InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1188 (dijous 11/06/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Davant de la màquina de musculació.
 
2) S'han presentat els números 3 i 4 d'Aula de Lletres Valencianes - Revista Valenciana de Filologia
 
3) J. Leonardo Giménez - Puntelló i puntelletes
 
4) Joan Solà - El Casalot
 
 
6) David Paloma - Mans i mànigues
 
7) Quim Gibert - El bilingüisme i altres nafres
 
 
9) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

Davant de la màquina de musculació

 

Exemple d'Ús: «Has vist aquell, que catxes que està?»

Ús correcte: «Has vist aquell, que fort/quadrat que està?»

Explicació: Del castellà cacha, ‘galta' i també ‘natja'.

 

 
2)
 
S'han presentat els números 3 i 4 d'Aula de Lletres Valencianes - Revista Valenciana de Filologia

«Un Aula pel consens filològic» (Levante EMV – 2/6/2015)

«Aula junta al valencianisme més plural» (Levante EMV – 4/6/2015)

 

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 22 de maig del 2015
 
Puntelló i puntelletes
 
J. Leonardo Giménez
 
Un puntelló és un ‘colp pegat amb la punta del peu', com tots sabem i com diem els i les valencianoparlants que passem de la mitjania d'edat i és d'ús corrent també entre els jóvens de pobles menuts i mitjans. No és paraula que haja tingut els favors del valencià de llibre, que ha preferit “puntada”/”puntellada”. Però ha sigut i encara és la forma més usual per a denominar l'esmentada acció en gran part del territori valencianoparlant. Com que és d'eixa classe de paraules en perill de desaparició, Eugeni S. Reig la inclou en l'excel·lent recull lexicogràfic El valencià de sempre, editat per Bromera i presentat en la Fira del Llibre de València el primer dia d'este mes. El referit lingüiste ja havia arreplegat eixe terme en el seu anterior recull, Valencià en perill d'extinció. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat al puntelló (definitiva) carta de naturalesa normativa incloent-lo en el Diccionari normatiu valencià. Abans, eixa forma, amb el significat mencionat, ja l'havien arreplegada Ferrrer Pastor, el DV, el SALT i altres, i era usable en l'escriptura, encara que el vicariat lingüístic de per ací la tenia (i la té) per un vulgarisme inadequat en un registre formal. Més d'un aprenent se l'ha vista tatxada i substituïda per “puntada” o “puntellada” en una redacció, perquè no és una paraula admesa en el diccionari “sagrat” i en els models “canònics”. I és que molts deuen/devem tindre molt poca formalitat i massa heretgies en el cervell. El caràcter genuí dels puntellons es demostra també en el sentit figurat de la locució verbal “tractar a puntellons”, és a dir ‘maltractar, tractar a algú amb paraules i formes de menyspreu'  No cal anar pegant puntellons per ahí, només els necessaris, i si de cas, en algun esport com el futbol o el rugbi, però si ho fem i ho escrivim així  podem tindre ja la tranquil·litat que la nostra autoritat normativa ens avala.
 

I relacionada també amb accions dels peus, tenim “posar-se (o “anar” o “caminar”) de puntelletes”, també arreplegada pel DNV i per Reig, i pels altres esmentats diccionaris, és a dir ‘sostindre's solament amb les puntes dels peus', per guanyar altura i escodrinyar/mirar/aguaitar alguna cosa, per no xafigar el pis acabat de fregar, per caminar sigil·losament, per moviments de ballet, etc. També hi ha qui per defecte en el caminar ho fa de puntelletes. Tampoc eixa expressió és del gust de l'ortodòxia, que preferix “posar-se (o “anar” o “caminar”) de puntetes”, igualment correcta, però no hi ha cap necessitat d'arraconar l'esmentada “de puntelletes”. 

 
4)
 
Texts publicats originàriament en el suplement de cultura del diari AVUI, els dies 27 de juny, 4 de juliol i 11 de juliol del 2009
Publicats en InfoMigjorn els dies 29 de juny, 6 de juliol i 13 de juliol del 2009
Publicats en Rodamots divendres 29 de maig del 2015
 
 
Joan Solà
 
 
5)
 
 
Publicat en el diari EL PAÍS dilluns 1 de juny del 2015

Les majories sorgides del 24-M auguren canvis en matèria lingüística a les Balears, el País Valencià i la Franja

 

Ja ho deia Miquel Àngel Pradilla, gurulingüista dotat d'una intuïció fenomenal. Afirmava en una entrevista a les pàgines del Quadern que aviat hi hauria canvis en les majories que portarien marcs una mica més amables per a la llengua catalana. Desconfiat, vaig voler postil·lar que vés a saber què passaria si Ciutadans esdevenia refugi del votant del PP que volgués escarmentar-los per la corrupció però no pas capgirar la seva adscripció ideològica, i que potser aquestes majories no arribarien. Fent gala d'un optimisme aparentment poc fundat, va venir a dir que els canvis no trigarien gaire.

Ara ja sabem que les eleccions del 24-M han suposat tot un torpede en el suport al fins ara partit hegemònic en les tres comunitats catalanoparlants que concorrien a les urnes, Aragó, les Balears i el País Valencià, el qual, tot i haver guanyat els comicis en tots tres casos, no disposa de cap majoria absoluta ni d'altre partit que li pugui fer de crossa, ni tan sols Ciutadans, només decisiu a la comunitat de Madrid. Per a la resta de forces, totes en minoria, comença el ball, el joc de sigles per merèixer. És hora de veure què diuen els programes electorals per fer-nos una idea de què podem preveure que passarà pel que fa a la llengua.

Aragó. La majoria absoluta se situa en els 34 escons, als quals el PP no arriba ni amb la suma de Ciutadans i el PAR (32). En canvi, un possible tripartit de PSOE + Podem + Chunta Aragonesista sí que hi arribaria. Tot i això, no podem esperar grans moviments sobre la consideració del català i l'aragonès a la regió, tret que confiem en la capacitat decisòria dels dos escons de la Chunta, l'únic partit que aposta obertament per la cooficialitat de les dues llengües. Pel que fa a Podem, tot indica que en coses de llengües naveguen bastant (hi tenen algun lingüista, entre la colla de politòlegs?), perquè proposen un règim de “quasioficialitat” sense que quedi clar què vol dir això, alhora que aspiren a la normalització lingüística però preveuen que l'ensenyament del català sigui només optatiu. Tenen però el detall de proposar canvis en la llei de llengües i prometen restituir la designació de català i aragonès en lloc dels infausts lapao i lapapip. Compte però amb el PSOE, que no diu res de canviar la llei i es limita a promoure que els centres escolars ofereixin les “lenguas propias”, sense dir si això serà curricularment obligatori.

Balears. El PP ha assolit només un terç de la cambra autonòmica, de manera que un acord entre altres forces, per exemple PSIB + Podem + MÉS, els pot descavalcar del poder. Aquí estem tots d'enhorabona: totes tres forces (també una quarta, El Pi) prometen la derogació de l'infame decret de llengües, el TIL, del qual Ciutadans (2 diputats) no en deia res. Hi ha també sintonia a l'hora de reconduir la política lingüística en les línies fixades per la llei de normalització de l'any 1986 i, més enllà de la promoció del coneixement d'altres llengües, hi ha una defensa del català com a llengua vehicular a l'ensenyament —MÉS fins i tot promet suprimir el concert a les escoles que segreguin per raó de llengua— i també als mitjans de comunicació públics, especialment IB3. Totes tres forces s'expressen en termes semblants sobre la necessitat d'enfortir la presència i l'ús social de la llengua —amb un esment explícit a Podem de combatre la substitució lingüística— i es mostren favorables a fer tornar el govern de les Balears a l'Institut Ramon Llull, del qual l'executiu de Bauzá s'havia esborrat.

País Valencià. A les Corts Valencianes qualsevol possible pacte passa per la participació de Compromís, ja que PP + Ciutadans no sumen (44, majoria absoluta en 50), com tampoc suma un poc creïble acord PSPV + Podem + Ciutadans (49). I Compromís és, de llarg, la força que va més enllà en la seva implicació amb la recuperació del valencià. Després de blasmar el model bilingüe vigent dels populars (2012), aposten obertament per “establir un únic model d'immersió lingüística on s'incorporen dues llengües estrangeres més”. Òbviament, els seus hipotètics socis, el PSPV i Podem, no van tan lluny, i es queden amb la legislació anterior als populars, la qual garantia la doble xarxa escolar, això sí, potenciant les línies en valencià. Destaca un emotiu exordi dels socialistes en favor del foment de la llengua sense mesures concretes, i també el contrast del programa de Podem amb el dels seus col·legues de les Balears, aquests darrers molt més compromesos. Celebrem que, en els tres partits cridats a l'acord, s'aposta per “crear” o “refundar” la ràdio i la televisió públiques valencianes.

Sembla que tot plegat són bones notícies, però s'hauria d'aprofitar l'oportunitat per anar més enllà de la voluntat de recuperar el terreny perdut. No hi pot haver tan sols un acomodament a reprendre el que fa quatre anys es considerava normal. L'abús no hauria de sortir gratis.

 

6)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 30 de maig del 2015
 
 
Mans i mànigues
David Paloma
 
«La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions»
Autors: Maria Conca, Josep Guia
Editorial: Edicions Bromera
Pàgines: 216
PVP: 9 euros

En català, els reculls de dites, sentències o proverbis tenen molta tradició des d'un punt de vista etnolingüístic o folklòric. En canvi, la fraseologia com a disciplina lingüística que estudia les expressions codificades del discurs viu un interès creixent des de fa tan sols trenta anys. Ho expliquen molt bé els dos autors d'aquest manual, docents i investigadors a la Universitat de València, que han sabut subratllar els punts més rellevants del panorama fraseològic.

El primer punt és la defensa d'un terme, fràsic, que ajuda a delimitar les combinacions estables de dues o més paraules. Maria Conca i Josep Guia classifiquen les unitats fràsiques d'acord amb uns criteris ben trobats que arrenquen de Gloria Corpas, els quals permeten afegir les col·locacions (ignorància supina, cicle de conferències...) a les parèmies, fórmules i locucions tradicionals. Tanmateix, les classificacions no són sinó una part del procés del coneixement científic, subjecte sempre a revisió, i per això en el llibre s'indiquen també algunes dificultats o fronteres difuses entre grups. El lector hi trobarà, doncs, matèria de reflexió.

El mèrit principal de l'obra és potser l'exposició d'un mètode d'estudi de les unitats fràsiques. Els autors l'anomenen mètode de concordances fràsiques. Si en totes les branques del coneixement s'ha d'actuar amb mètode, aquest ha de ser present també en la fraseologia. El llibre n'indica els passos concrets amb exemplificacions diverses, d'obres clàssiques i també contemporànies. En general, abunden una mica massa els exemples de l'Espill, obra del segle xv, però és ben cert que no decau en cap moment la curiositat per la descoberta fraseològica. Hi contribueix el capítol dedicat a les aplicacions d'aquesta disciplina emergent.
 
A banda de l'anàlisi del discurs, els autors tracten de l'aprenentatge de llengües i de la comparació interlingüística. En aquest terreny es demostra la correspondència d'unitats fràsiques en diferents llengües.
 
7)
 

El bilingüisme i altres nafres
 
Quim Gibert
 
El meu anglès l'associava al d'un espanyol. És el que em va dir, l'estiu passat, un depenent, que semblava conèixer l'ofici, d'una botiga selecte d'Istanbul. També em va passar el mateix a París, anys enrere: un nord-català que hi vivia, em va confessar que els catalans de més avall de les Alberes, quan parlem francès, tenim un accent que ens fa passar per espanyols. I que, en canvi, els vells del Rosselló, quan parlen en francès desprenen un to genuïnament català, que impossibilita que siguin confosos per francesos i encara menys per espanyols.
 
Vaig quedar ben descol·locat. Em feia sentir incòmode que els catalans del sud no tinguéssim un accent diferenciat quan parlàvem francès (o anglès). I que, a més, el nostre deix s'hagués allunyat tant respecte al dels rossellonesos. No saber treure'n l'entrellat equival a sentir un ressò per dins, d'aquells que t'obliguen a interpel·lar-te com si es tractés d'un misteri que cal descodificar. La necessitat per aclarir allò que no entens sol generar una tensió altament motivadora.
 
La lectura d'El bilingüisme mata (Ed. Pòrtic, Barcelona 2015) m'hi ha fet pensar. El filòleg Pau Vidal, l'autor del llibre, diu que l'accelerada erosió dels trets que fan del català un sistema lingüístic diferent del castellà és la causa que l'idioma que parlem avui s'assembli poc al que parlaven els nostres avis: «cada cop s'acosta més, tant en la pronúncia com en el vocabulari o l'entonació a l'estàndard castellà». Ho puc confirmar de primera mà. Recordo que el pare, que va ser paleta, construïa torretes. Ara els constructors fan «xalets». Dels bistecs russos que la mare em cuinava per sopar, quan era un marrec, ara en diuen «hamburgueses». De les llaminadures, «xuxes». Els verbs travessar i acostar també van en camí de quedar en desús, substituïts per «creuar» i «apropar». Et fa res?, una pregunta tan nostrada, ha mig desaparegut en favor del «t'importa?». I ens avenim per «ens portem bé».
 
I quan parlem directament el castellà, hi ha catalanoparlants, de l'estil del tennista Rafael Nadal, que tinc la sensació que fan esforços titànics perquè no se'ls hi endevini el deix. Tant és així, que el de Manacor s'expressa en un castellà ortopèdic. Vidal es fa seves unes paraules d'un altre mallorquí, el lingüista Gabriel Bibiloni, per explicar-ho: «la llengua superior, àmpliament escampada i en procés de nativització, no es pot parlar amb cap imperfecció. Parlar espanyol amb traces de la llengua subordinada és sentit com una limitació (...) els catalans s'han posat com a fita peremptòria fer desaparèixer tot rastre d'accent català, és a dir amagar allò que faria visible la seva identitat lingüística». Consegüentment, el que fan molts catalanoparlants és procurar passar inadvertits. El fet diferencial irrita d'allò més a Espanya. Això ho hem patit, ho patim. Tant és així, que el català d'avui, en bona part, continua sent una persona espantadissa, que en aquests afers s'estima més actuar com si tingués pa a l'ull. Aquesta i altres evidències entorn el posicionament lingüístic, que adoptem davant d'un possible conflicte, és l'eix principal d'El bilingüisme mata, un assaig que fica el dit a la nafra. Per cert, «anar nafrat», és una expressió ben viva a Fraga.
 
Quim Gibert, psicòleg
 
7)
 
 

La UB us ofereix el postgrau en Assessorament Lingüístic (en català) i Serveis Editorials (ALSE), de 30 crèdits acadèmics i organitzat conjuntament pel Departament de Filologia Catalana i els Serveis Lingüístics.

El postgrau s'adreça a llicenciats o graduats en filologia, lingüística, traducció i interpretació, i altres ciències humanes i socials. També poden cursar-lo estudiants de darrer curs de grau (amb un màxim d'un 10 % de crèdits pendents) i professionals sense titulació específica que vulguin obtenir coneixements aplicats en assessorament lingüístic i serveis editorials (aquests professionals podran obtenir un certificat d'extensió universitària, però no el títol de postgrau).

El postgrau està dirigit pels professors del Departament de Filologia Catalana Neus Nogué i Joan Santanach, i per la directora dels Serveis Lingüístics, Conxa Planas. La coordinació és a càrrec del professor Joan Santanach i Eulàlia Salvat, també del Departament de Filologia Catalana.

Adreça de contacte: alse@ub.edu.

Termini de preinscripció: de l'1 de juny al 17 de juliol del 2015.

Lloc d'impartició: Facultat de Filologia, Gran Via de les Corts Catalanes, 585 – 08007 Barcelona

 
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - ¡cap de Déu!
 
2) Eugeni S. Reig - caparutxo
 
3) Antoni Llull Martí - L'alba, l'albúmina i els àlbums
 
4) Albert Pla Nualart - ¿Podem dir “la Colau” quan no diríem “el Trias”?
 
5) Rudolf Ortega - El bilingüisme muta
 
6) Pere Ortís - La reforma de la llengua
 
7) Salvador Pardo - Llenguatge administratiu
 
8) Joan F. Mira - Ortografia
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací