InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1191 (dimecres 17/06/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Qüestió d'endreça.
 
 
 
 
 
6) Joan-Lluís Lluís - Vaga de fam a Occitània
 
 
 
 
 
1)
 
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

Qüestió d'endreça

 

Exemple d'Ús: «Ara a l'aeroport et registren sempre.»

Ús correcte: «Ara a l'aeroport t'escorcollen sempre.»

Explicació: Registrar significa ‘incloure en un registre', és a dir, inscriure, anotar o inventariar. Per això diem coses com: «La història registra molts errors com aquest.» Enregistrar, a més d'aquest

mateix sentit, també vol dir ‘fixar o emmagatzemar dades, sons, imatges, etc., en un suport que permeti conservar-les i reproduir-les'.

 
2)
 
http://www.gencat.cat/llengua/tocs/tocs_030.html
 
El Departament de Cultura organitza la sessió "Català i empresa. Ja estàs al dia?"
 
 
3)

 

Ja podeu consultar la segona edició en línia del Vocabulari d'enginyeria química, amb més d'un miler d'entrades i equivalències al castellà i l'anglès. L'obra està integrada en la plataforma UBTERM, que permet consultar totes les obres publicades en línia pels Serveis Lingüístics i cercar-hi termes.

L'any 2011 es va publicar una primera edició d'aquest vocabulari, amb termes corresponents als processos i les operacions unitàries i a l'equipament i els serveis industrials. En aquesta segona edició s'hi han incorporat els termes de disseny, economia i control de processos químics i els de productes industrials.

Aquest vocabulari és una iniciativa de la Comissió de Dinamització Lingüística (CDL) de la Facultat de Química, integrada en la Xarxa de Dinamització Lingüística (XDL) de la UB. L'obra ha estat elaborada amb la participació de professors i estudiants del Departament d'Enginyeria Química, becaris de la XDL, i tècnics i col·laboradors dels Serveis Lingüístics de la UB.

 
 
4)
 
Publicat en RACÓ CATALÀ dilluns 8 de juny del 2015
http://www.racocatala.cat/noticia/36955/nou-manual-incentivar-lus-catala-entre-collectiu-taxista?id_butlleti_enviar=352&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=nou-manual-incentivar-lus-catala-entre-collectiu-taxista
 
Nou manual per incentivar l'ús del català entre el col·lectiu taxista
 
Aquesta és una iniciativa de la Plataforma per la Llengua
 
La Plataforma per la Llengua ha elaborat un manual per al col·lectiu de taxistes immigrats amb l'objectiu que aquests puguin aprendre, entendre i expressar-se en català. Aquest manual inclou les expressions bàsiques que es produeixen en el sector del taxi en tres idiomes: en català, en anglès i en castellà.

La guia, que es repartirà aquest proper dimecres, s'ha fet conjuntament entre la Plataforma per la Llengua i l'Associació de Taxistes Pakistanesos de Catalunya amb l'objectiu d'elaborar una eina d'aprenentatge i comunicació.

La Plataforma per la Llengua considera que l'actitud proactiva de donar a conèixer la llengua catalana que ha mostrat l'associació Paktaxi és un bon exemple que mostra l'interès dels nouvinguts d'apropar-se a la llengua catalana "malgrat els incessants atacs per part del govern espanyol contra la cultura catalana".

Aquest manual, elaborat amb l'ajut de l'Institut Metropolità del Taxi, “la Caixa” i la Generalitat de Catalunya, disposa, també, d'informació bàsica d'alguns monuments de la ciutat i de festes populars catalanes, de manera que pretén ser no solament una eina útil sinó també una manera d'aproximar-los a la cultura catalana.

Segons dades de l'Institut Metropolità del Taxi, dels 13.233 taxistes en actiu, el 17,94% procedeixen de diversos països del món, i el Pakistan és el país amb més representació (35.12%), seguit del Marroc (12.27%) i de Colòmbia (12.18%).
 
 
5)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dimecres 10 de juny del 2015
http://www.nuvol.com/opinio/de-lart-subtil-descriure-en-una-llengua-assassinada-un-convit-al-jardi/

Escriure en una llengua assassinada

Maria Bohigas
 
 
 
6)
 
 
Publicat en la revista PRESÈNCIA diumenge 7 de juny del 2015
 
Vaga de fam a Occitània
 
Joan-Lluís Lluís

 

Entre el 27 de maig i el 3 de juny passats David Grosclaude, un polític occitanista, conseller regional a l'Aquitània, va fer una vaga de fam a Bordeus. L'objecte d'aquesta vaga de fam era d'exigir respecte cap a la seva llengua, com, no fa tant, va fer-ho també el mallorquí Jaume Sastre. Que n'i a pro d'estar mespresats! Va ser el lema escollit per Grosclaude per resumir la seva acció. El que demanava, concretament, no era un canvi revolucionari d'actitud de l'estat cap a l'occità, no era cap oficialitat de les llengües dites regionals, no era res que, segons les lectures jacobines, pogués fer tremolar els fonaments del país sencer. Demanava que el govern francès es decidís a publicar al Diari Oficial el decret de creació d'una Agrupació d'Interès Públic (figura jurídica aplicada a molts àmbits per les col·lectivitats territorials) específica a la llengua occitana: l'Oficina Pública de la Llengua Occitana. La creació d'aquest ens va ser votada fa un any pel Consell Regional d'Aquitània i el Consell Regional de Migdia-Pirineus després de quatre anys de feina jurídica i política. En principi, el paper del govern en la creació d'aquest tipus d'entitat és de verificar-ne la legalitat i tot seguit de fer pública la seva creació. Després d'un any de silenci, el menyspreu del poder polític era enlluernador. Aquest tipus d'entitat, a més, ja existeix a Bretanya i al País Basc Nord, però, en aquests dos territoris, la xarxa de militants actius és prou densa i mobilitzada perquè els poders públics acceptin de fer concessions que refusen a territoris amb menys capacitat de protesta. Hauran calgut set dies de vaga de fam, cada vegada més mediatitzada, perquè el govern enviés una lletra als dos presidents de regió per assegurar-los que el decret de creació de l'ens públic seria publicat abans del final de l'estiu.

 

Victòria modesta però real d'un occità tossut i doncs, d'Occitània, la gran Occitània, que representa un terç del territori francès, i que és un dels territoris en què la llengua ha patit més persecucions durant més segles. A cap altre territori no ha arrelat tant entre els propis parlants la paraula infamant patuès per anomenar la seva llengua, una paraula injectada des de París per l'intermediari dels mestres de l'escola pública dels segles XIX i XX i que permet mesurar el grau d'autoodi lingüístic assumit pels occitans. Si bé a Catalunya Nord, Bretanya, Còrsega, Alsàcia o País Basc Nord, la liquidació de les llengües s'ha anat operant tot anomenant-les pel seu nom, a Occitània França va aconseguir esborrar el nom de la llengua. De la llengua global –occità– i dels seus derivats dialectals –llenguadocià, provençal o gascó, entre d'altres–, també molt sovint qualificats de patuesos. Fins al punt que no fa tants anys encara es podia llegir, per definir la paraula oc a encreuats francesos: “Llengua morta”. O que alguns diccionaris francesos de l'inici del segle XX encara definien així la paraula patuès: “Llengua sense literatura”. Sense literatura, l'occità! Que va ser la primera llengua dita vulgar (és a dir, que no era grec ni llatí) d'Europa a tenir prestigi literari internacional. I que trobadors d'arreu aprenien per poder entendre els poemes fundadors de la lírica europea medieval.

 

Fa poc, vaig conèixer un alvernès que va dir-me: “Jo sóc a favor del patuès a casa, però estic en contra de l'occità a l'escola.” Bella mostra d'autoodi, digna d'estudi. I és contra aquest autoodi que David Grosclaude ha intentat lluitar sempre, primer com a periodista i després com a polític. I per això va posar la seva vida en perill. Perquè deu pensar que la seva llengua bé s'ho val. Perquè un dia deu haver decidit mantenir-se fidel per sempre més al servei del seu poble.

 
 
7)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dissabte 13 de juny del 2015
http://www.nuvol.com/opinio/la-meva-padrina-la-maria-vendrell-i-vall/

La meva padrina, la Maria Vendrell i Vall

David Valls
 
8)
 
http://www.ivoox.com/mural-12-una-aproximacio-a-musica-audios-mp3_rf_4608250_1.html
 
 
EL MURAL 12. Una aproximació a la música i al seu potencial en les polítiques culturals
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací