InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 12010 (dimarts 10/11/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Fa de mal empassar-se
 
2) J. Leonardo Giménez - Rovell i rovellat
 
3) Teresa Tort - Rompre
 
 
5) Albert Branchadell - El factor Lozano al PSOE
 
 
7) Josep Daniel Climent - «Parlem bé», d'Enric Valor (I)
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

Fa de mal empassar-se

 

Exemple d'Ús: «És que no el trago, tu.»

Ús correcte: «…no el puc pair, tu.»

Explicació: També es diu no el puc parir, que és una forma reforçada de l'original. Segons el grau de formalitat, també no el puc sofrir, no l'aguanto o el tinc entravessat. El DIEC

registra dragar (que sembla que ve de l'avidesa devoradora dels dracs) i l'expressió no poder dragar algú: tan honest és dir-vos-ho com assenyat no recomanar-vos-ho.

 
2)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 9 d'octubre del 2015
 
Rovell i rovellat
 
J. Leonardo Giménez

 

Tot el món (o quasi tot) que parla valencià coneix els diversos sentits de la paraula “rovell”. En té més d'un. En primer lloc, segons el nostre Diccionari normatiu valencià, vol dir ‘part central dels ous dels vertebrats ovípars, que conté l'embrió', ‘Massa esferoïdal groguenca o rogenca que hi ha a l'interior dels ous de les aus femelles i dels rèptils'. És a dir, en un ou, allò que no és la clara. Eixe rovell té un significat ben positiu, perquè siga fregit, caigut, bollit o passat per aigua, mira que els ous amb el rovell estan bons! Si les gallines i les altres aus femelles no en pongueren tants com en ponen, de segur que els ous amb els seus corresponents rovells valdrien i es pagarien tan cars com el caviar. I en sentit figurat el rovell de l'ou és ‘la part més important o millor d'alguna cosa'. Però l'altre principal sentit de “rovell” ja no és tan positiu, més prompte és ben negatiu, perquè fa referència a ‘òxid de ferro rogenc que es forma en la superfície del ferro per acció de l'aire humit', ‘capa que es forma en la superfície de diversos metalls per l'acció de l'aire humit, per corrosió'. Un ferro rovellat és un ferro oxidat, per tant inservible, per a tirar o donar al ferroveller o home del ferro vell. També, en sentit figurat, ser un rovellat té un sentit pejoratiu, perquè es diu del que és ‘molt prim, flac, raquític, envellit'. I la  ‘brutícia que es forma o deposita a la superfície d'una cosa corroint-la' és també rovell, com el rovell de les dents. D'altra banda, ‘”no deixar criar rovell” és ‘gastar alguna cosa molt de pressa'. Un hereu del meu poble va dilapidar tan prompte la fortuna heretada que no va deixar que els béns i els diners criaren rovell.

 

Tornant al significat positiu de “rovell”, tenim que, en sentit col·loquial, en alguns llocs a l'as d'oros de les cartes se li diu “rovellet”. I un gran campió, as d'asos de la pilota valenciana, va ser conegut com a Rovellet, encara que, en el seu cas, eixe sobrenom diminutiu li venia de son pare, també pilotari, el Rovell de Dénia. Però mai millor renom podia haver tingut, ja que va ser el millor pilotari de la seua època, i segurament de totes fins a l'aparició del gran Genovés. I “fer un ou de dos rovells” és ‘fer una cosa extraordinària, fabulosa, insòlita, excepcional'. Vaja, el que feien Rovellet i el Genovés (i Juliet i Eusebio).

 

3)
 
 
 
Teresa Tort
 
 
4)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimecres 21 d'octubre del 2015
 
 

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura obre una línia de subvencions que té com a objectiu promoure la incorporació del doblatge i la subtitulació al català en produccions audiovisuals, en suports del circuit d'explotació comercial posterior a les estrenes en sala, com ara plataformes de vídeo a la carta i televisió, DVD, Blu-ray i altres formats digitals.

La iniciativa és fruit d'un conveni entre el Departament de Cultura, el Departament de la Presidència i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i del diàleg amb el sector.

Nota de premsa

 
5)
 
 
 
Albert Branchadell
 
 
6)
 
Entrevista publicada en VilaWeb diumenge 25 d'octubre del 2015
 
 
 
7)
 
Publicat en el blog Interés per la llengua dels valencians dissabte 24 d'octubre del 2015
«Parlem bé», d'Enric Valor (I)
 
Josep Daniel Climent
 
 
8)
 
https://www.plataforma-llengua.cat/butlletins/25/156
 
Butlletí núm. 156 de Plataforma per la Llengua
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací