InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1199 (dimecres 21/10/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. I el director, a la sala de conferències
 
2) J. Leonardo Giménez - La presa i la pressa
 
3) Teresa Tort - Somorda
 
4) Es presenta la versió 2.6 del Catalanitzador de Softcatalà per al Windows i Mac OS X i arribem als 100.000 usuaris
 
5) Xerrades amb M. Teresa Cabré Castellví
 
6) XXXIIIè PREMI DE POESIA MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ - CIUTAT D'ALCOI
 
7) Guanyadora del 17é Premi Bernat Capó, de difusió de la Cultura popular
 
 
 
1)
 
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal

I el director, a la sala de conferències

 

Exemple d'Ús: «La deuta pública s'està fent insostenible.»

Ús correcte: «El deute públic s'està fent insostenible.»

Explicació: Ídem que a l'anterior.
 
2)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 26 de juny del 2015
 
La presa i la pressa
 
J. Leonardo Giménez

 
El passat dissabte, tretze d'este mes, va ser la presa de possessió dels membres electes de les corporacions locals. Eixa “presa” s'escriu així, amb una sola “s”, però en alguna web hem pogut llegir “pressa” amb dos “ss”. També alguns ajuntaments han posat eixa paraula, erròniament, amb doble esse en la seua pàgina virtual. “Pressa” existix en eixa forma, i tant, ja que quan ens afanyem a fer alguna cosa, sovint ho fem amb presses, que s'ha d'escriure doblant la referida lletra. L'explicació, en principi, és fonètica, però insuficient: “presa” s'escriu amb una esse perquè representa la sibilant sonora, mentre que en “pressa” el dígraf “ss” representa una pronúncia sorda, i per això la diferència de grafia. Però, com deia més amunt, l'explicació fonètica és insuficient perquè en la zona del valencià apitxat (del Xúquer al Palància i molt més) no es fa la diferenciació entre les esses de “presa” i “pressa”. Es pronuncien igual, per això cal una explicació més pràctica dels diferents significats de les dos formes. “Presa”, amb una “s” , al seu torn també en té, de variació de sentits. Com s'ha comentat, pot significar l'acte de prendre possessió d'un càrrec, però també uns quants més, per exemple: ‘acció de prendre, d'agarrar o d'emparar-se d'una cosa', “La presa d'una ciutat, presa de posicions”; ‘allò que es pren', “Els caçadors portaren les preses a la cuina”; ‘part d'un medicament o d'un aliment que es pren d'una sola vegada', “El metge li ha recomanat dos preses diàries”; ‘connexió, derivació d'un aparell, instal·lació o cable, que s'efectua per a posar-los en contacte'; és també ‘construcció que es fa en un riu per a embassar, retindre o desviar aigua', sinònima de “dic”, “pantà”; pot ser també el femení de “pres”, ‘persona empresonada'; si és dona, “presa”, amb una esse ja va bé. En els empresonaments per corrupció abunden més els hòmens, però alguna fèmina ha caigut presa: Tenim “preses” en “au, gos, animal de presa', de vegades en forma de persona respectable, com els corruptes presos; “presa de contacte” entre persones; “presa de corrent de llum, de so, de terra”, etc. Per la seua banda “pressa”, amb dos esses sols fa referència a ‘necessitat o desig intens de fer ràpidament una cosa', “Vine prompte que tinc pressa. Regla pràctica, a banda de la diferenciació fonètica: amb dues esses s'escriu quan significa ‘afanyar-se, rapidesa, precipitació, urgència', etc. En tots els altres casos de possible confusió, amb una. I quan anem amb presses, ho fem “de pressa” o “a pressa”.
 
3)
 
 
 
Teresa Tort
 
4)

Es presenta la versió 2.6 del Catalanitzador de Softcatalà per al Windows i Mac OS X i arribem als 100.000 usuaris

El Catalanitzador de Softcatalà (http://catalanitzador.softcatala.org) és un programa que posa a l'abast de qualsevol usuari de forma senzilla tenir en català els ordinadors amb el Microsoft Windows o Mac OS X. En executar-lo, el Catalanitzador analitza automàticament els canvis que cal fer i, en un procés guiat, els realitza sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res més.

Més de 100.000 usuaris

Des de la seva publicació el 22 d'abril de 2012, més de 100.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador, convertint-se en un dels programes més baixats a Softcatalà. Les estadístiques es poden consultar a: http://catalanitzador.softcatala.org/stats/

Viure i treballar plenament en català

L'objectiu del Catalanitzador de Softcatalà és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows o Mac OS X; a aquest efecte, hi aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris perquè l'usuari pugui treballar en català.

En sistemes operatius com ara el GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: realitzar canvis de configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d'opcions específiques per a diversos programes. Les traduccions que aplica el Catalanitzador han estat desenvolupades per diferents empreses, com Microsoft, Apple, Adobe, Google o Softcatalà en el cas del Firefox.

Novetats de la versió 2.6

En Windows la principal novetat és la compatibilitat amb Windows 10 i la possibilitat de catalanitzar-ho.

Windows:

  • S'envien les estadístiques anònimes per connexió segura (https)
  • Compatibilitat amb LibreOffice 5.0
  • Inclou la nova versió del corrector gramatical LanguageTool 3.0
  • Millores amb la compatibilitat del Google Chrome
  • Compatibilitat amb Windows 10 i els seus paquets d'idioma (català i valencià)
  • Compatibilitat d'iTunes de 64-bits versió 12 o superior
  • Compatibilitat amb el nou Adobe Acrobat DC
  • Mitja dotzena d'errades corregides.

Mac OS X:

  • S'envien les estadístiques anònimes per connexió segura (https)
  • Inclou darrera versió (3.0) del corrector ortogràfic de Softcatalà
  • Millores amb la compatibilitat del Google Chrome
  • Algunes petites errades corregides

Dispositius mòbils

Com que no és possible automatitzar el procés de catalanització en dispositius mòbils, expliquem el procediment pas a pas perquè configureu el vostre dispositiu mòbil en català:

La importància de navegar en català

Gràcies al canvi de llengua en els navegadors que fa el Catalanitzador, els usuaris s'identificaran a partir d'aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin per Internet, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català.

Aquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i d'institucions públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipèdies més actives, però amb dificultat d'arribar al seu públic objectiu.

Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador de Softcatalà

Us demanem ajuda en la seva difusió:

  • Executeu-lo en tots els vostres ordinadors.
  • Difoneu el programa a les xarxes socials, blogs i webs.
  • Si teniu un blog o web, poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí (https://www.softcatala.org/catalanitzador/baner.php) en trobareu uns quants.
  • Publiciteu l'existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars.
  • Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador.
  • Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats...) que facin servir programari en català i suggeriu-los l'ús del Catalanitzador.

Institucions i entitats que hi donen suport

El Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Wikimedia, VilaWeb, Diari ARA, El9Nou, Acció Cultural del País Valencià, Universitat Pompeu Fabra i WICCAC. Les institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà.

Quant a Softcatalà

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org

5)

Xerrades amb M. Teresa Cabré Castellví

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

28 d'octubre del 2015 - 15 de juny del 2016
 
 
 
6)

XXXIIIè PREMI DE POESIA MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ - CIUTAT D'ALCOI

Bases

1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.

2. L'extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d'altres casos, a la d'un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d'altres certàmens.

3. Els treballs seran tramesos en format PDF a l'adreça electrònica d'Amics de Joan Valls i Jordà (amicsjoanvalls@gmail.com) abans del 31 de desembre de 2015. En aquest document no constarà

el nom de l'autor ni cap referència explícita que l'identifique, si bé hom pot fer-hi ús de pseudònims. En un altre arxiu, també en PDF, hi hauran de consignar-se les següents dades: títol de l'obra concursant, pseudònim si n'hi hagués, nom complet de l'autor i telèfon de contacte. L'organització contestarà els correus dels concursants com a garantia que han estat rebuts correctament.

4. S'hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s'ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l'obra o obres finalistes.

5. El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció de poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

6. El jurat d'aquest XXXIIIè premi serà integrat per Manuel Bellver, Josep Mir, Josep Ribera, Manel Rodríguez-Castelló, que hi actuarà de Secretari, i Francesc Rodrigo.

7. L'acte públic d'adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d'Alcoi el 12 de març de 2016, en el transcurs d'un acte públic on es presentarà el llibre guardonat editat i es lliuraran també els XXII Premis Joan Valls i Jordà Per l'Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d'Alcoi, 9 d'octubre de 2015, Diada Nacional del País Valencià

 
7)

Guanyadora del 17é Premi Bernat Capó, de difusió de la Cultura popular

 

L'escriptora alcoiana Agnès Vidal guanya el 17é premi Bernat Capó

 

"Fem safareig" fa un recorregut humà pels llavadors i el que significaven com a centre social de les dones.

 

 

El divendres 25 de setembre, s'ha celebrat a Dénia el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Enguany compleix 17 edicions.

 

Durant l'acte hi ha hagut parlaments de Francesc Tamarit, (Director del Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València), Xavier Rius, (Diputat de Cultura de la Diputació De València) Núria Sendra (Editora d'Edicions del Bullent), Jaume Buïgues (vicepresident de l'IECMA) Vicent Grimalt (president de la Macma i Alcalde de Dénia) i Bernat Capó.

 

Han amenitzat la vetllada el grup ENDINS, un grup de música en valencià, format per Rebeca Mut (Beniarbeig) i Àlex Velázquez (Pedreguer) que tenen un ampli repertori de distints estils que van des del swing, fins al pasdoble, passant per la cançó protesta..

 

Les entitats col·laboradores i organitzadores del premi i l'acte d'entrega són Edicions del Bullent, el Museu Valencià d'Etnologia, l'Ajuntament de Dénia i la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, que aporta el grup de música que amenitza la vetllada, el grup Endins, així com l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina.

 

Sobre l'obra guanyadora: Fem safareig, l'obra guanyadora, pretén donar veu a les dones que anaven als llavadors, perquè aquests no només han estat lloc de trobada on es reunien les veïnes per netejar la roba, també eren un escenari privilegiat on compartir experiències i converses. Els homes es trobaven al casino del poble i les dones al llavador... i pobre de l'home que s'atrevira a rondar per allí!

A "Fem safareig" Agnès Vidal ha volgut treure a la llum el testimoni d'una trentena de dones, a la vegada ha establert un diàleg entorn el procés de la bugada. Tot plegat vol servir d'homenatge a tantes dones que carregaven amb una tasca tan feixuga com silenciada.

 

Agnès Vidal ha expressat una gran satisfacció per guanyar el Premi Bernat Capó "a nivell personal i professional, sobretot després de gairebé set anys treballant-hi, però tot arriba... Com deia el poeta Marià Villangómez, "voler l'impossible ens cal, i no que mori el desig". El premi Bernat Capó és important si volem mantenir viva la historia dels nostres pobles."

 

Agnès Vidal i Vicedo (Alcoi, 1979) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de València. En el camp de la narrativa curta ha estat guardonada amb el XII Premi de Literatura Breu Vila de Mislata; el XIV Premi Sant Jordi, promogut per la Xarxa de Dones de 50 i més; el III Premi de microrelats amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, convocat per l'Institut Català de la Dona, així com el VII Concurs de Relats Breus Hem de Parlar, convocat per IB3. A més, ha publicat el treball d'investigació El Cementeri dels Anglesos. L'herència Britànica a Dénia (Edicions del Bullent) i el recull de contes Petites Engrunes (Ed. Grup de Calabrot), del qual és coordinadora i coautora. També ha participat de la publicació "Ofegat per la burocràcia i els set relats finalistes del XXI Premi Illa de Menorca de Narració Curta". Durant onze anys ha estat col·laboradora habitual de la Revista Lletres (Grup del Llibre). És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Actualment treballa d'educadora mediambiental a Eivissa.

 

Valoració de l'obra per part del jurat: El jurat, format per Josep V. Aguilar (Conservador del Museu Valencià d'Etnologia), Pilar Payá, (Conservadora del Museu Valencià d'Etnologia), Clara Pérez (Directora del Museu comarcal de l'Horta Sud), Núria Sendra (editora d'Edicions del Bullent) i Jaume Buïgues i Vila (vicepresident de l'Institut d'Estudis Comarcals). En concedir el Premi Bernat Capó a l'obra Fem safareig. Un passeig pels llavadors del País Valencià ha valorat l'amenitat amb la qual està escrita. Es tracta d'una obra que posa en valor el patrimoni material i immaterial lligat a una activitat quotidiana vinculada al treball de les dones. I fa visible la realitat femenina en la cultura popular valenciana en un espai social desaparegut del que encara queden les construccions.

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací