InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1200 (dijous 22/10/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Moderador fabulador
 
2) Revista digital CURS
 
3) J. Leonardo Giménez - Guapos i tontos; i a disfrutar
 
4) Màrius Serra - La mare del Tano
 
5) Núria Puyuelo - De rendes i lloguers
 
6) David Paloma - Sobrassada poltrú
 
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

Moderador fabulador

 

Exemple d'Ús: «Això ve a conte del que preguntava el ponent.»

Ús correcte: «Això ve a tomb del que preguntava el ponent»

Explicació: Venir a cuento i venir al caso corresponen al nostre venir a tomb.

 
2)
 
Revista digital CURS
 
El “Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears” (GRESIB) publica anualment des de 2007 la revista digital CURS (http://www.uib.cat/depart/dfc/gresib/curs/index.html ), l'objectiu principal de la qual era inicialment divulgar treballs de recerca sociolingüística (en el sentit més ample del concepte) dels alumnes de la UIB, treballs que, fins i tot essent d'abast limitat, fossin prou ben fets i interessants per a merèixer l'oportunitat de ser coneguts pels investigadors en general. A més a més, però, de treballs d'alumnes, CURS també ha publicat treballs dels professors que en tenim cura.

Fins al 2013 hem pogut omplir cada número anual amb treballs de procedència majoritària de les Illes, però la dificultat a mantenir la periodicitat anual amb aportacions d'aquesta procedència ens aconsella difondre-la al màxim per tota l'àrea catalanoparlant (sabem, tanmateix, que molts de vosaltres ja la coneixeu) i també a fora, i demanar-vos, a tots els qui treballau en aquest àmbit (conflicte lingüístic, diversitat lingüística, multilingüisme, interferència lingüística, variació lingüística...), que hi col·laboreu, bé sigui enviant-nos treballs vostres bé sigui enviant-nos treballs d'alumnes, o de persones o grups externs a la universitat (si fos el cas), que cregueu que tenen la qualitat necessària per a ser publicats. Sabem tots que no sempre és fàcil publicar recerques fetes sobre temes sociolingüístics, sobretot si els autors són joves i encara poc coneguts, i per això creim que val la pena oferir, i aprofitar, aquesta oportunitat. Els treballs poden ser també ressenyes de publicacions que cregueu mereixedores de ser criticades (en sentit positiu i negatiu, naturalment). Quant a la llengua, poden ser escrits en qualsevol llengua; si no són en català, però, us agrairem que vagin precedits d'un resum en aquesta llengua.

Per a qualsevol informació, o per a enviar-nos els treballs per a publicar, em podeu escriure a mi o bé fer-ho a qualcun dels altres membres del GRESIB: Joan Melià (
joanmeliagari@gmail.com), Gabriel Bibiloni (bibiloni@gmail.com) i Joan-Antoni Mesquida (j.mesquida@uib.cat).

Esperam que aprofiteu la nostra invitació i ens envieu o bé treballs vostres o bé treballs d'alumnes o altres persones que cregueu importants per a ser publicats.
 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 3 de juliol del 2015
 
Guapos i tontos; i a disfrutar
 
J. Leonardo Giménez

 

“El diccionari admet ‘guapo' havent-n'hi tan pocs i no inclou ‘tonto', que n'hi ha tants”. Eixa cita és del savi, i poc suspecte de vel·leïtats herètiques idiomàtiques, Martí de Riquer, continguda en l'article de Màrius Serra “Ha de cedir mai la norma?” del llibre Canvi d'agulles, comentat en esta columneta ja en més d'una ocasió. És una menció representativa d'una situació anòmala, que es dóna en alguns casos, com és que paraules que ningú diu s'inclouen en el diccionari, i les que diem són absents, com és el cas, ja comentat, de “garatge/garaig” o “àrbitre/àrbit”, i altres. Però Martí de Riquer, en constatar l'absència normativa de “tonto”, es referia al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. L'ésAdir, portal de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, entra eixa paraula com a usable, amb la marca d'“ús restringit”. La institució normativa valenciana, l'AVL, arreplega “tonto” en el Diccionari normatiu valencià, com també inclou “bovo”, com ho féu Ferrer Pastor. Per tant, tontos i bovos tenen un lloc en el paradís de la nostra normativa lingüística. I també tenen lloc normatiu els guapos, que entraren en els diccionaris després que l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, passant d'ortodòxies i de fonamentalismes lingüístics, va retolar, que anaven a posar “Barcelona guapa” amb motiu de les Olimpíades.

 

La reivindicació dels tontos per part de Martí de Riquer, com he apuntat, ve arreplegada en l'article i en el llibre citats al principi. En eixe text, Màrius Serra relata una enquesta-consulta feta a usuaris/àries d'esta llengua, supose que de Catalunya, en què demanava opinió sobre quins mots s'haurien d'acceptar normativament, al parer dels voluntaris consultats. Les deu paraules més proposades per estos, el Top-Ten de la llista que reclama un lloc en la tolerància normativa, per este orde, són: disfrutar, làmpara/lampareta, bolso, lo (en comptes d'allò o el que ), algo, apretar, carinyo/carinyós, tamany, puro i barco. Supose que els/les participants en la consulta, preocupats/des per l'ús i la salut de la llengua no són secessionistes ni blavers sucursalistes i recalcitrants. I, com és ben obvi, Marius Serra no és cap meritori en pràctiques ni un sainetiste decimonònic, sinó escriptor acreditat i membre de la Secció Filògica de l'Institut d'Estudis Catalans. I una cosa ben curiosa: el nostre diccionari, el DNV, llevat de “bolso” i “algo” inclou les paraules d'eixe Top-Ten, en una mostra més del seu caràcter aperturiste i modern, que sens dubte necessitem. Per cert que els referits consultats volen disfrutar, com a primera opció proposada, i poder dir-ho i escriure-ho. Nosaltres els valencians ja ho fem.

 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 20 de setembre del 2015
 
Motacions
 
La mare del Tano
 
per Màrius Serra
 
Vam començar la setena temporada del programa “Divendres” amb l'Espartac Peran buscant paraules en ruta al pla de la Catedral de Barcelona, envoltats de plaçanovins i plaçanovines, un gentilici creat a partir de plaça Nova per Sempronio (Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs, cosí d'en Tísner). El tòpic diu que a Barcelona el català és de baixa qualitat i ple d'interferències. Doncs al rovell de l'ou (com balla) del cap i casal ens van acompanyar uns quants veïns (i exveïns) heroics que ens van aportar un munt d'expressions sorgides del centre mateix de Barcelona. Com ara “això és Can Seixanta” (nascut al carrer de la Riereta), els “canelons” (nascuts a Cal Beco del Racó, la fonda que l'italià Giovanni Ardizzi va regentar al carrer de Capellans) i “la mare del Tano quan era gitano”. Aquesta última expressió potser és la que crida més l'atenció. Qui no s'ha preguntat mai qui cony era el tal Tano? Sobre la identitat d'aquest fill de sa mare circulen diverses versions. A Buenos Aires un tano és una persona d'origen italià. Prové de napoletano i s'aplica indistintament de l'origen transalpí, de la mateixa manera que gallego és sinònim d'espanyol. També circulen llegendes sobre personatges que s'anomenaven Tano, però els plaçanovins associen el Tano als venedors de tripes i menuts que hi havia al carrer dels Sagristans, al barri de la Catedral. Resulta que tenien la seva advocació patronal a sant Gaietà, a la parròquia de la plaça de Santa Anna, l'actual Portal de l'Àngel. Per això els anomenaven gaietanos i com que molts d'ells eren gitanos va sorgir això de “la mare del Tano que (o quan) era gitano”. Ve-t'ho aquí.
 

5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 15 de maig del 2015
 

De rendes i lloguers

Núria Puyuelo

 

Ja han fet la declaració de la renda? Potser em respondran que no n'he de fer res, d'això, però no els ho pregunto per ficar-me on no em demanen, sinó perquè si encara no l'han feta recordin, si demanen hora al seu gestor, que en català es diu renda i no renta. Aquest últim és un barbarisme molt estès, sobretot en aquestes èpoques tributàries. El mateix succeeix amb l'adjectiu que deriva de renda: en català diem que una cosa és rendible econòmicament i no rentable, que fa referència a una cosa que pot ser rentada. Un cas semblant que sovint també porta maldecaps als parlants és el de venda i venta, en què venda és el correcte en català i venta, el barbarisme.

Un altre terme econòmic que més sovint del que voldríem es fa servir erròniament és el barbarisme financiar (en català, finançar), i amb ell tots els seus derivats: financiació, financier, finàncies (en català, finançament, financer, finances)… Tal com explica el lingüista Rudolf Ortega en el seu últim llibre Tots els dubtes, “la llengua té una capacitat enorme d'assimilació, i sovint pot passar que un barbarisme sigui plausible, tan fàcil d'incorporar, que, sense adonar-nos-en, s'acabi estenent a tot de derivats”, i aquest barbarisme és un d'ells, “una mena de branca borda que cal tallar d'arrel”, assenyala.

I sense allunyar-nos gaire del món econòmic i endinsant-nos en el sector immobiliari, Ortega destaca una altra expressió que moltes vegades veiem mal escrita en els balcons i finestres de les cases: “Pis en lloguer”. En català, quan tenim un pis per llogar, hi podem penjar un rètol que digui “Pis de lloguer” o bé “Pis per llogar”, o encara més fàcil “Es lloga”. Això no es garantia de llogar-lo més de pressa, però d'aquesta manera no escamparem errades lingüístiques per les façanes dels edificis. La que sí que és correcta és la construcció “en venda” (d'aquí l'error de “pis en lloguer”), així com les expressions “de venda” i “per vendre”. Per tant, podem dir: “pis en venda”, “pis de venda” i “pis per vendre”.

Sabíeu que…

Tots els dubtes. Una gramàtica del català a l'abast (RBA, 2014), de Rudolf Ortega, és una gramàtica accessible, que reuneix cinc-centes entrades sobre qüestions controvertides de català i que pretén ser una eina útil i pràctica per resoldre dubtes lingüístics fàcilment.

 

6)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 7 de juny del 2015
 
 
Sobrassada poltrú
 
David Paloma

S'acaba el curs i sovintegen els actes de final de curs. En l'àmbit dels estudis de llengua, destaca la conferència de cloenda del Postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic, de la Universitat Autònoma. És el postgrau de correcció més longeu i exitós del país, si em permeteu l'ús de dos adjectius que no recull el diccionari normatiu.

Amb el títol Aspectes botànics i lingüístics de l'obra 'Noms de plantes'. Orientacions per a correctors, Josep Vigo i Joan Carles Villalonga van ressaltar el 19 de maig un bon ramell d'observacions entorn dels noms de plantes. Savis tots dos, Vigo va centrar-se en el codi internacional de nomenclatura per explicar els requisits i la forma dels noms dels tàxons. Com és el nom d'una família, d'un gènere; com són els noms de les espècies i subespècies. Villalonga, en canvi, va donar algunes orientacions per a correctors que se les hagin amb les denominacions populars de les plantes. Va despuntar un cas: poltre d'eruga (nom científic: Briza maxima). El diccionari normatiu en paper, edició del 2007, defineix aquest terme com a 'balladores'. Aquesta és una planta de la família de les gramínies, d'espigues ovalades, sovint de color bru o purpuri, "que pengen de pedicels filiformes". En català té altres noms deguts al moviment de les espigues quan fa vent (belluguet gros, herba tremoluda...) o a la seva forma (arracades, sabatetes...).

Aleshores Villalonga va revelar una descoberta de bon observador: entre la primera i la segona edició d'Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans, va caure la forma original poltrú provinent d'una obra del botànic menorquí Rodríguez i Femenias. Masclans no sabia que, a les Balears, poltrú es refereix al budell cec del porc, que es farceix de sobrassada. Villalonga va encarar la planta a la sobrassada poltrú i va concloure que la denominació correcta havia de ser poltrú d'eruga. O paltruc d'eruga, en la variant central.

Final: el diccionari normatiu en línia ja no recull l'error. Però s'ha quedat només una variant: la central.

L'apunt

L'obra Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, de Joan Vallès (dir.), ha estat guardonada recentment amb el premi Crítica Serra d'Or.

 

7)

 
Publicat en el diari EL PAÍS dimecres 7 d'octubre del 2015
 
 
Andreu Manresa

Un ou frit/estrellat/aferrat o de dos vermells? Amb randeta o sense? Potser t'estimes més, també, una tallada de sobrassada i suquet de mel? O millor amb formatge tendre frit? Com que ets de barra prima, qui sap si et convé just un ou passat per aigo el temps de la Salve o unes galletes trempades...?

Una llengua –i una cuina– sense papers, d'expressió minoritària, perifèrica, aïllada, amb els costums fermats també hi cap i connecta a la xarxa –sense papers, igualment– com els fets han demostrat aquest any a elpais.cat.

L'expressió de la llengua catalana a les Illes Balears –que és l'eina per fer històries, no l'argument ni el motiu central– es veu que pot fluir, gens dissident ni estantissa, al mapa del periodisme modern, digital. En temps i casos noticiables, allò que s'esdevé i és evident, pot ésser vestit/decorat de manera singular, sense fer recerca de dites arqueològiques i de mots florits a l'antigor, de filigranes com a mots encreuats. Tot és qüestió de to.

Això ha estat el cas des de Mallorca estant, amb pretensions d'informar i copsar el lector amb fets i històries no comunes, immediates i d'interès general, sense ànsia de dictar doctrina o dur les banderes del combat habitual.

La llengua diversa dels illencs, amb tanta riquesa i varietat al tronc comú del català, té els seus mots i expressions populars (veritables, originals), no sempre acceptats a les bíblies i als altars normatius i de correcció als canals massius del règim del català ortodox.

L'idioma comú que usa la gent illenca, sense mots d'argot clànic, secrets equívocs (bé, algun), tragina els arguments de les cròniques i notícies illenques a elpais.cat. És un magatzem d'ecos i sons.

Aquí, per ventura, s'ha fet el periodisme de sempre a la casa, emperò des de l'ús habitual i modern d'una vella llengua antiga amb pipella nova, també amb els enllaços, les imatges i els suports que nodreix l'univers digital. Per molts d'anys.

 

8)
 
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - cotxada
 
2) Eugeni S. Reig - cremar-se les celles
 
3) Antoni Llull Martí - Els algebristes componedors d'ossos
 
4) Joan Tudela - Eugeni S. Reig, l'amic de les paraules (III)
 
5) Albert Pla Nualart - L'exercici ascètic d'endreçar
 
6) Albert Pla Nualart - El que ens queda de ‘rodríguez'
 
7) Rudolf Ortega - Deures de català per a l'esquerra emergent
 
8) Josep Daniel Climent - Carles Salvador, mestre, escriptor i gramàtic
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací