InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1201 (dilluns 26/10/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Això com es menja?
 
2) J. Leonardo Giménez - El metre i el metro
 
3) Teresa Tort - Provessó
 
 
 
 
7) Arriba a les llibreries Paraula i Passió. Sant Vicent Ferrer, predicador, d'Albert Toldrà
 
 
9) El CINC portarà cinema infantil en català a 41 localitats aquesta tardor i hivern
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
Pau Vidal
 

Això com es menja?

 

Exemple d’Ús: «Quina empanada que portes!»

Ús correcte: «Quin cacau mental que portes!»

Explicació: Empanada i panada són dialectalismes admesos pel IEC però no d’ús general. La variant adjectivada «Estàs empanat» també té un equivalent ja existent d’allò més adequat: «Estàs (ben) espès

 
2)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 10 de juliol del 2015
 
El metre i el metro
 
J. Leonardo Giménez
 

Eugeni S. Reig em suggerix que tracte en esta columneta la parella lingüística “metre/metro”. Diu l’autor d’El valencià de sempre i d’altres joies lexicogràfiques que “Com que en castellà s’usa la paraula ‘metro’ per als dos conceptes, la gent es fa un embolic i, quan parla valencià, diu ‘metre’ en els dos casos. Els darrers dies m’he cansat de sentir parlar de ‘les víctimes del metre’ per a referir-se a les persones afectades per l’accident de metro de Jesús, ací a València”. Jo, i supose que molts de vostés, també hem sentit eixa errada. Sense anar més lluny, no fa molts dies, una de les autoritats més rellevants de la Generalitat es va referir dos vegades al malauradament famós accident del metro de València i a les víctimes, com “les víctimes de l’accident del ‘metre’”. Ja em sap greu haver de referir-me al doblet “metre/metro” per eixe cas, però un “metre” és la denominació que rep la unitat de longitud del Sistema Internacional, que constituïx base del sistema mètric decimal, mentres que la paraula “metro”, de “metropolità”, fa referència a ‘ferrocarril, de recorregut generalment subterrani, destinat al transport ràpid de viatgers per l’interior d’una ciutat’.

 

La confusió de dir “metre” en comptes de “metro”, a banda del que diu Reig, la provoca, en part, el fet que hi ha paraules que en castellà acaben en “o” àtona i les seues equivalents en valencià fan la terminació en “e”, també inaccentuades, com “centro/centre”, “cuatro/quatre”, “filtro/filtre”, “nexo/nexe” i moltíssimes altres. També la prevenció, moltes vegades injustificada, en l’acabament en “o” àtona, origina l’esmentat erro, a pesar que en tenim alguns centenars, de mots acabats en eixa grafia, com “abadejo”, “amo”, “barco”, “carro”, “duo”, “ferro”, “fofo”, “ganso”, “ganxo”, “gitano”, “lloro”, “manso”, “misto”, “moro”, “mosso”, “piano”, “rotllo”, “saxo”, “suro”, “xaparro”, “xato” o “xorro”. En tot cas, recordem que molts acabaments en “o” àtona en castellà, com “complejo”, “contexto”, incesto”, “texto”, “coro” i molts altres, en la nostra llengua acaben en consonant: “atent”, “complex”, “context”, “incest”, “text”, “cor”. A banda del cas del “metre/metro”, algun altre ben curiós hem pogut sentir. En un viatge en tren a València, em va tocar un company de compartiment, que, parlant de música i dels instruments, i segurament indigestat de normativa, deia “saxe” en comptes de “saxo”. Jo no vaig reprimir en cap moment la seua particular forma d’anomenar l’apòcope de “saxòfon/saxofón”. Sí que repetides vegades vaig pronunciar el nom acurtat d’eixe instrument, dient “saxo”, però deguí paréixer-li un indocumentat perquè ell continuà amb el seu “saxe”.

 

5)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimarts 29 de setembre del 2015
 

Prop de 250 nous termes en català publicats al DOGC


Acaben de sortir publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 6965, del 29 de setembre de 2015) prop de 250 nous termes catalans normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT durant el segon i el tercer quadrimestre de 2014 i el primer quadrimestre de 2015. Els nous termes pertanyen, entre d’altres, als àmbits de l’agricultura, l’alimentació, la botànica, el circ, l’economia, els esports, la indústria, la música i els transports.

Destaquen especialment, pel nombre de termes, els apartats dedicats a la música, amb més de vuitanta termes sobre estils musicals (acid-house, beatboxing, chill-out, country, cúmbia, disco, folk, funk, fusió, house, punk, rap, reggaeton, soul, tecno, etc.); el twirling (un esport practicat amb acompanyament musical consistent a executar una sèrie d'exercicis amb un o més bastons), amb una cinquantena de termes (brètzel, bucle, cascada, cua de peix, fujimi, hollie o vuit, entre d’altres), i el circ, amb una vintena de termes relacionats amb l’espectacle (figura, número, ritme, rutina, salutació, troupe, etc.) i amb l’espai escènic (carpa o vela, cúpula, antena central, rodada, torreta, violí, etc.).

A banda d’aquests tres grans blocs, també s’inclouen en aquesta resolució termes dels àmbits de l’agricultura i l’alimentació (agricultura biodinàmica, agricultura ecològica o agricultura biològica, agricultura integrada, aliment ecològic o aliment biològic, whisky de gra, whisky de mescla, etc.); la botànica i la zoologia (fònio, ipé, longan o ull de drac, orenga asiàtica, xia, ostra japonesa, etc.); l’economia (cartera rèplica, finançament col·lectiu, finançament col·lectiu amb recompensa o micromecenatge, finançament col·lectiu de donació o microdonació, etc.); la indústria (cervesificació, envàs actiu, envàs intel·ligent, susceptor de microones, gas coixí, gas d’operació, etc.); la sociologia (perspectiva de gènere, transversalització de gènere, mil·lennista, etc.), o els transports (dron o vehicle aeri no tripulat, proveïment de combustible, gavarra de proveïment, etc.).

Les fitxes completes de tots aquests nous termes són consultables al web del TERMCAT, a través de la Neoloteca i el Cercaterm.

El Consell Supervisor és l’òrgan que s’encarrega oficialment de la normalització de la terminologia en llengua catalana i està format per lingüistes i especialistes vinculats al TERMCAT i a l’Institut d’Estudis Catalans.

El TERMCAT és un consorci de la Direcció General de Política Lingüística adscrit al Departament de Cultura i format per la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que coordina i promou les actuacions terminològiques en llengua catalana.

 
6)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dilluns 28 de setembre del 2015

Google Drive incorpora la transcripció de veu a text, també en català


Google ha incorporat aquest mes de setembre el dictat per veu al processador de textos de Google Drive. Aquesta nova funcionalitat, que també està disponible en català, permet als usuaris la transcripció de veu a text d’una manera fàcil i còmoda, és a dir, poder escriure sense utilitzar el teclat.

Els sistemes de dictat automàtic com el que ara incorpora Google Drive processen el senyal de veu que emet l’ésser humà, en reconeixen la informació que conté i la introdueixen en un processador de text. El resultat és una funcionalitat que ens permet escriure parlant i, si cal, després corregir les errades del text.

El Drive inclou aquesta opció de reconeixement de veu al menú Eines del seu processador de textos. Quan l’activem, podem començar el dictat parlant davant de la icona del micròfon que apareix a l’esquerra de la pantalla. Si volem canviar de llengua, el sistema ho reconeix automàticament i ens permet passar d’una llengua a una altra de manera natural.

En el camp de la lingüística computacional, que utilitza la informàtica per estudiar i tractar el llenguatge humà, les tecnologies de la parla, i en concret el reconeixement automàtic de la veu, representen un dels àmbits més atractius d’investigació i desenvolupament, i cada vegada més tenen una aplicació pràctica a les necessitats de les organitzacions i de la societat en general.

El reconeixement de veu permet donar instruccions a un ordinador o navegar pel menú d’un dispositiu mòbil sense necessitat de fer servir el teclat. En aquest sentit, ha estat un gran avenç per aconseguir fer accessibles els mòbils i els ordinadors a les persones amb discapacitat visual o amb problemes de mobilitat.

 

7)
 
Arriba a les llibreries Paraula i Passió. Sant Vicent Ferrer, predicador, d'Albert Toldrà

Sant Vicent Ferrer, ara i ací, fa un lectura en primera persona del seu complex personatge històric i del seu mite, intensament manipulat per diferents interessos polítics, i ens conta com ell va ser, per damunt de tot, un predicador apassionat, el portador de la paraula. Una nova lectura, fresca i comprensible i sobretot racional, de la figura de sant Vicent.

Una nova lectura, fresca i comprensible i sobretot racional, d'una de les nostres figures històriques més emblemàtiques, sant Vicent Ferrer. Un personatge que s'endinsa en el mite i esdevé símbol i, com a tal, intensament manipulat per diferents interessos polítics. Un home que en el seu temps és, per damunt de tot, un predicador apassionat, el portador de la paraula.

Albert Toldrà i Vilardell, doctor en Història, ha estudiat diferents aspectes de la cultura medieval, com ara la religiositat i la sexualitat. Ha publicat diversos articles especialitzats i de divulgació, així com els llibres Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (Premi Octubre d’assaig, 2000), Un cafè amb Raixida. Per entendre les religions (2004), Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (2010), Asmodeu. Dona, dimoni i sexe a l’Edat Mitjana (Premi Micalet d’assaig, 2011), En nom de Déu. La Inquisició i les seues víctimes al País Valencià (2011) i La carn. Cos i sexualiat a l’Edat Mitjana (Finalista del I Premi d’Història de Catalunya Santiago Sobrequés, 2012).

Es pot llegir un fragment en línia a http://issuu.com/bullent/docs/paraula_passio_tast/1
 
8)
 
 
9)

El CINC portarà cinema infantil en català a 41 localitats aquesta tardor i hivern

Més de 532.000 espectadors han vist cinema en català en el marc d’aquest programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística

El programa CINC, que fomenta el consum de cinema infantil en català, portarà la seva programació a 41 localitats aquesta tardor i hivern. Impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística i de diversos ajuntaments, institucions, entitats i cinemes, el CINC potencia l’oferta de pel·lícules en català, amb una programació atractiva de cinema de reestrena, una política de preus baixos i una oferta que arriba a tot el territori.

El CINC arribarà enguany a Agramunt, Badalona, Balaguer, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Bellpuig, Blanes, Castellar del Vallès, Cerdanyola, el Pont d’Armentera, el Vendrell, els Hostalets de Pierola, Falset, Figueres, Girona, Granollers, Juneda, l’Hospitalet de Llobregat, la Seu d’Urgell, Lleida, Mataró, Mequinensa, Montblanc, Olot, Platja d’Aro, Ripoll, Roquetes, Rubí, Sant Andreu de la Barca, Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Solsona, Tamarit de Llitera, Tarragona, Tàrrega, Vila-seca, Tremp, Vilafranca del Penedès, Vilassar de Dalt i Vielha. Enguany s’hi incorporen Begues i el Pont d’Armentera. Els films més projectats seran Els Mínions, Atrapa la bandera, Del revés, La casa màgica, Campaneta i la llegenda de la bèstia i Home.

Col·laboren en el CINC els ajuntaments d’Agramunt, Balaguer, Begues, Bellpuig, Castellar del Vallès, El Pont d’Armentera, Els Hostalets de Pierola, Falset, Figueres, Juneda, Mataró, Mequinensa, Montblanc, Ripoll, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Solsona, Tamarit de Llitera, Tremp, Vielha e Mijaran, Vilassar de Dalt, el Consell Comarcal del Solsonès, els Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona, La Cate Espai Cultural de Figueres, el Cineclub Diòptria de Figueres.

 

Per part de les sales d’exhibició, hi col·labora Cines Atrium de Sant Andreu de la Barca, Cinema Casal d’Agramunt, Cine Centro de Entidades de Tamarit de Llitera, Cinema Era Audiovisuau de Vielha, Cine Goya de Mequinensa, Cinemes Guiu de La Seu d’Urgell, Cinema Kubrick de Vilafranca del Penedès, Cinema El Punt de Cerdanyola del Vallès, Cinema Majèstic de Tàrrega, Cines Olot, Cine París de Solsona, Cinemes Texas de Barcelona, Circuit Urgellenc, Screenbox Funatic de Lleida, Filmax Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat, Màgic Megacine de Badalona, Ocine, Teatre-Cinema Armengol de Bellpuig, Teatre-Cinema Comtal de Ripoll, Yelmo Cines Baricentro de Barberà del Vallès, Cinesa, Espai Cultural La Lira de Tremp, La Massa Centre de Cultura de Vilassar de Dalt, Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler de Rubí, Biblioteques de Mataró, Teatre El Goula-Centre Cívic El Roure de Begues, Movi-cine.

 

 

Els exhibidors que vulguin incorporar-se al CINC poden sol·licitar-ho a cinema.dgpl@gencat.cat
 
Tota la programació del CINC es consultable al portal Cinema en català: http://www.gencat.cat/llengua/cinema  
 
Per estar al dia de les novetats del cinema en català ens podeu seguir a través de: Facebook de Cinema en català
Twitter de @cat_cine 
 
Clip de promoció per Internet https://youtu.be/TT-JWOjg52Y

 

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací