prestigi: M. Teresa Cabré (1985-1988), actual presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans; Isidor Marí (1988-1997), expresident de la Secció Filològica; Ester Franquesa (1997-2002), actual directora general de Política Lingüística; Rosa Colomer (2002-2012), la presidenta que va ocupar el càrrec durant més anys i que va morir prematurament, i Jordi Bover, director des del 2013. Ell mateix es refereix als pròxims projectes: "En tenim un munt en dansa, però si n'hagués de destacar un parell em referiria al Diccionari de relacions internacionals i a l'actualització del Diccionari enciclopèdic de medicina".

La festa

El pròxim 23 de juliol serà la festa dels 30 anys del Termcat. Es farà al teatre de Sarrià a les 7 de la tarda. Hi ha previst un espectacle amb actuacions diverses, com la d'un divulgador científic i un pianista. També hi haurà alguna sorpresa tecnològica. Tot s'encamina a explicar que la terminologia és present en tots els àmbits de la vida: en la ciència i en l'art, en la tecnologia i en l'oci. Per donar resposta a aquesta presència, en català tenim una eina valuosíssima, de tradició i de rigor, al servei de tots i que enguany fa 30 anys: el Termcat. En podeu seguir els últims detalls a Twitter, amb l'etiqueta #TERMCAT30.


 

7)
 
Article publicat en la revista Llengua i Dret
 
 
 
Aitor Carrera
 
 
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - de capa i creu
 
2) Eugeni S. Reig - de l'os gros
 
3) Antoni Llull Martí - Els tests i la testa
 
4) Joan Tudela - Eugeni S. Reig, l'amic de les paraules (VI)
 
5) Albert Pla Nualart - Aquest llibre és tan(t) o més bo que l'anterior
 
6) Rudolf Ortega - El lapao i el sostre de vidre
 
7) Quim Gibert - Una llosa que no sap curar ni el millor oftalmòleg
 
8) Pere Ortís - Alguns anuncis comercials
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací