InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1187 (dimecres 10/06/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Davant del tapet verd.
 
 
3) Javier Marías - Ni bilingüe ni ensenyament
 
4) L'IEC i l'Advocacia Catalana lamenten l'examen en castellà
 
5) Griselda Oliver i Alabau - Personatges convertits en paraules
 
 
 
 
9) Cursos d'estiu de català de la Universitat Abat Oliba CEU
 
10) Xarxa CRUSCAT - Entrades recents
 
 
 
 
1)
 
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

Davant del tapet verd

 

Exemple d'Ús: «Es marca cada farol que no vegis

Ús correcte: «Marca unes catxes que no ho vulguis saber

Explicació: El derivat faroler és igual de bàrbar que farol, i qui es comporta com a tal fa el fatxenda o el faroner, el milhomes o el fanfarró.

 

2)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimecres 27 de maig del 2015

El TERMCAT ha normalitzat gairebé 400 termes durant el 2014

El 2014 ha estat un any molt productiu per al Centre de Terminologia TERMCAT, tant pel que fa a l'elaboració de nous recursos, com en la seva difusió en un context marcat pel creixement de les xarxes socials.

Les dades, recollides en la memòria 2014, destaquen que pel que fa a treball terminològic el TERMCAT ha normalitzat gairebé 400 termes en 16 sessions del Consell Supervisor, en les quals han participat 245 especialistes de diferents àmbits, a més dels membres del Consell Supervisor.

El TERMCAT ha intervingut també en la creació de 65 projectes terminològics, ja sigui com a autor o com a col·laborador. D'entre els 26 projectes que han estat editats destaca la Terminologia bàsica de dispositius mòbils, la Terminologia electoral bàsica o la Terminologia de màrqueting digital. El 2014 ha estat l'any d'inici de la nova col·lecció de diccionaris descriptius, com els volums Noms de plantes, Corpus de fotonímia catalana i Noms de mamífers marins. També s'han posat en línia obres que anteriorment havien estat editades en paper, com el Diccionari de fusteria o el Diccionari de dret administratiu.

El TERMCAT també ofereix serveis d'assessorament, i aquest 2014 ha resolt més de 1.800 consultes sobre terminologia que han estat formulades per usuaris procedents de diferents sectors de la societat, entre els quals destaca el grup de professionals de la llengua i el de l'Administració de la Generalitat. Com a novetat, s'han resolt consultes formulades a través de la xarxa social Twitter. De les consultes rebudes, 1.300 han requerit recerca i assessorament d'especialistes i les més significatives s'han difós per mitjà dels apartats “Consulta del mes” i “Consultes amb resposta”.

La publicació del Diccionari de criteris terminològics és l'acció més important de l'àmbit de recerca. Les eines de consulta terminològica en línia: Cercaterm, Neoloteca, Diccionaris en Línia, les dades obertes i la col·lecció Terminologia Oberta han continuat creixent en continguts i permeten disposar de 335.000 fitxes terminològiques.

El TERMCAT ha contribuït en l'organització de jornades i congressos, entre els quals destaquen els Espais Terminològics: “Terminologia i coneixement compartit” i la VII Cimera de Terminologia de l'Associació Europea de Terminologia “Com afecten les xarxes socials el treball terminològic?”.

En l'àmbit de la comunicació s'ha treballat per difondre l'activitat del centre en un context en el qual les xarxes socials són un element clau. Al llarg de l'any s'ha reforçat la presència a les xarxes socials, s'ha mantingut una actitud proactiva, i s'ha relacionat temes d'actualitat amb l'activitat del centre. El perfil @termcat va tancar el 2014 amb 6.922 seguidors i 1.347 piulades. El compte de Facebook del TERMCAT ha incrementat en 490 el nombre de seguidors. El blog del TERMCAT ha tingut 8.721 visites.

El TERMCAT és un consorci de la Direcció General de Política Lingüística adscrit al Departament de Cultura i format per la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que coordina i promou les actuacions terminològiques en llengua catalana.

Memòria d'activitats 2014

 
3)
 
Publicat en el diari EL PAÍS dilluns 18 de maig del 2015

Ni bilingüe ni ensenyament

Javier Marías

Els espanyols s'obstinen a carregar els seus diàlegs amb termes en anglès, mal dits i irrecognoscibles

Una de les bogeries més grans del sistema educatiu espanyol –també una de les més estúpides– ha estat la implantació, no sé en quantes comunitats autònomes, del que els seus responsables van batejar pomposament i il·lusament com a “ensenyament bilingüe”, que consisteix en el fet que els alumnes estudiïn algunes assignatures en espanyol i d'altres en anglès. Posem que ciències naturals –o com sigui el seu equivalent en l'actualitat– s'imparteix exclusivament en la llengua d'Elton John. Bé. Els encarregats de les classes no són, no obstant això, excepte excepció, nadius britànics ni nord-americans ni australians ni irlandesos, sinó individus de Langreo, Orihuela, Requena, Conil o Mejorada del Campo, que se suposa que dominen aquesta llengua. Però, per tot el que m'expliquen persones que treballen en escoles i instituts –i absolutament totes hi coincideixen–, aquells professors posseeixen un coneixement precari de l'idioma, altre cop, excepte les excepcions; el xampurregen, en general tenen un accent pèssim o ignoren la pronunciació correcta de nombroses paraules, la seva sintaxi i la seva gramàtica tendeixen a ser una simple còpia de les del castellà, i a més, quan es troben amb una dificultat insalvable, recorren una estona a aquesta última llengua, sabedors que és la que els estudiants sí que entenen. El resultat és un desastre total (ni ensenyament ni bilingüe): els nois surten sense saber res d'anglès i encara menys de ciències o de les assignatures que hagin caigut sota el domini del presumpte o fals anglès. Pel que sembla no s'assabenten de res, dormen o juguen als vaixells (si és que encara s'hi juga) mentre els individus d'Orihuela o Conil deixen anar absurds macarrònics en una espècie de no-idioma. Una veu inintel·ligible fins i tot per a un nadiu, un llenguatge farfallós, una tirallonga de vocables potser apresos el dia abans a Internet, una barreja, un xipolleig verbal.

Una de les coses més incomprensibles és una llengua estrangera mal parlada per algú que, per a més fatuïtat, està convençut de parlar-la bé. Fins i tot algú que conegui la gramàtica, la sintaxi i el vocabulari, que estigui capacitat per llegir-la i fins i tot traduir-la, només emetrà un galimaties si té un accent fortíssim, pronuncia erròniament o no adopta l'entonació adequada. He sentit explicar que aquest era el cas del conegut traductor Fernando Vela, que va transformar en espanyol molts llibres, però que si sentia dir com cal “You are my girl”, una frase senzilla, no la reconeixia: per a ell you es pronunciava com ho veia escrit, i no iu; are no era ar; my no era mai, sinó mi; i l'última paraula era jirl, amb una i ben castellana. Si sentia “gue:l” (pronunciació correcta aproximada), simplement no estava facultat per associar-la amb girl, paraula que havia traduït centenars de vegades. També he sentit explicar que Jesús Aguirre es va atrevir a fer una conferència en anglès en una universitat nord-americana. Els nadius el van escoltar pacientment, però després van admetre, tots, no haver comprès cap paraula d'aquell imaginari anglès d'espart. En una ocasió vaig sentir un col·lega novel·lista llegir fragments dels seus textos en una sessió londinenca. Malgrat que l'escriptor havia residit molt de temps a Anglaterra i devia conèixer la seva llengua, no estava capacitat per parlar-la de manera intel·ligible, allà tampoc ningú va entendre res.

El curiós és que, malgrat aquestes dificultats freqüents, els espanyols d'avui estan obstinats a trufar els seus diàlegs de termes en anglès, però en general tan mal dits o pronunciats que resulten irrecognoscibles. Fa poc vaig sentir parlar en una tertúlia del “Ritalix”. Així vaig visualitzar jo la paraula en sentir-la als uns i els altres, i tan sols vaig treure'n en net que “Rita” feia referència a l'alcaldessa de València, Rita Barberá. Al cap de poc va aparèixer la creació per fi escrita a la pantalla: “Ritaleaks”. El mateix em va passar amb un anunci d'alguna cosa: “Yástit”, repetien les veus, fins que ho vaig veure escrit: “Just eat”. En castellà tenim només cinc vocals, així que si un no distingeix que it no sona igual que eat, ni pick com peak, ni sleep com eslip, ni ship com sheep, amb facilitat anomenarà ovelles els vaixells, entre d'altres. Si a més ignora que s'usa la mateixa vocal per bird, Burt; herd, hurt i heard, però no per beard ni heart, o que break es diu breik, però bleak es diu blik, són fàcils d'imaginar les penalitats per entendre i per fer-se entendre. La gent espanyola omple avui els seus discursos de brainstorming, crowfunding, mainstream, target, share, spoiler, feedback i briefin,, però la majoria deixa anar aquests vocables a l'espanyola, sense embuts, i així no hi haurà ni britànic ni americà que els reconegui en tan espessos llavis. Vistes les nostres limitacions per la Llengua Desitjada, a un se li posen els pèls de punta en figurar-se aquelles classes de col·legis i instituts impartides en anglès farfallós. No seria més assenyat –i molt menys estúpid– que els nois aprenguessin ciències d'una banda i anglès de l'altra, i que s'assabentessin bé de les dues? Només cal inferir que a massa comunitats autònomes el que els interessa és produir illetrats totals.

 

4)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dissabte 30 de maig del 2015

L'IEC i l'Advocacia Catalana lamenten l'examen en castellà

Entitats d'advocats i Juristes per la Llengua portaran al jutjat que la prova d'accés a la professió no es faci en català

L'Institut d'Estudis Catalans, el Consell de l'Advocacia Catalana i entitats en defensa del català com ara Juristes per la Llengua o la Plataforma per la Llengua van queixar-se ahir de la intransigència del Ministeri de Justícia sobre la prova d'accés a l'advocacia. Tot i que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, s'havia compromès amb el govern català que la prova es faria en català, finalment només es preguntarà als aspirants a exercir la professió en llengua castellana. Les entitats recorreran contra la normativa a la justícia.

L'examen es farà aquest dissabte i hi participaran prop de mig miler de llicenciats en dret. Serà la segona edició d'una prova d'accés que va estrenar-se el 2014, amb un únic examen en castellà a Madrid. L'edició del 2015 s'ha descentralitzat, però no en l'àmbit lingüístic.

Les entitats en defensa de la llengua i els col·legis d'advocats consideren que s'estan lesionant els drets lingüístics dels aspirants. Creuen que es vulnera l'Estatut, la Constitució i la Carta Europea de les Llengües Minoritàries.

El Consell de l'Advocacia ja va impugnar la prova del 2014. L'Audiencia Nacional, però, ha rebutjat el recurs al·legant que, si l'examen només es feia a Madrid, s'havia d'aplicar la legislació lingüística madrilenya. Ara es recorrerà contra la prova d'avui perquè no té en compte la cooficialitat del català a Catalunya. L'examen es fa simultàniament a Catalunya, el País Basc, Galícia, Andalusia, Astúries i Madrid.

El mateix Col·legi d'Advocats de Barcelona es va oferir per traduir la prova. L'examen és un test. El Ministeri de Justícia es va emparar en el fet que l'examen havia de ser confidencial, per evitar-ne la traducció.

El president del Consell, Salvador Pié, farà constar a l'acta dels exàmens la seva disconformitat. També Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, considera que “el ministeri intenta perpetuar la regressió creada durant el franquisme. El primer missatge que reben els nous advocats és que el català fa nosa”, lamentava Cruanyes. L'advocat recorda que hi ha diverses sentències del Tribunal Constitucional que reconeixen el caràcter oficial del català, i que la decisió “vulnera el dret dels estudiants“. Cruanyes manté que “no ha estat cap descuit, sinó un atac per minoritzar el català en l'àmbit de la justícia”.

LA XIFRA

442
llicenciats en dret faran dissabte la prova d'accés a l'advocacia a Catalunya, en castellà.
 

LA DATA

28.06.14
El dia de l'examen del 2014, en convocatòria única a Madrid. Va ser la primera prova del nou sistema.
 
5)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL diumenge 31 de maig del 2015

Personatges convertits en paraules

Griselda Oliver i Alabau
 
6)
 
 
 
Segona edició revisada
 
 
7)
 
Publicat en EL PERIÓDICO DE CATALUNYA dimarts 2 de juny del 2015
 
 
Joaquim Arenas
 
 
8)
 
 
 
 
9)
 
Cursos d'estiu de català de la Universitat Abat Oliba CEU
 

Cursos intensiu de català de diversos nivells, amb la possibilitat de fer un examen oficial interuniversitari (CIFALC) en acabar el curs.

 

Dades desl cursos:

 

Curs català de nivell A1-A2:

  • 64 hores totals (presencials)
  • 5 ECTS
  • Del 29 de juny al 23 de juliol
  • De 9.00 h a 13.00 h de dilluns a dijous
  • Preu: 500 euros (per a persones externes)

Curs de català de nivell C1 (semipresencial):

  • 100 hores totals. 24 hores presencials
  • 4 ECTS
  • Del 29 de juny al 23 de juliol
  • De 9.00 h a 12.00 h dimarts i dijous
  • Preu: 400 euros (per a persones externes)

Curs de català de nivell C2 (semipresencial):

  • 100 hores totals. 24 hores presencials
  • 4 ECTS
  • Del 29 de juny al 23 de juliol
  • De 9.00 h a 12.00 h dilluns i dimecres
  • Preu: 400 euros (per a persones externes)
 
Servei de Llengües
Universitat Abat Oliba CEU
Tel. 932 540 900 (Ext. 803) / Despatx 3.12
llengues@uao.es
10)
Xarxa CRUSCAT - Entrades recents
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací